Collection Title: Llangollen advertiser, Denbighshire, Merionethshire, and North Wales Journal (1860-1893)

Provider: The National Library of Wales

Rights: The copyright status or ownership of this resource is unknown.

View full details

First Previous Image 2 of 8 Next Last
Full Screen
8 articles on this page
Advertising

111111,11 LOAF Made from the Entire Grain of the Wheat. GUARANTEED PURE. To be obtained at T. M. ROWLANDS, I BAKER, CONFECTIONER, &c., CASTLE STREET, LLANGOLLEN. ilonsp the For the Blood Blood Pure. It Is the Life." Clarke's Blood MixtUre If you svifcf from any tueb such a medicine. ft is com disease as mentioned below, posed of ingredients which don't waste time and money quickly attack, overcome, on lotions or ointments and expel from the blood which cannot get below the all impuritiesfrom whatever surface ofthe-skisl What cause prising, and by you want is a medicine that rendering it clean and pure. will thoroughly free the it never fails to effect a blood of the impure matter complete and lasting cure. which is the true cause of Thousands of testimonials. all your suffering. Clarke's Over So years success I Blood Mixture is Just Pleasant 10 take. H I"? )CURES ) HECZKMA, I I 'SCROFULA,i N N BAB LEGS, N ABSCESSES. B N ULCERS, GLANDULAR I :WELLTHOS, BOILS, PIMPLES, SORES, I BLOOO POISON,! B PILES, I B RHEUMATISM, | B GOUT, 1 B &c., &a. B I I Of all ChsTmlstt & Stores, 2/9 per bottle, wB REFUSE SUBSTITUTES. 1 I ?. ?,

LOCAL RAILWAY TIME TABLE I

LOCAL RAILWAY TIME TABLE, I, ?' ?. 11 BETWEEN RUABON, LLANGOLLEN and OORWEN. 11 For OORWEN. UNDA YS. I am A.m, a.m. a.m. am. p.m. p.m p.m p.m p.m. p.mio.m p.m p.m p.m  P.M p.m. p.m. p.m. o.? p.m RUABON a-m 7 45 8 37 9 39 10 30 12 2? IP1 i ?.M P.M P .M. 1 3P.M? D. m P.M P.M 4 33 Trevor 7! 7 50 8 41 9 44 10 35 12 331 5p 2 45 4 19 5 20 6 16 7 10 8 3610 0 Aorefair  7 50 8 41 9 44 10 35 12 331 50  19 5 20 6  8 3610 0 4 38 7 53 8 45 9 47 10 38 12 36153 2 48 4 22 5 23 6 20 7 13 8 4010 3 4 38 Trevor Bun Back Halt •• 8 50 10 43 12 401 58 2 53 625 8 4510 8 LLANGOLLEN 8 3 8 57 9 58 10 50 12 462 8 3 0 3154315346307238501015 1 10 Berwyn 8 8 10 3 12 612 15 4 36 5 38 6 35 7 28 Glyndyfrdwy 8 16 110 l?2 1 02 24 ?447 5 45 6 44 7 37 1039 Carrog 8 22 1020 1 5 2 29 J 4 52 5 54 6 50 7 42 COBWEN .arr 8 27 10 25. 1 102 35, 3 37 44552 7 5 5 5549 6 6 550 5 7 7 452 0 ? .4 j Oalls to set down from London. For RUABON. StmPATS. "i -2 5' P:- m .m p m? .3 S' P mO' 7p mO P m p p.m p.m. p.m CORWEN dep. 3, 8 15. 9 27 9 50 11 50 1 25 4 O',l 7 0 8 56 8 20 Cano? ..?.? 823 L 9 56 11 55 1 32 4 11 5 16 7 6 9 1  5 23 1 9 7 830 Gl?ndy! frdwy..I §§ 8 29 l 10 13 12 1 1 38 4 21 5 23 7 13 9 7. B 30 BeSm.. 8 37 L 10 22 12 9 1 47 29 ?3'722-914 LLGOLLEN' 8 0 8 429 20 9 46 10 2811 2512 16 1 55 3 1 'o 44 35 O'5 3?S' 7 28 9 2 ? 21.. 5 20 8 46 Sun Bank Halt 9 25 10 3311 31 2 0 155 43 9 7 Trevor 8 9 852930 L 10 38?ll 3511 2 6 320 445 L 548 737912930 530856 Aorefair 3 12 8 559 34 L 10 4211 392 27 2 10 3 24 4 49 5 13 5 52 7 409 169 34.. 5 33 9 0 Acrefair arr. 8 171 9 45 9 20 9 38 5 38 1) 5 Ar.arr817__9 55019 9 38110 L 01 10 46 ?11 43 1 12 311 2 171 3 2 4 55, 5 185 52?? ?777 470?9 9 12 79"30 ? 53-0 s**i (; L Sets down from Llanuwchllyn and beyond on notifying guard, and to pick up for London.

