Teitl Casgliad: Carmarthen journal and South Wales weekly advertiser

Sefydliad: Llyfrgell Genedlaethol Cymru

Hawliau: Nid yw statws neu berchnogaeth hawlfraint yr adnodd hwn yn hysbys.

Gwylio manylion cyfan

Cyntaf Cynt Llun 2 o 8 Nesaf Olaf
Full Screen
25 erthygl ar y dudalen hon
Advertising

HYSBYSIAD. 1 YN AWR YN BAROD, 5 YR AIL RIFYN o HANES Y. Rhyfel Ewropeaidd. Pris 3c. Trwy'r post 3!c., blaendal. Mae ychydig gopiau eto ar law o'r rhifyn cyntaf, ond gaii na argreffir ychwaneg dyhd danfon archebion ar unwaith cyn eu gwerthir allan Gellir cael y ddau rifya yn rhad trwy y post am 7c., blaendal. Bydd y rhifynau hyu, ynghyi a'r rhiiyn-, au dilynol. yn gryuhodeb cyfiawn ac eglur o'r Rhyfel fwyaf a welwyd erioed. brithir yr Hanes a darluniau ardderchog. PEIDIWCH OEDI-MYNWCHGOPIAU AR UNWAITH. Ar werth gan holl Ly-frwerthwyr.

LL1TU TWM 15aREL8

LL1TU TWM '15aREL8 WPI ond wes nano "diall" be sy'n bod mas sha na" Ond S"h Xno Stoma"wSj* yn y AZl Mi* dUBi* oboti'r pS n. gid. Jcrmani. Le ma'n orship, »,. » cofio os I 'lw, in i'r rhifel dorri iiias, %ve'r pappi.e yn 1U»» ™ vJ hvpo'r Hendon nagos ff„inn ond nawr ma nhw tel lwp, ne drunmmj^«taa, »'^iSwch shwt ta nhw I gid wedi mind yn y 1WP vn ferneid glanastra, ie a mwy na hinni, yn mind nol yn iach i gwala. Beth gwell hen whd mil. 0 Jerrnans, a gweld nad iw nhw ddim yn wharre'n SRS* SFX "I R,1 J Watchweh ohi'r brass buttna ar dd^arnod ffaer. Mi fidd rhiw idiot nc gili >'n yn treial tori eskirn pob iJ*j ^kan S Falle ma™^h nesa fidd fflippon i bwt- tns What S, O^uttns yn rhedeg gatreat^ fam a gweid fod hen fwli wedi fwrw fe Kid No ffier Bwttns now a his bisnes tw wel cor S,. M. Mi».ir Bwli ™ J»ki» » men biti iiffi. ag un ne ddwy yn bon _i gern a r harnes am i ddwylo. Ond nawr gan na wes dim bid neilltiol iawn iawn i weid oboti rrhifelma nwell i fi weid gaer bach nawr tro bo cifle da fi wrth MISTIR JON HEINDS EM PEE. Kimro iw Jon, ochodin stim iahc i h r^xo'n b^neg. LwToieer ol ffrend, ma gen i un pointjpeshal i weicf wrthot ti, a mai e'n bwysig iawn hefid. Wy n gwbod fod lot yn dy fpddran di lan sha Ire d di no beido ma'r hen dmker yn gatter rhoii fis ar ddolLr pobol 'shir Gar a -Shir Abarteifi cistled a neb. Ma gen i ddickon o resimme pam wy dw*d atat ti 1 Wyt ti o'r ardal. 2. Ma llais da (Pda tl> i mi glwan d?n iawn. 3. Mi alii roi dwrned idd nhw of na na nhw fel wyt ti'n gweid Beth gwell fiswn i o ofin i Towin bach. Ond dima r point Pwv voovs ma'r Guvrnmmt yn mind I neid I rioli pSeV bwydidd. Smo t?n mcddwl bod hi'n hen breed i roi torch yn trwyne'r begers na sv n korn elo'r fFlwr a ffethe felna. Wy'n gwbod fod digon o ddibs gida ti, ond tek piti on pwr hegers M a dim i gal da nhw-boys y katch a mows an eet hnxu Koila di ne beidb, ond smo', wlad ma n mind odde bwer yn rha.gor. Fidd ma nvoliwshon wha-p iawn. Meddilia achan am wrwod yn mind mas i rifela, a erillwng i gwragedd a plant bach ar ol, ar b holsel murchants ma'n gwaski rheim wodm Smo tit n clwed nhw'n ochneido Jon. Hal Dai bach Kivi ieth i roi'r ganscn ar i krwpper nhw, nc me fidd pethe'n lletwith yn y wlad ma whap iawn. Hen filioners yn gneid i ffortshwn wrth swinlo gwragedd a fflant bach showdwirs sy mas yn y trenshis. Nawr to Jon, pwt the maaheeneri in moshon bang, or Twm wil pwt yiw on his blak list. Fies yn meddwl in- waith hala at Von Davis, y bachan sy n gwsko r teitl o Em Pee ffor Kardiganshecr. Ond beth gwell fise ni o hala at hwnw. Welsoch chi agenda ddwetha Kownti Kownsil sheer Abarteifi. Hm. Rhiw gomiti wedi paso igrant o Sevn Pownds Thcr. teen shilins i Olderman Von Davis, kost preinto a dosbarfchi rhiw bappire ar fagi ffowls. Ie, a stop- pwch dickin bach, mi basodd y Icomiti 'r un preccl hefid na we dim rhagor o goste felna i gal 1 tali lieb fod v kownsil wedi pa?so hinni 'ginta.^ Nawr te. KofVi ic+.ir v sentens ddwetha na. Mai n swno fel ta Von wedi gofin am y dibs ond iw hi. Ma Twm I yn folon rhoi grant o bishin -taer (thrippni bitl I ti Von. on wan kondishon, a dima fe.-I ti glirio mas i neid lie i dy well. I dont expekti ol boi yiw ar wurth viwr ffor hunred. Giv it to the Beljans. Ma. gida fi aer ne ddoi i weid wrth jistissod b,-fi:]. Beth iw'r ots sy da fi oboti nhw. Tawn m'n cal mind o'i blan nhw fori am gimrid too drops o throt oil yn Ile un, chawn i fowr o drigaredd gida nhw. JL Ond nid wrth jistissed in jiniral wy'n sharad nawr, ond wrth JISTISSED KASTELLNOWI IMLIIJ, yn sheer Garfurddin. Odi chi am wbod yn blemach t-). Wet dima nhw te, Fitzwiliams, Doktor Loid, Edward Devia Kreegiwan, a Mathias kabbmet. Nawr ma gen i gwppwl o gwestiwne i ofin i r boys ma. Am y kes, wyn teimlo dim un mtreft indo, a ^mor bell a hinni, wy'n nabod y diffindant yn well wthgwrs na'r bachan we'n y kwrt a'l ben yn y klwtte. Ond nid kweatiwn y kes sy gen I fwya neilldiol, ond y ffordd ma jistissed Castellnowi. wedi gneid a'r kes. Nawr te, a neith un o nhw, ne r lot os dy nhw'n dewis ap«d rhain. 1 Ar bwy dir we chi'n dismisso y kes cin clwed y diffens. A ffeindioch chi fflo yn evidens y bobbis ne Doktor Pwel? 2. Os nag wedd y lanlord yn Iatt-isffeid ar gjpn- dukt y bachan, a we chi'n kimeradwyo y plan gim- rodd e i ddiski manners kldo? 3 A geisoch chi ddigon o brooffs yn evidens y prossikiwjhon i neid finni y difTens? prossi 4. Os ceisoch chi, shwt ma dim ond bei a majoriti dismis^och chi'r kes? 5. Ffor fotodd pob un o chi? 6. A geise dvn ddod yn rhidd mor rhwydded am poithi gweninz-n ne ddwyn torth o fara. ne eimrid drop too mutch o throt oil no reido beik heb ote? 7. Be cv gida chi i weid dros gal iste ar besis yn lie cal stippenderi majistreat? Plees riplei Ifl yiw plee* jents. Widdoch chi. dina drieni gododd gida Twm wrth roi pip ar v Teifi-seid rwsnoth wetha. We n tn teimlo nofnadw dros y chappin bach na sy'n galw hinan yn Walltar Dee. Ichi'n gweid we n in digwidd bod miwn yn y Swan yn GasteUno vi i mofin droppin bach o liwbrikant, a mi gawd drop- pin o stwff bach neis hefid. Ma Miss Ik\'i5 yn kadw stwff rhi (W- a i neid ffortshwn fel rhai iiY wedi bod na Amser we'n i miwn dima lot. yn dwa 1 miwn ag yn ishte lawr a dachre loia. Whap ii-ii eithon i sharad oboti'r stwff na ma W aliif-r yn haia i'r Teifi-seid, a.g yn gweid fod e wedi troi i benol yn deidi am y gansen. Deer boys bach, middwn innc'n i'n meddwl, ichi'n misteko mhell, smo Twm yn gweld prifed bach felna yn werth wasto rhiw bwer o'r blakled ar i kownt nhw. Ie, kleber tafarne sy gida Twm, midde fe. Hm. Twm is not ashamed of the pubs eether ol boi. Ond smo Twm wedi gweld rhiw bwer o Jdaioni fc-ini mas o'r pubs ond tippin o throt oil fel bo'r dibs yn troi inus, a kroiso bob amser. Yiw mek a gran mistek abowt perth- nase Twm, mei sunni. No perthinas rhmg Twm a r boy sYn idriph ar ol y Golofn Poitri,-nag wes- dim cimint a sy rhing Wallter ag Ebeneser. Ond dina fe, beth gwell iw treiaL seithi mwg. Fise j'«■ cistled treial crinhoi defed Brinseion at i gili i gid. Ond falle fod hi'u tali'r ffordd yn brion iddo fe i wasto krigin o le i droilo'i bensil blakled, ochodin ma trieni danto neb sy'n gweitho'n galed. Beth iw'r mwstwr ey sha Abarkeech oboti ddwyn ffcwls. Dango ma nhw'n gweid fod y gocko-gos yn fflcian off yn ffliwch. Le ma'r sarjant te. WidJoch chi stori halodd fi i wherthin pwy ddwar- nod. Pren yn dwad lawr gida'r llif sha ardal Alxir- gwili. Bachan vyodi gweid y pren a'i lifio fe. Bachan arall yn dwad heibo ag yn gweid ma fe biodd y plokkin achos ma ar i dir e stoppodd e. Veri gwd. Dina drieni na alle'r joker hin weid hefid ma fe bia pob derrin a phopeth sy'n diskin ar i dir e. Wel ma Abargwili wedi troi mas yn dda iawn i ddiffendo'i gwlad. Dros 29 wedi mini o le bach b felna. Doi a three yn mind o'r un teili. Wel dun the ol sitti. Cen-d i iiai o'r minwod drwa aha. Bron widd Arms a bwr. i i peise dros benne rhai o'r kachgwns sy ffor n" Ie, stoppwch chi, dim ond un sy wedi mind i gid o'r He ontefe. Gwi rekor* Ma son mowr am D. D. Amerika. Widdoch chi r letost—Jbrtnan B. B. Beth iw B.B.—Blak Broii- • T) Beth iw'r mitings od na sy wedi bod gida'r Par- rish Kownsil yn ddweddar.I beth we ishe pospono'r miting. Whei not go on with the wurk? We rhiw gnil hefid oboti litluron y Lokal Givirmint Bord. Ond dina fe, wy'n diall dim bid oboti rhiw griadir- ied felna. To the point nekst teim mei ffrinds. Nawr te, gaer bach at gomiti ASEIL W M CARFURDDIN. Lwk heer boys, rna rhaid i chi newiJ y man ichin cwrdd, ne tanimarw fc"n halwch i i weid rhwbeth. Heer's the point. Lot o shopwirs wedi gneid appli- keshon am gal rhagor na'r kontrakt preis am y gwda achos fod y prishe wedi mind lan. Ie, ond nid a rheina wy'n delo nawr, ond ag un artikl neilltiol. Tek the kes of Tee. Fel ichi'n gwbod ma Loi Jorj wedi rhoi thruppins o diwti rhifel ar y tee (a diwti ar y throt oil hend wurs luk), a'r point iw pwy ddilsc dali'r thruppms na. Chi wthgwrs y takle men. Ond wcdodd Loid Jorj ma'r rhai fiae'n hifed y tee a'r throt oil fiae i dali'r diwti. Reit bo te, whci not ffork owt leik onest loial aittisens of the King. Am y bachan na o Ammanfford-akshonier- wedd e- ddoi led park o'r point. Wyt ti"n meddwl ridiwsith Loid Jorj v diwti. Not in a hurri met I ffrend. Now then yiw mimbers of the Aseilwm Komiti viw plei the gem at theext miting, or Twm wil be "ther, and he wil lock Sor and yiw ol inseid. See the point. Yet, gwlei.

