Teitl Casgliad: Carmarthen journal and South Wales weekly advertiser

Sefydliad: Llyfrgell Genedlaethol Cymru

Hawliau: Nid yw statws neu berchnogaeth hawlfraint yr adnodd hwn yn hysbys.

Gwylio manylion cyfan

Cyntaf Cynt Llun 2 o 8 Nesaf Olaf
Full Screen
14 erthygl ar y dudalen hon
Advertising

« Many a home is happier many a life is brighter by taking Columba Bitters An invaluable remedy for Indigestion, Liver Complaint, Nervous Relaxation, Depression of Spirits, Post-Influenza, Weakness, Pain between the Shoulders, Headache, and all affections arising from poverty of the blood and mal-nutrition of food. On Sale at all Chemists at 1/11 and 2/9 a bottle, or direct from the Manufacturer, D. Derwenydd Morgan Dr. H.D. Sc., Dr. 0., U.S.A., M.P.S.L., Eng., THE PHARMACY, PENCADER, S. Wales. The Book of the Day. A Tem- perance Novel, THE TAVERN ACROSS THE STREET" BY D. DERWENYDD MORGAN, Author of a Welsh Doctor." Interesting, Startling, Instructive, Ori- ginal. Press and Pulpit recommend it. Invaluable tor Temperance Societies. On Sale a.t Book Shops, or direct from the Author, The Pharmacy, Pencader. Price-One Shilling.

