Collection Title: Carmarthen journal and South Wales weekly advertiser

Edition: First Edition

Provider: The National Library of Wales

Rights: The copyright status or ownership of this resource is unknown.

View full details

First Previous Image 2 of 8 Next Last
Full Screen
13 articles on this page
LL ITH TWM BARELS

LL ITH TWM 'BARELS. Ma niwsis da QX filcn yn dwad o'r ffrunt bob didd nawr. Ma anal dyn yii mirtin yn sweet wrth ddarllen yr hanes. Mi allwch chi fentro bod hi boti fod yn ol up ar Wil a'i fwtshwried erbin hin. Ma pwer yn credi, ne yn onfi yn hitrach fod y rhilel yn mind i bara lot to,, but Twm dusnt think so. Wthgwre sda fi ddim ond im marcn fel pobin aralL Silwch chi ar bethe yn fanol a mi "vrolwch chi na stim shap ar Jermani i gadw mlan yn hir. Odich chi am gwpwl o brwffs, ne falle dilswn i weid cwpwl^o "eideeas si'n haja i gredi hinni. Duna. nhw.— ¡M,a. Jermani yn ffirnigo nawr yn ddweddar, driohweh ar lofriddieth Kapten i f reiatt, drichwch ar y fiordd ma nhw yn treeto pinners, nid dina'r gem fise winning ffeiter yn wharre. Driohwch wedin ar y kla- o ShowcDwirs si'n dwad mae i wmla gida nhw nawT. We'n i'n cal llitihir o wrth othser mas yn y ffrunt pwy ddwarnod a dima wedd e"n weid-bod hi'n dreet i weld y lot bris- nere wedd yn passo bob didd, lot o nhw n hen iawn a lot o nhw"n ifenk iawn. I hats a bad sein med ffrencfe. Drichwch wedin ar y terfisk 6.Ï'n dachre yn Jermani oboti fwyd. Nid credi odw i fod pringder bwydl na, ond fod y wlad yn dachre danto ar fiw yn ginnil pan ma nhw'n dwad i weld na smo Jer- mani'n mind i enniJL Ma Wil wedin yn gneidl i ore i stoppo niweig i find miwn i Jermani fa) na bo r wlad yn dwad i wbod y gwir shwt ma'r rhifel yn mind mlan. Am Ostria a Twrki, ma nhw jist a bod ar aekwrn i cefne, a ma nhw ddim rhiw lot fowr o fckwors to. I gapso r cwbwl nawr ma. stwff gore'r wlad ma yn mind mas, hinni iw, miwn drillie ag ammlwnishon, a ma'r gwd stuf ma yn dachre gweid o dniin ar y gelinion. Ond inghanol y rhifel i gid, widdoch chi, ma pethe'n y wlad ma yn ddigon i hala hi find yn rifel gartrefol IDa. Ichi wedi norhlwed i'n gweid lawer gwaith am fiax- mers &'n gneidl duitti trixis nawr amser rhifel. Odw, wy wedi gweid lot am i trixis nhw, a'r argol fowr, dina rows wy wedi gal am ny, ond, Twm dusnt ker a rap wat thei is eei. Wy'n gweid to fel wy wedi gweid yn ddigon plaen ddigon o weithe.—ma joli gwd ffarmers i gal, a'r nefodd a'i bendiithio, ond, ond, ma rotters i gal hefid. Wee, downxeit rotters. Beth ichi'n feddwl am hin, ffarmers yn rhoi sack i weishon nawr adhos bod1 i mheibion wedi dwad i oidrun wmla. Stim ots mo'r hapg beth ddaw 0 bwr dab ondl i meilords i fod ar y seff seid. We nhw'n gwbod yn reit dda prid bise'i mheibion yn dwad i militeri ej, a pam na fise nhw te yn rhoi'r sack iddi nhw miwn amser iddi nhw gal appeelo? 0 we nhw am gadw'r gweishon dros y cinheia llafir wath ma masheens i neid hinni. Ond ma'r Trei- biwnals yn galler gneid wharre teg i bwr daibs, a ffer plei ma lot o nhw yn reit fier hefid. Ond dima'r point. Fidd y boys ma darned yn nee mlan ar ol gneid y durti trixis ma. Dima pam. Nawr all neb fod miwn sertiffeid okkipeshon 06 bidd e o dan hin a hin o oed. Reit shwt ma jal exemshon te. 0 wrth weid fod y tifedd yn inspensabl i gario'r gwaith mlan. Ie, ie, ond shwt ma proovo hinni wath ma nhw wedi rhoi'r sack i'r gwas, ag os galla nhw gario'r gwaath mlan heb y gwas mi allsen gario'r gwaith mllan heb y mab ta nhw" n cadw'r gwas. See the point. Now then mimbers of Trei- bcwnals, plees tek the hint and kojer thees eer suns. 0 ie, mi glwea i joken dda neuldiol pwy ddwarnod. Baj wedi dwad i weithfa neill- dvol. Y bajis yn.cal i rhoi i'r prentished. Sna i'n .gwbod beth we'r eideea ny, os nage ishe cadw'r prenjtished we nhw. Ond mi eithon i idlrich men spel pwy instriksho we wedi dwad gtidia'r bajis, a se chi'n y man na, i marrid wurkmins wedd y bajis. Dina sapointment ontafe. Shwt biodd hi oboti iskol Mastir nagos i Lambed? 0 takle ffleå iw rhai o foys. Edikeshon Komiti shir Abarteifi, ne ma nhw'n credi bod nhw'n fflei no. Os tippin nol mi bas-wd yn yr Edikeshon Komiti i dreial ceiad y Nashon Skools (iskolion reglws) droe y rhifel er mwyn safio expens. Nawr diima'r point we gida nhw. Ma dwy iskol yn Landissil, un yn Kownsil Skool a'r Hall yn Nashonal Skool. Yr eideea wedd ceiad y Naehonal Skooldros y rhifel a'r .pliant i gid i find i'r K^Pffreil Skool. Dina safio'r expens o gadw un iskol ar gored. Verri gwd point midde chi ontefe. Hm, haiff a mo, boys fflei iw boys yr Edikeshon Komiti; ond mi geison i critto fel piskod miwn rhwyd, a mi rwbiodd lot o nhv^ 1 trwyne'n gas wrth dreial jingid mas o'r rhwyd. Ond no go, nhw gloddiodd y pidew, a nhw gwmpodd iddo ginta! We|r Edike- shon Komiti wedi penderfinni ceiad istol Maetir er mwyn safio expens, ond mi gin- nigodd Miss Woker, meroh' Doktor Woker, proffessor yn kole