OCHENAID MYRDDINFAB

OCHENAID "MYRDDINFAB." AT Y GOL. SYR,—Rhyfedd fel y mae'r Eglwyswyr yn teimlo oddiwrth y mesur hwnw, sef "Dadgyssylltiad a Dad- waddoliad hen Eglwys y Cymry." Mae y "proph- wyd" yn ochain yn enbyd am fod £157,000 wedi cael eu cymeryd ymaith oddiwrth yr Eglwys. Mae yr awdurdodau wedi gweled fod yn well i'r arian hyn i gael eu defnyddio i bwrpas uwch na chadw Pabyddion ac Esgobion yn sogur. Buasai yn fwy o ladrad pe bai y bodau hyn yn cael eu cadw, a beiddiaf ddweyd mai Iladrad yw oddiar y dechrcu, ac y mae "Myrddinfab" a'i griw yn gwybod hyny hefyd, ond eu bod am gadw'r peth yn ddirgel. Mae y "prophwyd sanctaidd" hwn yn gofyn, "Beth gwell yw'r sectau ar ot y Iladrad? Gofynaf finnau, ynte, "Beth GWAETH yw'r Eglwyswyr, Pabydtl- ion ac Esgobion ar ol y Iladrad?" os y mae lladrad y mae yn ei alw. Rhyfedd mor barchus y mae y Wesley aid wedi dod yn ei olwg. Gresyn na fuasai Syr Henry Lunn yn Annibynwr, o herwydd mae gair sebonllyd oddiwrth y "Prophwyd" yn calon- ogi'r dinotaf un, ac ni chymerwn un arian am ei ddigio. Y mae y gwr hwn mewn un man yn dweyd, "P'le mae 'dylanwad' reetyddiaoth o blaid y rhyfel vma? Maent yn fud yr amser yma. Yr oeddynt yn ddigon bywiog a eiaradus yn amser Rhyfel y Boeriaid." Gwrando am fynud, frawd (os teilwng o'r enw), yr wyf yn diolch i'm Duw taw y "geth- ern Sectyddol" sydd mewn grym, onibai am hyny buasai'n gwlad mewn penbleth na ddeuai o hono am dragwyddoldeb. Yr wyt yn cofio vn dda, neu ddylaset fod yn cofio, i'r fath ddyled aeth ein gwlad yn amser Rhyfel y Boeriaid. Pwy oedd mewn grym y pryd hwnw? tybed. "Y Toriaid." A phe bai y Toriaid yn teyrnasu heddyw, buasai yn rhaid i'r "pwr dab" (ys dywed Twm) i gario'r faish yn drymach nag y mae yn wneyd beddyw, er mwyn £1,000,000 yn ddyddiol. Pwy eydd yn chwilio yn lanwl heb wasgu neb i gael y swm anferth yma? Y Gwir Anrhydeddus D. Lloyd George! Gwaedd- wn nerth fy ngheg pe bai "Myrddinfab" gerllaw; ond oes dim angen gwaeddu. Mae yn gwybod hyny o'r goreu. Fe ddywedodd y "Gwr Doeth" yma ychydig amser yn ol, rywbeth fel hyn: "Fod Lloyd George wedi codi pris y te, ac fod yr hen wraig ar V plwyf yn gorfod dioddef am hyny. Pe buasai gronyn o synwyr yn y dyn hwn ni fuasai wedi dweyd dim byd tebyg. Mae pob hen wraig yn foddlon fod Lloyd George wedi codi'r te er mwyn cael arian at y rhyfel yma. Bekldiaf dweyd, nid dim ond y te fuasai'n cael ei godi pe bai y Toriaid mewn grym. Ac fe ddywedodd y gwr yma ei fod yn myn'd i ad- goffa'r otholwyr yn yr etholiad nesaf pwy oedd mewn grym yn amser y Rhyfel yma. A gaf fi ofyn hyn: "Pe buasai y Toriaid mewn grym, a fuasai yn bosibl i'r Rhyfel hon i e-ael ei hatal? Atebiad yr wythnos nesif "Myrddinfab." Diolchaf i chwi am hyny.—Ydwyf, &c., ANNXBYNWB. [Yr oeddem yn falch derbyn yr ysgrif uchod, gan ein bod bob amser yn awyddus rhoddi pob chwareu teg i bawb dracthu eu barn.-GOL.]

