Teitl Casgliad: Carmarthen journal and South Wales weekly advertiser

Sefydliad: Llyfrgell Genedlaethol Cymru

Hawliau: Nid yw statws neu berchnogaeth hawlfraint yr adnodd hwn yn hysbys.

Gwylio manylion cyfan

Cyntaf Cynt Llun 2 o 8 Nesaf Olaf
Full Screen
14 erthygl ar y dudalen hon
Advertising

HYSBYSIAD. YN AWR YN BAROD Y Trydydd Rhifyn o HANgS Y RHYEL EWROPEAIDD PlUS 3a. TRWY'R POST, 4e. BLAENDAL. I M ychydig fopiau eto at law o'r rbifyaau QjnUl a'r ail, ond can ika arfreffir ychwan»t lici daafon arohebion ar unwaith cyn eu (wenbiT busil Bydd y rhifynau hyn, ynghyd a'r rhifyaau diba- ol, yn rrynhodeb oyflawn ao *glur •'r fwyaf a w«lwyd •rioed. Brithir yr Han«« a da>lua- iau arddwehog. PKIDIWCH OEDI-MYNWCH GOPIAU AR UNWAITH. Ar wffik |u holl Lyfrwarthwyr.

LLi i a TWM liziKELb

LLi i a TWM. 'liziKELb Wei, gwella pcth ma: r rhifel nawr, ond slo iawn ma pethe yn mind mlan, ne fel ny i ni'n meddwl ta beth. ond smo ni'n gwbod y cwbwl. Ond peidwch I chi meddwl o wrth hin fod digon o ddinion l gai. Ffar ffrom it mei ffrends, a ma hin hen brid ir prigethwirs ma i dowli I cotte lawr l neid rhwbeth at y rhifel. Ma lot o nhw'n gweitho n dda ond beth am y gret majoritl,-O gneid dim. Ma rhai o nhw'n gweid ma nid i lie nhw iw kanvasso am rikroots. •Yen gwd, wir w. Ie, a lie pwy iw wmla drosti nhw? Thats the point. Ma'r takle sanktejid yn meddwl bod hi'n bechod. yn erbin risprid glan i ladd dinion. Smo nhw yn mofin trocht I dwylo glan miwn bisnes rhifel. 0 no, ffeitwch chi, a mi weddiwn ninne. Riechid mowr, pwy si'n mind i rondo ar weddie rhiw gowards felna. Tanimarw odi nhw'n meddwl fod i gweddie nhw n cal rhiw effeth o gwbwl? Nawr nid gweid yn erbin gweddio odw i, wath sna i am neid niwed i neb ond gweid odw i, os wes gweddie yn cal i hateb, ma gweddie hen bwr dabs jeniwm si'n cal i hateb, a nid y stwff na si'n cal i rattlan mas er mwyn gneid hwyl. Odich chi'n meddwl galla nhw dwyllo y Kriawdwr? I dont think. Ffool iw pob un si'n meddwl ny. Nawr, i weid yn streit, widdoch chi shwt ma'r hen wlad ma gimint ar ol yn y rhifel ma? Wel, mi weda i'n streit wrthoch chi, a gwedwch beth finoch chi am i- ( marn i. Wi'n hidio ddim o'r hang beth iw'ch barn chi. Gweid i'n marn i' n hinan odw i. Dima'r rhesimme i chi'n ddigon plaen. Wi wedi gweid nhw fewer o weithe o'r blan, a wi am i gweid nhw to, er mwyn i chi gal cofio pwy si wedi gneid shwt niwed i'r wlad ma. I ddachre, ma cimint o brigethi wedi bod yn erbin y showdwirs, a galw nhw'n bopeth a rhwys- tro pobin i joino'r volenteers. Gwaith y jafol wedd e midde'r sanktimonius preechers ma. Hm Ie, a ma rhai hid nod heddi yn galw nhw'n bopeth. Odin, y kowards diened. Mi ddilse pobin si'n difirrio r showdwirs heddi gal i rhoi i ofal showdwirs Jer- mani. Ddifirrie nhw ddim wedin. I dont think. Drichwch wedin shwt weiddi si wedi bod oboti ridiwso'r expens at y Nevi a' r Armi. 0, wedd dim ishe hala gimint ffor na, ond we dim son am ridiwso'r gost at y swyddogion segir si ar hid y wlad. y kolege di-ri'fedi, spektors o bob lKw a lleen, whipper-ings, &c., &c., &c., &c. Beth we gwaith y blwming preechers ma amser we Jcrmani yn partoi gogifer a ni? 0 wmla yn erbin reglws. Bisnes i hinen we gida nhw prny, ie, a bisnes i hinen si gida nhw heddi to. Pan bo gweithwr yn mofin codiad. pwy si ginta a'i gorn i dreial i stoppo fe i gal e. I now. Ie, ond ma nhw yn gwbod y ffordd i seithi tikefen y llwyn. 