Teitl Casgliad: Carmarthen journal and South Wales weekly advertiser

Sefydliad: Llyfrgell Genedlaethol Cymru

Hawliau: Nid yw statws neu berchnogaeth hawlfraint yr adnodd hwn yn hysbys.

Gwylio manylion cyfan

Cyntaf Cynt Llun 2 o 8 Nesaf Olaf
Full Screen
16 erthygl ar y dudalen hon
LLITH TWM BaIIELS

LLITH TWM BaIIELS Widdoch chi be si'n hala i i regi pan na bo whant arna i neid ny. Darllen gwaith emill i sprilin miwn ffhai o'r pappire bach ma si'n cal i cario mlan er mwyn Beboni rhiw enwad neilldiol. Ma rhai o chi shwr o tod wedi clwed fod y fath bappir miwn bodoleth a'r Sna i'n gwbod pun a preecher ne beth iw'r Editer, ond mai'n idrich yn debig i n taw e, wath mai e'n dangos mai cimint a hinni mai e'n ddiall bisnes inglin a'r rhifel. Ie, ag yn hidio cimint a hinni hefid. Dinion call iawn iw rhai o rhain fel ichi'n gwbod. Mi ddigwiddes ddod o hid i goppi o'r pappir anfarwol ma, a widdoch chi mi es i'r ffwdan i ddarllen y leedin artikl sdwad yr Editers ma. We Mister Editer y Tist yn teimlo yn jhommedig iawn achos bod Torried a'r Lebar Parti wedi cal dwad miwn i'r Kabbinet. Hm! ie. We1 dun boy. Sneb yn diall dim oboti'r rhifel wthgwrs end ti a dy barti. Thats the jok isnt it met! Nawr te, haff a mo, gal dadris y drisswch ma. Ma cistel llawn gweid pethe'n blaen, a dima storri blaen nawr te. Y point cinta iw fod Mister Editer y Tist yn credi na stim haner y profiad gida'r Torried a'r Lebur Parti a si gida'r Rhiddfridwirs. Le wit ti'n cal RHIDDFRIDWIRS nenw'r tad. Dim ond miwn I enw iw'ch hanner chi'r takle. Ond a gadel hinni'n iloni, pwy si'n wmla dros y wlad ma heddi? Thats the point ol sport. Dei glass mei boy,v Torried a'r Lebur Parti. Tdr wlad ma yn gorffod dippendo am rikroots o'r midl klass si'n mind i'r kappeli mi fise'n domino arni os lawer dy. Wthcwrs ma emill i breecher yn gweitho'n fendigedig ar ran y rhifel, ond ma nhw'n dene. Odin wir. Faint o breechers 10 yn South Wels si'n gweid i diledswydd wrth ddinion ifenk. Hm! Twm nows wat thei sei. Smo nhw'n mind i adveiso boys i joino'r armi. Widdoch chi ,pam,-IT MEANS LESS DIBS. Drichwch beth ekrivenodd gweinadog1 Hawen, Niklas Langibbi, Prinsippal Rees, Bal'a-Bangor, ie, a drichwch ar y miting mowr na fiodd yn Albartelh,-miting y pump- oilers. Pwy wedd yn gweiddi am ridiwso'r Armi a'r Nevi cin i'r rhifel dorri mas. Boys y "profiad" edwad Mister Editer y Tist. Bachan o Libral yn Castellnowi boti flwyddin nol yn gofin i Jon Heinds a Elis Griffis prid wedd y Lliwodreth yn mind i ri- diwso'r expens inglin a'r Armi a'r Nevi. Ie bachan call iawn. Beth nath y bachan ma wedin ar 01 i'r rhifel dorri mas,—mind rownd i whilo am rikroots gwlei. No blwming ffier. Bienesan oboti'r pubs. Ond mi gewn sharad oboti hinni nes mlan. Nawr te, dima storri arall fach blaen blaen ichi. Ma kownter y pubs wedi dod a gimint 100 o weithe o rikroots i achib i'n gwlad ni na holl bilpide, a kwrdde gweddi, a steddvode, a rihersals, kimmanfae, a ffethe felna. Tek mei tip lads, yiwr blwming rilijun is going to the divI, kos it was ffrom the divl it kem. Stim shap arnoch chi, a stim lwk gida chi. Jerman thioloji ma'ch hanner chi wedi bod yn bri- gethi trw'r blinnidde, a ma lot o chi'n swanko'ch Jerman digrees nawr. Wel nawr te, ichi'n cofio ma heding ripport miting Abarteifi yn y Teifi-seid peper wedd "i imiteto'r Brenin." Gwd inuff. Mi weles i miwn pappir Llinden pwy ddwarnod fod y Brenin wedi tinni lawr y baneri Jermanedd wedd yn hong- ian yn eglws Seint Jorj,—eglws y Brenin. Nawr te, beth ta prigethwirs y wlad ma yn mind i imite- to'r Brenin fan na. Ma nhw'n folon imiteto'r Brenin inglin a Temprans. Beth ta nhw'n i imiteto fe wedin trw losgi Jerman dipplomas na. Imiteshon ol rownd ontefe. Nawr te, ma sijestshon arall gen i roi wedin. Beth te un o'r colege gore'n y wlad ma yn cimrid y boye chuckith finni i Jerman digrees i istirieth a rhoi digrees y wlad ma. iddi nhw yn i lie nhw. Mae hinni ddim ond peth ffer. Mai'n debig fod rhaid whissi tippin cin cal digrees yn Jermani, a nawr diledswidd y boys ma iw bwrw'r Jerman digrees i'r pedwar gwint. a diledswidd colege'r wlad ma iw gweid fod y boys ma yn cal cistled digrees yn i lie nbw. Peth arall si'n bleino cilia Mister Editer y Tist iw r son am gontkripshon. Ie. ie. ma'r kid yn dachre gwaski nawr. Fidd rhaid i rai o'n ffansi eilode NI joino wedin. Fidd rhaid i rai o blant boys y dibs find wedin. Nawr te, leiksech chi wbod i mam i'n streit am gonskripshon. Wel mi gweda fe, a stim ofan diakon, preecher, ffe ix ad, clochidd, boys y dibs na neb arna i i weid i'n marn. Twm got no ax to greind boys bach. Digiwch i andras a chi bob ened. Dima marn i. Wy'n ded yn erbin konskripshon-yn erbin gorfodieth o un short. Ond ma'r kwestiwn yn altro pan bo'n gwlad ni miwn perigl. ie a hen boboL a minwod a fflant bach miwn perigl. Wyn gwbwl nad iw hwna yn pwyso fowr ar lot o chi. Gneid tes- timonials i breecher13 iw hobbi rhan fwya o chi. Ond dima le ma hi'n dwad,—pwy sens fod gweithwirs a fflant gweithwirs mas yn wmla dros i gwlad pan ma cimint o foys v dibs gatre yn shegira? IS THAI REIT' Beth ichi heeros y trenshis yn weid.' Gweiddi D-- shem, ichi, wln gwbod. Nawr te, dima farn Mister Editer y Tist, dirna: i eire fe:- "Gwareded Duw ni rhag conscription, meddwn ni o eigion calon." Ie, meddwn NI o eigion oalon. Widdest ti beth winne'n wel d-shut up ffor God's sek. Ond i dwad nol at beth ma rhai din ion yn neid amser bo'i gwlad nhw yn y posishon mai hi. Bach- an yn Castellnowi ishe ceiad pedwar o bubs. Ie, pwy ddrwg ma nhw'n neid iddo fe? Anser that plees, IFF YIW KAN. Dwy ferch amddifad yn cadw pub, a hen wr i henkwl gida nhw i ofali ar i ol e. Dim neb gida nhw i roi help llaw iddi nhw. Y baohan ma ishe ceiad y ty ma nhw'n cal rhan fwya o'i biw- iolieth o wrtho. Ie, mwy na'r cwbwl, ma'r ty ma n cal i o-adw bwer mwy tawel a rispektabl nS: ch kappeli chi. Hm! beth ta pob un yn akto at amddifed felna! Hm! Twm nows a lot. Pwy grefidd iw peth felna. Ond dina fe, smo'r pub i ddwad lawr ar weitha ris- oliwshions y pump-oilers libral! O ie, glwsoch chi joken nath ear yn plwydd Pem- brin ar sar arall. We un o nhw a mwy o jobsis ar i law na allse fe gwpla, ag mi ath a lot o offer ffarm at gwmodog o sar iddo gal rhoi coise indi nhw. We sar nimber 2 yn folon gneid nhw ond cal gwbod i bwy we'r order rhog ofan bise fe'n gweitho i elin iddo. 0, minte Bar nimber 1, i