PRYDAIN FAWR A GWLAD YR ADDEWID

PRYDAIN FAWR A GWLAD YR ADDEWID. AT GOL. SVB,—Yn yr amser IlWIi v "riiyfeloedd, a son am ryfeloedd," rhaid i ddiogelvvch ein cartref ynysawl a llwyddiant ein cyuwiaawyr yn y rhyfelgyrch fod yn wastad yn cael y lie blaenaf yn ein meddyliau; ond, yn nesaf at y petnau hanfodol hyn, nis gall fod amheuaeth nad y Uyngod debygol o'r tiriog- aethau sydd yn gorwedd rllwllg y Nilus a r Euph- rates sydd yn mhell y mater mwyaf dyddorol i'r dosparth bychan hwnw o honom sydd yn "dul ar y propliwydoliaethau fel llewyrch yn goleuo mewn lie tywyll," ac yn gwrthod cael ein dallu gan Jra- ddodiad-ait dynion yn nysgeidiaeth gyffredin y pwl- ':I 1 "1 1 L _J .l. pud. Er's blynyddoedd rnae wedi bod yn atnlwg fod y tiriogaethau hyn i newid dwylaw cyn bo hir. Yr oedd y "wae" MaJiometanaidd drosodd, yr oedil yr Euphrates arwyddluniol (yr Emherodraeth Dyrc- aidd) yn gyflym yn nyciiu I fyny, yr oedd pob iir- wydd politicaidd yn nghlyn a Twrci fod dydd ei thranc gerllaw, a'r cwestiwn llosgawl ydoedd, Pwy faner a gai ei chwifio o'r Aipht i Bagdad? I ni sydd yn credu yn ein hachyddiaeth Israclaidd nid oedd ofnau o gwbl ar y pen hwn, a ni a wyddcm hefyd—o leiaf teimlem yri sicr-y byddai i'r tros- .glwyddiad i gymeryd lie yn nghvfyngder rhyfel ofn- adwy. Mae i'r olwg hon bob ymddangosiad i gael ei svlweddoli; onck"Duw trwy ddirgel ffyrdd a ddwg ei waith i ben," ac nis gallai braidd y llygad mwy- af treiddgar i ganfod gornest ar y llinellau pres- enol. Mae y genedl Brydeinig yn ami wedi am- ddiffyn Twrci rhag yr eryrod oedd yn y&gubo arni fel ar ysglyfaeth, a thuag at Prydain oedd y Swltan yn dyfod am y miliwnau hyny, pa rai sydd wedi cadw ei Wladwriaeth bwdr a llygredig ar ei thraed. Nid oedd dim, gan hyny, yn ymddangos yn fwy anhebyg nag y buasai Twrci yn meiddio dy-fod yn anhebyg pa. y buasai Twrci yn meiddio dyfod yn ein herbyn mewn rhyfel, heblaw efallai yr am- ,gylchiad annisigwyliaudwy arall y buasai i ni i uno dwylaw gyda Rwssia i ddinystrio yr Ymher- odraeth Dyrcaidd. Dyma, er hyny, ydyw yr ystriw Ddwyfol, ac mewn canlyniad yr ydym yn cael Rwssia yn ein cynnorthwyo ni i sicrhau Gwlad yr Addpwid a roddwyd i Abraham! Nid ydym wedi mynpd i'r rhyfel hon gyda'r am- can o chwanegi ein tiriogaethau, neu i guel llywodr- aethiad y byd, fel y mae critics, Prydeinig yn ogystal a thramor, yn chwanog i ddatgan ,ond o angen- rheidrwydd, ac y mae yn sicr y bydd i Ragluniaeth Ddwyfol i ofalu na fyddwn ar ein colled o n liam- canion eyfiawn a dyngarol. Yn wir, yr ydym ar ein hennill yn fawr yn barod, er dechreuad y rhyf- el hon; gan fod yr Aipht-gwlad y Pharaohaid— yn awr yn gyflawn ran o'r Ymherodraeth Brydein- ig. Mae yr un peth yn wirionedd am Cyprus, Porth morawl Syria; tra ar derfyn dwyreiniol eithaf gwlad yr Addewid yr ydym wedi cymeryd meddiant o Basra, Porth Mesopotamia, a Kurnah, man-gyfar- fod y Tigris a'r Euphrates. Mae terfynau Dwyr- einiol a Gorllewinol yn ogystal a Gwlad yr Addewid yn foddiant Prydeinig; ac nid ydyw y gwaith o "lanw i fewn" yn ddim ond cwestiwn o amser yn unig. Pan y gwnawn hysbysu pregethwyr fod yr Aipht a'r Euphrates o fewn.y wlad a addawyd i Abraham, yr ydym, iddynt hwy, fel rhai yn breuddwydio, ac y mae llawer o waith ymresymu cyn symud pilen rhagfarn oddiar eu llgaid. Nid oedd darganfydd- iad America yn fwy o ryfeddod i bobl y 15fed gan- rif nag ydyw darganfyddiad o Wla