0 ma nhw'n ffast fforna. Pwy si'n gweiddi am minnimum wej? I now, yis an yiw now too. Bring the dibs to me iw hi o hid. a to hel with evribodi els. Ma pob parch gida fi i brigethwr a ffeirad si'n treial gneid dinolieth yn well, ond am y politikal preecher, mi ddilse gal y kik owt bang. Hwrtld iw e'n y gorlan. Widdoch chi. ma lot o rhain ddim yn hidio mwy am ened i cid-ddin nag am ened lliffan, Ffakt ichi. Kleer thees begers owt ffrom yiwr bildings. Ie. ond dina be si weitha, nid rheina si'n cal y warm teim gida chi, ond y boys ma si ddim yn interffiero o gwbwl a politiks. Dina lie ichi yn kolli'r didd. Chi si'n diski nhw yn rong. Chi si'n gweitho rhaff i grogi'ch hinen. Welsoch chi lithir yn y JERNAL dwetha. Bachan yn treial amddiffin ardal GLINARTHEN? Drian bach ag e, wedd i anal e'n wan. No gwd met, yiw kant wheitwash a nigger. Darki fidd e o hid. Ddal e ddim dwr. Mi ofalodd Maknabs i adel mas y list Seison rwsnoth wetha. Dina wedd ore hefid ontefe achan! Ie, hen list od iawn wedd hi ontefe. Pan bo ti'n mind i roi list felna to, be ffer ol boy. Le ma'r gang Seison si wedi mind o'r ardal na??? Ie, ond stim ots am fowid Sais gwlei. Fioch chi'n meddwl am y point ma boys. Y Lliwodreth yn dod miwn a'r Rejsitreshon Bil. Slap bang, dima growd o Seison yn joino. See the point! Dere a gwbod i fi yn onest nawr te, faint o feibion fferm.idd, a taint o feibion gweithwirs a vison si wedi joino o'r ardoa na. Mi gewn sharad wedin. Ma Twm wedi cinnig i wasaneth i'r Armi, a'r aped gas Twm gida'r doktor odd, na we nhw ddim yn mofin llanw hospi- tals Ffraink. Ie, Twm i find i weitho shels. 0 ie, halwch y gweithwr i bobman, ond sev the chaps with dibs. Go dam it ol, be si gida gweithwr i wmla er i fwyn e? Plant gweithwirs yn mind maf, I wmla, rhai heb werth dimme goch o broperti i brotekto. Ond gan fod y bachaoma am dowli mod i'n gneid cam ag ardal y Glin, mi weda i un peth si wedi hala nattir i godi. Nawr nid stori iw hin, ond FFAKT. JAfarmwr mowr a lot o fechgin listi gidag e yn gweid,—0 mi all Seison a gwsneithwirs find mas i wmla, ond ma ishe'n meibion arno ni gatre. Wat is yiwr anser to that, met? Wthgwrs ma pob rhieni a golwg gida nhw ar i plant, ond smo chi'n meddwl I fod gimint o olwg gida gweithwr ar i blant a si gida din a dibs. Off kors. Wel wedin, odi bowide'ch meibion chi'n fwy o werth na bowide krwtied Seison? Not wan ffarthings wurth. Bileev me boys. Drichwch ma, ma'r rhifel ma wedi bod yn agoriad lliged i'r wlad. 0, nawr ma prinsipl dinion yn dwad i'r golwg. Meddiliwch am ffarmwr arall, ag o ardal y GLIN hefid, yn gneid sport o' r boys si wedi joino, &'r bachan ny a lot o feibion listi gidag e gatre. D-- shem. Koward, koward. Cadwch ich tafode bawlid yn ddistaw no, er mwyn y nefodd. Widdoch -chi. ma lot o ffarmers heddi ag wi'n meddwl yn ichel iawn am deni nhw. wes, ond ma lot hefid nad iw nhw ddim skram bit yn well na'r Jermans gweitha. Ma?n insult i alw Jermans ami nhw. Ma Jermani yn gneid i gore dros i gwlad, ag yn treial gneid Jermani yn dop y bid, ond am y set ma, sda nhw ddim cariad at ddim 'ond nhw i hinen. Ech y fi. Gwingalcha di faint finot ti o fedd. ond eskirn sichion diened fidd indo wedi'r cifan. We'n i ar blatfform steshon pwy ddwarnod, a'r peth cinta weles i wedd preecher yn dwad mas o'r ledis weiting rwm. Wel. widdoch chi, mi es i stwmp. We'n i'n ffeili diall beth wedd e n neid no. Ond mi ddoes i wbod whap iawn ma nid meddwl drwg we gida Maknabs. Mi ofines i borter ar bwys beth wedd i neges e miwn fan ny. wath nag we'n i ddim yn i weld e'n debig i feniw. 