hwn a hwn ma nhw, a mi ddo i mofin nhw'r ncsweth a'r nosweth. Gwd inuff minte nimber 2, thei wil be redi. Wel mi ffeilodd bachan nimber 1 a mind i mofin nhw ar y noeweth gwedodd e, ond mi ath mhen cwpwl o nosweithe. Pan landodd e yn shop waith nimber 2 we'r offer, a'r coise wedi trafeili. We nimber 2 wedi hala nhw i'r man gwedodd nimber 1. Servo fe'n reit. Go in teim nekst teim ol sport. Glwsoch chi te am anlwk ddigwiddodd i'r capten pwy ddwarnod, ne' n hitrach i eidon y capten:- Mi gwmpodd yr eidon i'r afon Yn aidin riw ddy Seel; Naill a'i we'r afon rhi lidan, Ne wedd y park yn rhi geel. Beth bena wedd achos y cwdwm, Am hinni sna i yn eitha shwr; Falle taw ishe cal mind yn Faptisyn, Ond ta beth, ath yr eidon i'r dwr. Fe ddoith digon i helpi'r hen gapten, A ceise ragor o agos a phell Wath whilwoh trw shir Abarteifi, Ma nano i ffeinjo i well. Ond nawr ma rhaid fi ddibenni Drw weid,—pob lwk iddo te; A falle ca'i wbod gan rowin Faint .helpodd rhen gifell J'. J. Wet, ginta fohi weld y llithir yn y JERNAL dwetha o wrth rowin o Ginwyl oboti'r consert fies i'n son am dano. Mi landodd yr aped cin bod y sevn deis finni, cnd landodd ddim o'r partiklalp. Nawr dyw'r bijines ddim bid i fi. Rhai o' r boys fiodd yn faelpi oboti'r consert ddachreiodd dowli mwt ar draws boys y steddvod a gweid CELWIDDE. Os we boys y consert ishe cal gwbod faint a le ath dibs y steddvod, smo chi'n meddwl ma peth eitha ffer wedd iddi nhwynte gal gwbod rissult y concert. Sna i wthgwrs am dowli un ffordd ne'r 11 all, dim ond rhoi'r cwbwl yn blaen fel wy wedi gal e. Nawr ma comiti'r steddvod wedi hala'r balans sheet a risseit Doktor Yorath am y dibs; ag ich chithe wedi gweid y llithir yn y JERNAL dwetha. Dina aped boys y concert. Wthgwrs ma gen i ffidd yn y bachan skrivenodd y llithir rwsnoth wetha, ne mi FINNWN i gal gweld y cwbwl. Ond ma Ben yn reit streit. Rho di gag yn cege rhai o'r boys na. M am barddio boys erill. Falle na widdest ti ddim beth ma nhw wedi treial neid i st&ppo'r steddvod. I ddachre, mi wedson ma at beniffit un ne ddoi we'r proseede. Mi nath hinni lot o niwed wrth werthi tickets. Wedin mi dreiwd stoppo kor Llanpimsent (tre enwog y tatto a: r sanne* i ddwad i gistadli. Nawr gwed ti os diw hina'n pleing the gem. Ond ma Uigad Twm ar ol rhai o'r hen bwmps. Boks on the eer fidd hi iddi nhw. Be i'n bod nawr to aha GOSEN LANGADOG. Weles i ariod shwt le am rowsis. Shwt biodd hi j oboti'r moto-beik. We tickin o row, ne gintach ta beth gida'r lokal ejent achos bod y beik wedi cal i brinni yn Landeilo. Ond ta beth am hinni, aped teilwng o ddiakon gas e gida'r bachan skwar o'r loos box. Wel, stim diskwl cal fowr o fanners na dim gida'r boys ma'n amal iawn. Wel taw'n i n lie y bachan fise'n well gen i sipporto'rv nefed i'n hinan ta beth. Nid sectiddieth na chilni fise hinni, ond diledswidd. Un teili ddilse eglws i FOD, onJ o rargol fowr! We] nawr te. diledswidd pob eilod o deili iw helpi eilod arall ontefe. Wy am gal gwbod un peth yn streit. a hinni gida'r preeoher a'r deekns. A wes rhai o nhw wedi bod yn gofin i'r Maer ddwad nol?? Anser that plees. Os nag wes e, ar bwy dir ichi'n galler proff- esi'ch hinen yn ffolowers of the Man of Nasareth? Ffolowers wir, os dyw hin yn iawn, widdoch chi shwt ffolowers ichi,—tfolowo mor bell ar ol fel na wyr E ddim o gwbwl bo chi yn dilin. Widdech chi be sy ishe miwn e.glws,-cariad brawdol, dim eidJ- igedd, gelinieth, cilni, rhagrith, gweid celwidde, a ffethe felna. Odi hi'n wir i un bachan bleinllaw yn Gosen i weid ma naill ai fe ne'r Maer bach wedd i fod yn y kappel. Wel nawr te, ma hinna'n goligi fod e'n proffesi i hinan yn well na'r Maer. How do yiw think that met. Pwy rododd yr hawl i ti i farni pun a ti ne dy gwmodog si ore. Sna i'n credi fod y Maer yn proffesi bod yn sant, nadi, a cweit reit hefid. Drichwoh ma boys, dima marn i'n treit, -fe tidd bwer mwy o drwmps yn y nefodd nag o Ffarised rhagrithiol. Cimrwch y tip, hid nes bo chi'n dwad i gari'ch gili, rhowch y shutters fini er mwyn dyn. Dych chi ddim ond sport i'r jafol. Nawr te, wy heb gal apedion to i'r cwestiwne roes i os tippin nol. Wy'n ripeeto'r cwestiwne to, ag wy'n gofin am y tro dwetha am gal apedion iddi nhw. Sna i'n mind i ofin ragor. Be men, and anser plees. Dima nhw ichi inwaith to:- 1. Beth we pechod y Maer? ) 2. Odi eilode Gosen i gid yn bir ond y Maer, ne os dych ohi'n dewis-i gid yn fwy pir nag e? 3. Faint o'r deekns fiodd yn sharad yn y Senedd? 4. Odi'r deekns i gid" in the now"? 5. Faint o'r eilode fiodd yn 6harad yn y Sen- nedd nos Seel? 6. A ofinwd i'r eilode weid i barn ar y kwestiwn? 7. Shwt dowd i wbod fod sharad am y kappel yn mind mlan yn y pub? Odi mo eilode Gosen i gid yn T.T.'s. 8. Pwy we'r bachan wedodd ma naill ai fe ne'r Maer wedJ i fod yn y kappel? Gnewch chi fel minnoch chi i aped ne beido. Pleswch ich hinen, ond falle bidd hi'n well ichi i aped. See the point. KARMARTHUN REILWEI-MINS. Wat is ol this eer shindi yiw Karmarthun chaps has got bikos sum of the reilwei-mins of Karmar- thun is ask ffor a bigger wejis. Wats rong in that. Hoos ffolt is it bikos thei is asks ffor bigger wejIB. Ther was a ooman in Karmarthun as was keep 4 reilwei-mins to loj. Then'the showldwirs was cum to town, an yiw now wat the armi was pei ffor the bilets of thees showldiers, yis an no dowt yiw now too how thei was treeted in menni kesis. But heer is the point. This eer ooman she chucks awei the 4 reilwei-mins cos she was get mor ffor keeping the showldiers. Iff the Guvrmint thinks that the lan- ledi ot to get Wan Pownd Three Shilings an Sevn Pens Hepenni ffor onli the ffood and lojing of the showldier (thei was pei ekstra agen ffor ther ffamilis at hóm) how the hel do yiw ekspekt a reilwei-man to keep himselff an ffamili ffor enithing ffrom a kwid to twenty-ffeiv bob. It is this d' sleepi Guvrmint has med the mischiff, an the landedis thinks thei ot to get mor ffor the bilets of the wurking-man. Dont blem the wurkmins, but blem yiwr blwming westffwl Guvrmint, and ask Lliwelin Wiliams, Jon Heinds, an Towin Bach whei thei not lwk affter ther bisnes. I tel yiw wat mei lads, yiw must buck up an get a Lebur Mimber. Wat do thees jokers do ffor yiw boys. Thei is think mor of Dissistablishmint than whether yiw livs or starvs. Creepin to the preechers. See the point. Vot-catching. Yiw bileev or not, as you leik, but THAT IS THE TRIWTH.