GWRNOGLE

GWRNOGLE. Gwahoddwyd ardalwyr Gwernogle i wledd o de ardderchog gan Mrs. Mary Evans. Llidiadnenog (mam Mr. D. Evans, Square tiill Mills, HenHan) ar yr achlysur o d

HODlON 0 ABERGWILI

HODlON 0 ABERGWILI Mwynhau yr ydym hin ragorol, a phob peth o'n hamgylch fel pe wedi cyrhaedd perffeithrwydd mewn prydferthweh; y da- oedd yn cael hamdden i gnoi eu cul, ac ar suddo o'r golwg yn y glaswellt; yr adar yn cymervd eu prydiau bwyd dan ryfon I wyn i. y gerddi; y pysgotwyr ar eu lied orwedd yn gwylio eu gwialenod yn ng'hilfachau min yr afonydd, ac yn cael eu oadw'n effro gan gn y garan; y defaid wrth yr ugeiniau yn canu clodydd y "Cooper's Dip," e!r gwyryfon yn gwneyd am greigiau'r mor. EIN MILWYR. Yn mwynhau rhai dyddiau yn ein plith y mae y Cadben H. O. Long Price, R-oee- mead, ac yr ydym oil yn ei Ion groesawu, ,gan ddymuno bob llwydd a buddugoliaeth iddo. Y mae arnryw lythyrau hefyd wedi cyrhaedd yma. o Ffrainc, a'r Aiphft, yn aier- han diogelwch eu hawdwyr. Diolch nad oes yr un ncwydd drwg wedi cyrhaedd am un o honynt mar belled, ac hyderwn yr erye felly. YMWELWYR. Gwelwyd yma yn ystod y dyddiau ro- weddaf Mr. a Mrs. J,. Evans a'u plant, o Brynmawr, yn y Gifre Gardens; Mrs. Jonee, o Abertridwr, yn 6, Caxton-plaoe; Mrs. Evans a'i phlant o Port Talbot, yn 6, High- street; plant Mr. a Mrs. Matthews, Am- manford, a phlant yr Athro a Mrs. James, Clynderwen, yn y Cwmau Cottage; Miss Griffiths o Landeik) yn y Bwlch; Miss Wil- liams o Bontypridd a Mr. a Mre: Jones .o r Maerdy yn y Rock House; Mr. a Mrs. Morgan, Cwmmawr, yn Rose Villa, a Mr. a Mr& J. Davies, o Blaengwynfe, yn Bwlch Bach. Da genym hefyd oedd cael scwrs feehan a'r ddau frawd a'r trylwyr fonedd- wyrr, flef Mr. T. Lewis, Dowlais, a Mr. J. Lewis, Aberdar, masnaohwyr, a meibion Mrs. Lewis, Quarry Lodge. Bob ameer y deuant hwv i'r hen ardal y'i magwyd nt ollyngant dros gof hen gyfoedion boreu oes, ao nid dhwa-ith diystyrant y rhai isaf eu hamgiylchiadau; bjyidwch wych frodyr, a clidtyned llu ereill eich esiampl odidog. Y BLUE BELL. Yn ol y cyfarwyddyd gawsom gan Mr. John Evans, Gifre Gardens, eafai yr hen dafam uchod gyferbyn a'r ffardd sydd yn arwoin i orsaf y ffordd hai-arn, sef 37 High- street yn awr, lie y mae Mr. J. Jones, un o weithwyr yr Anrhydeddus Esgob Owen yn byw, a phlwmp y Blue Bell y gerwidl y plwmp sydd yn y ty bychVm geir yn nghwr pellaf gardd y Police Station," yn ymyl y ffordd fawr. BYTHEUAID Y DWFR. Dydd lau. y 3ydd, cyfarfyddodd y cwn uchod yn Aberg-wili, a Uu o wyr ar draed a ymunodd a hwynt i hned i'r Dowi i het dwrgr, ond trodd yr helfa allan yn aflwydd- ianus. Eto dydd Linn diweddaf cyfarfydd- wydd yn Nantgaredig; cawd helfa dda, a chorph marw yn ymyl Llanarthney. I LLANSTEPHAN aeth dailiaid Ysgol Sul Ebenezer dydd Ma.wrth, Awst laf, o dan arolygiaeth Mr. Rees Evans, High-street, a chan fod y nifer mor fawr gorfu i Mr. Jones, ein modurwr, a'i fab, eu cludo ar ddau dro. Pabellwyd ar fin y tr.aeth, a darparwyd lluniaeth bur dda yn gymen ac mewn byr amser gan luaws o'r gwragedd. Yr oedd trefniant y berwedydd yn ngofal Mr. T. Davies, High- street, a gwnaeth ei waith yn ardderchog; yn troi'r dwr yn de gwnaethi Miss M. Rich- airds, a darfu i; Mr. lÀ Jones, Rose Villa, dafelto baria briith y House. Yr oedd y gweinidog. Mr. Williams, yn gofalu fod pawb wrth ben ei digon, a Mrs. Rees, Penybont. fel yr. hynaf, ym gofalu