0, minte'r porter, dina gems y bachan na bob amser. Mi fise;n rhaid iddo fe dali ceiniog am find miwn i'r jentlemen. Wei, minte 6. falle bise rhaid iddo dali am find i'r kom- partmint arall ond am jentlemen, wel. gwd-bei. See the point. Nawr ichi'n gwbod fod stiwdens yn partoi ar gifer mind yn breecherj. Wel, ma Jot o'r pwr begers ma heb ddim at i cadw ond hin enilla nhw. Ongore te, wel we prigethwr i fod i brigethi miwn kappel heb fod gan milltir o Gastell-nowi-Imlin. Ten bob iw'r tal am brigethi yn y nos. a mai e'n gwd poi hefid. Wel, allse'r prigethwr ma ddim bod no'r nos Peel ma, a dima fe' I)' hala stiwdent yn i le. Wedd dim bid i weid yn erbin hina. wath ma lot o stiwdens ddigon gwell na hen foys. Un peth. ma nhw heb fagn konseet. Ond heer's the point. Mi gas v stiwdent SEVN BOB AN SIXPENS am brig-ethi. Y pri- gethwr ma wedd yn i dali fe. Now is that pleiing the gem??? Is that Kristianiti? Dima spessimen o grefidd hwn. Go dango, fise bwer gwell iddo starto cumpni,—Messrs. Box-hat and Co., Jineral Surmon Murchants. Spowters sent evriwher at short notis. Terms cash. 01 dibs peiabl to the cumpni. Wel, mi fies i trw Drefach pwy ddwarnod. Lie bishi iawn iw hwn. Ie, bishi ofnaJw. Sneb yn hegir. Ma'r dinion wrthi yn nshi iawn yn trin y gwlan, a'r minwod gatre yn trin bisnes pobol erill. Nage, hold on mistek, nid gatre. ond ar y Kasl Skwer, ag o ian ny i Pump Hotel. Smo chi wedi gweld nhw. 0 ma nhw'n seit. Tanimarw cerwch drwa am un bip. Mai'n werth wheil. Dina le ma nhw a' i dwylo dan i ffedoge yn magi i bolie mowr gwlei, sna'i gwbod. Pan ddaw hi'n amser cino wedin. dina drot. Y klox yn mind slip-di-slap, a'r baxe mowr, a'r sowdle dion yn y golwg. 0, a veri pritti seit. Champion. Minwod pert Drefaoh a Lindre, Ar hid y didd, Dwylo'n ddiwid dan ffedoge Ar hid y didd: Sennedd fowr y klonk a'r kelwi, Storris doniol di-rifedi, Dima Di'r Arglwyddi Kimri, Ar hid y didd. Mimbers ddont miwn klox a baxe, Ar hid y didd; Ventileters yn y sowdle, Ar hid y didd: Teie gatre, onJ ma sindod! Yn llawn dwst ag annibendod, Hi, Mei Ledi ar bererindod, Ar hid y didd. Dina lot o ddifirrwch si wrth y gweire. Emili i joken speshal yn passo. Prigethwr yn mind mas i helpi. Mi gas find i weitho llwyth, ond nath e ddim ffwl o'i hinan fan ny chwaith. Dima fe n dwad a'r llwyth i'r idlan. Beth am dano fe, boys, midde fe? 0, minte un hen wag, mai e 'run peth yn gwmws a'r meker. Ffor ny, minte'r prigethwr? Wel, wedd rateb, mai e'n gwathigi at y top. Go dda met, ond yn wmed y prigethwr gwedwd hin, oohodin mi allwch chi fentro na wedd hi ddim yn ddrwg no. Gang wrth waer man arall wedin. Yr hom-briwd yn dwad mas yn ffurst-klass, onJ ma perigl cal gomrod o beth da, a mi gwplwd y likwid whap iawn. We dim i neid wedin ond cwmpo nol ar y llathenwin. Mi gas hwnw wedin find o'r golwg yn go smart. Y boys. yn ffeili diall nosweth ny achos beth wedd i bolie nhw mas draw. Wel, rhog ofan nad i nhw wedi ffeindio mas rachos to, mi wcda wrthi nhw. At beth ma seiklist yn hwthi gwint miwn i'r t.eier? See the point. Glwoch chi hanes y mochin yn Drefach pwy ddwarnod? Wel ma cistled i fi weid y pennill geE; i, wath ma hwnw yn gweid y peth yn blaen:- Ath bachan o Drefach I drensho mochin; Ond we peipen piggi bach Yn dene dichrin: Lawr a'r likwid at i seler, Ond y cwbwl ath yn ofer, Piggi ath i weid i bader, Heb un warnin. Jawk i, widdoch chi, dina set si lan sha Lan- wrtiJ. We'r takle wedi credi fod rhen dinker wedi hanghofio nhw. and-the tinker is ol there. We'r cwbwl yn ddistaw ofnadw nawr os tippin, a fel ichi'n gwbod, pan bo plant yn ddistaw iawn ma nhw naill a'n dost, ne yn gneid melltith. Wel, mi slippes Ian i Lanwrtid ar i nhrafel pwy ddwarnod gal gweid shwt we pethe'n mind mlan no. Nol fel we'n i'n meddwl, we'r plant wrthi yn gneid mell- tith. Mi gewch chi'r ffwl pertiklers rwsnoth nesa. Lwk owt te. Dango, dina dro fflat mai wedi mind ar udoi foy tifas i Garfurddin. We Twm yn mind ar i dramp, a beth glwodd e ond y ddoi ma yn i drin a'i drafod €. Veri gwd, mi gewch wbod y cwbwl nekst week. I 400