Advertising

TUB ARCHITECT. TO ALL INTERESTED IN :Architecture, Archaeology and Building SEND FOR A COPY OF The LEADING JOURNAL 'THE ARCHITECT.' 6.11, Imperial Buildings, Ludjate Circus, London. Free by Post, 4Jd. Subscription, 19s. per ann. Instruction combined with. Amusement in a fascinating way I I The X.L. Photo Printing Outfit, Consisting of a Printing Frame, Packet of Negatives and a Packet of Photo Printing Paper, By means of which the youngest child can produce photographic prints without either previous Knowledge of photography or the use of any chemicals. TO BE HAD AT ttUGH JONES'S "ADVERTISER OFFICE, PRICE 6JD. EACH. 

CYMRO CYMRU a CHYMRAEG

CYMRO, CYMRU a CHYMRAEG. DEIGRYN GALAR AM ROBERT JONES, ANWYL FAB MR. A MRS. JONES, BRYN HELME, GLYNDYFRDWY, A GOLLODD BI FYWYD YN Y OHWARBL Y 5BD 0 IONAWR, 1915. Pwy fedr roi desgrinad Mewn geiriau'r fanyd hon, o ingoedd achos angaa Sy'n briwio'n tyner fron Ein Robert anwyl, hawddgar, A gipiodd ar ei daith, A methwn yn ein gatar A sylweddoli'r ffaith I o golli ein hanwyl Robert Sydd ini'n ddirfawr loes, A'i guddio yn ei feddrod Oedd diwtnod dua'n hoes; Ein hunig, hoffas lencyn, Fel perlyn ini roed, Gymerwyd mor ddirybvdfl, Yn ddwy-ar-bymtbeg oed I Ni roddodd ef un tramg vydd 1'w dad na'i fam enoed Nodedig oedd o ufydd, A oharem 61 ei droed; Fel rhosyn hardd dadblygai, A thrwy ei lyfrau 'roedd Ei gynydd mewn gwybodaeth Yn amlwg iawn ar g'oedd. Wrth law i'n oynorthwyo, A chymorth mawr a roes, Edrychem ninau ato Fel gobaith gwyn ein hoes; Mae cono ei garedigrwydd, A'i droion mwynion mSd, Yn ohwyddo tristwoh galar Ei dyner fam a'i dad. Mae'r gwagle chwith a deimlwn O'n owmpas ym mhob man, A dwys ddistawrwydd pruddaidd Yn clwyfo'n calon wan; Mae colli 'i gwmni serchog, Mor ddifyr ini fu, Yo troi ein holl obeithion Yn bruddaidd d'wilwch du. Na wylwch, hoff rieni, • ? Ail gwrddyd maes o law A gewch ar fryniau gwynfyd Y boreu gwyn a ddaw; Bydd Robert yu eich disgwyl, Yn glanio cyn bo hir, LIe nadoes poen na galar, I wlad dedwvddwch pur. I E. D. I