HWNT AC YMA

HWNT AC YMA (GAN TEITHIWB.") Cawsom ein hunain dydd Mawrth diweddaf yn mhentref prydferth a swynol y DRYSLWYN. Yma y cawsom dreulio diwrnod yn llawen gyda theulu caredig y Castle Green, wrth droed hen gastell enwog y Dryslwyn, He yr oedd torf o ffrynd- iau a pherthynasau wedi dyfod ynghyd i fod yn Ilygaid-dystion o briodas Mr. David Edwards, Merthyr Tydfil, a Miss Annie Jane Williams, umg ferch y Castle Green. Cymerodd y seremoni le yn Eglwys St. Mair, Cwrt Henri, y Parch. J. A. Wil- liams, ficer parch us Llangathen, yn gweinyddu. Yn gweinu ar y wraig ieuanc gwelsom y morwynion canlynol:—Miss Lewis, Lodge, Glandulais; Miss JVjnes, Pantglas, a Miss Edwards, Merthyr, a gwnaeth Mr. Lewis Edwards ei ran yn ganmolad'vy fel gwas priodas. Rhoddwyd y wraig ifanc i ffwrdd gan ei ewythr, Mr. Ben. Davies, Llanelli. Chwareuwyd ar yr offeryn yn yr Eglwys gan Mrs. Evans, Cross Inn, a rhoddodd y cor ei wasanaeth ar yr achlysur, gan fod y foneddiges ieuanc wedi bod yn aelod difwlch o hono er pan yn chwech mlwydd oed. Yr oedd yr anrhegion yn lluosog a drudfawr, a bwau prydferth yn addurno y ffyrdd yma a thraw hyd y Llan, a dau fodur gerbyd yn dwyn y gw1*- hoddedigion ol a blaen gyda y rheoleiddiw jk mwyaf. Mae yr holl fro yn dymuno i'r par ieuanc priodas ddedwydd a da. Boed awelon ffawd bob amser Gylch preswylfan Dafydd Ion; Annie Jane yn gweinu arno Ar bob pryd ag ysgafn fron; Blantos bychain fyddo'n fuan "Dorf yn chwareu gylch eu dor, A soniarus fyddo'u nodau, Fel eu mam pan yn y cor. Mae trigolion gwych y Dryslwyn, A Llangathen ar bob pryd, Yn dymuno pob bendithion I'r par ieuanc, "Gwyn fo'u byd." Na foed unrhyw storom arw Fyth i'w cwrddyd is y nen, Ond y fordaith yn ddymunol Nes cyrhaeddont hwnt i'r i.er. MR. HENRY EVANS, PANTGWYN. Rhaid yw i ni heddyw eto groniclo ymadawiad y oyfaill uchod, ar ol cystudd cymharoi fy r C uwsom lawer ymgoin, flasus ag ef yn ei ddyd-i a byduai ganddo ef rywbeth neillduol i wneyd sylw aruo bob amser. Dim ond un Henry Evans, Pan U>-wyn, fu yn y byd erioed, ac yn ein holl drafodaeth ag ef cawsom ef bob amser o'r "type" goreu. Dydd Mercher diweddaf daeth torf fawr ynghyd i gy- meryd ein cyfaiU i gladdle y teulu yn Llanfynydd. Darllenwyd a gweddiwyd yn y ty gan y Parch. W. Hafod Harries, Penyrheol; yna cymerwyd ef mewn elor-gerbyd i dy ei hir artref, ac efe yn 72 mlwydd oed. Gweinyddwyd yn y Llan ac wrth y bedd gan y Parch. D. Dafen Jones. Am ein cyfaill rhaid yw dywedyd, fel y dywedwyd o'r blaen- Maent heddyw'n wych mewn iechyd, Yfory'n wan dan glwy A threnydd yn y beddrod, Na wclir monynt mwy.

NODION 0 ABERGWILI

NODION 0 ABERGWILI Grwgnach ydyw prif bechod yr ardalwyr y dydd- iau presenol, am fod y barug yn parhau i ddifa bwydlysiau a ffrwythau y gerddi. Yr ydym yn cael y wers yma bob blwyddyn bellach, ac y mae yn rhaid i ni ufuddhau i'w dysgu, neu byddwn yn sicr o golli Gwlad yr Addewid wrth rwgnach heb angen ao achos. MARWOLAETH. I' Dydd Mercher, y 26ain o'r mis olaf, bu farw yr hynafwraig, Mrs. M. Jones, Bwlch Cottage, Aber- gwili, yn 83 mlwydd oed. Treuliodd yr ymadaw- edig tua 39 mlynedd yn y Buffalo, Caerfyrddin, ac yr oedd pawb yn ei hadnabod fel gwraig barchus yn ei holl yrndrafodiaeth a'r cyhoedd, ac o bosibl mai hyn sydd i gyfrif o estyniad hir ei dyddiau. Yr oedd ar hyn o bryd dan ofal y ferch a'i phriod, sef Mr. a Mrs. Evans (retired schoolmaster), yn y lie uchod, ac y maent yn teilyngu canmoliaeth uchel am eu g-ofal a'u tiriondeb dros eu mam. Dydd Llun canlynol aed a'i gweddillion marwol i orwedd yn mynwent Penygraig, hen gyrchfan ei boreu oes a Macpelah y teulu. Gwasanaethwyd gan y Parch. G. Evans. Pensarn. CYMDEITHAS GYFEILLGAR y siroedd unedig, sef Caerfyrddin, Penfro, ac Aber- teih fu yn cynal ei chyfarfod blynyddol dydd Mercher, Mai y 26ain, yn neuadd tref Caerfyrddin, dan lywyddiaeth Mr. Rees Davies, surveyor, etc.. Whitland. Yn flaenaf rhoddwyd derbvniad cynhes i Mr. D. Evans, C.S., Manordaf, Whitland, fel ei phrif ysgrifenydd ar ei ymddangosiad cyntaf wedi ei ethol i'r swydd aruchel. Yn ganlynol trosglwydd- wyd cydnabyddiajpth wrog i Mr. T. Thomaa, Y.H., Harddfan, Wellfield-road, Caerfyrddin, pa un a ymddiswyddodd ar ddiwcdd 1914 o fod yn ysgrif- enydd y Gymdeithas am tua 40 mlynedd, gan ddy- muno iddo brydnawnddydd tawel a chysurus ar ol oes o lafur ammhrisiadwy i'r Gvmdeithas. Ail etholwyd Mr. R. Davies yn gadeirydd, ae. yn is yr etholwyd Mr. D. Davies, Y.H., Maengwvn, a Mr. H. Ll. Williams, Parkvdrissi, Caerfyrddin Dewis- wyd y rhai canlynol i weithredu fel ,.trustes," sef Mr. Davies, Y.H., Maengwyn; Ald. L. D. Thomas. Caerfyrddin; Mr. D. Cunnick, Whit- land; Mr. Thomas, Saundersfoot; Mr. B. John, Narberth, a D. Davies, Crossing, Abergwili. Mab- wysiadwyd hefyd sefyllfa a chyfrifon y Gym- deithas. pa rai a eglurwyd gan Mr. Evans; ac yn mhellach cafwyd anerehiad llvm ac effeithiol tuhwnt gan Mr. W. Thomas, ysgrifenydd y "Carmarthen- shire Association of Friendly Societies," ar ddiofal- wch rhai o'r "agents" yn cario eu gwaith allan. ac. ar y rhai oedd yn derbyn claf dal mewn modd twyllodrus, "malingering/ Dywedodd fod y cym. deithasau wedi talu o £ 150 i E200 yn fwy na ddylasent y flwyddyn ddiweddaf, a phrofodd ei bwnc yn eglur ddigon, a deallwn y bydd yna feddyg neill- duol yn cael ei anfon i wneyd prawf ar y rhai sydd yn well ganddynt fod ar y "sick list" na gweithio o hyn allan. Trefnwyd i'r cyfarfod nesaf gael ei gynal yn Whitland. PENIEL. Dydd Marcher a Iau, Mai y 26ain a'r 27ain, cyn- haliwyd yma gyfarfodydd blynyddol y sir, dan arweiniad y Parch. J. T. Gregory. Nos Fere her dechreuwyd gan y Parch. E. B. Lloyd, Bwlch- newyd, a phregethwyd gan y Parch. W. J. Wil- liams, Carway, a'r Parch. D. Richards, Myddfai. Dydd Mercher, am 9 y boreu, dechreuwyd gan y Parch. E. Keri Evans, M.A.; yna cafwyd anerehiad rhagorol ar "Ddefosiwn Crefyddol" gan y Parch. L. Berian James, B.A., Penygroes. Am ddeg o'r gloch, dechreuwyd gan y Parch. S. Thomas, Salem, Llandeilo, a phregethwyd gan y Parchn. Joseph Evans, B.A., Siloh, Llanelli; Trefor Davies, Soar, Llanelli, a J. Lloyd Morgan, D.D., Pontarddulais. Prydnawn am ddau dechreuwyd gan y Parch. J. Harris, Penrheol; pregethwyd gan y Parch. D. Harford Evans, Cefneithin, a D. J. Lewis, B.A., Tumble. Cyfarfod yr hwyr; dechreuwyd gan y Parch J. Davies, Capel Isaac, a phregethwyd gan y Parch. J. Rosser Evans, Gwynfryn, a Stephen Thomas, Salem, Llandeilo. Cafwyd cyfarfodydd ardderchog, y rhai a gynhaliwyd yn y maes agored gan amldra y bobloedd: ac yr oedd gwragedd a merched Peniel, yn ol eu harfer, wedi darparu yn helaeth ar gyfer y dieithriaid. DYFFRYNOG.