LLlTfcl TWM 1KEL

LLlTfcl TWM )1)..KEL Wei, we'n i wedi meddwl fed pethe yn dachre dwad i shap sha'r Graig Kastellnowi erbin hin, ond mai'n debig bo nhw cindrwg ag ariod na, dim pwer o o¡;wn mas yn y piblik, ond rhiw hwrni a ffethe felni. Nawr, dima un peth wy'n ffeili'n lan a diall, achos beth ma rhai yn mind miwn am fwy nag un seet We'n i wedi arfer meddwl ma dim ond un benol wedd gida phob un, ond dina fe, ma lot o bethe yn rhen fid ma na wy ddim wedi diall o gwbwl. Jina beth od iawn wedin fod dinion a dibs yn rhoi llai yn y casglade na we nhw'n arfer. Ond rhaid passo heibo i rhain, wath falle ma achos y rhifel ma hini, see the point! Ie, ond ddilse rhifel ddim dwad miwn i'r bilding o gwbwl. Ffork owt beter wil yiw, or stop owtseid the stablishment. Thats yiwr pies. Tro bo ni'n sharad oboti Gastellnowi, mi fies i' n wherthin nofnadw wrth ben un joken glwes i pwy ddwarnod. Ffarmwr yn sefill tifas i shop yn y dre dy Gwener, ag yn edrich ar gwds shoppwr wrth ochor y drws. Dina le we twbbin a charden fowr arno,—" Marjareen chees, best kwaliti." Dima'r Sun ov the plow yn gweitho cern bang, ag yn gweid wrth bartner iddo wedd ar bwys,—Meddil- iwch am hina, dwad a caws miwn i'r wlad o Mar- jareen a ninne'r ffarmers yn gweitho digon. Go dda, met, ond just tel me ol sport, le ma'r lie na o r enw Marjareen? Bak to skool agen, ol sport. Ond a sharad sens nawr, faint o gaws ichi'r ffarmers yn wcitho, a faint ichi'n ddiskwl gal am dano, a shwt stwff iw e wedin? Mi wn i am deili wedi prinni kosin ar aksbon ffarm, ag wedi gorffod i dowli e ■wedin. Wedd e mor sich a peiment iffern. Ichi ach seppereters a ffethe felna. a shwt ichi'n diskwl cal caws da wedin? Ond dima sijcstshon Twm,—i'r shoppwicp gal menin miwn o riw le o'r enw Mar- jareen sdwad dithe. Ichi'r ffarmers widdoch chi ddim beth i ofin am ich gwds nawr ar amser y rhifel. Ie, a faint ichi'n neid i helpi rhifel i find mlan. Not a blwming bit, y bulk o obi. Mi ga$un bachan i ddala yn Henllan pwy ddwar- nod miwn steil. We lot no yn tricko da, a we'r bachan ma miwn yn y trick yn rhoi' r gwartheg yn reit, a se chi'n y man na, mi droiodd un hen fiwch i bisnes end at Maknabs, a phan ath e i mofin i bib aJi ddibacko mas o'i bocked, dina le we'r hen fiwch wedi gneid iws na ddilse hi o'i smokin rwm e. See the point. Dina blwming row sy gida pritti ledis Drefach a Lindre achos i ddiskreibo'i hosieri nhw. Nawr te, wy am roi jobin iddi nhw, wath wy'n gweld na stim gweld yn y gwrwod na. Nawr, ma Lot ofnadw o toys mas yn wmla o'r ardal na, ag wmla drosto chi ma nhw. Shwt rissepshon ichi'n roi i'r boys ma pan bo nhw'n dwad gatre? Le ma big guns yr ardal? Ta rhiw big pot yn dwad lawr, mi fisech am y cinta yn rhedeg i fowo a skrapo iddo fe, ond pan ma bechgin bach yn mind mas a risko'i bowide drostcch chi, stim ots gida chi o gwbwl. Ech y fi, y takle anniolchgar. Nawr, falle bo chi'n meddwl ma dim ond gweid rhiwbeth odw i er mwyn rhoi pelen ichi. No ffier, ond or mwyn proovo mhoint, mi roda i un kes ichi. Mi ges i nodin bach o wrth un o foys Drefach, ne Lindre, sna i'n gwbod pun, ond dina beth wedd e'n weid na we neb yn i weld e'n werth i ddangos parch iddo, ag inte wedi bod mas yn y ffrunt yn ymla, ag wedi cal i glwyfo yn Niw Chappel. Nawr te, wy am gal eksplaneshon gidag eglwyswirs Seint Barnabas, wath wy wedi bod yn holi pwy enwad wedd e, a ma rhaid gneid hini fel ichi'n gwbod, wath mi nse'n bechod i Non-kon roi packin o ffags i hen Jurchman. ne i Eglwyswr neid run peth i hen gappelwr. Nawr te, ledis Drefach a Lindre, ma Twm, yn rhoi gofal y boys ma i chi, wath neith y gwrwod ddim clo, a smo hi'n omrod i neid pob peth allwn iddi nhw. Le bisen ni ombai am rhain? Dont let me sei agen or I wil set Bumthing nasti nekat teim. Mi fidd gida fi ragor i weid cin cwpla oboti'r ffordd ma dinion yn bihafio at y showdwirs. Cofivvch chi, ma Twm ar y watch gal gweld pwy si'n meddwl rhwbeth am i gwlad ag am i cid-ddin.. Wir, mi glwes i joken dda iawn pwy ddwarnod. Bachan yn simmid i fiw, a lot o geirti yn i hebrwn e. We lot ofnadw o ffordd gida nhw i find, a Maknabs yn rhoi bobo THRIPPENS i'r boys gal tablenna ar y ffordd. h edodd e ddim wrthi nhw hefid am beido meddwi ar y THRIPPENSIS, ond mi ddilse, wath nid yn amal ma boys yn cal cimint a hina gida'i gili. a wedd hi'n demtmg iddi nhw. Ond ta beth, mi ath yn streik ar 01 mind lan, a, sna i'n gwbod pwy fiodd yn pitcho'r gwaer. ond mi wn gimint a hin, nad iw hi ddim yn tali i fod yn RtmjL Mi ath beik ar goll o Henllan pwy ddwarnod. Dy Gwener disappierodd e, ond erbin y dy Gwener ar ol nv we beik arall wedi dwad, a nawr dima le ma"r dirgelwch, ble ath yr hen fachan? Mi nath boy Pippin o farwnad i'r hen grock, a ma cistal i rhoi hi man hin- Es i whilo pentre Henllan Am y crock; Ffeili gweld i drack yn inman, Le ma'r crock? Er nad idiw fowr o biwti, Mai yn geffil saff shach hinni, Ishe groomo,—rhwd si'n tiddi Ar y crock. Ond ma biwti wedi lando Yn lle'r crock; A'r enammel du yn sheino, Le ma'r crock? Ond gwed rhai ma'r crock shach hinni Idiw, wedi adgifodi, Ond bidd pwer o hid yn holi,— Le ma'r crock? Ardal fach dawel iawn iw ardal Tregroes, ond ma pethe leivli iawn yn passo na yn amal. Mi ath yn dro fflat iawn ar un bachan pwy ddwarnod. Mi ath at y gwaer a lot o lithiron i wejen gidag e. Wthgwrs we rhaid towli'r dreperi lawr wath gwaith twym iawn iw hi wrth y gwaer, a mi rod- odd i got naill ochor, ond mi anghofiodd fod yr epistole gwerthfawr yn y bocked. Nawr stim bid yn apeelo at ferched fel rhain, a fel gallech chi ddiskwl, mi ddoithon o hid iddi nhw, sna i'n gwbod shwt, a stim ots am hini. We dim rhifedd fod tippin o swn gida'r boy, ond ar bwy we'r bai. Nid ar y ledis. wath alle nhw Jljim help. Dina fel ma nhw wedi cal i krei, ma rhaid iddi nhw ddarllen llithir cari os dwa nhw ar i draws e. Rhn di nhw yn y seff tro nesa, machan i. Pwy iw'r hoys na si'n kampo sha Tregros? Wirione boys iach i nhw, ond ma nhwnte'n cal emill o srlatoben nawr ag lweth. Mi ath yn dro fflat iawn ami nhw pwy fore dy Seel. We'r tan wedi ginni'n olreit, a'r sossinjers yn barod i'r ffreinpan, ond se chi'n y man na, dima'i henner nhw lawr tap i'r tan, a hanner y Sundei brekffast wedi' mind wthgwrs. Boys bach, dych chi ddim yn diall ich tewi, rhai ofnadw am dan iw'r Jermans. Minnwch chi Welsh ham tro nesa, wath ma ofan tan ar y Welsh ffar- mer. See the point! Ichi shwr o fod wedi clwed am. ffaer Grosshans nagos i Lambidder. Ffaer yn iawn iw hi hefid, ond nid dina'r point sy gen i nawr shach ny. Ar amser y ffaer ddwetha, wedd dwy let fowr i find miwn i'r park, a doi geidwad wrth y porth. run peth yn gwmmws a wedd wrth ardd Eden slawer dy, ond fod chans i find miwn i ardd Crosshans dim ond fforko'r dibs mas. Ond dina fe, pan bidd Twm yn mind lan a standin barels fidd mo Twm yn mind i fforko mas trw bod cistel os nad gwell park gida'r Blak Leion a dim dibs i fforko mas am hwnw. See, the point. Nawr, mi anghofies weid rwsnoth wetha oboti finwod Penkader. Ichi'n gwbod i fi weid wrthooh i chi os tippin nol oboti fod lot o finwod a merched yn Pcnkader yn gweitho'n galed at y rhifel, hinni iw, gwinnio pethe i' r Tommis si mas yn wmla drosto ni. Wel, mai'n debig fod rhai o finwod bach pert Pen- kader yn ffeili diall shwt ma dim digon o waith gida rhain i neid gatre. Diw'r takle ma ddim yn gneid dim i hinen at y showdwirs, a dina le ma nhw yn treial i gore i dowli dwr oer ar waith y rhai si'n gweitho. Lwk heer yiw darlin biwtis, jist meind yiwr own bisnes. or purraps Twm wil sei sumthing yiw dont leik. Mi fise bwer gwell ichi fod yn gneid rhwbeth at y boys si'n wmla drostoch chi nag yn kloncan a whilo beie, a cario klaps. Weda i ddim rhagor nawr. ond os nad ichi'n bihaflo.-wel, lwk owt fidd hi. Tek warnin in teim. Ma Twm yn ich nabod chi. Pwy odd y ddwy ferch fach ny gollodd y ffordd pwy ddy Seel wrth ddod nol o Gwiddgrig? Hard leins. Tro nesa bo chi'n mind, rhowch whit i Twm, a mi ddaw Twm gida chi gal ich cadw chi ar y ffordd. 0 ie, shwt biodd hi ar y bachan ny ifodd y lemoned? Bad beli ontefe. Dina fe, getlo chi'n reit, wath wy wedi gweid digon wrtho chi am beido hifed 71 §hwt stwff. Get the jiniwin throt oil, and be seff. Widdoch chi, we'n i'n digwidd bod miwn lie bach riw ddwy ne daer milltir o Garfurddin pwy ddwar- nod, ag mi glwes rai yn loa a'i gili. Chidig we'r begers yn feddwl prny fed Twm mor agos iddi nhw, a ta nnw ddim ond gwbod y cwbwl, chidig we Twm yn hidio beth we'i barn nhw am dano. Ma rhai shwr o fod yn credi o hid mod i'n hidio crigin am i barn nhw. Drichwch ma, gadwcli i fi weid mwaith to, a peidwch anghofio, wath sda fi ddim amser i weid run pethe o hid, wy'n hidio dim poerad driw bach beth iw'ch barn chi, ochodin dont west yiwr bissi tungs. Dina le we nhw"n loiaa'i gili na we dim o Twm yn galler skriveni Cwmrag a na we mo nhw'n galler diall i Lith e. Wedd Twm yn trin gomrod o ffarmers oboti'r Inglish boys midde nhw, a mi 1 leiksen gal gwbod shwt bise Twm yn i trin nhw. Nawr te, shwt we chi'n galler diall hina te??? Wel, mi'weda wrthoch chi shwt bise Twm yn i trin nhw,- run peth yn gwmmws ag e i hinan, ond dina fe, gan bo chi'n dachre sharad felna, mi gewch chi a dar- llenwirs y JERNAL hefid wbod shwt ma erwtied Seison yn cal i trin gida ffarmers shir Garfurddin. Nawr wy am ichi gofio na sneb wedi damshel ar droed Twm heb fod e'n dwad i wbod yn. go gloi, ochodin lwk owt. Mi fidda i lan ffor na whap iawn yn crinhoi evidens, a mi alwa to yn run man, a peidwch chi a gadel i fi glwed chi'n towli to nad iw Twm yn delo'n ffer at y ffarmers, ne men jawst, mi fidd ma bwno. Twm is a devl of a ffeiter wen he pwls off his kot. 0 ie, ma'r hen Jak Drefaldwin wedi bod lan eha Lanwrtid, a ma gidag e stori speshal. Mi gewch i gwbod hi rwsnoth nesa. Glwsoch chi rifel-gan y Tommis. Dima hi— Ath Wiliam cas y Keiser I dreial concro'r byd, Heb feddwl fod y Bwl-dog Yn Mhriden Fowr o hid: On erbin hin ma bwcki Berlin Yn gweld y gost yn ddreed. j Ath William cas y Keiser I gioko Beljum dlawd; Ond cofiodd pawb fo'r Beljan Yn heero ag yn frawd: Ag erbin hin ma bwcki Berlin Yn destin gwen a gwawd. Dath William cas y Keiser A'-r Twrkis brwnt i'r ffeit; Ma Bwl bron cwpla'i pleevio, And serv the dev Is reit: Ag erbin hin ma bwcki Berlin A kingdum cum in seit. Ath William cas y Keiser I skwarri'i Eiorn Kross Mi dreiodd dwyllo'r nefodd Ma Sossej Wil we'r boss: Ond erbin hin ma bwcki Berlin Yn ofni Woodn Kros.