GWEDD ARALL 0 ERCHYLLDRA Y RHYFEL

GWEDD ARALL 0 ERCHYLLDRA Y RHYFEL. J Un o'r golygfeadd mwyaf arawydus a thor- ¡ calonus a welodd gohebydd neillduol ar faes y Rbyfel oedd tren yn llawn o filwyr, yn awyddog- ion a privates," wedi colli eu eynwyrau, yn dod i mewn yn ddistaw i Berlin dan gysgod y nos. Yr oedd bod ya y trenshis yn Ffrainc a Belgium heb rhyddbad am hir ddyddiau a nosweithiau, yn dioddef pob anhwylder ac anghystir-eisiau ym- borth, dan saIni, clefyd ac ofnau diddiwedd-wedi eu gyr,u'n wallgof! Gwnai rbai y sgrechiadau mwyaf annaearol, eraill yo ystreiglo megys am eu bywydau gyda'u gwylwyr, a'r oil yn cael eu dragi,o allan a'u gyru i dien arall, ac ar ol eu cloi ynddo ya cael eu faanfon i wallgofdai yn Saxony a Gcgledd Germaui. Jë, peth ofnadwy ydyw rbyfel a'i ganlyniadau. Gobeithiwn na wel neb sy'n fyw ar hyn o bryd yr un rbyfel ar ol yr Armagedon hon. BREUDDWYD YR ALMAENWYR. Y mae brodor o'r Yswisdir newydd ddychwelyd o'r Almaeh, a rhydd ei argraffiadau mewn new- yddiadur Ffrengig, fel a ganlyn:—"Yr ydym (ebai yr Almaenwyr) yn myned i orchfygu y Rwsiaid ddiwedd mia Chwefror. Y mae Ffrainc eisieu heddweh. Mae arnom ni angen Warsaw. Cawn y dref y mia yma. Rhaid i ni feddianu Calais hefyd. Meddienwn bi cyn y Pasg. Rhaid i ni atal i filwyr ladiaidd a Ffrengig (o'r Trefedi- gaethau) lanio ym maes y frwyir..Gwnawn byay pe collwn filiwn o fywydau ya yr ymdrech. hyny ?fraine a ninau i heddwch anrbydeddaa. Yna meddianwn borthladoedd Ffrainc er mwyn ymosod yn effieithiol ar Brydain, yr hon wlad yw ein prif elyn. Daw Prydain, wedi hyay, yn drefedigaeth Almaenaidd. Bydd i ni arwyddo heddweh yn Llundain naill ai yn ystoi mis Gor- Senaf neu Awat nesaf." I ANGHYSONDERAU. Cyfarfyddodd y benedd yn Senedd heddwch a a Senedd rhyfel: un gelyn o faes yn peri hedd- weh a chymod mawr o fewn. Onid yw byn yn rhyfedd? Y Senedd oreu yn y byd (ebii'r Weekly News) er ei holl feiau yn cy Iweithio'n berffatth i gario'r rhyfel ymlaen. A caaniatau ei bod yn rbyfel gyfiawn y mae'r dinistr mwyaf fu'n y byd ar fywydaudynion ac ar ddaioni oymdeithas. Ond ni fedrodd; Senedd Prydain gydweithio diwrnod i godi cymdeithas, i roddi yswiriant i weithwyr, pensivyn i hen, neu bleidtais i'r tlawd deallgar. Aethom allan gan roddi ein gwyr goreii'n aberth dros anibyniaeth Belgia, a bu bron i ni dywallt ein gwaed ein hunain yn erbyn rhoddi math ar Ymreolaeth rn cig a'n gwaed ein hunain yu y Werddon. Cyn wired ag y dylem garu eia cymydog fel ni ein hunain, ni ddylem garu ein hunain cystal a'n cymydog. Beth bynag, dyma b?wf y medr ein Seneddwyr ddeall eu gilydd YO. dda pan fo hyny yn eu ffordd. I ARBED STREIC. Wrth siarad mewn cyfarfod o weithwyr y ffyrdd haiarn a gynhaliwyd brynhawn Sul yn Bristol, eglurodd Mr., J. E. Williams, Ysgrifen- ydd Cyffredinol JJfldeb Cenedlaethol Gwyr y Fivrdd Haiarn, y cytundeb a wnaed ddydd Sadwrn rhwng Rheolwyr y Ffyrdd Haiarn a Swyddogion Uadeb y Gweithwyr. Y maent wedi cael ychwanegiad ya eu cyflogau yr hwn a gymer y ffurf o rodd Tr holl weithwyr sydd ya dod o fewn cylcb y cynllun, a cbaiff y rhai sydd yn derbya llai na303. yr wythnos godiad 03:3. yr wyth- nos, a'r rhai sydd yn enill mwy na 30a. godiad o 2-8. ar wahan i'r overtime, a'r trefniad i gael ei adolygu ar derfyn y tri mis. Pasiwyd pender- fyniad i gadarnhau y cytundeb. Onid yw yn beth anhygoel bron fod neb yn meiddio bygwth mynd ar streic yn y cyfwng du y mae ein gwlad ynddo ar hyn o bryd ? Y mae'n wir fod prisiau popeth bron yn codi, ac mewn canlyniad fod gwerth punt cryn dipin yn llai nag