BEIRNIADAETH EISTEDDFOD RHOSYCORN

BEIRNIADAETH EISTED,DFOD RHOSYCORN (Parhad). Y TRAETHODAU. Daeth tri traethawd i law yn dwyn y ffuganwau "Ln o'r Fro," "Llais o'r Fro, a "joffre." Gallem feddwl mai leuano yw "Un o'r Fro." Nid yw yn rhyw siwr iawn o slllebiaeth Gymraeg, ac yn hynod o wallua yn ei attalnodiad. Nid oes ganddo gynllun tia. o draethawdj; mae rhai o'i,i ,"anghenion" yn aniiawdau. Llais o'r Fro.—Gwell traethawd o lawer iawn, gweii cynllun, a gwell traethawd a'i gymeryd i gyd. £ mae yma anghenion yn cael eu nodi na nodwyd gan "Un o'r Fro," ac y mae yn eu trafod yn bur ddeheuig. Y mae yn hwn rai gwallau sillebol a gramadegol, ond man frychau ydynt; gyda thipyn o ymdrech gellir gwneyd ysgrif dda iawn o hon. Jof £ re.—Gallem feddwl taodol hen law aq y traethawd hwn; y mae yn rhagymadroddi yn ddest- lus ac yn agor ei bwnc yn glir. Gesyd yntau bron yr un anghenion a "Llais o'r Fro," ond traetha yn llawer llawnach arnynt. Nid wyf yn hoffi y dull y teyrfyna ei ysgrif, tipyn yn "dwp," ya dy- wedir, y diwedda, a gallem feddwl fod ol brys ar yr ysgrif i gyd, ond yn ol fy marn i hon yw yr oreu, a gwobrwyer ef. Y PEDWAR PENILL. Dau ddaeth maes ar y testyn milwraidd ac amaer- 01 hwn, yn dwyn yr enwau "Un o'r Camp" ao "Owen Glvndwr." I.—Gallwn feddwl mai ieuanc yn ei "suit'' yw "Un o'r Camp." Y mae fel Dafydd yn nillad Saul, heb fedru cerdded yn hawdd; ond peidied a digaloni, dichon y daw yn "filwr" ac yn fardd ryw ddydd. II.-Mae gan "Owen Glyndwr" lawer glanach cyfansoddiad, gydag ychydig welliantau. Gwnai hon gan dda; mae wedi ei hysgrifenu yn lan a dealladwy; iddo ef y dyfarnwn y wobr. Y LLYTHYRAU. Daeth chwech Ilythyr i law, yn dwyn yr enwa.u Eleanor Pugh, Anobaith, Worfydd Wyn, Mari Jones, Naomi, a Myfanwy. Y maent yn llythyrau da iawn i gyd, ond teimlaf eu bod yn rhy iach eu hysbryd pan yn ysgrifenu; medrant ymresymu pethau, a gweled harddwch natur a phethau c,yffely|>; ond pa fam all feddwl am bethau felly pan y mae ei hunig fachgen a gobaith ei bywyd mewn peryglon. Eleanor Pugh.—Rhai brawddegau aneglur, ac yn rhy iach ei ysbryd, heb ddigon or teimlad mamaidd. An b *th.-Llythyr byr mewn llawysgrif dda. Nid yw yr awdwr wedi meistroli'r attalnodau, a neidia o un eylw i'r U yn ddiangenrhaid mewn brawddegau byrion, ac y mae yma ambeU frawddeg aneglur. Morfydd Wyn.-Dyma lythyr galluog, ond yn rhy draethodol o lythyr oddiwrth fam at ei bachgen mewn enbydrwydd. Nid tebyg y buasai mam wrth ysgrifenu at ei mab ar faes y gwaed yn son cymaint am y bedd a marw, beth bynag fyddai yn feddwl, cucldio y teimladau hyn wnai mam. Y sgrifenwr gwych ac ysgrifen lan. Mari Jones.—Llythyr mewn llawysgrif ddel, ao wedi ei ysgrifenu gan law gyfarwydd. Y mae tipyn o ol brys ar rai brawddegau, a gwallau y gaflai yr awdwr yn hawdd ddigon ei osgoi. Naomi.—Llythyr da eto, ond yn colli mewn teimlad mamaidd; llawysgrif dda ao ysgrifenwr gofalus., Myfanwy.—Hwn eto yn llythyr wedi ei ysgrifenu yn ofalus ac yn fwynhad mawr i'w ddarllen, yn llawn o deimlad. Saif y gystadleuaeth rhwng y tri olaf, ac yr wyf wedi cael boddhad nid bychan wrth ei darllen, ac ar ol ei darllen lawer gwaith drosodd, teimlaf fod Myfanwy yn llawnach o'r teimlad mamaidd, ac yn rhoddi mynegiant i deimlad mam yn well na'i dau gydymgeisydd, felly eiddo Myfanwy yw y wobr ar air a chydwybod. (I'w barhau.)