10LLANELLI AR CYLCHI

10- LLANELLI A'R CYLCH Dydd Mercher diweddaf, yr oedd claddedigaeth i Mr. W. Henry Davies, Halfway, Llan- j elli. Syrthiodd y trancedig oddiar ei anifail y nos Sadwrn blaenorol. Yr oedd tar ar yr J heol, ac ar y goriwaered collodd y ceffyl ei afael, < llithrodd y pedair troed, a Fyrthiodd Mr. Davies ar ei ben, ac ni chafwyd gair ganddo. Yr oedd yr j angladd yn fawr iawn dydd Mercher diweddaf yn ( nghladdfa gyhoeddus tref Llanelli. Gweinyddwyd gan y Parch. T. R. Williams, Dafen, a'r Parch. T. R. Davies, Llwynhendy. Cydymdeimlir yn fawr a i weddw a'i unig fab, a'r perthynasau lluosog. Cynhaliwyd gwasanaeth arbenig o ymbil yn Eg- lwys Dewi Sant, Llwynhendy, ar ran ein gwlad yn yr argyfwng presenol nos Sul diweddaf. Yr oedd yn bresenol un swyddog mihvrol yn y gwasan- aeth. Y mae bechgyn ieuainc rhagorol o Lwyn- < hendy allan yn nghanol y tan, a gweddir llawer dros ein milwyr a'n morwyr dewr, a y mae y lie wedi casglu tua chan' punt tuag gynorthwyo ein milwyr yn y rhyfel fwyaf fu erioed. Gobeithio y caiff ein gwroniaid ddyfod yn ol yn ddiogel wedi enlll y dydd.

SOAR CWMPENGRAIG

SOAR, CWMPENGRAIG TE A CHYNGHEBDD.—Dydd Sadwrn diweddaf, cynhaliodd Ysgol Sul Soar ei gwledd flynyddol o de a bara brith. Yr oedd y byrddau wedi eu hulio yn y fath oreu, a threuliwyd prydnawn hapus. Yn yr hwyr cynhaliwyd cyngjierdd llewyrchus, a gwnaed elw rhagorol, i'w gyflwyno i un o frodyr yr eglwys sydd yn gystuddiol er ys misoedd. Bu y pwyllgor yn bur ddoeth mewn dewisiad o gantor- ion, pa rai sydd bob amser yn gymeradwy gan y gwrandawyr. Ya, absenoldeb y cadeirydd apwynt- iedig, Dr. Lloyd, Y.H., llanwyd y gadair gan Mr. Benjamin Phillips, Hermon Stores, Cynwyl. Chwaxeuwyd y berdoneg gan Miss Jones. Alltcafan y Mills, a Mr. D. A. James, G

LLANSADWRN

LLANSADWRN MABWOLAETH.—Gorchwyl anymunol ydyw ysgrif- enu am farwolaeth Mr. Morgans, Belle Vue, neu yn fwy adnabyddus "Morgans y Bryn." Bu farw nos Fercher, Gorphenaf 21ain, wedi cyrhaedd yr oedran teg o 95 mlwydd oed. Un o ffyddloniaid Seion ydoedd. Y dydd LInn canlynol daeth torf luosog i hebrwng y rhan farwol o hono i dy ei hir gartref yn mynwent Sant S-idwrn. Gwasanaeth- wyd yn y ty gan y Par.-hn. Evans, Esgernant; W. Daviep, Llandeilo; D. Bowen, Hermon, a D. J. Howells, Llanvmddyfri; ac ar Ian y bedd gan y Parch. Lewis Morris (ficer) a'r Parch. Davies, Tabor. Nodded yr Arglwydd fyddo dros y perth- vnasau holl yn eu galar dwfn. Hoddwoh i'w lwch hyd foreu mawr y codi.