HWNT AC YMA

HWNT AC YMA (GAS TEITHIWB.") Yr wythnos ddiweddaf nid oedd dim i'w glywed ond swn y peirianau gwair, y naill yn ateb y llall yn y pellder, nes yr oedd yr holl ddoebarth yn llawn bywyd drwyddi oil, ac yntau y tyddynwr gyda'i bigfforch a'i rhacau a'i lawen gwmpeini yn brysur gynhauafu y cnwd, a'r cynhauafwr mawr uwchben yn gwneuthur ei ran yn ddidwyll a diflino, fel y cafwyd meusydd lawer yn dymherus i ddi- ddosrwydd. Ond heddyw wele ddistawrwydd yn teyrnasu, y gwlaw ysgafn wedi rhoddi "full stop" ar y gwair-gynhauafu, a'r hwsmon yntau yn mwyn- hau seibiant am ychydig ddiwrnodau, gan gofio y daw hinon wedi gwlaw. Y MILWYR. Mae y ddwy gatrawd filwyr oedd yn aros yn Ffairfach a Llandeilo wedi ein gadael. Bydd yn chwithig ar eu hoi, ao yn golled i'r dref a'r cylch. Buont yma am wythnosau lawer, ac ni chlywsom i'r un o'r bechgyn dewrion hyn roddi achlysur i neb ddweyd yn fychan am danynt. Ymadawsant oddi- yma gyda chymeriadau glan, a hyderwn y gwnant gadw y wisg brydferth hon. Eiddunwn iddynt bob llwydd. GWIBDAITH. Dydd Ian diweddaf, cymerodd deiliaid Ysgol Sul ac aelodau Capel Coffadwriaethol Davies" ei gwibdaith flynyddol i Gastell Hynafol y Dryslwyn. Yr oedd yr hin yn foddhaol, a chafwyd gwledd o de rhagorol ar ei goryn. Mwynhaodd pawb eu hunain i'r graddau goreu. Yr ydym yn canmol swyddogion a gweinidog y "Memorial Hall" am eu doethineb yn dewis y man atdyniadol hwn, ac nid yn myned i'r pellderau gyda y "march tan," ao yn gwario amser ac arian am yr hyn nid ydyw fara. Efelycher hwynt gan y dcadelloedd ereill. ADGAFFAELIAD. Goddiwedwyd ein cyfaill hoff, Mr. J. G. Evans, o Westty yr Half Moon, Heol-y-Bont, Lland@ilo, ,gan afiechyd, yr hyn a'i cadwodd o tan driniaeth feddyg-ol am gryn amser, ond da genym heddyw allu hysbysu ei fod wedi dyfod o hyd i adgaffael- iad i'w iechyd, fel y mae heddyw ar fin bod cystal ag erioed. Aeth ar daith gylchawl y dydd o'r blaen ar ei fodur-gylch, a phan gerllaw Cirencester, daeth i gyffyrddiad a gwestty yn dwyn yr enw "The Three Magpies," yr hwn a gedwid ,gan Mr. Sparrow. Doniol, onide? Caiff darllenwyr "Hwnt ac Yma" y pleser o ddwyn cyfieithiad y geiriau uchod i'r goleu. EIFIONYDD. Bu y bardd-bregethwr uchod yn llanw pwlpudau y Capel Newydd a'r Tabernacl yn Llandeilo y Sul diweddaf. Daeth y lluaws ynghyd i weled a chlywed cofiadur gorsedd yr Eisteddfod Genedl- aethol, ac ni chafodd neb eu siomi. Traddodai yr "hen, hen hanes" gyda newydd-deb neillduol. Caf- wyd ganddo wirioneddau ;ddylesit eu cofio a'u dwyn trwy y fuchedd i ymarferiad. Bydded i'n cyfaill hoff ddyddiau hir i barhnu yn gwneyd darllen y ,'G*enine(n," cyhoeddiad chwarterol a chenedlaethol, yn brawf ar unwaith o allu a medrusrwydd ei Eifionydd, gan fod gan y golygydd lawer iawn i'w wneyd gyda phoblogrwydd y cyhoeddiad. Da oedd genym fod yn ei gwmni Am awr neu ddwy, ond er fod y cwmni yn ddydd- orol, yr oedd yn rhaid ysgwyd Haw ac ymadael. Eiddunwn i'r bardd bob llwydd. MYNYDD BACH. Bod rhyfedd yw y Teithiwr; 'nid oes iddo ef ddinas barhaus mewn unrhyw ddosbarth. I Dyma ni yn awr wedi cefnu ar y dref, ac yn mwynhau ein hunain yn nghanol y wlad. Da oedd genym ganfod Thomas Jones yn ei hwyliau goreu; an- mhosibl myned heibio y Cresselly Cottage heb gael gorphwys am ychydig, a chael ymgom flasns a'r gwr sy n pwytho y dipyn brethyn. Mae ei swyddfa yn llawn o'r llyfrau mwyaf darllenadwy, a bydd ef yn treulio ei oriau hamddenol yn sugno cysur o honynt; ond os awn yno ar ddydd Gwener, cawn y JOURNAL yn do ar y cyfan i gyd. Pob llwydd iddo ef a'i gvmhares hoff. GROES-NEWYDD. Rhaid troi i fewn at Mr. Blakeman. a da oedd genym ei ganfod yn edrych wrth ei fodd. Teim- lem wagle yn y lie, am fod y foneddiges siriol oedd yn arfer gweinu arnom wedi myned i beidio dychwelyd mwy. Gall ein cyfaill ddywedyd, fel liawer ereill- Er oolli ein cyfeillion hoff Yn yr Iorddonen gref, Mor melus meddwl, eto ynghyd, Cawn gwrddyd yn y nef. P(FNTARGOTHI. Ysmottyn dymunol i'r Teithiwr yw y Bont. ac y mae aros yma am ychydig yn peri i ni deimlo yn hapus. Da oedd genym weled cymaint o'n cydna. j j anis' er aml i wyneb siriol ar goll. Nid oedd Miss Sarah Thomas yn ein croesawi fel arfer yn y Cresselly. Galwyd hi yn sydyn oddiwrth ei gwaith at ei gwobr. Mae y brodyr yn aros, ac vn chsgwyl i fod dyddiau lawer iddynt eto i fod yn ddefnyddiol vn mhentref anwyl Pontargothi. a Miss Emily Thomas, fel yr cwig ysgafndroed. vn ei sirioldeb, yn gweinu ar bawb, fel na bvdd eisieu ar neb. Nantgaredig, Felingwm, etc., yr wythnos nesaf.