i IBEIRNIADAETH EISTEDDFOD FFYNONBEDR

BEIRNIADAETH EISTEDDFOD FFYNONBEDR MAI 5ED, 1915. I. (Parhad). Y TRAETHAWD, DYLAN WAD YR EISTEDDFOD AR WERIN CYMRU." Tegtyn newydd spon ydyw, ao yn ddiameu clywir llawer am dano yn y dyfodol eto; dylai hwn alw llenorion o fri i ysgrifenu, ac. o bosib y gallaf ddweyd yma heddyw fod pwyllgor yr eisteddfod hon wedi rhoddi testyn traethodol i Bwyllgor Eis- teddfod Genedlaethol i feddwl am dano fel testyn traethawd yn yr eisteddfod. Rhydd bleser i mi feirnadu y traethodau ddaeth i fewn. Daeth ped- war i fewn, yn dwyn y ffugenwau Hen Eisteddfod- wr, Ieuan ap Dafydd, Cymro, a Dechreu Dringo. Sylwn arnynt yn y modd canlynol:— Hen Eisteddfodwr.—Traethawd byr sydd gan yr awdwr yma, wedi ei ysgrifenu mewn brys. Nid yw wedi gosod yr atalnodau yn eu lie, ac y mae ei orgraff yn ofnadwy o wallus. Carwn roddi cyngor i "Hen Eisteddfodwr," cyn ei fod yn ysgrif- enu rhagor o draethodau, dylai ddysgu sillebu yn gywir, a dylai ddarllen rhagor, er mwyn deall ei destyn, a chael adnoddau i ysgrifenu. Ieuan ap Dafydd.-Traethawd byr a melus sydd gan Ieuan, wedi ei ysgrifenu yn glir a glan o'r dechreu i'r diwedd. Yr unig fai sydd genym yn ei erbyn, ei fod wedi ysgrifenu, fel pe buasai yn ysgrifenu erthygl ar Ddylanwad yr Eisteddfod ar Werin Cymru. Hawdd deall fod Ieuan wedi deall y testyn, ac y mae yn ddigon o awdwr i ysgrifenu traethodau gwych ar wahanol destynau. Tipyn o ol bris geir yma thraw ar lawer brawddeg. Dywed yn glir mewn un man-" Pwy all fynegu gwerth yr eisteddfod a'i dylanwad i dvnu allan feddyliau gwerin gwlad? Hi yw un o brif gyfryngau a'r dylanwad cryfaf yn myd addysg a chelf. Gall canoedd o werin Cymru ddweyd, dyledwyr ydym i ddylanwad yr eisteddfod." Traethawd byr. melus, a lilthrig ydyw eiddo Ieuan ap Dafydd. Cymro.—Traethawd maith. manwl, meddvlgar, wedi ei ysgrifenu yn ofalus. Hawdd deall fod y Cymro yn gwybod Ilawer am yr eisteddfod, ac wedi darllen llawer o hanes yr eisteddfod. Dengys ei fod yn gwybod am y Tywysogion fu gyntaf yn nglyn a hi, a'r dylanwad gafodd yr eisteddfod yr adeg foreuol ar y werin. Ceir llawer o ddywediadau hapus ganddo yma thraw. Dywed-" Y mae yr eisteddfod yn ymgorphoriad o ysbryd y genedl; ao fel y cyfryw, nid oes dim yn fwy amlwg ynddi na'r iffaith mai Uaw-forwyn ydyw i feddylgarwch, a'r meddvlgarwch hwnw yn troi o gwmpns yr hyn sydd yn lianfodol i ddyrchiad bywyd." Mae'r eistedd- fod wedi dysgu y meddwl Cvmreig i anfarwoli pob- peth sydd oreu a phrvdferth yn y byd. Yr unig fai sydd arno, ei fod yn rhy hanesydol, ac heb gael ei drefnu fel ag y carem. Dechreu Dringo.—Traethawd wedi ei ysgrifenu mewn iaith sroeth a erlan. Ysgrifeni yn destynol o'r dechreu i'r diwedd. Dyma yr unig wir awdwr sydd wedi deall y ffordd i vsgrifenu traethawd yn iawn yn y gystadleuaeth. Dechreu gyda dylanwad diwylliadol yr eisteddfod ar werin Cymru, a noda allan y eanghenau dyf allan o ddiwvlliant, megys cerddoriaeth. Uenydfdiaeth celf, dylanwad cym- deithasol. dylanwad gwladgarol. dylanwad moesolf. Ysgrifena yn eglur a glan ar bob un o rhai hyn: fel rhai vn dvlanwadu yn iachusol ar v werin. Y mae ganddo frawddegau newydd byw; ac ysgrifena mor naturiol a bwrlwm y ffynon. O'r pedwar traethawd. nid oes genym un petrusder i gvhoeddi "'Dechreu Dring-a" yn oreu yn y gystadleiia-eth hon. Ammanford. JOHN HARRIES (Irlwyn). (I'w barhau.)

LLYTHYR AGORED AT MRI LLEWELYN WILLIAMS JOHN HINDS A TOWYN JONES

LLYTHYR AGORED AT MRI. LLEWELYN WILLIAMS, JOHN HINDS, A TOWYN JONES. [At Olygydd y CARMARTHEN JOURNAL.] Syr,—Carem ofyn ar ran pobl Sir Gaerfyrddin i'r boneddwyr uchod pa ddarpariaeth sydd wodi ei wneuthur gan y Weinyddiaeth Ryddfrydig hon ar gyfer ein milwyr ieuainc anffodus sydd wedi eu han- alluogi am eu hoes i enill eu bywoliaeth yn y rhyfel? Peth hawdd iawn yw gofyn i'n dymon ieuainc i fentro eu bywydau. Eu dyledswydd yw myned, ond y mae ein trefydd ar dydd marchnad yn orlawn o ddynion ieuainc cryfion yn mwynhau eu hunain,— chweoh neu saith o feibion un teulu. Yr oeddent yn y "sports" yr wythnos hon wrth y miloedd! Ond gofynwn, pa ddarpariaeth y mae y Weinyddiaeth Ryddfrydig yn wneyd ar gyfer ein clwyfedigion a'n hanafusion? Bydd attebiad i'n gofyniad yn cael ei ddisgwyl gan drigolion Sir Gaerfyrddin oddiwrth y boneddigion uohod.- Ydwyf, &c., TRETHDAL WR. Y BOBL DDIFRAW. [At Olygydd y CARMARTHEN JOURNAL.] Syr,-Mae un o'r proffwydoliaethau yn cyfeirio at genedl yn preswylio yn ddifraw yn yr ynysoedd (Ezec. xxxix. 6). Nid oes angen i betruso pa genedl a olyga y proffwyd, gan fod yr adnod ganlynol yn dangos yn eglur mai Israel ydyw—Israel y dyddiau diweddaf—sef Israel-Brydeinig. Mae y darlun hwn yn dra chywir o honom ni. Yr ydym fel cenedl yn hynod am ein difrawder. Nid ydyw byth yn barod i ryfel; os ydym wedi dyfoJ allan gyda llwyddiant y mae naill ai trwy lwo neu ragluniaeth. Mor bell mae a fyno lwc ao ef, yr unig beth yn ei gylch ydyw ei fod yn sicr o gyfnewid, felly mae yn amlwg fod rha.gluniaeth wedi bod yn gweithio o'n hochr. Nid yw Prydain, er ei difrawd- er, wedi cael ei gorchfygu erioed mewn rhyfel; a mwy na hyn, mae wedi dyfod allan o bob rhyfel yn gryfach nag yr aeth iddo. er i'r rhyfel i barhau am nifer o flynyddoedd. A'r fath ydyw ei nerth cudd- iedig, fel y mae yn sicr o ddyfod allan o'r rhyfel hon hefya yn gryfach nag yr aeth iddo; am ei fod yn sicr y bydd y tan hwn a anfonodd Duw ar yr ynys- oedd trwy Ei ddoeth ragluniaeth, fel cosb gyfiawn am ein pechodau cenedlaethol, i brofi yn dan pur- edigol-deuwn allan wedi ein puro trwy dan, ao yn fwy oymhwys nag erioed i gyflawni ein cenhadaeth bwysig yn y byd. Ond beth am ein difrawder? Er ein boll rybudd- ion, yr ydym wedi lleihau ein byddin a'n llyngeg. er fod genym lawer o drefedigaethau yn ein meddiant i'w hamddiffyn rhag cenhedloedd ysglyfaethgar. Yr ydym wedi gadael i'n diwydiant amacthyddol i fyned i lawr i'r fath raddau, fel yr ydym yn hollol ddibynol ar wledydd ereill o wythnos i wythnoq i'n cadw rhag newyn; yr ydym wedi cadw ty agored i dramorwyr cynllwyngar i ddyfod i mewn ac i gym- eryd sefyllfaoedd cryfri-fol yn nosbarthiadau ein Llywodraeth, ac yn y fyddin' a'r llynges; ac wedi dangos iddynt y ffordd i wneyd nwyddau o bob math, yr ydym wedi gosod ein masnach wrth eu traed trwy ein polisi o Fasnach Rydd, tra y maent hwy wedi ein cadw allan o'u marchnadoedd hwy trwy furiau diffyndolliaeth. Onid yw y pethau hyn oil yn arwrddion o "gendl ddifraw"? Pr ydym, mewn fForad o siarad, wedi gorchfygu y byd mewn fit o absenoldeb-meddwl, ao wedi crafu yn nghyd bent- wr o bethau da i dramorwyr i gario ymaith. Ond er ein holl ddiffygion. ewyllys Duw ydyw i ni, Ei bobl gyfamodol, i aros yn genedl yn dragy- wydd, ac, fel y cofnodir am Israel gan Esaiah, ni Iwydda yr un offeryn a lunier i'th erbyn." Yr oedd ',Kaiser Bill trwy ei freuddwyd gwag, yn meddwl mai gorchwyl meddal fuasai iddo ein gorchfygu, oherwydd ein hymrafeilion cartrefol, ac yr oedd yn hoff o alw y rhytel hon ei ryfel ef. Ond nid dyna ydyw. Rhyfel Duw ydyw. Mae yn rhyfel sanct- aidd. Yn ei berthynas a Phrydain, mae gandcro i ymwneyd nid a'r genedl hon yn unig, ond hefyd a Duw y genedl. Gwell i'w Keiser gymeryd cynghor Gamaliel i'r Iuddewon-" rhag ei gael yn ymladd yn erbyn Duw."—Yr eiddoch yn gywir, Gwernogle. D. E. EVANB.