TAITH IR WLAD

TAITH I'R WLAD Y mae wedi d'od yn arferiad genyf bellach i ,groniclo i'r JOURNAL hanes y daith hon bob tro y cymer le, a chan i chwi ddangos eich cymeradwy- aeth o'r cyfryw y tro o'r blaen, gwnaf geisio ddyddori eich darllenwryr y waith hon eto. Gadew- ais fy nghartref brydnawn Sadwrn diweddaf, ar fy neurod, ao wedi teithio ychydig filldiroedd cyr- haeddais ardal boblog GLANAMMAN, a rhaid oedd disgyn yno i gael gweled beth oedd helynt teulu caredig yr Islwyn, a chefais hwyint yn nodedig o siriol yn ol eu harfer, er nad oedd eu hiechyd yr hyn ddymunem. Wedi cael gair o ym- gom byr a blasus ganddynt, ffwrdd a mi eto, gan bedlo nes cyrhaedd tref, neu yn hytrach brif dref dyffryn Amman, yr hon a elwir AMMANFORD. Yma ar y Cross yr oedd llu o bobl wedi ymdyru o wahanol fanau ac i wahanol amcanion, a'r rhan luosocaf o'r cyfryw wedi d'od i'r dyben o gael myned am dro i'r Picture Palace. Mae yr oriel ddarluniadol yma wedi myned yn dwymyn yn yr ardal, a llawer yn marw o honi, marw i bob dyben- ion gwerth eu byw. Ffwrdd yr aethwn eto heibro TIRYDAIL, ac hawdd canfod fod olwynion masnach yn y building line wedi aros, dim ty ar waith, nac arwyddion am hyny, 810 felly y bydd yn ddigon tebyg hyd nes yr aiff y cleddyfau yn sychion a'r gwaewffyn yn bladuriau. Hyderwn fod dyddiau y broffwydoliaeth wrth y drws, pryd ceir "heddwch fel yr afon a chyfiawnder fel tonnau'r mor." Cyr- haedais bentref henafol LLANDEBIE, ae yr oedd yr un arwydion Pw ganfod yma eto, ond nid yw hyny yn un syndod, o herwydd bernir fod digon o adeiladu wedi cymeryd lie yma i gwrdd. a gofynion yr oesau a ddel, oherwydd nid ydyw y cvfoeth tanddaearol yn uniongyrchol gyfleus i'r pentref hwn. Mae y cyfryw braidd oil ar y oyffin- iau. Yn mhen yspaid cyrhaeddalt dref brydferth LLANDEILO, yr hon sydd yn sefyll ar lecyn wyneba ar olyg- feydd rhamantus. O'i blaen mae Trichrug a Manorafon, ac o'r tu ol mae cadarn gastell Dinefwr, ac ar bob ochr iddi mae Gelly Aur a Thaliaris, cartref y Gwyniaid a'r Peels. Ymlaen a mi ar hyd y brif-ffordd drwy ddyffryn prydferth y Tywi nes cyrhaedd COACH AND HORSES. Enw ag sydd iddo hanes dyddortfl ynglyn a Chymru yn yr hen amser. Ni chaniata hen adgof- ion i mi fyned heibio iddo heb droi i fewn i gael ymgom a'r preswylwyr. Cefais ef a'i briod a'r plant oil yn iach ac hawddgar. Ie, yn nodedig felly. Caredigrwydd yn llifo. dros yr ymylon nes esgor ar luniaeth i'r teithiwr ar ei ffordd heibio. Treuliais ychydig fynydau hapus mewn ymgom a Mr. Evans am y dyddiau gynt, ac hawdd gweled ei fod yn mwynhau cymdeithas y Mile end (chwedl yntau); ond er hyfryted oedd y gymdeitha-s, rhaid ei thori i gael myned yn y blaen. Daethym i gyffyrddiad yn y man a hen ffrynd anwyl i mi sydd yn byw yn y TYLE. Efe ydyw yn ddiau oracl y dyffryn ar gwestiynau cymdeithasol a gwleidyddol, ac un hefyd osododd fywoliaeth fras ar yr allor er c.ario allan eg- wyddorion ei gredo i weithrediad. Da iawn oedd genym gael cwrdd ag ef, a chael ymgom fer flasus ac adeiladol. Mae ef bob amser a rhywbeth i'w ddweyd, ac nid dweyd rhywbeth, yn ol arfer rhai. Rhaid oedd tori eto ar heddweh hen gyfeillgarwch er cael cyrhaedd yr headquarters cyn y byddai y nos yn taenu ei mantell dros y wlad. Prysur- ais ymlaen, ac yn mhen enyd cyrhaeddais PENYCA, y bwthyn lie treuliais fy mebyd, ac hefyd lie preswylia ar hyn o bryd raf anwyl iawn i mi. Yr oedd yr hen wr ar yr aelwyd mor ddedwydd a'r brenin ar ei orsedd, ac yn ddedwyddach felly na hwnw yn y dyddiau cytfcryblus hyn. Teimlwn fy hun gysurus a chartrefol yn ei gwmni, ond ar waethaf yr oil mynai adgofion dori ar ein heddwch drwy dd'od i'n cof fod cader wag ar yr aelwyd A chadair wag lie gwelir hono Gwagder deimlir yn y ty. Etc i gyd, ceiswn edrych hwnt i'r cwmwl, a theim- lwn yn ddiolcligar fod yn aros ar yr aelwyd ddef- nydd cysur o hyd i roesawu adref un ar ei dro fel fi. Yr oedd ysplander yr aelwyd a'i gwres, yn nghyd a glanwedd y ty bychan" yn gweithredu yn llawforwynion rhagorol i ychwanegu at fy nghysur. Os oedd y ty yn fach, yr oedd yr ardd yn rhwydd wneyd y golled i fyny. Nid yn ei main- tioli yn unig, ond ei threfnusrwydd hefyd, ynghyd a'i ffrwyth toreithiog, a'r oil yn dangos gofal a medr y Itaw weledig a'r anweledig. Ar hyn uedd yn ychwanegu at werthfawrcdd yr ardd oedd fod y garddwr wedi gadael ei bedwar-ugain-a-thair oed. Wedi noson felus o gwsg cyfranogais o foreubryd wedi ei barotoi gan yr un oedd yn gweini. Ein tri wrth y bwrdd unwaith eto yn dystiolaeth o gadwyn rhagliiniaeth yn ei gwaith yn ein dal yn gyssylltiedig a'n gilydd hyd yn hyn. Yna aethym, yn nghwmni fy nhad, i'r svnagog, fel y gwnes gan- waith gynt i Ebenezer, lie yr oedd y Parch. D. Bower., y gweinidog, yn traddodi pregeth angladd- ol i'r diweddar gymydxDg, Thomas Davies, TIRMYNYDD. Cafwyd pregeth adeiladol i'r gwrandawyr, a nod- vveddiadol o'r gwrthddrych, yr hyn ydyw hanfod pregeth o'r natur hon. Hyderwn yr erys y gwir- ioneddau pwysig yn hir ar gof y gwrandawyr, ac y byddont yn foddion i feithrin y nodweddion hyny oedd yn nodweddiadol o'r ymadawedig. Y Sab- bath hwn yr oedd y mis yn digwydd bod yn DOLFEINOG, enw ag sydd iddo le anwyl yn hanes y plwyf, lie y preswylia gweddw y diweddar Mr. Bevan, gynt ysgolfeistr, a chyfreithiwr y gymydogaeth; a chyda llaw. sydd yn gorwedd yn mynwent y plwyf. Yn ysgrifenedig ar ei faen coffa ceir yr englyn canlynol o eiddo Eifionydd:- A'm athraw doeth, coeth, Ow'r cur--wna ofid Henafydd di-amhur; Hedd ynad a henadur, Diacon ffyddlon a phur. Ystyrid yr englyn yn gampwaith llenyddol, drwy osod nodweddion dyn mor fawr mewn lie mor fach. Yr wyf wedi crwydro -oddiar fy nhestyn. Cefais wahoddiad di-ragrith gan Mrs. Beavan i dd'od i giniaw, ac yn hytrach nag anufuddhau i gais mor garedig, cydsyniais, a chefais yn gwmni ar y bwrdd y Parch. D. Bowen, Llansadwrn; y bonwr David Thomas. Park Lodge, a'r bonwr L, M. Davies. Ffoesywhiaid: ac nid yn ami y ceid pedwarawd mor amrywiaethol i gwrdd ar un bwrdd. Braidd nad dywedwn fod byd a chrefydd. amaethyddiaeth a llenyddiaeth, yn cael eu gynrych- ioli genym. Cawsom wledd hyfryd, cymdeithas bur, a rhyw gymaint, mi a obeithiaf, o adeiladaeth yn nghwmni ein gilydd. Yna daeth y daith un ffordd i'r terfyn. Wedi hyny mi ddychwelais Yn fy ol dros fy'nydd pell, Wedi'r croesaw pur a gefais, Gwir y teimlwn lawer gwell. Daethym adref yn ddianaf Ar fy neurod drwy y daith; Am y siwrne'n hir y byddaf I yn meddwl lawer gwaith. D.B.T.