oedd cyn i'r Rhyfel dori allan. Eieithiahyny ar bawb fel eu gilydd, a dyledawydd pawb ydyw dioddef yd amyneddgar a distaw hyd nes y ceir trefn swell ar bethau. Beth pe bai holl weithwyr y Deyrnas yn mynd ar streic ynawr ? Mi fyddai wedi darfod am danom. Ond o drugaredd, medd y cyffredin- olion 0'0 gweithwyr ddigon o synwyr i'w hatal rhag y trychineb. I TEWYDDEDAU MEIRIONYDD CERYDD I'R WASG. Cynhaliwyd jLlya Trwyddedol Meirionydd yn I Mlaenau Ffestiniog, dydd Iau, gerbron Mr. G. H. Ellis ac eraill. Adroddodd yr Arolygydd Owen fod yao 28 o dai trwyddedol ya y dosbarth. Yr cedd trwyddwr y Railway Inn (H. W. Hugbes) wedi ei ddirwyo am werthu diod i ddyn meddw ac hefyd am werthu diod ar oriau anghyfreithlawn. Yr oedd nifer y rhai a gospwyd am feddwdod wedi lleihau o 40 i 33. Yr oedd yr ynadon wedi gwneyd archeb i gau y tai o naw y nos byd naw y boreu. Rhifai y tai fel y canlyn :-Dolgellptu, 16; Abermaw, 12; Towyn, 18; Corwen, 17 Bala, 13 Ffeatiniog, 28.—Dywedodd y cadeirydd fod y fainc ya llawenaau am fad y tai yn cael eu cadw mewn trefn mor dda. Yr oedd y fainc yn Penrhyndeudraeth wedi gwneyd archeb i gau y tai am naw o'r gloch yr hwyr. Dymunai egluro eu bod wedi gwrthod eucau pan wnaed cais yn flaenorol am nad oedd yn gyfreithlawn iddynt wneyd, gan nad oedd y Prif Gwnstabl yn eu hargymhell i wneyd. Y pryd hwnw yr oedd y wasg wedi eu coudamnio yn dost, ond pan y gwnaethant archeb i'w cau ni wnaeth y wasg sylw o gwbl o'r petb.—(Chwerthin.) Yr oedd y wasg bob amser yn barod i godi ffaeleddau y fainc, ond byth yn barod i gydnabod eu rhagoriaethau. Nid oedd y cau cynar wedi peri dim anhwyluadod i'r cyhoedd. Ar gais Mr. John Humphreys, caniatawyd i droeglwyddo trwydded y New- borough Arms oddiwrth John 'Ihomas i Edward Jones am gyfnod. Argymhellai y fainc fod y Clerk i roddi rhybudd o'u bwriad i gyflwyno y ty i sylw Pwyllgor yr Iawndal yn y cyfamser, ar y tir nad oedd ei angen yn yr ardal. I PROPHWYDOLIAETHAU AM Y RHYFEL. I Yr ydym ni yog Ngbymru yo lied gydnabyddua &g enw y doniol George Borrow, awdwr y llyfr I difyrus "Wild Wales." Yn rhyfedd ddigon I prophwudodd Borrow yn gymhwys hollol yr am- gylcbiadau sy'n debyg o gymeryd lie drwy y Rhyfel preaenol YDglyn ag Awstria. Gwelir yr ymddiddan canlynol, yn Saeaneg, yn ei lyfr adna- byddu8,41 Romany Rye," a ysgnfenwyd era hauer canrif bellach:— "Hungarian: Y mae dymchweliad yr Awstriaid bron yn ymyl. Borrow: Ond gan bwy y dygir hyny oddiamgyloh ? Hungarian: Drwy gyfrwng y Rwsiaid: bydd i'r Czar arwain ei bobl allan, ao ymuna'r oil o'r Slafon. iaid ag ef, a bydd iddo goncro'r cyfan," Y mae amryw byd hefyd wedi prophwydo am ddymchweliad Prwsia, ac nid y leiaf tarawiadol ydyw prophwydoliaeth un o'r enw Cadben Melliab, brodoro Hanover, yr hwn a ymadawodd am y Cape yn 1857, ac ni thalodd ymweliad a gwlad ei enedigaeth hyd 1879—ac?eg y rhyfel yo Zululand. YmddeDgya iddo y pryd hwnw daiu ymweliad lied lwyr drwy Germani. Yn bur fuan wedi iddo ddychwelyd yn ol i'r Cape, yr oeddef ag eraill yn ymddiddan ynghylch amgylchiadau ileol a chyfeiriad gwleidyddiaeth yn Ewrop, pryd y synodd Cadben Melliah y ewmni drwy woeyd y sylw ysgubol a ganlyn: Yr ydym ni yn Hanover yn cashau y Prwsiaid, ond byth ar ol 1866 rhaid boddloni i bethau a bod yn ddistaw. Yr wyf fi erbyn hyn yn tynu i oed, ac ni chaf weled hyny fy hun, ond bydd i rai ohonoch chwi fvw i weled y dydd y bydd i Prwsia brofi yn ddinyatr i Germani." Yn ol pob arwuddion rhaid i bawb gredu fod y dydd hwnw wedi gwawrio, a'r brophwydoliaeth hon eto ar gael ei chyflawni.