PREGETH TWM BARELS

PREGETH "TWM 'BARELS". Yr wyf wedi darllen "Llithiau Twm" o'r dechreu gyda mwynhad ac edmygedd, ac yn ei gyfrif yn broffwyd, bardd, a phaentiwr ar oi Wen ei hun. Daw y doniau triphlyg hyn i'r golwg yn fwy pendant nag arfer yn ei Bregeth ar y Methodist yn y JOUR- NAL yr wythnos ddiweddaf. Y mae y Kaiser wedi appwyntio "artist" i baentio golygfeydd y rhyfel. Y mae y Ffrancod wedi ei ganlyn yn y gorchwyl yn y rhyfel hon. Anfonodd y Rwssiaid Verestchagin i baentio y rhyfel yn Port Arthur, ao y mae gan ein gwlad ninau ei pharntwyr ar y maes. Ond "Twm 'Barels" yw paentiwr penigamp y Methots. Ceidw eu lluniau a'u lliwiau fel ar ganvas anfarwol ar gof a chadw i'r oeaau a ddaw. Coisvodd "Walter Ddu" bardduo Twm yn y "Tivyside" diweddaf. Er fod Walter yn ysgrifenwr a phregethwr .mawr, ond o'i gydmaru a "Twm 'Barels" nid yw ond canwyll frwyn yr oesau tywyll at oleu haul yr amser gwell. Treied Walter a'i frodyr wneyd pregeth mor eff- eithiol a phregcth Twm i'r Methots. Mewn arddull mor ddifyr, a ffraeth cynwysa fwy o sylwedd nag a geir ar y Suliau gan saint holl sectau y siroedd. Pregeth ryfedd ac sfnadwy Twm sydd lawn o wir dduwinyddiaeth, dynoliaeth, philooophi, "soierwe," a synwyr sanctaidd. Dylai pob Methodist ei myf- yrio o Dwr-gwyn i Dwr Babel. Dodor hi yn atod- iad i'r Hyfforddwr, er mwyn dangos ffordd y Bywyd, fel na bo y deillion yn tywys y deillion i'r ffoB uff- ernol yn hwy. EDMTOWB.

ABERGWILI

ABERGWILI MARWOLAETH.—Dydd Iau, lonawr yr 21ain, daear- wyd yn Ebenezer weddillion marwol Mrs. Elizabeth Lewis (80), Blaenegwad, ger Llanfynydd, sef priod y diweddar Mr. William Lewis. TreuJiasant ran helaeth o'u hoes yn Blaenywaun, ger Kelinwen, ac yno y dygasant i fyny deulu mawr o blant, pa rai oil sydd wedi troi allan yn foesgar a boneddigaidd er anrhydedd i'w rhieni. Diamheu nad oedd yr ymadawedig yn awr ond' megis alltud i lawer yn yr ardal, am fod rhai blynyddau oddiar ei symudiad i'r lie uchod, a phobl ddieithr wedi osgyn yma i'r hen anneddau. Dymunol yw i ni gofio'r ddau fel hon gymeriadau gwrol a chyne«," a'u cyrph wedi ca?l eu gwneyd i fyny o'r talpyn clai goreu posibl. Deuent o Blaenywaun i Ebenezer, Abergwili, i add- oli yn gysson a rheolaidd, haf a gauai, of'rni' a gwres, a buont yn gofnogacth gref i'r achos rni flynyddau lawer, a deallwn eu bod wodi dal yn tffyddlawn at yr un nod yn Sitoam, Pontargothi, hjd i henaint oresgyn eu hanterth, "a gwawrio o'r am- ser yr ofnant yr hyn sydd uchel, ao yr arswydant yn y ffordd" ac mewn canlyniad orfod bod yn weision uludd i boen a blinder, pa rai sydd yn gwthio i'r ffrynt tua chymdogaeth tri-ugain a deg. Gweinyddwyd ar yr achlysur yn y ty gan y Parch J. Davies, Capel Isaac, yn y capel gan y Parch. D. Curwen Davies, Siloam, ac. ar lan y bedd gan y Parch. D. Williams, Abergwili. Cydymdeimlir a'r galarwyr oil, yn enwedig y ddwy chwaer fu yn t i gwylio yn dyner a gofalus yn ystod ei chystudd hirfaith. lor y nef fyddo iddynt yn arweinydd yn eu hymddifadrv, ydd. Cyd c'-iwel orphwjrs heddyw maent 'Pol cajed ddydd o waith, Is mcini gwynion gyda'r saint Nes dod o'u fry-dd yn ffaith; Pryd hyn fe eilw'r hyfryd wawr A'r udgom atir nwch ben, A meirw'r mor a Uwch y llawr Ddont lan fel glesni'r nen.

PENCADETF

PENCADETF GWYL CALAX LLAN-DYSSUL.-Dydd Mawrth, Ionawr I.fed, cychwynodJ aelod-uti yr ysgol Sul Eglwys Fair i'r gymanfa yma fel arfw jni flynyddol i ym- uno a 13 o ysgolion eraill. Fe awd drwy eu gwaith yn rhagorol. Rhoddwyd dat.ganind da i'r anthem, "Bydd melus cofio y Cyfnmod," dan arweiniad Mr. T. Daniels, Gwen Cottage. CJhwareuwyd yr organ gan Miss Sally Davies Bryndelyn. Bu pump bon- eddiges, aelodau Eglwys Fair, mor garcdig a rhoddi gwledd o de hyfryd, a gwahanol danteithion i bawb o aelodau yr eglwys, ac amryw ereill yn y King's Head ar ol terfvnu eu gwaith. Mae yn ddyled- swydd arnom fel Eglwyswyr i roddi y diolchgarwch gwresoccaf i'r pump boneddigefs yma, sef ilrs. Saunders, Bonmarche; Mrs. Jones, Marshland Villa; Mrs. Daniels, Rhydwen; Mrs. Lloyd, Coedlannau, a Miss Jones, Caeaugwynion, am y fath wledd. Gwasanaethwyd i roddi y te allan gan a6lodau ereill, Kef Miss Sally Davies, Bryndelyn; Miss Jones, Saddlers' Arms; Mrs. Daniels, Gwen Cottage: Mrs.' Jones, London House-, Miss Saunders, Bonmarche, a. Mr. Sam Evans, Gwyddtrrutr Vale, yr hwn oedd arolygwr yr ysgol. Cynigiwyd diolchgarwch i'r boneddigesau yma am y te gan Mr. Thomas, y curad, ac eiliwyd ef gyda brwdfrvdedd, ac yna aeth pawb allan wedi mwynhau eu hunain yn rhagorol.

11AMYRYTHFR WI

11AMYRYTHFR -WI. Llongyfarchwn y brawd Mr. T. Hefill. Thomas o'r lie uehod ar ei waith yn cipio'r gadair am y Ijryddcst ynEisteddfod TItlwrnadc. Caerfyrddin, nos Calan. Testyn y bryddcst oedd "Daeth y bore a'r nos hefyd." Deallwn fod rhai beirdd pob- logaidd yn yr ornest. Cafodd gymeradwyaeth uchel gan y beirniad. Gwyddys fod Mr. Thomas, nid yn unig yn fardd tlws a grymus, ond hefyd yn lenor gwobrwyedig. Dymunwn iddo bob llwyd-1 i ennill llawer llawryf eto ym myd lien ac awen. Dring rhagot.