fod: pawb i fyned adref yn sobr. ac felly y bu. Mwyn- hawyd dydd ardderchog. AR RAN Y RHYFEL. cadwyd cyfarfodydd yn yr Eglwys dydd Gwener diweddaf, y 4ydd, am wyth yn y boreu, am ddeg, ac am un-ar-ddeg yn Seis- neg; eto am saith yn yr hwyr, pryd y gweinyddwyd gan yr Anrhydeddus Esgob Owen, y Parch. T. Thomas, y ficer, a'r Parch. P. J. Harris, y curad. Cyfeiliwyd gan Miss Thomas, y Ficerdy. Yn Ebenezer Stil diweddaf eto fe gadwyd cyfarfodydd gweddi yn vstod y dydd ar ran y rhyfe] dan arweiniad v Parch. D. Wil- liams. Cyfeiliwyd gan Miss Lewis, Rock Houee. PRIODAS. Dydd Sul diweddaf, yn Swyddfa'r Oofrestrydd yn NgUiaerfyrddin, utnwyd ynghyd mewn glan tarmdas Miss M. Davies, Lammac-street, a Mr. T. E. Davies, Ty- gwyn, Tanerdy, yn ei ddillad milwrol. Yn gweinyddu fel morwyn vr oedd Mies Debora Davies, Tanerdy, ac fel gwas yr oedd Mr. B. Davies, Tygwyn. Rlioddwyd y briodas fecrich i ffwrdd gan ei brawd, Mr. W. Davies. Gweinyddwyd ar yr achlvsur gan Mr. Gwynne Lewis, y cofrestrydd. Eiddunwn iddynt bob llwydd yn en byd newydd. DECEMBER 22nd, 1747. At a parish meeting lit Id then in the dVvelling house of Richard Allen, in the Village of Abergwili, being the day ap- pointed for receiving and distributing the ■sevexta.1 legacies to the poor of the said parish:— £ s. d. Received of Lady Ann Hamilton 2 0 0 of Griffith Phillips, Esq. 2 10 0 The Rev. Mr. Dd. Hn-vard Interest of ab John Legacies 1 13 0 Mr. John Nioholls 1 0 0 •• Christmas Samuel 0 10 0 John Lewis 0 6 0 Margaret Dd Lawrence 0 10 0 Jenet Morgan 0 10 0 8 19 0 Distributed as follows:— To David Nicholls overseer of thte poor in the Hamlets of Glantowy and Village 4 00 0 To Ananiah John in Criclas and Hengil 2 4 0 To Mprgan David in Ystyngwilly 1 02 6 To Thos Jones to a year's rent for cot for a poor person died May hath past 0 05 0 David Nicholls shot in this list 0 03 6 To old Mary Wm. Dd., being omit- ted in the list 0 02 0 Thos. Morris for his sister's keep- ing 0 06 0 Old David Thomas Wm., omitted iIn tbe 'list 0 01 0 To Thoa. Rees 0 02 0 Joshua. Walt" 0 05 0 Margaret Lawrence 0 02 0 Griffith Rees 0 01 « The woman of Erw'r H weh 0 01 0 John Thomas for the oaro of Sarah Thomas 0 04 0 Loti 8 19 0 Dy-fyniad yw yr uchod o hen lyfr yr elusen blwvfol Abcvgrwili. Credwn y bydd o ddydUordeb i luaws o ddaritenwy y JOUR- NAL. DYFFRYNOG.

LLANLLWNI

LLANLLWNI Bydd yn dda. iawn gan lawer glywed am lwydiant Mies Sally Williams, Clyniar, yn pasio yr arholiad gyda'r "piano" a elwir «4,Pri|mary Examination" dan Goleg Cer- ddorol Llundain. Cofier nid "pass yn unig a gafodd, ond enillodd anrhydedd. Mae Uawer o feohgyn ieuainc yn parotoi i uno a'r fyddin o'r ardal hon eto, ac y mae yn dda iawn genym fod holl fechgyn Llan- llwni hvd yma wedi bod yn bur ffodus. Dyna T. Howard Jones, Glanwern, yn gwella yn ffafriol. ac mae yn dda iawn genym am Howard, un o ser y byd dysg- edig ydyw ef. Mae llawer o fechgyn talentog allan o'r plwyf hwn. Dyna Sergi. W. Hughes, Plasnewydd. gwr o fn neilldtiol arall, ac yn frawd i Johnme Hughee, B.A., a Miss Hughes, B.A. Mae rhagoriaethau arbenig yn perthyn iddyni oil. Dyna foreu y carwn wel'd yn gwawrio fydd y boreu bydd swn y magnelau wedi tewi, a'r cleddyf- au yn oael eu gosod yn y waen. Bechgyn Oymrn yn dyfod adref, ac yn eu plith y bech- gyn a fagwyd ar fronau Llanllwni. yn dyfod yn iach a dianaf i orsaf Maesy- Mlgiau. < I