leCARTREF I GYMRY YN Y BRIFDDINAS

l- e' CARTREF I GYMRY YN Y BRIF-DDINAS Bydd ymwelwyr o Gymru yn falch i glywed am le yn y brif-ddinas Ile y cant bob croesaw a chysur, a hyny yn hynod o resymol. Gellir -hoddi cvfeir- iad mi o hen fechgyn sir Gaerfyrddin sydd bob amser a'i law a'i gtalon yn agored i groesawu pob Cymro. Cyfeirio yr ydym at Mr. ,T. N. Lewis, gynt o Cowin Grove, St. Clears, a'r hwn tvdd yn awr yn cadw y Bingham Hotel, Southampton Buildings. Chancery-lane, London, E.C. Gyda chymorth ei wraig hynaws a charedig, y niae ei sefydliad yn gartref oddicartref. Y -nie ei wHty vnghanol Llundain. ac eto mewn man tawel ac o'r neilldu i ddwndwr olwynion masnach. Ar ol gadael y tren yn ngorsaf Paddington, cymerwch y Bakerloo Tube i Chancery Lane, a chwi a ddeu- weh allan yn union gogvfer a gwesty M Lewis. Dylasai pob Cymro wybod am y lie hwn sydd yn cael ei gadw i groesawu Cymry.

HWHT AG YMA

HWHT AG YMA (GAlf TMTHIWB.") Gorphenasom ein taith yr wythnos o'r blaen yn efail y gof yn mhentref anwyl i mi, sef FKLIN G WM-ISSAF, yn mhlwyf Llanegwad. (Jawii eiail y gui yn gyrch- ian i'r liuaws, yn enwetiig ar dcUwrnod gwlyu ac aiilanteisiol i r uediu 1 ganiyn eu gwaiiauol alwedig- aothau; telly yr oedd uydu Liwener diweddaf yn y pentret ucliod. ¥r oedd amryw wedi Uyiod ynghyd, a'r llythyrgludydd caredig wedi dyfod a'r J OL'HXAL er sirioli y owiiipeiiii. in y guctair iyw- yddol yr oedd y boneddwr caredig, Mr. Daniels, Nantypaun, a dyma y person lawn yn y lie Lawn (the rigiit man in the right place). Dyma gorii" cryf a meddwl eangfawr, yn llanw y gadair nyd yr ymylon. Galwodd y cadeirydd ar Air. W. E. Rich- ards, C.D.A.T., i ddarllen llithiau enwog Twm 'Barels a Teithiwr, yr hyn a wnaeth yn deilwng o ysgolfeistr y Cynghor yn y FELINGWM LCHAF. Pasiwyd pleidlais o ddiolcllgarwch i'r ddttu oheb- ydd ffyddlawn, ynghyd a derbyniad croesawgar i'r JOURNAL, bob amser i'r lie. Dywedir yn fynych mai yn mhob gwlad y megir glew." Nis gwy- ddom a yw hyn yn wir bob amser, ond hyn a wyddom trwy brofiad, fod y dosbarth uchod yn hynod felly. Mac David Jones wedi ei appwyntio gan fwrdd gwarcheidwaid Llandeilo-fawr i'r swydd bwysig ac ymddiriedol o fod yn gasglwr trethi tros blwyf eang Llanegwad, a hyny o nifer luosog o ym- geiswyr. Mae Tom Jones wedi ymuno a'r fyddin, a thrwy ei dalent a'i ddeheurwydd, wedi ei ap- pwyntio yn feddyg anifeiliaid tan yr awduirdodau yn Norfolk. Dan Jones yntau ei ail fab yn A WB- tralia, wedi cael y gymeradwyaeth uchelaf gan y beirniaid mwyaf craffua am ei fedrusrwydd yn trafod ac yn pedoli y meiroh porthianus, ac yn brawf o'-i ymddiriedaeth ynddo, y dydd o'r blaen, anjrhegwyd ef a bathodyn aur, a'r gydnabyddiaeth wedi ei eglur gerfio arno. Miss Elizabeth Jones eto yn gwneyd yn rhagorol yn Yagol Ganolraddol Caerfyrddin. Gall ein cyfaill a'i gymhares hoff cdrych gyda sirioldeb ar eu hanwyliaid a dywedyd, Wele ni a'r plant a roddes Duw i ni." Eto cawn gan Mr. a Mrs. Davies, o Ffermdy y Cwrt, cldau fab allan tros en gwlad a'u Brenin, un o honynt mewn sefyllfa dda yn Casnewydd, ao wedi graddio yn B.A., a'r Hall yn Ysgol Ganol- raddol Llandeilo, y ddau yn gweithio yn rhagorol yn eu gwisg milwrol, a'u cymeriadau disglaer yn ddarllenadwy yn yr aml-linellau sydd yn ganfydd- adwy ar eu gwisgoedd. Gyda y fyddin hefyd y mae Tom Jones, Cefnmiiros, a W. Jones, o Gwm- llamarch, a cheir tri o frodyr wedi aberthu pleserau a mwynderau y fferm wedi oefnu ar Tirbach, Felin- gwm, hwythau yn gweithio yn rhagorol. Bydded Duw yn hwvdd i'r dewrion oil. Mae amryw eto yn y fro gant ein sylw manylaf cyn hir. LLWYDDIANT. Da gan ein calon gael ar ddeall fod Miss Rich- ards, merch i Mr. a Mrs. Richards, o Y&gol y Cynghor yn Pont-ar-fynach, neu yn ol rhai Pont- y-gwr-drwg, ger Aberystwyth, ac wyres i Mr. a Mrs. Harries, Penybont, Feiingwm, wedi ei phen- odi yn athrawes yn un o brif ysgolion Birmingham. Yr ydym yn gwybod fod Miss Richards yn hanu o gyff dysgeidiaetn a nod, ac eiddunwn iddi bob llwydd. I fyny, fyny'r elo'r fwynaidd fun Holl llwybrau dysg, fo iddi'n felus win, A chaffed hi bob amser wir fwynhad, Heb orphwys awr, nes cyrhaedd marc ei thad. MARW GOFFA. Blin iawn oedd genym gael ar ddeall fod y bychan tlws, y perl prydferth, y rhosyn addawol ac anwylyn ei rieni, Gwynne Oswald Jones, mab by--n,n Mr. a Mrs. Evan a Mary Jones, gof, gynt o'r Parce, ger Salem, wedi cael ei gymeryd oddi- wrthynt trwy oruwchwyliaeth brenin braw. Plant ydynt etifeddiaeth yr Arglwydd, a drwg oedd genym gael y newydd y Sadwrn diweddaf fod y rhicni tyner hyn wedi colli eu hetifeddiaeth. Duw fyddo yn nodded iddynt yn yr awr gyfyng. Na wylwch, rieni, mae'r bychan yn iach Yn Ngwynfa yn ngofal yr Iesu; Mewn meddiant mae Oswald fel llu o rai bach O goron a thelyn i ganu. Pe medrai, ni ddeuai byth mwyach yn ol, Er cystal oedd aelwyd y Parce; Yn nghwmni ei Geidwad, a bod yn ei gol, 0 dyma beth ydyw gwir artre.