TABOR CROSS HANDS

TABOR, CROSS HANDS Nos Iau diweddaf cynhaHwyd cyfarfod yn Tabor, i'r dvben o gyflwyno anrheg o swm o aur i'r Parch D. Morgan ("Mathryfardd"), yr hwn fu yn wein- idog yr eglwys am yn agos i ddeugain mlynedd. Cadeiriwyd gan Mr. D. F. Davies. Wedi i'r cor, dan arweiniad Mr. William Vaughan, roddi dat ganiad1 o "Adesto Fidelis," cafwyd can, "Mereh y Cadben" gan Mr. G. Jones. Rhoddodd y gwein- idog, y Parch. B. O. James, banes yr achos yn Tabor o'r cychwyn. Yn y flwyddvri 1841 cytner- odd y bedydd cyntaf le yn yr ardal. Bedyddiwyd gan Mr. David Jones, Saron, tad y diweddar Barch. Edward Jones, Pentwvn. Or flwyddyn 1868 hyd 1873 cynhaliwyd yr achos gan y Bedyddwyr mewn annedd-dai, yn y Farmer's Arm, yn Conlbrook Lodge, yn Garreg Hollt, a manau ereill. Yn 1871 rhoodwyd gal wad i'r Parch. D. Morgan i ddod yn weinidog ar yr achos, ac ordeiniwyd ef ar lofft Garreg Ilollt. Yn y flwyddyn 1873 adeiladwyd Capel Tabor. Yr oedd y draul yn 9450, ac o'r swm hon talwyd £ 350 gan Undf'b Cenhadaeth Gartrofol y Bedyddwyr. 0 dan weinidogaeth Mr. Morgan gwnaeth yr eglwys srynydd mawr, a rhifa yr adodau yn awr dros 250. Yn y flwyddyn 1890 evehwynodd Mathryfardd achos y Bedyddwyr yn Bethel, Tumble. Yr oedd y Parch. B. James, Bethel, Tumble, yn bvesenol, ae ar ra.n ffryndiau Mr. Morgan yn Tumble, cyflwynodd JB4 iddo. Yna wedi yr hanes dyddorol roddwyd gan Mr. James, cafwyd y rhag- len ganlynolPianoforte cluett, Mr. A. T. Bowen a'i ddisgybl; araeth, Parch. B. James, Tumble; can, Mr. Ben Davies, Scradog; araeth a phenillion gan y Parch. J. J. Davies curad, St. Anne's; araeth, v Parch. D. Harford Evans. Tabernacl; can, Mr. John Davies, Scradag ("Hen gadair freichiau fy mam ) araeth, Parch. T. M. Price, Bethania; can, "Lead, kindly Light." Mr. Gwilym Evans. Cyf- Iwynwyd swm o aur i Mr, Morgan gan Mr. Brazell, Closyrin. Diolchodd Mr. Morgan vn deimladwy iawn am y rhodd, ac am y teimladau da ddangoswvcl tuag ato. Can, "Nant y Mvnydd," Mrs. T. H. Lang. Cynygiwyd diolch i'r Cadeirydd gan y Parch B. O. James, ac eiliwyd gan Mr. Thomas Evans, Grocer, ac yna rhoddwyd ton gan y cor. Tystiol- aeth pawb oedd fod Mr. Morgan wedi gwneyd gwaith rhagorol yn yr ardal yn yr amser y bu vn weinidog, a chydvmdeimlwyd yn fawr ag ef yn "oi waeledd. Hoffai, meddai ef, farw yn vr "harness," ond yr oedd wedi gorfod rhoddi fyny ei hoff waith o bregethu yr efengyt. o bregethu yr efengyt.

Advertising

,r:t.<'2: HYARCHERA ) pPENRETORNS A ffT^kii .7ff? Ea%| .f'W" ,l. Tac-similo oj One-Ounce Pacbtt Archer's Golden Returns Who Porffcetion of Pip. Tobacco. tft", trot A". ruag&AAT. I

NANTGAREDIG

NANTGAREDIG MABWOLAETH a CHLAUDEDXGAETH.—Drwg iawn genym gofnodi marwolaeth a chladdedigaeth Mrs. Jones, Myrtle House (gynt o Bla«newydd), a phriod anwyl Mr. David Jones. Ni chafodd ond byr gys- tudd, ao ar foreu ddydd lau, lonawr 14eg, 1916 bu farw yn 44 mlwydd oed, gan adael priod a phedwar o blant yn eu galar. Mae'r teulu bychan wedi cyf- arfod ag amryw brofedigaetbau yn ystod y ddwy flynedd diweddaf, gan fod phedwar o honynt yn ystod yr amser byr hwn yn gorwedd yn dawel yn mhr'iddellau'r glyn yn Macpela'r teulu,-Silian, Pontargothi, yn mha gapel yr oeddynt yn aelodau ffyddlon. Tarawyd yr ardal a syndod a chydym- deimlwyd yn helaoth a'r teulu bychan pan ddaeth y I newydd trist yn hysbys. Dynes uchol ei rhinweddau, a mam ofalus a thyner oedd Mrs. Jones, ac yn gym- eradwy gan bawb. Y dydd Llun canlynol, lonawr y 18fod, daeth tyrfa fawr ynghyd i da]u'r gymwyn- as olaf iddi. Gweinyddwyd ar yr' achlysur gan y Parch. Curwcn Davies (A.), Siloam, a'r Parch. Isaac Davies (M.C.), Nantgarodig. Gweinyddwyd yn y ty, a-c yn y capel gan ei gweinidog, y Parch. Cur- wen Davies, ac ar lan y bedd gan y Parch. Isaac Davies.

BRYFLAMMAN

BRYFLAMMAN GALWAIX— Gwnawd yn hysbys i ddeadell Eben- ezer nos Sul cyn y diweddaf, gan y Parch. H. I. Jones, ei fod wedi derbyn galwad daer ac unfrydol oddiwrth eglwysi Bryncrug a Towyn, Meirionydd, a'i fod wedi gwneyd ei foddwl i fyny i'w hatteb yn gadarnhaol. Parodd hyn gytfro mawr yn yr eglwya a'r ardal, am eu bod yn colli dinesydd cymeradwy, pregethwr da, a gweinidog ffyddlon i Iesu Grist. Ni chaniateir i'r ymadawiad gymeryd lie heb yn gyntaf ei ddathlu a chyfarfod ymadawol, yn mha un y cyflwynir iddo "roll top desk" fel arwydd o barch ac edmygedd yr eglwys o hono, ac unrhyw un garai daflu ei hatling i'r drysorfa o'r tu allan i'r eglwys, gwnaed y cyfryw gystal a'i danfon i'r ys- grifenydd gohobol, Mr. G. Morgan, Ysgolfeistr, Lower Brynamman, cyn dydd Sadwrn yr ugeinfed o'r mis nesaf, pryd y cynhelir y eyfarfod ymadawol, hanes pa un a ymddangosa yn llawn yn y JOURNAL. Teimlad yr eglwys ydyw mai Tro gwael wnaeth eglwys Towyn I fyn'd a'n brawd mor sydyn; Mae Ebenezer a Bryncrug Yn ddig am dori'r Uinyn.

CAIO

CAIO Cynhaliwyd eyfarfod gan Gymdeitlias Caio nos Iau cyn y diweddaf. Dwy ddammeg ydoedd testun y cyfarfod, sef "Y dog morwyn," a'r "Talentau." Sylwodd y Cadeirydd fod y ddwy ddammeg yn gymydogion, a cJiafwyd dau gymydog, sef y Mri. John Thomas a John Evans, Rock-street, i agor arnynt. Ni raid i'r ddau hyn wrth ganmoliaeth, gwyr grymus ydynt, a'u papurau yn dwyn tvstiol- aeth o hyny. Yr oeddynt wedi darllen yn helaeth, a chyflwynasant i'r gynulleidfa genadwri bwysig y dammogion heb wastraffu amser gyda'r pethau ail raddol, y bydd rhai pobl yn gosod cymaint pwys arnynt. DyAvedai un brawd i'w feddwl ef hedeg yn 01 i ryw gyfarfod pregethu arbenig y bu cfeynddo flynyddoedd yn ol, pan yn gwrando ar y ddau frawd yn traddodi eu sylwadau cynhwysfawr. Bu yno wrandaw astud a chafwyd cyfoeth a wybodaeth fuddiol ac amserol, ac anogaetli i bawb fanteisio i wneud daioni a gwerthfawrogi pob cyfleusdra ddaw i'n rhan. Gwnaethpwyd sylwadau pellach arnynt gan aclodau y gymdeithas. Ynghanol hwy! dda y cyfarfod daeth un gorchwyl anymunol i'n rhan, sef Iffarwelio ag aelod ffyddlawn a gweithgar, Miss Richards, athrawes Ysgol y Cynghor. Bu hi yn "ffyddlon iawn gyda'r gymdeithas er y cychwyn. Bydd ei lie yn wag, a theimlir colled mawr ar ei hoL Yr oodd yn boblogaidd iawn gan bawb yn y gymydogaet.h. Cafwyd ychvdig eiriau pwrpasol ganddi ar ei hymadawiad, yn dymuno llwyddiant mawr eto i'r gymdeitlias, gan obeithio cael y fraint o ymweled a'r gvmdeithas eto i fod o ryw wasan- aeth iddi. Cafodd ddymuniadau goreu y gymyd- ogaeth am oreu "dau fyd" yn ei chartref newydd yn Ffaldybrenin. Rhaid ini grybwyllam gystadleu- aeth bwysig nedd yntrhlyn a'r cyfarfod hwn. Rhodd- id gwobr gan y cadeirydd. sef Mr. L. Powell, am yr atebion goreu i nifer o ofyniadau a roddid ganddo. Rhoddir hanes y gystadleuaeth y tro nesaf.