Advertising

ADVERTISE YOUR BusiNPFis.-Do not hide your light under a bushel. The great Barnum, in recording the reasons for his success in life, said "I freely confess that what sucoess I have had in life may fairly be attributed more to the public Press than to nearly all other causes combined. There may possibly be occupations that do not require advertising, but 1 cannot well conceive what they are. Men in business will sometimes tell you that they have tried adver- tising, and that it did not pay. This is only when advertising is done sparingly and grudgingly."

ICAPEL AC EGLWYS

I CAPEL AC EGLWYS. Y presrethwyr dieithr a ddisgwylir i lanw pwl- pudau Llangollen y Saboth ydynt-Bedyrldwyr CHeol-y-Casfell), Parch. T. Frimston (Tudur Olwyd), Old Colwyn; G-lan'rafon, Mr. D. Smith, Coleg Bangor Rehoboth, Parch. R. Roberts, Caer- geiliog. Hysbysir fod iecbyd y Parch. Rhys J. Haws, Glanaman (Bethesda gynt), wedi tori i lawr, as fod yr eglwya wedi ei rhyddhau i fyned am seibiant. G-anol dydd Mawrth, yr oedd y Parch. T. Charlfes Williams, M. A., Porthaethwy, yn traddodi aneroh- iad yn y Central Hall, Manchester, i ddyniott basnes. Nos Fawrth yr oedd yn LIandudno yn "pregethu mewn gwasanaeth arbenig i bobl ieuainc, Ysgrifeha gohebydd—Da iawn genym am Iwydd- iant y. Parch. G. E. Williams, Llangynogvyn der- byn galwad i fugeilio eglwys bwysig Llandilo. Un o blant pentref iach Llanaelhaiarn yw Mr. Williams, mab Mr. William Williams, Tyddyncooh, gynt, ond yn awr o Glynceiriog. Yng nghyfarfod ffarwel y Parch. D. G. Evans, Rbyl, yr hwn sydd wedi ei benodi yn ficer Nant- glyn, dywedodd yr Archddiacon Lloyd mai Mr, Evans oedd yr ail glerigwyr yn esgobueth Llanelwy i gael ei benodi i fywoliaeth er pan y daeth y ddeddf newydd i rym, a'i fod yn oymeryd i fyny ei ddyledswyddau mewn eglwys wedi ei dadgysylltm a'i dadwaddoli yn rhanol.

Advertising

ENO"S LICHTNIMC iMy COUCH CURE The Ideal family remedy. Contain* no opium, morphine, paregoric. or other harmful drug. Cures at all ages. OUGHS*COLDS C0UGHS.CGLDS ?tt Veno's is the surest and speediest,   LjaBB cure for these winter ills, the best pro ?mB? tection against more serious dangers. ??H!LDRENS CHILDREN'S mB Soon yield to Veno's—even Whooping congh.And there is no trouMe in ???? giving it, children simply love Veno's, Other sizes 1/11 and ?. La rge g d from chemists and «