Y GETHERN DIENAID WRTH EU BRYNTWAITH ETO

Y GETHERN DIENAID WRTH EU BRYNTWAITH ETO! GVADDOLIADA-c HEN EGLWYS Y CYMRY DAN BRAWF. [At Olygydd y CARMARTHEN JOURNAL.] Syr,—Mae y gethern dienaid, sef Radicaliaid Seneddol Cymreig, pa rai sydd yn cynnneryd ped- war cant o bunnau yn flynyddol o logellau gweith- wyr tlaivd ein gwlad, er yn werth miloedd o bun- nau o eiddo personol, a'u hymarferiadau pireifat (private practices], wedi bod wrth eu bryntwaith eto yr wythnos ddiweddaf o barth gwaddoliadau Hen Eglwys y Cymry. Fel y gwyr ein darllen- wyr, mae y Senedd ar fin tori i fyny (gwyliau yr haif) hyd canol Medi, ac y mae Radicalaidd sect- ydd-ol a Trochyddol yn ofni na ddaw y gyfraith, sef ysbeilio Gwaddoliadau Cyfreithlawn Hen Eg- lwys y Cymry o £157,000 yn flynyddol, i ber- ffaith rym" cyn y gwyliau. Mae tymor y Senedd Radicalaidd yma-senedd na anghofia gwerin em gwlad mo honi am oesoedd—yn enwedig am ei hamharodrwydd o barth y rhyfel Ewropeaidd yma, pan nad oedd genym filwyr, gynau, munition," na dim arall i ymladd a'r gelyn Germanaidd, ar fin terfynu. Pe byddai y gethern Radicalaidd yn edrych i fewn i gyflwr ac ansawdd ein gwlad, "ar dir a mor, a siarad llai o lot botes yn nghy;eh Home Rule a'r Mesur Cymreig (Eglwysig), ni fyddai ein gwlad yn y fath drybini heddyw. Yr y'm fel trigolion Prydain Fawr mewn c.vd vr tr- swydus ac ofnus heddyw, am fod yr Ellmyn wedi bod yn BAROD i'r rhyfel yma, a Lloegr YI AM- MHAROD Ffei y gethern am osod ein gwlad yn v fath gyflwr i Pan mynegodd y diweddar Arglwydd w Roberts am ammharodrwydd ein gwlad iullwi amser rhyfel i'n hawdurdodau, yr oedd v Radkv.l iaid yn ysgrechain nerth eu ceg mai "lunatic (gwallgofddyn) yfloedd; yr un peth i Hid tyn4,,d barn Arglwydd Charles Beresford a Robert Bla ford (golygydd y Clarion"). Mae y lunatics" uchod yn "ddynion doethion heddyw, ond too late ydyw; y mae yn rhaid i ni ddioddef y (fi- lyniadau. Y lol botes am Home Rule," y MeJu" Ysbeilgar, a Thatws Llanpumpsaint, a cheisio tori i lawr i'r hanner ein Byddin a'n Llvnges. 0 bencl;. gedig gynlluniau!! Mae wedi talu ^i ffordd >n fendigedig! Beth ddywed Radicaliaid Cymru am y drybini yr y'm. ynddo heddyw? "0," meddent, nid oeddym yn disgwyl am y fath rhyfel a hon, am fod y Kaiser a'n Brenin mor gyfeillgar, a bod Araeth y Brenin yn mynegu yn flynyddol wo are in friendly terms with all our Continental friends. Ah, ah! Ai ie? Wait ar,d see! Deallaf fod y Senedd Radicalaidd Lresennol ar fin cael holiday," ar ol "llafur caled iawn. Yn ol un o newyddiaduron mwyaf poblogaidd Llun- dain, dywed: M'-PL's raafy ItaIm a -six weeks' holiday if they like. They can go grouse shooting (lladd ceiliogod du, neu geiliogod y mynydd, neu giar y rhos) instead of GROUSING.' They can draw JB400 a year for doing nothing for fortv-two days." Ie. a. hyny o LOGELLAU GWEITHWYR TLA WD ein gwlad! Yn awr at y pwnc, fel y dywed y pregethwyr bach politicaidd ac eiddigeddus. Gyda'r bwriad o gael barn yr Aelodau Seneddol Cymreig, ie, yr a-elodau Raditttlaict aynhlajiwyd cpfanfojd arfbenig o'r parti ddydd Aidwrth wythnos i'r diweddaf, pan yr oedd yr Ysgrifenydd Car tref ol (Syr John Simon) yn bresennol i ddadleu y telerau gyda hwy. Llvw- yddwyd gan Syr Herbert Roberts, ac ym mhlith y rhai oedd yn bresennol oedd—Syr Francis Ed- wards, Syr A. Mond, Syr Ivor Herbert, y Mri. Herbert Lewis, Johtn HindK Haydn Jiones, W. Roch, J. Hugh Edwards, Caradog Ref's. Edgar Jones, a W. Brace. DEUDDEG yn bresennol o'r deg-ar-hugain o'ir Aelodait Radicalaidd Cymreig! Yn mha le yr oedd y lleill? Ie, yn mha Ie? Find out the puzzle," dvwedaf. Caiff The London Welshman and Kelt" 0 ateb y "puzzle" yma yn ei iaith ei hun :—" Most of the members who belong to the legal profession were awny in South Wales, feeling. evidently, that it was FAR MORE IM- PORTANT to look after ONE'S PERSONAL IN- TEREST at this moment than to watch the affairs of the nation." Ie, "most of the Welsh members who belong to the legal profession were away MAKING MORE MONEY to the four hundred they receive on the back of the poor hard-working man! Ffci y gethern! Dylai fod cywilydd genych i dderbyn y pedwar cant punnau yma pan yr ydych yn gwneyd eich cannoedi a'ch miloedd punnau tu- alla.n i'r Senedd. Gweithwyr ein gwlad, o bob lliw a llun, bydded i ni agor ein llygaid. Yn Nhy v Cvffredin ddydd Linn bit hen Eg- hvys y Cymry yn darged i'r gethern, a hyny pan y mae rhyfel fwyaf ofnadwy a welwyd erioed yn myned yn mlaen; ie, ilivfel-cofied ein darllenwyr hyny-pan oedd y Radicaliaid mewn gallu, ao nid yr hen Doriaid," fel yn amser Rhyfel y Boer- iaid. Wedi peth siarad gan Radicaliaid ac Undeb- wyr, penderfynwyd i roddi Ilonydd i'r Hen Eg- lwy hyd terfyn y rhyfel- Diolch am eiliad o lon- ydd i'r hen Eglwys, a hyny o law crachach na wyr megys dim o hanesiaeth Eglwysig. Fel y dywedais o'r blaen, hoffem weled y rhyfel yma yn parhau am hanner can' mlyned, pe byddai modd osgoi ladd ein milwyr dewr. Oni bai y rhyfel yma, byddai Etholiad Cyffre- dinol i gymmcryd lie eleni, a'n dyledswydd ni fel Eglwyswyr ydyw bod yn barod" i'r frwydr pan y daw yr adeg. Os ydym af fwleds trymion yr adeg hyny, pwrcaswn un ac oll llithiau penigamp Robert Blatohford sydd yn ymddango§ yn wythnosol yn un o newyddiaduron goreu Llundain. Nid sothach fel Tatws Llanpumpsaint, eto., sydd gan Blatohford, ond ffeithiau synwyrlawn. A chofiwn hefyd y pedwar can' punnoedd" i'n haelodau seneddol. Bydd gan Undebwyr Prydain Fawr bro- gram ardderchog i osod o flaen yr etholwyr yn adeg yr Etholiad Cyffrcdinol, pan y daw hyny. Ar ein gwyliadwriaeth ynte, a chadwn ein pylor yn sych.-Ydwyf, etc., MTRDDINPAB.