Y GOLOFN FARDDOL

Y GOLOFN FARDDOL (Gan Talfynydd.") DEIGRYN HIRAETH Cyflwynedig i'r diweddar chwaer Mrs. Walters, 32, Stuart-street, aelod ffyddlon a dilychwyn yn Eglwys Gymreig Troorci (Rhondda), yr hall a hun- odd yn yr Iesu Tachwedd 24ain, 1914. Yn croesi y mae ein rhai auwyl I fyd yr ysbrydoedd i fyw; Gan adael y byd a'i gystuddiau Am wynfa ardderchog eu Duw: Mae'n hyfryd ar froydd y gwynfyd, Yn nghwmni y dyrfa ddiri; Cydwleddant ar rinwedd yr abcrth A roddwyd ar Galfari fry. Fe gollwyd un anwyl a thyner, Gwraig hynaws, garedig a. phur; Mam addfwyn a phriod garuaidd, CJ1 garai ei theulu yn wir; Un barod i wcini cysuron, Tosturiol, hawddgarol a Hon, Un hoffai o'i bodd wasanaethu Truoiniaid yn glwyfus eu bion. 'Roeild ganddi lu mawr o gyfeillion, Pan yma ar ddaear yn byw, Mewn galar maent hwythau yn wylo 'Roi colli cydrnares mor wiw; Mewn hiraeth angerddol mae'r teulu Ar ol eu hamvvlyd ddi fiam, M ae'r dagrau yn profi mai colled I Anadir oedd colli eu inliaitu Y nefoedd oedd barod i'w derbyn, Cadd groesaw gan engyl y ia, Yr Iesu a'i freichiau'n a gored Dderbyniodd ein chwaer ato Ef; Aeth trwodd ar gwys yr addenvid,- Addewid anfeidrol ei DILw; Mae heddyw ym mro y gogoniant Mewn perffaith ddedwyddwch yn byw. Diangodd am byth at ei Phrynwr, Cadd brofi maddeuant yn rhad; Esgynodd i'r nefol ororau, Mae wcithian ar aelwyd ei Thad; Mae yno mewn hwvl vii molianu Ar delyn sy'n beraidd ei thant, Yn chwyddo y diolch am feddiant o lawn etifeddiaeth y plant. „ EVAN MORGAN. 40, Duffryn Street, Mountain Ash. IONAWR. Organ Ionawr gwenwynig-ei rewynt Chwareua'n y goedwig; A dainia a dwrn ——hen lwyfan can, A theml anian gyda nerth mileinig. A ï finiog arf hwn a gerfia-ei rwysg Ar esgyrn y gaea'; Y ddacar Ion wiriona dan ei hell, A chwerw ffJangell a'i chorff flinga. Oeh! y storm,—iachus yw tan o lo hyf Dan y lwfer lydan; A chwiff, ystori a chaii,-ar nos ddu A rhu gwyntyllu'n yr ynn tu allan, ISFOEL. CORONI BRENIN YN HAWEN "PRO PATRIA." Dyn naturiol dan het arian,—yw "Pro," Prif arwr y llwyfnn; Gwr a mil o gewri man Yn ei siglo nos calan. ISFOEL. GWLITH Y TANNAU. ISIFOEL. Wrth wel'd Llidiadnenog yn colli'r colofnau, sef Mrs. Thomas, Llety Villa; Mrs. Davies, Blaenholiw Mr. Joshua Williams. Grondre, a D. Evans, Bryn- llywelyn. Nenotr anwyJ! tost yw'th alacth,- Colli'th gedyrn yn y glyn; Mae dy fron yn fangre lilraeth,- Mae dy ddagrau'n llifo'n llyn. •Collais* wenau'r ddynes dawel, Lonai wedd y "Villa" dlos; Aeth ei hysbryd tua'r Anwel Mwyn ei rhawd dan wynion ros. Tied dy feddwl i Flaenholiw I v artref pur y ffyddlon fam; Gwag ei chadair yno heddyw.- Hwyliodd am y wlad ddinam. Er mor brydferth ydyw'r grynnau Hauwyd gan Trawsgoedwr gu, Hoffet iddo fod flvnvddau Wed yn ar dy feusydd cri. Brynllywelyn sydd dan lenni, Huno wnaeth y patriarch mawr; Hod odd fry i fro'r goleuni,— Lawned oedd ei drem o'r wawr. Yn yr Hydrpf tywallt ddeigryn Ar feddrodau'r cewri ter; Yn y Gwanwyn dyro floclyn,- Cofia gadw'u coffa'n ber. Athrofa Caerfyrddin. T. HEFIN TfiOMAS. HELPU'R BELGIAID. Nid oes "fotto" rhagoracll,- iia delfryd 0 ha wlfraint tiefolach,- Sof rhoddi heh wg iij. grwgnach Lojins a bwyd i'r Belgians baoh. ISFOEL.