Y GOLOFN FARDDOL

Y GOLOFN FARDDOL (Gan Talfynydd.") DROS GYFEILLION WEDI GADAEL CARTREF Emyn—Rhif 594 A t& M.) Dad trugarog, yn ein pryder Gwrando'm lief ddidor; Ein cyfeiliion, pell o'n cartref Gwylia, lor: Iesu, boed dy breaenoldeb I'nt yn oleu clir, Ao arweinydd wrth ymdeithio Anial dir. Mewn unigrwydd, mewn peryglon, Pan yn dristedd, 0! Dy dangnefedd, yn Dy gariad, Iddyiit rho. Eu cynnalydd, boed cysuron Gwirioneddau'th Ffydd; Boeiit i'th garu, boent i'th foli, Dydd i ddydd. Ysbryd Sanc.taidd, cynysgaedda Hwy a'th burol ras, Rho i'nt nerth fel gallont faeddu'r Gelyn oaa. Y Tad, y Mab, a'r Ysbryd Glan, Drindod Tri yn Un, Bendithia hwy, au cadw'n eiddo Ti Dy Hun. THOMAS. LLONGYFARCHIAD PRIODASOL I Mr. Tom Davies, Gors Villa, Cross Hands, a Miss Jane Davies, Tirbach, Llandeilo. Priodwyd yn Llandeilo dydd Sadwrn, Ebrill 7fed, 1915. Mae'n bleser i odli llinellau Llongyfarch yr uchod ar gan; Er cryfed yw swn y magnelau, A'r son sydd am saethu a than, Mae cariad yn para i doddi Dwy galon i'w gilydd yn un; Ao yna hyd angau gydoesu Mewn heddwch a serch yn gytun. Ar sylfaen y cariad a nodwyd Bu Tommy yn ffyddlon i Jane; Ac yna o'r diwedd cytunwyd, Priodwyd y ddau gyda gwen: Dymunwn i gysur a llwyddiant Eich dilyn hyd ddiwedd eich taith; A gwlawied cawodydd o fwyniant I droi eich gobeithion yn ffaith. Boed hefyd awelon mwyn tyner Yn chwythu yn gyson drwy'ch hoes, Heb aflwydd nac adfyd un amser Wneyd llwybrau eich bywyd yn groes: Eheded yn gyson weddiau 0 aelwyd eich bwthyn i'r nef; Ac yna ar ddiwedd eich dyddiau Doed coron i'ch rhan trwyddo Ef. Hendre. REES D. REES ("Rhydfab"). Y MARCHOG. (Gwnaed wrth edrych ar gerdyn cigarettes Players "). Rhwysgfawr ei wisg a'i frasgam,-rhyfygus Mewn arfogaeth wenfflam: Rhyfelwr liyf ei hylam, Gwreichiona'i gyrcii yn ei gam. Y WIALEN FEDW. Hen estron plant llawn ystryw,—cainc ieuanc A'n cerydda'n llymfyw; Ar d--n noeth, di-bardwn yw, A cheidwad heddweh ydyw. Cilie. SIORONWY. CYFLWYNEDIG I Mr. James Jones, Bercoed-issaf, a Miss Elizabeth Davies, Aberhownant, Bangor-Teify, ac achlysur eu priodas, Mai 21ain, 1915. Priodas dda, gyfeillion, A Ilwyddiant fo i'ch rhan: Canlyned gwenau'r nefoedd Eich camrau i bob man: Hen Feibl mawr y teulu Fo trysor pena'ch ty; Fe ddengys hwn y llwybr I'r dedwydd gartref fry. Fe'ch magwyd ar aelwydydd Lie perchid deddfau Duw; Trosglwyddwch chwithau'r fendith I'r oes ddaw eto'i fyw: Mae oesau-y dyfodol Yn disgwyl wrthym ni Am hanes mawr y marw Ar fynydd Calfari. Hen hanes eich teuluoedd Oedd earn moddion gras, Y cyfarfodydd gweddi, A chanmol Duw a'i ras: Er parch i Dduw'ch teuluoedd, Gwnewch allor yn eich ty; Derbynia Duw eich gweddi 0 odre Calfari. Blaencwm, Henllan. E. DAVIE8. YR ARADR. (Buddugol.) A'i chwlltwr a'i sweh hoilta-ddaear hen, Bedd i'r had ddarpara: Hen dir noeth yr aradr wna Yn newydd faes cynhaua'. D. J. DAVIBS. T. JONES, YSW., C.S., NINANT, LLANLLWNL (Buddugol.) Cigydd, a chywir fasnachwr,-ffrynd hoff Werin, doeth Gynghorwr Sirol, a dawnus arwr, Mawr ei gorph, mor dew mae'r gwr! D. J. DATIBS.

LLAMDIU

LLAMDIU, CYMUANFA GANU.—Cynhaiiodd Wesleyaid Llan- deilo a'r oylch eu cymanfa ganu flynyddol yn tit. Paul, Llandeilo, dydd Mawrth, Mai 25ain. Dech- reuwyd cyfarlod y prydnawn am ddau o'r glooh. Darllenwyd a gweddiwyd gan Mr. Sam Isaac, Tiry- dail. Llywyddwyd yn ddeheuig gan Mr. John Jones, Llwyndewi, Llwynyronen. Cafwyd aneroh. iad byr a ciiynnwysfawr ganddo, a galwodd yr arweinydd at ei waith, sef Mr. David Pughe, Tiry- dail. Canwyd nifer o donau gydag eneiniad, a ohan- molai yr arweinydd y canuynfawr. Cafwyd adrodd- iadau hefyd gan y rhai canlynol:-Dorris M. DayLes, Llandeilo; Willie Thomas, Mynydd Bach; Ethel Morris, Llwynyronen; Robert Rees Davies, Tiry- dail; a holwyd plant Mynydd Bach yn rhagorol gan Mr. J. Thomas, Brynamlwg, Mynydd Bach, ar Emynwyr Cymru." Yr oedd yr holi a'r atebion yn neillduol o dda. Cafwyd unawdau gan Howard Howells, Lizzie Howells, Ethel Davies, a Gwlady. Bowen, o Landeilo; Maggie Jones, Tirydail; a Cissie Evans, Mynydd Bach. Gwnaeth y plant eu rhan yn ganmoladwy iawn. Terfynwyd trwy weddi gan y Parch. J. Meirion Williams, Caerfyrddin. Dechreuwyd cyfarfod yr hwyr am 5.30 o'r gloch; a,droddwyd Matthew iv. gan Miss James, Mynydd Bach; a gweddiwyd gan y Parch. Hopkin Morgan, Tirydail. Llywyddwyd gan y Parch. D. Corris Davies. Canwyd y tonau gyda bias, a'r anthem, "Mor hawddgar yw Dy bebyll." Cafwyd dwy unawd hefyd,—un gan Miss Phylip Jones, -0 Lord, Abide with me," o waith Mr. Willie Hop- kins, un o organwyr St. Paul, a'r Hall gan y dat- ganwr poblogaidd, Mr. Tom Williams, Ammanford, Bendithiaist Goed y Meusydd." Canodd Misa Gwladys Bowen yn effeithiol hefyd. Yr oedd y gymmanfa yn Ilwyddiant, y canu yn rhagorol, a'r arweinydd i'w ganmol yn fawr am y modd medrus yr arweiniai. Cyfeiliwyd gan Mrs. H. Hopkins, Miss Kate Thomas, Llandeilo, a Miss Pugh, Tiry- dail.