Y COLOFM FARBOOL

Y COLOFM FARBOOL (Gan "Talfynydd,") ER COF Am Mr. John Williams, 23, St. Catherine-street, Caerfyrddin (gynt o'r Parke Bach), yr hwn,a fu farw Gorphenaf 19eg, 1915, yn 64 mlwydd oed. John Williams, Parke Bach, a aeth I fro tragwyddol hedd, Lie nad oes rhyfel byth yn bod, Na neb yn cario cledd. Preswylfa lonydd ydyw'r wlad, Lie mae gorphwysfa'r saint, A'r rhai sy'n esgyn yno i fyw Annhraefliol yw eu braint. Ni chaiff John Williams, anwyl mwyn, Dim gofid trwm na phoen, Ond tragwyddoldeb ar ei hyd Yn nghwmni'r Addfwyn Oen. Caerfyrddin. E. JOHN. Y MILWYR DEWRION, Cyflwynedig i Fechgyn Dewrion hen dref Cydweli sydd yn myned i wynebu'r gelyn creulon dros eu gwlad. Milwyr dewrion tref Cydweli, Gwynu wnelo'ch clod; Mae eich clodydd heddyw'n codi, Yn ymlenwi'r irhod. Ha! pwy ydyw'r arwyr heno? Pwy? Ai nid chwychwi? Fechgyn anwyl, Duw a'ch cadwo Ar ein daear ni. Boed yr Arglwydd i chwi'n Darian Pan yn brwydro draw. Duw a'ch cadwo yn y caban, Yn y gwynt a'r gwlaw. Fe ddilynwn ninau'cb camrau Y tu hwnt i'r mor, Gwnaed y nef yn ein holi weddiau I chwi'n gestyll lor. Byddwn eto yn eich diagwyl 'Nol i dir eich gwlad; Pwy sydd genym ni mor anwyl A chwychwi'n y gad? Chwi gewch groesaw bendigedig Pan y dewch yn ol; Bydd y tlawd a'r gwr beneddig Am eich cael i'w col! Cydweli. E. J. HERBERT. ER SERCHUS GOF Am y diweddar Mrs. H. Price, anwyl briod Mr. Wm. Price, Llwyniar, Myddfai, yrshon a hunodd Ebrill 30ain, 1915. Mor siomedig ydyw bywyd, Trefn Rhagluniaeth sydd yn nghudd; Cefnu mae ein hoff gyfeillion, Myn'd y maent o ddydd i ddydd; Rhwygiad arall a wnaeth angau, Tyner briod dan ei glwy', Deigryn distaw mewn unigedd, Cadair wag yn siarad mwy. Rhaid ym-ostwng dan y ddyrnod, Er mae anhawdd, caled yw; Mae pob gweithred er daioni, Svdd yn d'od o law ein Duw Byw yw ei chymeriad gloew, Dyna'r deigryn, briw, ao aeth, Ac mewn adgof melus gofir 'R hyn a allodd, hi a'i gwnaeth. Dysgu wnaeth ei phlant i rodio LIwybrau gwynion rhin a moes, Ac fe lynodd fel y disgybl, Dan pob storom wrth y groes: Dagrau heilltron gollir heddyw, Nid oes eisieu gofyn pam; Ergyd glwyfa'r galon ddyfna, Colli mam, dyneraf fam. Llawer adnod felus glywyd Yn dyfern dros ei min; 'Roedd rhai hyny iddi'n berlau Yn ei chystudd bob yr un; Do, fe rodiodd yn hamddenol Lanau afon angeu ddofn: Cafodd gwmni'r Cyfaill ffyddlon, Ac ni theimlodd fraw nac. ofn. Nac ed-rychwch tua'r beddrod Yn hen fynwent werdd y Llan; Dim ond llwch ddaearwyd vno, Er mae'n gyssegredig fan: Fry. 0 codwch eich golygon. Er fod hiraeth yn rhoi clwy; Ardal lonydd 'r am delynau Fydd ei chartref hyfryd mwy. Myddfai. M. THOMAS (Gwendoleu Glancell).

i LLANGELER

LLANGELER MARWOLAETHAU.—Y mae genym yr wythnos hon y gorchwyl pruddaidd o groniclo hanes marwol- aeth a chladdedigaeth un o hen drigolion Capel Mair. set y diweddar Elizabeth Jones, Tycanol. Baneyffordd. ac yn flaenorol o Cwno. Bu farw boreu Sul, lleg cyfisol, wedi cyrhaedd yr oedran teg o 85. Yr oedd ei hunig fab, Mr. John Jones, wedi bod yn garedig iawn iddi, ao yn hynod o ofalus am dani ar hyd y blynyddoedd diweddaf. Dydd Mercher eanlynol, hebryngwyd ei gweddill- ion marwol i orphwys yn mynwent Capel Mair. Cafodd angladd parchus. Gwasanaethwyd yn ab- senoldeb y Ficer gan y Parch. D. Davies, curad, a D. Bonner Jenkins, St. Iago. Chwareuwyd ar yr harmonium gan Miss Maggie Jones. Derw Mills. Nos Sul diweddaf, traddodwyd y bregeth angladdol i'r ymadawedig yn Capel Mair gan y Curad. Yr oedd gan bawb air da iddi, ac y mae yr ardal vn cydymdeimlo a'i mab yn ei brofedigaeth. Heddweh i'w llwch.—Hefyd, y mae yn flin genym am far- wolaeth y diweddar MrF. Thomas. Dancapel. Yr oedd yr hen chwaer hon eto wedi gweled dyddiau hir yn 87 oed. Yr oedd hon eto yn hen wraig ardderchog. Y mae rhyw bryd forth wch yn yr hen bobl hyn sydd yn peri i ni hiraethu ar eu hot. Gofalwvd yn dyner am dani vn mhrvdnawn ei bywyd gan Mr. a Mrs. Thomas. Dancapef (mab). Dydd Mercher diweddaf daeth tyrfa fawr ynghyd i dalu i'r ymadawedig y gymwynas olaf o hebrwng ei gweddillion i -orphwys yn mynwent Eglwys Llanpumpsaint. Gwasanaethwyd yn yr angladd gan Parchn. Henry Jones, B.D.. ficer, Llangeler; D. Davies. curad; ae E. Lloyd. B.D.. Llanpump- saint. Cydymdeimlir yn fawr a'r perthynasau yn en galar. Huned mewn hedd.