CAYO

CAYO ANNUAL TEA AND ENTERTAINMENT.—Tho annual tea and entertainment in connection with tho above ohurch Sunday School was held on Monday, the 18th inst., at the Council Schoolroom. This day is looked forward to by all with eagerness. At 3 o'rlorL- tfa. «,K Inid and tho t..hl. h.-l,'n with JTorul delicacies were presided over by Miss Casburn, Dol- ) aucothy Arms; Miss M. Darics, Brynfedwen; Miss M. Thomas, FroodvaJo; Mrs. Harries, Ynysau, as- sisted by all the kind ladies of tho church, who so energetically and pleasantly saw to the require- ments of all. At 6.50 the room was re-arranged for the evening concert, and an interesting programme was gone through. The chair was filled as usual by our much beloved Lieut.-Gen. Sir James Hills- Johnes, V.C., G.C.B., Dolaucothy. Miss Casburn proved an efficient accompanist. Tlie various items were as follows:—Part 1. Address, Mr. Willie J. James; recitation, "John Bach," Nest Morgan; recitation, "Bob amser ar ol," Cyril George; solo, "Let me like a soldier fall," Sam Morgan; recita- tion, "Y gath a'r lygodou," Master Donald Jones; duet, "Cwymp Babilon." Nest and Byna Morgan; rocitation, "Cor y Wig," Timmy Jsmes; recitation, "Te Coch," Byna Morgan; action song, "The Suff- ragettf-s," Misses Mary Davies, Maggie, Annio and ElLa, James, Ida and Jennie George, Emily Mor- gan, Eunice Price and Katie James; solo, "Gwnewcli bopeth yn Gymraeg," Jennie George; recitation, "Y (leryn du a'i gynffon wen," Eunice Pr; dust, Nest and Byna Morgan; solo, "Dim ond deilen," Ida George; action march, "Tho Scouts," Gwilym James and Friends; solo, "Hen Iffon fy nain," Emily Morgan; recitation, "Y tym- horau," Joshua Thomas; duet, "My mother's way," Two Cousins; recitation, William Putman; recita- tion, "'Rwyf fi yn fwy na dolly," Byna Morgan; trio, "Lloffwr blin," Three Sisters. An important feature of the evening and always longed for by the members of the Sunday School was the distri- bution of a large number of beautiful books as prizes, kindly presented by Sir James and Lady Hills-Johnes for best attendances during the year 1914. The following were the successful and proud winners :—Teacher's prizes Mrs. Price, Miss Davies. Mr. Rees. Scripture prizes: Mr. E. James, Eunice Price, William Putman, David James, Gwilym Jam. Full attendance: Mr. Evan James. Absent one Sunday: Henry Oakley, Ella. James. Ida George, Nest Morgan. Absent two Sundays: William Put- man, Norman Morgan, Byna Morgan. Absent three Sundays: Mrs. Rees, Cyril George, Tom Davies (up to the time he joined tho Colours), Annie James, May Davies, Timmy James. Absent four Sundays: David Davies, Jennie George. Absent six Sundays: Mrs. Davies. Absent seven Sundays: Mr. G. R. Davies, Gwilym James. In eulogising the work of the Sunday School the Vicar impressed upon all the necessity of good attendance. He compli- mented the prize-winners, and trusted to be able to distribute more prizes still next year. Part II. Duet, "Wyres fa-ch Ned Pugh," Ida and Jennie George; recitation, Katie James; solo, "O'r niwl i'r Nef," Emily Morgan; recitation, Y»mocio," Norman Morgan; solo, "Yr esgid ar y tcaeth," Miss L. J. Morgan; recitation, "Beth ddaw o honof fi,' David James; dialogue, A day's work," Misses Casburn, James and Davies; recitation, "Merch y Cadben," W. J. James; duet, "Men of Harloch," Misses B. V. M. Williams; duet, "Y ddeilen ar yr afon," Two Cousins; recitation, "Chwifio'r cadach gwyn," Gwilym James; duet, "Morgan a Sian," Miss M. Davies and Mr. E. James; solo, "Hen gadair freichiau fy mam," Miss A. M. Davies; duet, "Stop ar Mixio Saesncg," Messrs. E. James and P. Williams; recitation, "Ni ddysgant fcyfel mwyach," Eunice Price; glee, "Walking in the steps of Jesus." In an excellent and pithy speech the Rev. G. Jones, B.A. (vicar), proposed a most hearty rote of thanks to the worthy Chairman,' and also to Lady Hills- Johnes for their generosity, and hoped they would be spared many years to fulfil their good work which is so highly appreciated by all. Also we must not omit the names of Major Lloyd (late), Brunant; Misses Methuen, Llystroyddin, and Mr. Briggs, who so generously contributed towards the tea. This was effectually seconded by our secre- tary, Mr. E. James. Sir James proposed a most hearty vote of thanks to the Rev. Griffith and Mrs. Jones, and gave great credit to all who had taken part. This was carried with the greatest enthusiasm and hearty cheers echoed through the room. Good humour and perfect -order was maintained through- out the concort. A very enjoyable evening termin- ated with the singing of the National Anthems. "God savo the King," and "Hen Wlad fy Nhadau." Melbs, moes eto.

PORTHYRHYD LLANWRDA

PORTHYRHYD. LLANWRDA DEATH AND FUNERAL.—On the 14th inst., the mortal remains of Mrs. Margaret Jones of Clyn- glas were laid to rest in tho burial placo of Tabor, by the ::ide of her husband, who was buried eight years ago. The day wa.ó wet, miserable and cold, but the funeral was one of the largest seen in the district for many years, which proved that she was highly respected and esteemed in the neighbour- hood. Deceased had lived at Clyrnglas for the last 52 years, and had reached the advanced age of 84 years. The funeral cortege was made up of 34 traiis, 14 on horseback, four motor cars, besides the hearse and mourning carriage. A large number of people had come to the house besides. The Rev. Mr. Richards, Crugybar, read and prayed at the house, the Rev. Mr. Davies, Tabor, and Rev. D. I Bowen, Hermon, gave out, the hymn's. At Tabor the Rev. Mr. Thomas, Llangadock, read a portion of Scripture, and the Rev. I. James (B.), Llan- dovery. offered up a prayer, the minister of Tabor gave out the hymns and officiated at the grave- side. Besides the above-mentioned the following min- isters were nresent ;-Reys. Harries, bethel; J. C. Griffiths (B.j, Portyrhyd; D. J. Howells (C.M.), Llandovery, and the Vicar and Curate of Llanwrda and Llansadwrn. The following were the mourn- ers:—Mr. and Mrs. Evans. Clynglas (son-in-law and daughter); Mr. and Mrs. Jones, Cwmcynwal (son and daughter-in-law); Mr. and Mrs. Nicholas, Bronfetetn. Cynghordy 

CARDIGAN

CARDIGAN DEATH OF MR. H. F. DAVIES.—Tivvside people of all classes will be very sorry to hear of the death of Mr. H. F. Davies, Cardigan. Few people had been better known in the Tivysido district than Mr. Davies. who in his capacity as representative of the Cardigan and Tivyside Advertiser was very well-known there. Mr. Davies was seized with a stroke about three years ago, and had been bed- ridden ever since.

IIENLLAN

IIENLLAN THE BELGIANS.— The Henllan Belgian Refugee Committee have received a notification from the War Refugee Committee in London to the effect that a family of four refugees will arriva by the 6.30 p.m. train at Henllan on Friday. They con- sist of husband and wife, daughter and a lad of 16. The inhabitants of the district deserve credit for the ready response to the application made by the I Committee for furniture and utensils. &c., for the house where they will be accommodated.

BANGORTEIFY

BANGOR-TEIFY EISTEDDFOD.—On Wednesday evening, February 10th, an eisteddfod will be held at Bangor-Teifv, I Y, the proceeds of which will go towards the Belgian Refugee Fund. The list of competitive subjects is a varied and interesting one. The chairman will be Mr. E. Davies, C.M., The Schools.

No title

BR IDG END CYMMRODORION.-A Cymmro- dorion Society has been formed at, Bridgend, with the Rev. W. Evans, B.A., the crowned bard at the Abergavenny National, as president, Mr. Hugh W. Davies treasurer, and Mr. D. Emlyn Dvaies secre- tary. At the inaugural meeting Mr. W. Brvn I Davie?, primary schools inspector, and Mr. D. Art hen Evans, nf Barry, garo addece".