GAL WAD Y WLAD AM ARIAN

GAL WAD Y WLAD AM ARIAN. Y PEDWAR CANT PUNNOEDD I'R AELODAU SENEDDOL YN FLYNYDDOL. [At Olygydd y CARMARTHEN JOURNAL.] Syr,—Fel y gwyr ein darllenwyr, y mae Mr. McKenna, Canghellydd y Trysorlys, yn galw yn uchel iawn am ariaoi i gario yn mlaen y Rhyfel Ewropeaidd yr ydym ynddi ar hyn o bryd. Dy- wedir wrthym fod tair miliwn o bunnau yn cael eu gwario yn ddyddiol yn nglyn a hi! Er rhoddi help llaw i'r Llywodraeth i gael terfyn- iad buan i'r rhyfel fwyaf echryslawn a welwyd 1 erioed, beth pe byddai ein haelodau Seneddol, o bob lliw a lun, yn gommedd cymmeryd y pedwar cant punnoedd yn flynyddol fel tal am eu gwaith "caled"- Mae y cyflogau yma, a hyny heb gael llais y wlad arnynt, yn un o'r pethau mwyaf gwarad- wyddus a basiwyd yn Senedd Prydain Fawr. Mae yn ail i'r Mesur Ysbeiliad, sef Ysbeilio Medtannau Cyfreithlawn Hen Eglwys y Cymry o E157,000 yn flynyddol. Ffei y gethern! Onid oes cannoedd o'n haelodau Seneddbl yn werth eu miloedd, ac eto yn cymmeryd y pedwar can' punnoedd hyn yn flynyddol o logellau gweith- wyr tlawd ein gwlad? Onid oes incwm preifat gan luaws o honynt, ac eto yn cymeryd y pedwar can' punnoedd hyn yn flynyddol o logellau gweith- wyr tlawd ein gwlad? Ie, a swyddi man ereill, sydd yn dwyn i fewn i'w llogellau caiMioedd ar gannoedd yn flynyddol? Hoffem gael barn rhai o aelodau Radicalaidd Cymru ar y pwnc uchod. No blwmin feer," ys dywed Twm 'Barels. Mae tatws Llanpumpsaint a'r cler y llyncwvd ganddynt pan yn siarad o blaid y Mesur (Eglwysig) Cymreig wedi eu tagu pob coppa walltog o honynt. Mae yn llawn bryd i'r wlad-yn Undebwyr a Radicaliaid, yn Eglwyswyr a'r Sectau-i godi fel un gwr yn erbyn y tal yma i'n haelodau Seneddol. Yr y'm wedi bod yn wait and see" yn ddigon hir bellach.—Ydwyf, etc., MYRDDINFAB.

SALM GWAREIDOIAD

SALM GWAREIDOIAD Wele arall-eiriad o'r Salm gyntaf yn ol Y Drych Americanaidd" :— Gwyn ei fyd y gwr ni rodia yng nghyngor y Germaniaid, ac ni saif yn ffordd y Prwsiaid, ac nid eistedd yn eisteddfa yr Hohenzollerniaid. Ond sydd a'i ewyllys yng nghyfraith gwareidd- iad, ao yn myfyrio yn ei gyfraith ddydd a nos. Ac efe a fydd fe pren wedi ei blanu ar Ian afonydd blaenfynediaeth, yr hwn a rydd ei ffrwyth yn ei bryd, a phan wel y Kaisar, ni chilia, a pha beth bynnag a wnel y gelyn ni lwydda. iN- Id felly y bydd y Germaniaid, ond fel nwy Kai, yr hwn a chwal y gwynt ymaith. Am hynny, y Germaniaid ni safant yn Belgium, na'r Prwsiaid yng Ngogledd Ffrainc. Canys yr Arglwydd a edwyn ffordd y Cynghr- eiriaid, ond ffordd y Kaiseroliaid a ddifethir."

Y GOLOFN F ARDDOL

Y GOLOFN F ARDDOL (Gan Talfynydd.") CAN 0 GLOD, Cyflwynedig i Miss Gwen Jenkins, 43, Tydraw Cot- tages, Penycae, Port Talbot, arwres ar y Ilwyfan eisteddfodol. I Gwen, arwres Gwalia, Mi hoffwn odli can; Adroddwraig eisteddfodol, Sy'n wastad ar y bla'in. Mor hawdd i'r bardd yw canu I'r eneth brydferth hon; Naturiol wych adroddwraig Yw Gwen y feinwen Ion. Enillodd lu o dlysau Ar lwyfan Gwalia Wen; Cwpanau aur ac arian Sydd heddyw'n meddiant Gwen. Ei gwrandaw sy'n efengyl, Mor swynol yw ei ilet; Adrodda yn ddifloesgni Am fawrion bethau'r nef. Daw iddi daer alwadau Am ei gwasanaeth wir; Mae Gwennny heddyw'n enwog Mewn cylchoedd goreu'n tir. Angyles wen ei rhiaint Yn ddiau ydyw Gwen; Ar aelwyd hoff y teulu Hyhi sydd yno'n ben. Dros llwybrau heirdd anrhydedd Y dringodd hon i'r Ian; Yn uwch yr elo eto, Caiff goron yn y man. Pob lwvddiant byth ddilyno Yr eneth ddisglaer wiw; Yn nodded ac amddiffyn Boed holl gadernid Duw. „ EVAN MORGAN. 40, Dyffryn Street, Mountain Ash. DAU ENGLYN I Mr. Jones, Dolcoed, Castellnewydd-Emlyn. Dyn ar dan, er daioni—yn Emlyn, Amlwg ei haelioni; A gwyl frawd gloew ei fri, Yw a doeth, pur, ei deithi. Ireiddicl wlith bendith boed-yn harddu A'i urddo yn ddioed; A Duw wenau hyd henoed I deulu eu Dolycoed. Cwmcerrig, Llangeler. HENRY DAVIES.