Advertising

HYSBYSIAD. YN AWR YN BAROD Y Trydydd Rhifyn o HANES Y RHYFEL EWROPEAIDD PRIS 3c. TRWY'R POST, 3Ao. BLAENDAL. ae ychydig gopiau eto ar law o'r rhifynau eyntaf a'r ail, ond gan na argreffir ychwaneg drlij danfon archebien ar unwaith cyn eu gwerthir .11aa. Bydd y rhifynau hyn, ynghyd a'r rhifynau diiya* ol, yn grynhodeb oyflawn ae eglur o'r Rhyfal fwyaf a welwyd orioed. Brithir yr Hanea a darlua. iau ardd«r«hog. PEIDIWCH OEDI-MYNWCH GOPIAU AR UNWAITH. Ar worth gan holl Lyfrwerthwyr.

LLANSTEPHAN NOTES

LLANSTEPHAN NOTES Visitors have been arriving since the beginning of last week in appreciable numbers, among them being a strong contingent of the young collier bloods who arrived thui;i early owing to the now happily closed strike. This class of visitor is most welcome as a holiday-maker under ordinary circumstances, and no one more thoroughly deserves an annual 'fortnight's change and rest; but this fleeting visit was not favourably received by the general public,— now that all parties are again working harmoniously j to make up for lost time, the least said of these j young men the soonest mended. I On Wednesday of last week, the first open-air { concert of the season was held in The Sticks. The j presence of some students from Carmarthen favoured < the promoters, and a splendid programme of musical v. and literary items was soon arranged under the presidency of Mr. Richards. During the afternoon, a collection was made, when the sum of 14s. 6d. was handed to the Belgian Refugee Fund. The local fund opened for the repairs and renova- tion of the Vicarage has now been closed. The sum of JB42 has been contributed, which in the face of so many pressing calls and increase in the cost of living, is very satisfactory. On Friday evening, 23rd inst., the members of the Church Choir and the bell-ringers were invited by Major T. H. Dowdeswell, J.P., and Mrs. Dowdes- well, Tho Cottage, to a sumptuous supper. Tables were laid in The School, and the members did thorough and impartial justice to the various deli- cacies spread forth for their enjoyment. Indoor games and pastimes followed, and altogether a very pleasant evening was spent. -On Monday evening, 26th inst., the quarterly meeting of the Llanstephan and Llangunnock Nursing Association was held at Llanybri School- room. Mr. G. Barratt Evans, J.P., C.C., presided. There were present: Mrs. Williams, Llanybri Vicarage; Rev. J. R. Thomas, B.A., The Vicarage, Llanstephan; Mr. D. Evans, Myrtle Cottage; and the hon. secretaries, Mrs. Rees, Llangunnock Vicarage, and Miss Isabel Scott, St.- Anthony's Cottage. There was only routine business. The district nurse was granted her usual annual holiday. to be taken at her convenience. The annual sub- scriptions are to be in hand by the middle of October next, and the report for 1914 is to be issued by the second week in August.. At the examination held by the London College of Music at the Carmarthen centre on the 17th inst., the following pupils of Miss F. Williams, formerly of Bate Cottage, were successful:—Senior section: Miss Violet Lewis, Black Horse, Llanybri, 1st Clas. Elementary section: Hannah Williams, Cambrian House, and Edmund Davies, Orchard House, boixi first class. At the same examination, we are also pleased to record the success of Dorothy Williams, Llanybri Vicarage, who passed with honours in the primary section at the early age of ten years. She waf; taught by Miss Else, her governess, who also de- serves a .word of praise for her thorough training and the aptness of her young pupil. The local Registration authority is now adver- tising for voluntary service in connection with the I IV national registration in August. This gives a fine opportunity to those who so glibly boast how ready they would do and die for their country if they only had the chance. This distribution of forms supplies the much-needed occasion, when all those who are nursing various veins and bilious pains will be gladly allowed to do their little bit of free service. It is rumoured that a whole brigade of the leisured and retired classes are competing most keenly to have their free services accepted. For purposes of registration the parish has been divided into three parts, following the division arranged for the last census. The namct of three volunteer enumerators have already been forwarded to the local registrar, and there are more in reserve. It is stated that in a novel recently issued one of the characters is "Lord Llans,tephan." This character has existed locally for generations in one form or another! The number is dwindling gradually, and may now be counted on the fingers of one hand: and we shall be very pleaded to associate our gratuitous services with those of our lordships, or one of the burgomasters of the ancient citadel. Mr. Beylemans, one of the Belgian refugees at The Plas, left on Tuesday last for Sheffield, where he has obtained employment at the Gas Works there. Madame Beylemans and two children remain here for the present, but in a few weeks they hope to join Mr. Beylemans at Sheffield, where his father-in-law has also been employed for months past. The price of bread went up with the speed of a racehorse, but it come" down with the pace of a snail—the quartern loaf at last is down one penny. Each slacker bdought into the net upon the com- pletion of the National Registration will be known as "Johnny Fetchme." "Tommy" is too good for such. Numbers of people have recently proved the truth of the maxim, c. Cast your bread upon the waters, and thou shalt find it in many days." Meet of them acknowledge that all returned contributions are thankfully received. The present position of the prize drawing started this time last year is often discussed. Numbers of tickets have been sold and the money held some- where. The tennis lawn is dead, the bowling green unborn: the only manly course for those responsible is to proceed with the draw. or refund the money to the ticket holders. and dispose of the property that is now fast going to rust and decay. Having recently acquired some property in the village, the owner forthwith set forth to execute some repairs, and when all hands were busily occu- pied, a waggish young lady was suddenly struck with the happy idea that the quartette were in names representatives of the prophets Samuel and Daniel, and tTie apostle Peter and John.

LLANGENDEIRNE

LLANGENDEIRNE. Mr. Thomas Evans. of Ysguborwen, Llangen- afeirne, Carmarthenshire, who died on April 25th last. left estate of the gross value of £ 632. of which 2311 is net personalty. Probate of his will has been granted to his sons. Mr. Daniel Evans and Mr. Walter Evnni.