JIWBILI Y PARCH J DAVIES GLYNAJtTHEH

JIWBILI Y PARCH. J. DAVIES, GLYNAJtTHEH Y mae eglwj^i Annibynol Glynarthen a Brynmoriah, sir Aberteifi, wedi dathlu hanner can' mlwyddiant eu bugail parchus a llafurus, y Parch. J. Daviee, trwy gynhal cyfarfodydd pregethu nos Fawrth, Awst 8ted, a dydd Mercher, Awst 9fed. Pregeth- wyd gan y Parch. B. Davies, Castellnewydd- Emlyn; y Parch. E. KeriEvane, M.A., Caer- fyrddin, a'r Parch. H. Elvet Lewia, M.A., King's Cross, Llundain. Fel rhai wedi eu codi i bregethu o dan weinidogaeth Mr. Davies, gwahoddwyd hefyd i wasanaethu y Parch. D. C. Jones, Boro, Llundain; Parch. W. Davies, Rhosybol, Mon.; Parch. B. Carolan Davies, Tynygwndwn, a.'r Parch. J. Evans Jones, Skewen (yr olaf wedi cych- wyn i brethu yn Hawen, ond bedyddiwyd ei gan Mr. Davies). Nj; ddymunai Mr* Davies un math o dysteb, neu buasai ei gyfeillion ei gydnabod, a'r eglwysi o dan ei ofal, wedi gwneyd hyny iddo gyda pharod- rwydd ac hyfrydweh. Ni fu yr un gweini- log nemawr yn teilyngu mwy nag efe. > Ond nid ydyw erioed wedi credu mewn tystebau nac mewn cyfarfodydd or-ganmawl, nao wedi gwaeanaethu mewn un math o Bwyddi gwladol. Cred efe yn ddiysgog nad yw yr olaf yn gweddi i weinidog yr Efengyl. Ganwyd ef tua 1838 yn Waunlwyd, y cwr agosaf o ardal Rhydlewis, o blwyf Llan- dy'ssilio-gogo. Pan yr oedd tua bythefnos oed, symudodd ei rieni, Joshua a Rachel Davies, i fyw i Benllain-cefn, yn ardal Maenygroes, Ceinewydd. Cludydd (carrier) oedd ei dad yn cludo nwyfau i fasnachwyx ac weithiau deithwyr, fel byddai amgylch- iadau yn galw, i ac o Landyesul, Llanbedr, ac Aberteifi. Yr oedd yn ddyn hynawB ac yri uchel yn mharch ei gydnabod fel gwr plaena gonest. Hanai ei fam o gyff Metho- distaidd o ardal Capel Drindod. Brawd iddi moedcl tad y diweddar Barch. Evan Phillips, Castellnewyd-Emlyn, gwr enwog gyda'r M.C. Yr oedd yn un o bedwar o blailt. Dcchreuodd bregethu ar y Sabbath cyntaf yn Ionawr, 1860, yn Maenygroes ar I loan iii., 8. Yn flaenarol i hyny bu yn gwasan- aethu ar ffermydd Cilie, Pen;rl>yn, ger Cei- newydd, a Llwynon, ger Llanina. Aeth i'r ,g'ol i Penbontshan at y diweddar Barch. T. Thomae, a bu yno am ddwy flyneddw Yn 1862 llwyddodd i gael derbyniad, ar ol sefyll arholiad, i Goleg Coffadwriaethol Aberhon- ddu. Bu yno am bedair blynedd, ac yn haf, 1866, derbyniodd ddwy alwad, ac atebodd yn gadarnhaol yr alwad a dderbyniodd o Glyn- arthen a Bynmoriah. Gweinidog cyntaf tlivnarthen. yn niwedd y ddeunawfed gan- rif, oedd y Parch. Benjamin Evans, Drewen. Yn 1809 daeth y Parch. T. Griffiths, nai y PaTch. B. A, rans, yn weinidog i Glynarthen o Hawen: Yn 1838 bu farw y serapili-bre- gethwr, y Parch. T. Griffiths, ac yn olynvdd iddo dacth y Parch. W. Jones (nai br. Arthur Jones, Bangor) o Pwllheli yn weini- dog i'r cylch, ac yn Mehefin, 1865, hunodd y Parch. W. Jones. Gwelir felly mai tri gweinidog mae Glynarthen wedi gael mown 107 mlynedd. Urddwyd Mr. Davies yn weinidog yn Glynarthen a Brynmoriah • omhenaf lleg a 12fed, 1866. Pregethwyd | ar "Natur Eglwys" gan Proffeswr W. Roberts, Aberhonddu. Holwyd y gofyn- iadau gan y Parch. Owen Thomas, Bryn- mawr (Beulah wedi hyny). Gweddiwyd yr urdd-weddi gan y Parch. R. Thomas, Pen- rhivvgaled. Pregethwyd ar "Ddyledswydd y Gweinidog" gan y Parch. T. Rees, Maeny- groes (hen weinidog Mr. Davies), acar "Drlylooswydd yr Eglwys" gan y Parch. W. Evans, Aberaeron. Pregethwyd hefyd y dd o r blaen a phrydnawn dydd yr urddiad gan Dr. T. Davies. Painswiok (Llundain wedi hyny); Parch. J. Williams, Castellnew- ydd-Emlyn; Parch. D. A. Griffith, Troed- rhiwdalar (y mae efe yn aros eto—a'r unig un); Parch. W. Emlyn Jones, Treforis; Parch. H. Jones, Ffaldybrenin, a'r Parch. J. G. Morris, Trefdraeth. Yn mhen blyn- yddau ar ol ymsefydlu yn y weinidogaeth, sef tua 1880, pallodd golygon Mr. Davies. Gwnaeth ymdrech fawr i geisio adferiad heb hed traul na thrafferth. Yngynghorodd a r prif feddygon, ond ni thyciodd y ddyfaia na r gelfyddvd oreu i'w adfer. Pan oedd yn eyrthio i gwsg-bair (chloroform) o dan ddwylaw meddygon yn y Brifddina/s, yr oedd ei bryder yn fwy am ei fam oed-ranus nrri, am dano ei hun rhag i w gofid hi am dano hroai yn 'ormod baich iddi i'w ddwyn. Yr oedd ei chwaer, Miss Mary Davies, wedi bod yn gynnorthwy gwerthfawr iddo, ond yn Ionawr, 1889, cafodd y brofedigaeth chwerw o'i cholli. Y flwyddyn ganlvnol, daeth Me. Enoch Davies, dyn ieuanc talentog o Bwlch-, ygroes, a pherthynas i Mr. Davies, yr hwn oecdd a'i wyneb ar y weinidogaeth. i aros ato. ac i ddarllen iddo ac i'w gynorthwyo, ond torodd ei iechyd yntau i lawr. and wedi hir nychddd gorphenodd Mr. Enoch Davies ei yrfa yn Rhagfyr 1894. Wedi colli un cymhortlt ar ol y llall fel yma, yr oedd ei gof rhagorol yn help mawr iddo. Yr oedd llawer iawn, os nad y rhan fwvaf o'r Testa- ment Newydd, Llvfr y Salmllu; y Proffwydi. a rhanau hanesyddol yr Hen Destament ar ei gof. Y mae ritif mawr or emynau mwjaf adnabyddus yn y "Caniedjydd Oynulleidfaol." yn o^y^tal a'u rhif. ar ei gof. Pan gvnhaliwvd Cvmmanfa y Tair Sir yn Glynarthen yn 1895 gorphwvsai yr holl drefniadau ar Mr. Dafvies. Ar ddiwedd cyfarfod y prydtiawn y dvdd cyntaf darfu iddo enwi tua dau ddwsin o;i frodyr yn y weinidogaeth, a'r capeli vr oeddynt i bregethu iddynt, v nrvs hono g j j rJ'vvyddirieb mwyaf. yr "hyn a barodd syndod 1 bawb oedd yn bresenaf yn ngliyloh Glynarthen a Brynmoriah, ac y" mae wedi gwneyd enw da iddo ei hun. yr hwn a erys am amser mmtb yn ein plith. Yn 1901-2, adeiladwyd capel newydd yn Glvnarthen, a bu Mr. Davies gyda ohynorthwy brodyr o'r eglwys, yn casglu drwy rhan helaeth o odre Sir Aberteifi ei ceisio clirio y ddyled, yr hvn a wnaed erbvn dydd yr agoriad vn A wst. 1902. Mae Mr. Davies wedi llafurio vn galed, ac yn deilwng- iawn n seibiant. Y mae vn bregethwr dwfn. yn ddmvinydd gwy-h. ac vr oedd sralw mawr am ei waBan- aeth flvnyddau yn ol i holi ysgolion. &c. Y mae yn syndod ei fod wedi gwneyd gwaith mo- fawr yn vstod y 36 mlynedd'diweddaf, ac vntau wedi colli gwasanaeth ei olvgon.