LLANLLWNI

LLANLLWNI MARWOLAETH.—Mae "brenin y dycliryniadau" o hyd yn teyrnasu yn yr ardal hon, fel pob ardal arall, ac a o deulu i deulu gan gymeryd y neb a fyno. Tua phump o'r gloch boreu dydd Llun, y 5ed cyf., cymerodd ymaltli y chwaer anwyl a di- mwod o Benpompren, sef Het. Evans. Mae yn debyg fod yr hen babell yn ymddatod er's tua blwyddyn, ond nid rhyw lawer sydd oddiar y cyf- yngwyd hi i'w gwely cystudd. Dioddefodd yn dawel a dirwgnach. Bu yn aelod ffyddlon yn Noni ar hyd ei hoes, a bu yn ffyddlon neillduol yn yr ysgoi gan am flynyddoedd. Meddai ar lais tyner a naturiol, ac yr oedd yn un hawdd ei thrin. Unig ferch Penpompren ydoedd, a bu yn ddiwyd a darbodus ar hyd ci hoes. Yr oedd yn barchus gan bawb, a chafodd gladdedigaeth barchus prydnawn dydd Iau, pryd y daeth llu o'i hen gyfeillion i heb- rwng ei gweddillion i fynwent y Llan. Gwasan- aethwyd gan y Pardm. Dr. Williams, ei gweinidog, yn y ty, a J. Davies, y ficer, yn y Llan. Y galar- wyr oeddcnt Mr. a Mrs. Evans, Penpompren, ynghyd a'u plant, pa rai fu'n garedig iawn iddi vn ei chystudd. F BE-NNIF, '-Afo=s..I'-Mae yr enw uchiod wedi bod yn enw poblogaidd yn ein mysg, ac er mwyn y plant a'r dynion ieuainc nad ynt yn cofio am. dano, rhoddwn ychydig o'i hanes. Hen wehydd ydoedd; ganwyd ef yn Penllain, lie y bu yn byw rhan fwyaf o'i oes. Enwogodd ei hun nid fel gwehydd, ond fel cerddor. Bu vn arw^in rAnn vn Noni am flynyddoedd meithion. Yr oedd yn deall hen nodiant yn bur dda, ac yn feddianol ar lais gwell na'r cyffredin. Yr oedd ganddo chwaer ddafl. a gelwid hi yn "alto dywyll" gan rai, pa rai a'i cyfrifent heb fod yn ail i neb fel "alto. Bu farw yn mhentref Penprisc. Sarah Morris oedd ei henw. Yr oedd ganddo amryw o.blant, yn feibion a merched, un o ba rai ydoedd y diweddar Morris Jones Caerfyrddin. Hefyd yr oedd yn dad- maeth i Mr. David Davies Meadow Vale, yr un sydd yn deall fwyaf am y gvfundrefn gerddorol yn y plwyf heddyw o'i oed. Fel dechreuwr canu ni fu neb ar ol Benni yn deilwng o dda tod carai ei esgidiau. Yr oedd ei lais mor beraidd pan yn ei hen ddyddiau, a phe ond ugain oed. Methodd henaint a gwneyd dim i'w lais na'i yspryd. Treul- iodd ei flynyddoedd olaf yn Pantscawen, ar odreu'r mynydd, yn swn brefiadau'r defaid a'r wyn a ohan yr ehedydd bach. Lie braf i hen gerddor ffydd- lonaf y plwyf i dreulio ei ddyddiau olaf. Mae ei le yn wag o hyd. Ni ddisgynodd ei fantell ar neb, fel mae gwaethaf y modd. Byddai Benni yn mhob angladd yn gofalu am y gan, ac yr oedd canu yn yr angladdau yr adeg hono. Mae ei weddillion yn gorwedd yn mynwent hynafol LlanUwni. Garch- ymynodd ganu ar lan ei fedd. a chanwyd Bvdd myrdd o ryfeddodau."

ABERGWILI

ABERGWILI LLWYDDIAXT.—Da genym hysbysu ein darllenwyr am hvyddiant Mr. Charles Davies, o Ysgol y Cynghor, Llandeilo. i fod yn brif-ysgolfeistr yn Ysgol v Cynghor, Ffairfach, ger Llandeilo. Mab ydyw Mr. Davies i'r bardd a'r lienor enwog, Mr. David Davies (" Dyffrynog"), Crossing, Abergwili. Yr oedd v pleidleisjau a gafodd o'i blaid mewn Pwyllgor Addysg Sir Gaprfvrddin dydd Iau cli- weddaf hron bod vn unfrydol. Yn mlaen yr elo eto mew.n drychafiad yw dymuniad cannoedd heb law— Myrddinfab." r-