GLYNARTHEN

GLYNARTHEN CYMMANFA Y sGoLiON.-Cynhaliwyd hon, fel arter, yn y lie uchod dydd Llun wythnos i'r di- weduf. Yn y boreu, aetn Y sgol Sui y Glyn drwy ei rhan o'r gwaith o ganu ac adrodd, yn cael ei holi gan y Parch. Peter Price, M.A., D.D., Rhos, Dmbych Yna aeth Ysgol Sul Beulah drwy ei rhan hithau, ac Ysgol Brynmair yr un modd, y ddwy yn cael eu holi gan y Parch. D. D. Jones, Capel-y-Wig. Yn y prydnawn, aeth yr ysgol fach, sef plant y cylch, drwy eu rhan, yn cael ei holi gan y Parch. Peter Price. Yna canwyd ac adroddwyd pwno gan Y sgol Brynmoriah, yn cael ei holi gan Mr. Price eto. Yn olaf aeth Ysgol Hawen drwy ei rhan, yn cael ei holi gan y Parch. D. Pryse Wil- liams (Brythonydd), Abertawe. Yr oedd yr holi, yr ateb, a'r canu yn hwylus nodedig drwy y dydd. hwr- dechreuwyd yr oedfa yn Glynarthen ^in. ~rr: dones, Capel-y-Wig, a phregethwyd yn effeithiol a grymus gan y Parch. Peter Price i oedfa luosog. Yn Hawen pregethwyd gan y Pa.rch. D. Pryse Williams. Bu y Parch. Peter Price yn Ilanw pwlpudau Brynmoriah a Glynarthen y Sul- gwyn, ac yn traddodi ei genadwri yn wresog ao yn hwylus i gynulleidfaoedd anarferol o luosog. DARLITH.-Nos Fawrth, tranoeth y Llungwyn, bu Peter Price 5Tn traddodi ei ddarlith ar Nietzyche a'r Rhyfel," o dan nawdd Pabell y Kechabiaid. Llanwyd y gadair mewn modd de- heuig gan Mrs. Evans, Esgaireithin. Daeth ynghyd dorf o bobl o bell aC agos, a chawsom ddar- lith rhagorol, amserol, ac adeiladol. Dyma yr ail waith i Mr. Price i ymweled a Glynarthen. Brysied yma yn fuan eto. YMWELWYR. Er ys rhai wythnosau y mae un o blant y fro, yn mherson Mr. David Owens, mab y diweddar John Owens, crydd, Glynarthen, wedi talu ymweliad a'r hen fro, a hyny o'r Amerig—peth an- arferol, yn ddiau, eleni. Da genym ei weled yn edrych cystal, a da iawn genym oil, a chanddo ef ei hun, iddo fethu cael lie ar fwrdd y "Lusitania," fel y bwriadai unwaith i fordwyo. Ychydig oriau o flaen yr agerdd-long fawr anffodus hono hwvliodd ef ar fwrdd y "New York" o borthladd New York. Tra yr oedd ar y mor, yn nesu at yma, clywodd y rhai oedd ar fwrdd y "New York," drwy gymhorth y peUebyr di-wifr, am dynged ofnadwy y "Lusi- tania, a diau, wedi hyny i'r "New York" i newid ei chwrs er ysgoi dyfod i gyfarfyddiad a'r gelyn tan-forawl. Ymwelydd arall yw y milwr Mr. Walter Green, o'r Gatrawd 6th Bedford. Ar dechreu y rhyfel bresenol, ymunodd a'r Gatrawd a nodwyd. Y mae efe wedi treulio llawer o flynyddau yn y fro, yn Deinol, a Ileoedd ereill.

CYNWYL

CYNWYL Dydcf lau diweddaf, yn Eglwys Blwyfol Cynwyl, oynhaliwyd yr wyl flynyd-dol gyntaf mewn cyssyllt- iad ag ysgolion Sul Deoniaeth Wladol Cynwyl. Daeth saith o ysgolion yn nghyd, sef Cynwyl, Aber- nant. Llan-newydd, Cefn Merthyr, a Chwmduad. Yr oedd wio dorf enfawr. Holwyd y plant ar y bennod benodedig gan y Parch. J. M. Evans, M.A., rheithor Merthyr, ger Caerfyrddin, a'r rhai mewn oed gan y Parch. Mr. Jones, curad Cynwyl. Yr oedd yr atebion yn foddhaol dros ben. Yr oedd y oanu dan arweiniad Mr. W. L. Jones, painter and decorator, St. Catherine-street, Caerfyrddin, a rhoddodd foddlonrwydd cyffredinol. Dynia y tro cyntaf i Mr. Tones gymeryd y fath orchwyl ar ei ysgwyddau, a dymuniad pawb yn yr wyl ydoedd, Melus, moes eto." Yr oedd yr anthem a ganwyd, "0, Prawf a gwel." yn dda odiaeth, a barn un o'r ficeriaid oedd yn bresennol ydoedd, na fu gwell canu yn y gvmmydogaeth erioed o'r blaen." Ar ol yr wyl, rhoddwyd te i bawb o'r ymwelwyr. Yn yr hwyr, cafwyd pregeth addas i'r pwrpas gan y Parch. Henry Jones, ficer poblogaidd Llangeler. Yr oedd yr eglwys yn orlawn. Y mae ficer Cynwyl (y Parch. Owen Jones) wedi cael ei foddloni yn ddirfawr yn yr anturiaeth gyntaf yma.—" Myrddin- fab."

LLANLLWNI

LLANLLWNI CLADDEDIGAETH.— Yr wythnos o'r blaen, rhodd- asom hanes marwolaeth sydyn Mr. Lewis Thomas, Brynhafod. Ceisiwn roddi hanes y gladdedigaeth, a gymerodd le boreu Iau, y 27ain o Fai. Daeth torf fawr ynghyd mewn pob math o gerbydau. Ar ol i'w hen weinidog, y Parch. John Davies, Alltplaca, fyned drwy y gwasanaeth arferol yn Brynhafod, cychwynodd yr orymdaith fawr drwy Llanfihangel-ar-aith a Dyffryn Clettwr i gladdfa a Llwynrhydowen; ac yno y gorphwys yr un oedd mor hoff genym yn ymyl beddrod ei dad a'i fam, sef David a Margaret Thomas. Cafodd yr ardal y magwyd ef yr anrhydedd o gael rhoddi lie bedd iddo. Nid oes angen i ni wastraffu geiriau i ganmol Lewis Thomas. Mae'r orymdaith uchod fu'n ei hebrwng am saith milldir i dy ei hir gartref yn siarad cyfrolau am dano. Efe ydoedd cadeirydd y "Dramatic Society," a c-hymerodd ddyddordeb mawr yn mherfformiad "Jc Martin." Yr oedd yn hoff iawn o'r gan ar y diwedd, sef Calon lan yn Hawn daioni, Tecach yw na'r lili dlos; Dim ond calon lan all ganu, Canu'r dydd, a chanu'r nos. Rhoddodd y gymdeithas hon dorch-flodau ar ei fedd fel arwydd o'u parch mawr iddo. Hefyd, gwnaeth ei wasanaeth-ddynion yr nn fath, ynghyd a lla.wer ereill. Gadawodd weddw. ynghyd a chwaer a phump o frodyr ar ol, yn eu galar, ynghyd a thair chwaer-yng-nghfraith. Gwasanaethwyd gan y Parch. Mr. Phillips {B.), Cwrtnewydd, ar lan y bedd, a'r Parch. J. Davies, Alltplaca, yn y ty a'r capel. Cydymdeimlwn yn fawr m'r weddw, ynghyd a'r holl berthynasau yn eu trallod blin. Nid oedd ond 51 oed. "Coffawdwriaeth y cyfiawn sydd fendigedig." YMWELIAD.—Ymwrelodd tri milwr a'r ardal hon. Daethant gartref diwedd yr wythnc; o'r blaen. Mab David Williams y gof ydyw un, sef Llywelyn; mab Mr. a, Mrs. Jones, Henfaes, vdyw'r llall. Llvwelvn vdvw ei enw yntau, a chredwn fod y ddau yn deilwng o'u henwau. Mr. Tom Price ydyw y trvdydd ,sef mab Mr. a Mrs. Price, y crydd. Maent wrth eu bodd. Dau fab sydd gan David Williams y gof, ac y mae'r ddau yn gwasanaethu eu gwlad. Mae v rhai yma yn disgvn o deulu milwrol, ao nid annyddorol fydd manylu tipyn o deulu milwrol, acnid hamdden roaes o law. Dau fab sydd gan Mr. a Mrs. Jones, Glanwern, ac mae'r ddau yn gwasan- aethu eu gwlad a'u brenin. Bu un o honynt gartref yr wythnos ddiweddaf, sef Corporal j. Howard Jones, C.M. Mae Mr. John Lewis Jones, Pwll- gLas, wedi uno a r lliwiau. Dywed ei fod wedi uno a r "Welsh Guards.' Llwyddiant iddynt ol!.— Go 'i ebydd.