YR IAITH GYMRAEG

YR IAITH GYMRAEG AT GAREDIGION YR TATTH YN G YFFREDINOL, AC AT GYMRY DYFED YN ARBENIG. Cynhelir cyfarfod dan nawdd Undeb v Cymdeithasau Cymraeg yn Neuadd Coleg y Brif Ysgol, Abeirystwytn. ar fore'r cadeiro (lau, Awst 17, 1916) am 11 o'r gloch. I adran Dyfed-siroodd Caerfyrddin. PiOn- fro a. Cheredigion-y itrefnir y cwrdd yn fwyaf neilltuol, ond bydd croeso calon i gyfeillion o bob man. Mywyddir gan Mr. E. T. John. A.S. (Llywydd yr undeb); aherchir y cyfarfod gan Mir. Dan Jenkins, C.M., Vsgol IJan- yqrwys, a'r Paroh. J. Jenkins, M.A. (" GwÜi ";¡; a swyddogion yr TJndeb. Y Gymraeg yn siroedd Dvfed fydd pwnc y cyfarfod. Bwriiedir sefydlu Cvmdeithas Gymraeg ymhob tref a phentref yn yr Adian; a ohieifiir egnio ymdreohion aelwyd. eglwys, ac ysgol ar ran yr hen iaith. Mae'r nmdiad vn un pwysi.g drwy'r holl wlad, am fod bywyd yr iaath yn golygu bywyd a pharhad pethau gcreli Cymru. Mae'n bwysieaoh fvth yn Adran Dyfed am fod cvnifer o blant y siroedld gAVledig yn rmido i barthaiu gweithfaol Morgannwg. Dymunol iawn fyddai ennyn serdh ynddynt oil at elfennau puraf bywyd eim cenedl, fel na phallont yn eu ffyddlondeb iddi mewn ardaloedd new- ydd ion. Taer erfyntir felly am bresenoldeb pob Cvmro neu Gymraes a drigo mewn tref neu bentref yn Nvfed sydd hpb Gymdeithas Gymraeg ynddynt. A doed y Cymrodyr hefvd yn gryno i roddfi a derbyn ysbrydiaeth. Hyderwn yn fawr y ceir eich cwmni a'ch cymorth. Eae'r maes yn Ilawn addewid; doed lliawe o weithwyr i feddianndr cyn- hat,af.-Dros yr Adran, J. DTFXAI.I.T OWEN. Caerfyrddin, Cadeirydd. JOHN* HTTCHES, Abergwaun, Awst 4, 1916. Ysgrifenydd. iuirs. jones nad. — I w

Y PARCH D BYRON LEWIS

Y PARCH. D. BYRON LEWIS Ganwyd ef yn Llanddewi-Brefi, swydd Aberteifi, yn y flwyddyn 1843. Gwehydd wrth ei aJwedigaeth oedd ei dad, ac yr oedd gandldo deulu parohue a chr&fyddol. Bu Dafydd am amser yn gweithio yr un gwaith a'i dad, ond -fel Hutton a DoLlond, o r un alwediigaeth, lLyfrau oedd ei bethau ef. Gadawodd y gwydd ac aeth am addysg. Ar 01 gorphen cwrs o addysg, aeth yn wemidog i eglwysi y Methodist Laid yn blanrawel a Rhydcymerai. Edryclud arno fed gweinidog a. phregethwr yn uoheL Yr oedd yn hynod o ddwytj a theiddiol yn ei weddiiau, ac yn effeithiol yn ei bregethau Mi briododd a mercih ieuanc brydferth o deulu parchus a chyfoethog.. Meddyliem fod heulwen llwyddiant yn gwenu arnio, a bod dyifodol o weithgarweh a chynydd o'i flaen. Ond rhyf ydyw anffodion taith bywyd! Pan yn byw ynghanol golygfeydd paradwys bywyd. llwyddiannue, mi ddaeth y dylanwad drwg i'w droi allan o ardd bywyd prydferth i anialwch y byd mawr. Wedi hyny bu'n crwydro drwy y corsydd a'r tir lleidiog hyd nes y daeth y diwedd. Bu farw yn 73 mlwydd oed. Do, do, bu y Parch D. Byron Lewis, un adeg yn weinidog gyda r Method- istiaid, farw yn workhouse LLanbedr, a chladdwyd ef ar goet y plwyf yn medd y cardotyn tylawd. Ie, dyna ddiwedd y pre- gethwr poblogaidd a'r bardd swynol. A wnaed ymdrech gan rywun neu rywrai o'i frodyr yn y weinidogaeth ei attal ar y Ilith- rigfa? A fit rhai o honynt yn ymweled ag ef yn ddirgel a siarad ag ef am y perygl oedd ynddo? Ao ar ol iddo fyned i'r llaid, a oedd neb yn oydymdeimlo ag ef? Neu, a oeddent fel yr offeiriad hwnw pan ei gwel- sant yn myned heibio yr ochr araJl? Ao urddasolrwydd ei swydd a syniadau hunanol wedi lladd cydymdeimlad dynol yn eu natur. "They are slaves who fear to speak For the fallen and the weak." Trueni mawr ydyw gwcled. dyn yn colli yr ysbrydol, ac yn llithro i sefyllfa yr anifail; ond trueni gan mil mwy ydyw gweled gweision yr Arglwydd lesu mor greulawn ga.lon galed a gadael i'r cyfryw heb yr ym- drech lleaaf ar eu rhan i gynorthwyo brawd gwant Nid Duw y Sassiwn a'r Gymmanfa sydd eisieu; ond Duw y teulu, Duw yr un- igol, yr Hwn sydd yn gosod yr unig mewn teuliu. Ie, Mwy o grefydd rhwng y Suliau yw angen mawr crefyddwyr Cymru heddyw." Ychydig amser yn ol bu farw y Parch. Joshua Davies yn Workhouse Merthyr, gweinidog poblogaidd iawn gyda r Method- istiaid. Paham yn enw pob rheswm na wna y gweinidogion ddarparu ar gyfer adhesion fej yma, yn Be eu gadael i farw yn y work- house a'u claddu ym medd y oardottyn? Man is God's method. The Church is looking for better methods; God is looking for better men." PENYGAER.