CARMARTHENSHIRE BANKRUPTCY COURT

CARMARTHENSHIRE BANKRUPTCY COURT The Carmarthenshire Bankruptcy Court was held at the Guildhall, Carmarthen, on Tuesday before the Registrar, Mr. D. E. Stephens-Daviea. The exami- nations were conducted by the Official Receiver (Mr. H. W. Thomas). A COLLIERY VENTURE. David William Roberts, shearer, 69, Princess- street, Llanelly, and Henry James, tinplate worker, Coedmor, Pemberton, Llanelly, and Benjamin James, coal merchant, Brynhyfryd, Cwmcarnhowell, Llwynhendy, Llanelly, partners in the firm of the Tyucha Colliery Co., formerly carrying on business at Llandebie, came up for their public examination. Mr. E. Kammerer, solicitor, Llanelly, appeared for the debtors, whose gross liabilities in connection with r'2' the colliery amounted to about £ 4,500. David Wm. Roberts attributed his failure to heavy expenditure m development of Tyucha Col- liery and loss on sale of same." His deficiency was put down at 9160. Replying to the Official Receiver, debtor, aged 49, stateu that in May, 1908, he, with six others, took a lease of the minerals under Tyucha farm, Llandebie, for a term of 22 years, and they traded in partner- ship as the Tyucha Colliery Co. He invested JE450 and his partners £ 1,653. One of the partners had since died and two others had retired, and the amounts they invested were repaid by the four remaining partners. There was no partnership agreement. The colliery was developed. The leases were deposited with bankers, who sold the colliery by private treaty in September, 1913, for £3,500, when debtor withdrew from the management. The fully secured creditors were the firm's bank for over- draft of £ 3,407 17s. 8d. The contingent creditors were for the liabilities of the partnership which amounted to £1,288 7s. 4d. Henry James said his failure was due to the loss on Tyucha Colliery. He placed about J6460 in the undertaking. His deficiency was put down at E92 10s. He corroborated the previous debtor as to the colliery affairs. The debtor Benjamin James said he invested nearly £ 400 in the colliery. His assets were esti- mated to produce E689 13s. 4d. The cause of his failure was by joining with others to develop the Tyucha Colliery." In 1900 he took over the busi- ness of coal merchant from his father at Cwmcarn- howell. His capital consisted of a freehold house and a sum of money derived under his father's will. The examination of debtors was closed. A ST. CLEARS DEBTOR. Thomas John Salmon, house furnisher, Enfield House, St. Clears, filed his gross liabilities at i;b78 7s. 3d., assets B136 16s. 5d., and deficiency JS419 3s. 3d. Mr. D. Howell Davies, Carmarthen, appeared for debtor. Replying to the Offioial Receiver (Mr. H. W. Thomas) debtor stated that he commenced business at St. Clears in 1908 with about L5 capital. He borrowed Ll5 and E20 afterwards and this money was still owing. He had been sued very often. The Official Receiver-In March, April or May, did you remove things to somewhere else?—No, sir. Have you been paying creditors in kind in that way i-No. I may at once tell you that information has reached me that goods have been removed?—No goods have been removed. Debtor said his failure was due to insufficient capital, ill-health, pressure by creditors and to the increased cost of everything since the outbreak of war. The Official Receiver-I cannot understand why you realised so late in your career that you were insolvent. When were you ill?—I have had a con- siderable amount of illnes-s during the last two years or more. And you were unable to follow your ordinary em- ployment for a considerable period during that time? —That is so, sir. Do you persist in saying that up to six weeks before your receiving order, you were not aware that you were insolvent -I was in trouble, but I was not aware that I was insolvent. Debtor's further examination was adjourned. CILRHEDYN FARMER. The examination of John Davies, Gellidanglwst, East Cilrhedyn, farmer, whose liabilities were E393 13s. 8d., and deficiency 2349 17s. 2d., was closed.

CARMARTHEN AND DISTRICT TEACHERS

CARMARTHEN AND DISTRICT TEACHERS SUMMER MEETING ——— ) The Carmarthen and District Teachers held their Summer Meeting on Saturday, the 10th inst. The party left Guildhall-square, Carmarthen, by motor about 10 a.m., and were joined by other parties from St. Clears and Laugharne districts. On ar- rival at Laugharne they were met at the Church by the President (Mr. J. Davies, Tremoilet), and Mr. R. H. Tyler, Laugharne, who had made ar- rangements for a visit to the old Church, where the Vicar conducted the teachers and made some very interesting remarks on the building, orgam, and other antiquities, including the ancient plate and communion service, which are of great interest and value. Leaving the Church, the party, after a short interval, adjourned for luncheon to the Brown's Hotel, where a large company, which included the Vicar, Portreeve, and other officials, and some friends, eat down to a splendid repast, which had been provided by Mr. and Mrs. Griffith. After luncheon, the President made an address, in which he thanked those responsible for the re- ception given the teachers, and laid before the party the programme for the afternoon. The Vicar replied, and thanked the President for his kind "remarks, and for the way in which they were received. In the afternoon a visit was paid to the Castle, with its beautiful grounds, which were thrown open to the teachers through the generosity of the owner. t The Town Hall, with its ancient lock-up, with barred window, through which prisoners were, so .it is said, supplied with liquid refreshment from the spot of a watering can by their friends who could view their unfortunate brother from the out- side, was next visited. -The ancient charter, weights and measures, tally rods, and other interesting relics, were also on view, and the officials gave explanations of the vari- ous things with a courtesy which was much ap- preciated by the teachers. Fossils, flints, etc.. which had been obtained by excavating the famous Coigen Cave, and of great antiquity, were displayed, and Mr. Wardle's re- marks in connection with these were 'most educa- tive. The party left -for Pendine during the afternoon, and, after a stroll along the cliffs and sands, tea was partaken of. A start was made for home eventually, which was reached about 9 p.m., after one of the most successful summer meetings which has been held uncier the auspices of the Carmarthen and District Association.