ii PENCADER

PENCADER CORRECTION.—In our report of successes in tho recent music examination we should have stated that Miss Evans parsed in the advanced grade of the examination heldi by the Associated Board of the Royal Academy of Musio and tho Royal College of Music. Wo regret that it was reported otherwise, and hasten to correct same, which adds -further credit to Miss Evans, who is a student at Penceder Grammar School, and also to her music 'teacher, Miss Johnson. DHATH.—With deep regret wo announce the ciezLLL, of Mrs. Sarah Jones, the loving wife of Mr. Evan Joneg, Smith Hall, New Inn, which took place at 2.30 a. m on Friday, January 15th, 1915. The in- terment took place on Tuesday, tho 19th inst., in ..1. 1 _=_1 m-w ouriiii-grouna or Parish Church, Llan- llwm. Tho officiating ministers in the house were: Rev. Daniel John, Gwyddgrug, and the Rev. T. LI. Roderick, Waunifor. Tho service in the church was conducted by the Rev. J. T. Hughes, vicar of Llan- fihangel-ar-arth. The Rev. J. Davies, vicar of Lian- road tho comnfftlal service at tho graveside The chief mourners were:-Mr. E. Jones (husband)! ilisses Martha and Lallie Jones (daughters), Beat- rice Jones (niece), Rev. D. F. Jones, B.A., Messrs. Roes Jones, Daniel Jones, Willie Jones, Benjamin Jones (sons), Mr. and Mrs. G. M. Jones (daughter and son-in-law), Mr. and' Mrs. E. D. Snencer (son and daughter-in-law), Mr. and Mrs. J. Glyn Jones (son and daughter-in-law); Mrs. Jane Jones (sister) Mrs. Mary Rees (sister), Mrs. Evan Jones (sister)' Mr. John Jones (brother), Mr. Thomas. Jones (brother). The deceased was 63 years of age and had been ailing for three or four years, but was only confined to bed about 10 days before she passed peacefully away. The departed was highly respected by all who knew her. She was kind and of a genial disposition. There was always a smile and a wel- come at her home. And to-day-though lost to sight, to memory dear, she still lives in her acts of kindnesses and self-sacrifice, having left footprints in the sands of time. Her death was a severe loss to family. May God comfort tho family u> their sad boroavomont. Day by day tho voice saith, "Come Enter thine eternal home" Asking not if we cvan spare This dear soul it summons there. Had He ask'd us, well wo know 11 We should ory, "0 spare this blow!" Yes with streaming tears should pray Lord, we love her, let her stay. But the Lord doth nought amias And sinco He hath order'd this Wo have nought to do, but still Rest in silence on His will." GEN-EBOSITT.-It would hardly be fair to let the generous act of giving toa. at the Calan Hen Fes- ival pass unnoticed. In these days of hurrv and ha^te generous acts are few and far between.* The following ladies provided a most excellent repast at Llandyssul:—Mrs. Lloyd, Coedlannau; Mr Saunders, Bon Marche; Mrs. Jones, Clifton House' gwynion!1111 Rh7

LLANSAWEL

LLANSAWEL eoZEiiJrirTb"A^ot"" Ed"">- « R r,6 P""h- »» held at the Bl«cL Hon Hotel on Wednesday, the 27th M °Ter vr7 *?,r- D' W- D™mmond, assisted by Messrs. Woodley and Thomas. A snlen- Baruv RAPX?VLD°Dihu H°St and Hoete80 Jamps- ■Th0 sympathy of the whole neighbourhood goes out to the Belgian Refugees arid Mrs Tr?* At Post Office bv Mr and Mrs J. Davies, on the death of their little babv in?u°- months, which occurred on Tuesdav 19th inst., and all beg to thank Mr and lTra Griffiths, Bwlchmawr and Sunny Hill, for" their great kindness m putting their motor car at the disnosal of the bereaved family the funeral day The in torment taking place at St. Mary's Catholic Church Carmarthen, on Friday, the 22nd inst. The little one vs father has been through the thiok of this awful War, and was wounded by a bullet in the shoulder JZ MlS Jf,nS en*rt«'nod here with his beloved b^uKM ~°W br ,h,! "OTds th™ In every pang that rends tho heart Tho Man of Sorrows has a part; He sympathises with our grief, And to the sufferer gives relief. SUNDAY SCHOOL AND CHUBCH TEA.—On Friday January 8th the animal Sunday School and Ghurci Tea was held at Llansawel Church Room. The tea was laid at 3 p.m. and the table,, which were most tastefully decorated and well filled with all sorts of dainties, wore ably presided over by Mrs. Williams Church-terrace, assisted by Miss May Williams' Mrs. Andrews, Police Station, and Mrs. Davies, Ye Olde Shop. aerated by Miss Davies, Old Red Lion and Miss Nellie Lloyd, and the Misses Leigh, assist- A ™ Dav'< Penbaily House; Mrs. David and Miss David. Although the weather was miser- ably wet, a record number sat down to enjov the good things prepared for them. Among "those PanT\ 7rt'r;jtlCv Mrf' MeUfic Llo-yd> Mi33 Lorna and Master Glyn Vau-han Lloyd, of Delfrvn Mi,* Davies, Froodvalo; Rev. Griffith Jones (vicar) and Mrs. Jonea. anrt 11,<■ Rov. R. L. P. Lowi.Tnd Al?, Lewis. etc. After the tea was over an enterteS montwM given by the children, presided over by «• Meunc Lloyd, Delfryn (churchwarden), when the following mterejting and lengthy programme «as gone through, preceded by some verv appro- priate remarks frovi the chairman. The pro gramme was as foil; s .-Carol. "Shepherds'to TW solo H tl'o children; recitation, Sally Griffiths; solo, Hannah Davies; recitations, Erio Price and jjenjamm Jones: recitation. James Humphreys- duet. Annie Jones and Sophie David; recitation John Daves; recitations. David Price Lewis and Ifor Jo"esJ t8ol°' el Rumbold; recitation, Gor- onwy Griffiths; recitation. Owen Wyn Leiws; solo A time .Tones; recitit.on, Minna William- Solo' Gwyneth Jones; recitation, Jimmy Griffiths; recita- ™ ^llham3: 9o!o- Kor Jones, recitation Simon Thomas; recitation, Jane Evans and Marv ane Jones; solo, Hannah Davie.s; recitation Wil- liam Henry Griffiths and Simon Griffiths; solo' John Davies: rec'tahon. Miss Williams; solo. Idris Wil- hams, carol Sweet infant, slumber on," bv the rhildren. The chiHrcp were conducted bv" Rev. J. Lewis and the accompanists were Mr W H™ '•>* Mi., M.vi K-umboId The prizes were presented to the child ren by Mrs. Meunc. Uoyd. After the usual vote, ef hanks, a very pleasant evening was brou-ht to a close by the Ringing of the National Anthem ac- compamed hv Mrs. Meunc Llovd. Owin/Io the Simdav^h f]r a°90 -ivon some War fund In this w.v the sum of £ 3 7S 8d wss realised which will be given in tho name of Llansawel C'h u Sundav School for the relief of dtt the War. f dl3tre8s caused by

HALFWAY NEAR LLANDOVERY

HALFWAY, NEAR LLANDOVERY of «•z' Salem, Llandilo, who delivered a nSt r and instructive lecture on "Geortro MUV lG iencc Councillor J. s, j S< I",f"0nl!l". Llaodovery m«do a„ idM, 11

YSTRAD CARDIGANSHIRE

YSTRAD, CARDIGANSHIRE \V KDDIXCJ.—A V,,RV (brother-in-law), and Rov nT9' T" 'r'W bridesmaids were- Mi«s Fth 1 T* V1 £ ?j „• TT Jlthel Lewis and Miss Man- gle Hughes; best man, Mr. Wdlio Huzhe. rL bride was given away by her brother. Mr J,nk Hughes. Miss Davies, Ystrad Vicarage. playlV Wedding ]yiarch." After the wedding tin brid'd party partook of Holy Communion, the Vicar off- lart' af"!St<,d by,tho Ker- J- Huyhfs. A £ rge number partook of the- wedding break,flt Nanthenfoel. The happy pair left during tho ,|av for London, where th.. honeymoon is being spent.

GWAUNCAEGURWEN

GWAUN-CAE-GURWEN PROMOTION* FOR VALOUR.-For braverv in tlu, held and his instrumentality in savincr u of ammunition waggons, wiiich dan^f falling mto tfie hands of the enemv, Machine VrKt J- Dillon, of the 9th Lnncers. and formerly of th<" thfw 1° Jt)1Td tb° aboro at the outbreak of sW nn! a,; t,U' battle of Mons hu hor e v s "t" Cwn DUri"ff tb4% months h* poonlar 1},<1 himself very Ts 99 J°VlftI (,lsPos,ti°n and readv wit He is 22 years of ^e. ftn H.s P^nts rend* in Dublin. His letters horn# are full of ch^rfiil words, and he acfes t« be re- neutered t« ail hi* Swa«sca Talley *riirni>