GWYDDGRUG

GWYDDGRUG Yr oedd y si ar led eir ys rhai wvthnosau fod Mias James, Bridgend, ar bnodi. Ni wyddai neb tu allan i gyfrinach y briodas y dydd na'r awr hyd' nes gwawriodd dydd Sadwrn, Gorphenaf 8fed. Yr olwg gyntai gafwyd ar y briodas oedd gweled y priod- fab, Air. Rees Jones, yn awr o Mynwy, yn dyfod i mewn i gapel Gwyddgrug, a -Bertie ei {rawd yn wag priodas gydag ef. Yna gwelwyd Miss Mary Ann James, yr hon roddwyd ymaith gan ei thad, yn dyfod i'r capel yn nghwmni ei llawforwynion, Miss Sally Davies, Bedw, a Miss Nellie Davies, Pentrecwrt. Gwedi priodi y ddteuddyn gan y Parch. Daniel John, Gwyddjgrug, a'i gynorthwyo gan y Parchn. D. Jenkins Jones, Gendros (ewythr y briodasferch), a T. Lloyd Jonee, B.A., B.D., Pencadea-, dychwelwyd at y gwahoddedigion i Bridg- end i fwynhau y wledd briodasol, yr hon oedd o'r danteithion mwyaf blasus. Ni fu y ixintrefwyr yn brin yn eu croesaw chwaith. Gwnaethant y ffordd i'r capel mor esmwyth ag oedd modd i'r par ieuanc trwy daenu rhedyn a blodau'r maes ar y ffordd. Gwel- wyd yn chwifio wrth raffau uwch eu penau faner ein gwlad, yn mysg biuverau ereill o bob math i aicrhau eu diowelwch yn y dyfodol. Fe welwyd yn y cysgodion hyn ddymunia-d y jcymydogion hawddgar am iw gyrfa briod- ,26ol fod yn esmwyth a phrydferth, a chysgod y Goruchaf i aros uwoh eu penau. Rhaid oadd iddynt hefyd gael dangoe eu dymuniad da o fywyd pur a gwyn drwy daflu arnynt ddyrnaid bach o "rice"; ao nid drwg genym i ieir y pentref gymeryd i ystyr- iaeth nad gwiw oedd gwastraflu dim y dtydkiiau hyn; a gaUesid hawdd meddwl, wrth eu gweld yn mwynhau y rice mor dda, nad oeddynt wedi profi dim o'r fath luxury yn ystod y rhyfeL Un o rham- antau priodasau rhyfel yw nad oes dim mis mel yn eu hanee. Felly ydoedd y tro yma helfydi Nis gailac-ai cwmni Great Western Railway liebgor ond' dvdd Sadwrn i Mr. Jones ynglyn a'r gorcfiwyl pwysig oedd ganddo mewn llaw. Dvchwelodd ddechreu yr wytlmos at ei waith yn Monmouth. Da genym glywed ei fod yn d'od ymlaen yn rhagorol gda.'r gwaith o edrych ar ol y telephones. Mae yn debyg ei fod yn elec- trician dla, yn barod. Brodor o Bentrecwrt, ger Llandyssul, yw yn wreiddiol. Bu yn gweithio am rai blynyddau yn Mhenoader. Da oedd genym weled Miss James yn priodi yn y capei, lie yr oedd yn aelod, a lie v bu am flynytfdaii yn ffcyddlawn iawn gyda'r plant a chyda caniadaeth y cysse.gr. Gwelir ei lie yn wag yn y capel yn ogystal ag yn yr ardfcj. Bwriada hi a'i phriod sefydlu yn Mynwy. Er na chawsant fis met, yn ol yr arfferiad, hyderwn y cant oes fel yn wir yetyr y gair. Hyn yw dymuniad eu holl gyfeillion. Hir oes iddynt medd CYFAILL FELINGWM. Llawenydd genym oedd cyfarfod, pan ar ei vmweliad a chartref, Corporal Tom Jones, R.F.A.. Woolwich, mab Mr. a Mrs. D. Jones. R.S.S., Brvnamlwg. Da genym oedd canfod ei fod wedi cael adgyfnerthiad llwyr i'w iechyd cyntefig, ac eiddunwn iddo bob llwydd. Bu Ysgol Sabbothol Horeb am wib-daith i Lanstephan dydd Mercher diweddaf. Amlwg fod pawb wedi mwynhau yn fawr, ac hyfrydweh gan yr ymwelwyr oedd gwrando ar gor y plant a'r rhai mown oed yn dat- ganu, a chafwyd hefyd adroddiadau, etc., gan rai o ddeiliaid yr ysgol. Melus, moes eto. LLANSTEPHAN. Mae ein longyfarohiadau mwyaf oalanog yn dyledus i Miss Evans, prif-feiistres v bfibanod yn Ysgol Genedlaethol IJandeilo, ar ei lwyddiant ynglyn ag arholiad v Groes Ooch. Ar ol eyfres o ddarlithiau, pa rai a fynychid gan nifer luorog a foneddigesau yr ardal sylfaenedig ar y darlithiau, a safai Miss Evans ar ben y rhes. Deallaf fod yn mhlith y cyetadleuwyr amryw raddedi.gion nid anenwog. Deallaf hefyd fod. Miss Evans yn aberthu ei gwyliau er mwyn a-hoddi ei gwybodaeth eang mewn gweithrediad. Dyma wasanaeth gwicr deilwng o efelychiad. CAPEL DEWI. LLANDYSSUL. Alisi Sophia Evans, Rampant Lion, who recently gained the Diploma of A.L.C.M., is proving herself a successful teacher of the pianoforte. At the recent examination of the Associated Board of the R.A.M. and R.C.M., her pupil, Migg Lizzie Ann Jones, Fronfelen, paseed the primarv division with high marks. Congratulations to teacher and pupil- P. 52