LLANGELER

LLANGELER FUXERAL OF MRS. JAMES.—On Thursday, the 8th inst., a large number gathered to follow the remains of Mrs. Annie J. James, of 25, Leighton Gardens, Willesden, London, to the family resting-place at Llanfairorllwyn Church. Deceased, who was 39 years of age, was a daughter of the late Mr. James Jones, of the Post Office, Henllan, and Mrt. Jones. Pentrecourt. She had been ailing for a long time and a few weeks ago she came down to her mother's place, thinking that the change of air would do her good, but in spite of every care she passed away. At the house the Rev. —. Davies, curate of Llan- geler, officiated in the absence of the vicar, and at the church and graveside he was assisted by the Rev! W. J. Evans, B.A., rector of Llanfair. The chief mourners were :-M. Jones (mother), Mr. David James, of the Paddington Post Office (husband); Master Jim James (son); Mrs. Sarah Lewis, Penv- groes (sister); Mrs. L. Jones, Lampeter (sister); Mr. and Mrs. Ricey Davies. Pentrecourt (sister) Mrs. Evans, Llwyn Onn, Penrhiwllan (sister); Mr. J. Dl. Jones Pentrecourt (brother); Miss Alderson. Pen- rhiwllan (cousin): Master Jimmy Davies, and Miss Maggie Davies, Pentrecourt (nephew and niece), and. Private J. J. Lewis, P.I.Y. (nephew). Beautiful floral tributes were placed on the grave as follows:— From sorrowing husband; Jim, Maggie. Jimmy, sister Alice, Miss Alderson; Mrs. James, Lonfawil; Mrs. Phillips, London: Mr. and Mrs. Bullen. Lon- don: Mr. and Mrs. Fisher. London; neighbours in London; children in London: Mrs. Davies. Etham. Llangeler and Mrs. Davies. Pantrhiw, Llangeler. The coffin was of beautiful polished oak with silver fittings, and the arrangements were carried out by Messrs. J. Isaac Thomas and Son, Llandyssul. The deepest sympathy is extended to the sorrowing hus- band and son. and the family, all of whom are very highly respected in the district. r >n .¿-L_t: -0

Advertising

iHwas a Burglar jWho came in the night; And the first thing he saw With the aid of his light, ft '•fx Was a BIRD'S Crystal Jelly I [ That shone like gold. Ail V j cr*ec* t*ie burglar, mr I'll make sure of this." And he swallowed the jelly, and then licked the dish. Then his eye caught sight of a packet of Jelly Powder marked BIRD'S. "Imust have that, too," said the burglar- another treat for to-morrow. The flavor is simply delicious!" 9 Crystal Jelly wder For Jelly in a Jiffy." Dissolves and clears in a moment and makes gem-like jellies, with a range of flavors to I pofsfln. ffJj please the most fastidious. I LLY31 ;&■&! Get a Packet to-day-2d. 3$4. & 6Ji. s-

CARMARTHEN TOWN COUNCIL

CARMARTHEN TOWN COUNCIL THE SUPPLY OF PURE MILK, BUTTER AND CHEESE. COUNCIL AND A GREAT NUISANCE. The monthly meeting of the Carmarthen Town Council was held on Tuesday at the Shire Hall, the Mayor (Aid. John Lewis) presiding. A letter was read from Capt. Everett, of the S.3. Merthyr, calling attention to the bad state of the flag staff in the Park, and stating that it would soon have to be taken down, or else it would fall. He added that he was ready to find a much more suitable spar, one which could be lowered so that they could easily paint it. It was decided, on the proposition of Mr. J. B. Arthur, to accept Capt. Everett's offer. THE DISINf ivCTOR. The Town Clerk read a letter from the Carmar- then Rural District Council asking if they could have the use of the disinfector recently erected in the town on terms. r Mr. H. S. Holmes—They would not join us when we erected one, but now they want to come in. I propose that we make them pay. The Medical Officer (Dr. Bowen Jones) said he I did not think they could make money out of it, but they could charge out-of-pocket expenses. Mr. Holmes-Is it too late to suggest that the Rural Council should pay a share of the cost of the erection of the disinfector. It is evident now that they see they require it as we do. The Medical Officer said he had had a great deal of difficulty in having the Rural District Council to do anything at all in the matter. He wanted them to have one on wheels, so that they could move it from village to village, but they would not have anything to do with it. He added that the Rural District Councillors looked to the Town Council as a more advanced and enlightened body (laughter). As a way out of the difficulty he pro- posed to the Rural Council that they should send the clothes to be disinfected in boxes, and that they should pay what was reasonable and right. Yhe sanatorium people had also asked if they could send things for disinfection, because at present they had to send them to Swansea. Mr. David Samuel—What has the disinfector cost us? The Surveyor said it would cost about 2400 before it would be finished. The Rev. Fuller Mills said he could quite con- firm what Dr. Jones had said. He was a member of the Board of Guardians which was almost identi- cal with the Rural District Council, and he knew the difficulty. Many of the members did not see the necessity of a disinfector yet, and if they re- fused the Rural District Council would not do any- thing in the matter. On the motion of Mr. Dd. Williams a small com- mittee was appointed to go into the matter and bring in a report. Mr. Holmes said if all outside authorities were going to use the disinfector, they ought to pay a share of the capital charges. It had cost £4f r i>r°"uses Lsuc* cowsheds, milk or Selrris milk or make butter or cheese that he &5Cer- ™rdandireprrt on the state ^uchthbUi!La8:cei: tfeards cleanliness, drainage, cubio space liehtincr ventilation and water supply so as to -i spector of Nuisances inspected the cowsheds of milk sellers every year, but "they had not the pow« to inspect places where butter and cheese were made as the Act had not yet been passed. With the deletion of that part,dealing with the mWaetnre of b„tter and cheese, the motion It carried. bo^T toD th d Wn.liamVaid that he would bring a book to the next meeting which would show that the Council had power to inspect all buildings.

LLANFIHANGELARARTH

LLANFIHANGEL-AR-ARTH. thTTwilL'~IVV'' Ge°.: H- Thom^' headmaster of CW 'bv &h°01' ha8 Wn awarded a ,Bo.ard of Education to enable him to attend the Physiol Training Course held in nection with the Summer School at Barry during MO Tthes AU^U8t" We that about £ UU of these grants were made by the Board nf l"1"11 to selected teachers throughout Enrfind and W.l™. and Mr. Thoma, ha, been obtaining- one for the county of Carmarthen. "T.