PENCADER

PENCADER MUSICAL SUCCESS.—Miss Beattio Richards, Glen- dale, Penoader, continues to add to her suocesses as a vocalist. At an eisteddfod held at Pcmbrey and Burry Port on Whit-Monday, she was second in the soprano solo out of 11 competitors, being one of three who appeared on the stage. She is undoubt- edly a singer of much promsie, and we hope to record further successes in the future.. Niswe FROM THE FRONT.—We are pleased to learn that Private Jack Evans, 1st Welsh, son of Mr. John Evans, Ystrad House, Pencader, who has been out at the front for some months, and taken part in most of the recent fighting, has been promoted to lance-corporal. Letters from him appear in another oolumn, in one of which he asks for the JOURNAL to be sent to him in the next parcel. The JOURNAL is popular at the front, and a number of copies are sent out each week to local men. The following is a copy of a letter from the front from Lanoe-Corporal Jack Evans, lot Welch, and son of Mr. John Evans, Ystrad House, Pencader, and dated May 17th, 1916: —Dear Parents, Brothers and Sisters,—Just a word to let you know that I am still in the best of health, and spirits. I am hoping you are all the same. Thanks awfully for such a nice parcel which I re- ceived safely; also letter the same day. Well, I am staying at a farm this last few days, but we are under orders to go to the trenches at any minute; but I am expecting that we shall go further down the line in a couple of days-that is if we are not called out before. I .wrote you a letter last week, I expect you have received same safely. I was pleased to hear that Willie was alright. Before I go further, I might mention that I received the parcel you enquired about in to-day's letter, safely last week. I cannot tell you where I am. but if you follow the daily papers you will soon find out. The 1st Welsh hare had a splendid name since we are out here, and we have been highly praised by the General of the 28th Division. I have no other parti- cular news for you. only keep up a good heart, as I shall soon be nome again. Please send me the JOURNAL and Boxing" out in the next parcel, and thank thoee who so kindly sent me the gifts.— Your loving son and brother, Jack" ANGLING.-Anglers are busy now after the recent rains, and some good catches are recorded. On Thursday evening, fishing on Dolgader Meadow, Mr. David Davies, Quarre, landed a fine specimen of a trout, which turned the scale at lib llozs. LHrTER FROM THE FRONT.—The following letter has been received from Private Jack Evans, 1st Welsh, son of Mr. John Evans, Ystrad House, Pen- oader, who has been through the recent severe fight- ing and has come safely through the ordeal:— May 10th, 1915. Dear Parents, Brother and Sis- ter,—I have received one parcel and three letters from you since I wrote you my last letter. 1:100 by your last letter that you are anxiously waiting to hear from me, but it is better late than never.' I am glad to say that I am in the very best of health, and have not received a scratch so far. I have something to be thankful for too, as I have been under fire for the last 24 days. I am writing this letter to you in a little dug-out' not more than a mile from our firing line. There are plenty of shells bursting close by, as the Germans are trying to find out our artillery. I am sorry to say that the young fellow, who was my mucking-in ohum has been slightly wounded. Young Jimmy Taylor came baok from hospital, but he was only in the trenches two days before he got wounded, although it was not serious. Tom Evans, 11 Davies- street, Pencader, has also been wounded. I saw him going out of the trenches, and he said it was only slight. So you see I cannot be otherwise than happy, when one has been in the biggest battles fought out here. So I hope you are as happy as I am, and not worrying about me. With a little more luok, the same as I have had in the past, I shall soon be home again. I received a letter from Wil- lie and Aunty Anne, and I am writing them to- day. Please thank the persons who sent me those gifts in your last parcel. You must not expect to hear from me as often now for the weather out here is lovely, and that means that we shall have a busier time, but I will try and send you a P.C. as often as possible. Perhaps you have written since May 2nd, but I have not had them yet as we have only had the mail up twice during tfe last 24 days. Well I must dry up now with fondest love to all.- Your loving son and brother, JACK. P.S.—Give my regards to all who enquire after me.

ABERYSTWYTH

ABERYSTWYTH THE UNIVERSITY SOCIALIST FEDERATION. The first Welsh Divisional Conference of the University Socialist Federation was held at Aberystwyth oti Saturday last. The meetings took place in the Alexandra Hall, through the kindness o* Miss Tre- maine (the warden), and delegates attended hem Aberystwyth, Bangor, Cardiff, Lampeter E I.d Liver- pool. Mr. T. Quayle, D.Litt., M.A. (Lond.), Fel- low of Liverpool University, was clected chairman of the conference, and Miss Ensor, of Aberystwyth Universty, was elected secretary. In his opening address. Dr. Quayle reviewed the work of the past year in the different colleges, and mentioned that some of the University Socialist SocieVjs had been severely affected by the number of members ab- sent on military service. After reports from tle delegates, an interesting and stim Uiting paper entitled "Does Socialism need defi-ution?" 'd read by Mr. R. Fletcher, B.A. (Oxoa.j, L(Ctu:r in Economics at S. David's College, was followed by a brisk discussion, ft the c!os of which Mr. W. G. H. Thomas (Lampeter) brought for- ward a resolution in support of the attempts being made at Oxford and elsewhere to abolish the exist- ing Fabian Society Basis, and to substitute for it a declaration that the Fabian Society consists of Socialists and forms part of the national and inter- national movement for the emancipation of the community from the capitalist system." In the discusion which ensued Miss Winstanley, Lecturer in English at Aberystwyth, made a powerful speech and the motion was carried by a substantial majority. The delegates were subsequently enter- tained to tea at the hostel, and the conference con- cluded with a vote of thanks to Miss Tremaine for her kindness. During the day telegrams of greet- ing were exchanged with the Oxford University Socialist Society.

LLA N Fl HANG ELAllARTH

LLA N Fl HANG EL-All-ARTH FURLOUGH.—Driver William Thomas, son of Mrs. Thomas. Glen Lynne, Llanfihanoel-ar-arth. was home on a short furlough during Whitsun. He lo-kod quite fit, and seemed satisfied with his lot. :■/> expects to go into camp with the A.S.C. at Herr; J shortly. Fu-;BRAL.-On Saturday last, the mortal remains of Mr. John Evans, New Inn, Nantgaredig, were interred at the Llanfihangel-ar-arth Parish Church. Deceased was about 80 years of age, and lived for some time at New Inn, Pencader, where he was well known. He was at one time employed by Messrs. Buckleys, Ltd., Llanellv, but latterly lived at Nantgaredig. He leaves a son and daughter. A SUNDAY VISIT.—A soldier knocked at the door of a well-known local hostelry on a recent Sunday with the object of obtaining what was necessary to quench his thirst. He obtained no ai^wer, how- ever. On the following day, he again called, and asked the landlord why he had received no reply on the previous day, asserting at the same time that the house was full of soldiers. The landlord was blessed with a large family of boys ranging from three to 13 years, each of whom was the proud possessor of a khaki cap. The visitor had caught sight of these oaps, and came to the conclusion that there were soldiers in the house. There was much amusement when the landlord explained the situation to his visitor.

LLANLLWNI

LLANLLWNI OBITUARY.—The parish of Llanllwni mourns the death of one of its most respected residents in the person of Mr. Lewis Thomas, who died after a few days' illness at Cardiff. Deceased had taken a promi- nent part in the affairs of his native parish, and had been an active member of the Parish Council. He took a deep interest in politics, and wa.s an ad- vanced Liberal. He was a faithful member of the Alltyblacea Unitarian Chapel.

Advertising

ROVA INDIAN x TONIC May now be had at 2d. a bottle ASK FOR IT.