Advertising

OWING to the abnormal increase in the Cost of Materials, the Price of the well-known old Welsh Ointment, Eli Mari'r Wern has to be ADVANCED to 9d. and 1/3 per box. Postage, 3d. extra. ELI MARI'R WERN is solely manu- factured by THOMAS DAVIES, Chemist, Guildhall Square, Carmarthen. ,w- wuness said lie | J ag not a fighter. j c 'C)'lè Making a meal nice is only half l I the battle, — making it nutritious is | I more important still. | 1 "Nice" and "Nutritious'" have joined forces |j H in BIRD'S Custard. | U It is so nice that a spoonful served with rice, sago, or || HI tapioca pudding will always tempt the "difficult child," and jjtt| the plate is cleared instantly. oj And in itself BIRD'S Custard is so nutritious that, || aj when served quite alone, it satisfies the appetites of the || | hearty, romping children. Insist on I 1 Birds the Nutritious | |^g|Custard 1 1 <[ it } Jr i a| No substitute can be so || ) 1 | pore or so wholesome. ECOI4Y I Vm w HOUSEHOLD ECOSOMTI || cr s. Use them to make g Bread Pudding, and ierve HOT Sauee. witk BIRD'S Custard as a C226c I N228

ST CLEARS

ST. CLEARS A very smart wedding was solemnized on Wednesday, Judy 26th, in the Pariah Church of St. Clears by the Rev. J. M. James, vicar, assisted by the Rev. J. E. Jones, vicar of Whitland. The contracting parties were Mr. James T. Rees, London House, Whitland, and Miss Annie S. Williams of the Railwav Hotel, St. Clears, and second daughter of the late Inspector Williams, Newcastle Emlyn, of the Carmarthenshire Constabulary. The bride who looked very charming and stately waa dressed in a white crepe de chene gown, empire style, medic: collar trimmed with pearls with veil and orange blossoms and carried a boque of white roses, lily of the valley, and at the aftar she wore a gold necklace and gold wristlet watch, the gift of the bridegroom. The bride was given away by her brother, Mr. Bertie Williams. The bridegroom wore a gold signet ring, the gift of the bride. The best man was Mr. Jack Jonee, Hardd- fa.n, Old Road, Llanelly. The bridemaids were Miss Lily Williams (sister), Misees Dvy and Norah Macdermott of Laugharne, Miss Cora Eynon of Milford, and Miss Doreen Williams (niece), with Master Jack Wil- liams (nephew) as page. Miss Lily Williams and Miss Ivy Macdiermott were dressed in blue satin crepe do chene gowns and wore gold bracelets, the gifts of the bridegroom. Mioses Norah Macdermott, Cora Eynon and Doreen Williams were dressed in pink Patin crepe de chene gowns, • mob caps of tulle with wreaths of rosee and forgetmenots, and wore pear brooches, the gift of the groom. Ea.h -of the bridemaids carried a boquet of eweet peas, as paragon, and maidenhair fern. The page, Master Jack Williams was dressed in a white eatin court costume and wore a gold tie pin, the gift of the bride- groom. Punctual to time tne STOOIO and best man wore in church and flAm after tlu- bri,de appeared attended v her L'demaids and page. As thb wedding party entered the church the Bridal March from Lohen- grin sounded out on the organ. The ser- vice opened with the singing of the hymn, "Heavenly Father lead us." which was joined in by a huge congregation, the church being alin,osJ-t ill The ri.te being completed as the party entered the vestry the Wedding March from Mendelssohn announced the conclusioni. A merry peal on the bells rung out and the happy couple and their frienda had to run the gauntlet of a deluge of con- fetti as they hurried to ttyb waiting cars. T'he wedding breakfast was held at the Railway Hotel. the home of the bride. Among the guests were Mrs. and Mrs. Eynon, Globe Hotel. Milford; Lieutenant Maodernot, Mr. Le

LLANDEBIE

LLANDEBIE On Thursday nad Saturday nights of last w-f-k. the popular cantata, '• Red Riding Hopd,V vraA performed al) the National Schools by the Associates and Members of the local Branch of the Girls' Friendly was ,al:to a nu/nber of J ablcaux of the Nations" performed by the younger members and candidates. Large audiences had assembled, who highly ap- preciated the excellent way etverv one ren- dered their t>a.rts. Gre-it credit is due to :S Roberto, Felinfoel House, and' Mrs, Hiirnes, King's-road, for their arduous M'irs in training the performers. Miss Lily Briarht- acted ae accompanist, who was assisted by the Llandebie String Band, "lder the conductorship of Mr. Mark Jen- kins. We hear that it was a. nnancial suc- cess, and thf> oroeedif? 

No title

40. Miss Anne Rhoda North, of ITenllys, Gwbert-road, Cardigan, formerly of Dufferin Place. Killvleacrh, Count." Down. Ireland, who died on March 30 last, left estate valued at 24.379 9s. Id. OTOPS, with net per- sonalty 24.337 6e. Id. Probate of her will has been granted to her sister. Miss Mary Elcanora North, of the above address.

Advertising

an