Teitl Casgliad: Carmarthen journal and South Wales weekly advertiser

Sefydliad: Llyfrgell Genedlaethol Cymru

Hawliau: Nid yw statws neu berchnogaeth hawlfraint yr adnodd hwn yn hysbys.

Gwylio manylion cyfan

Cyntaf Cynt Llun 2 o 8 Nesaf Olaf
Full Screen
11 erthygl ar y dudalen hon
Advertising

Many a home is happier many a life is t brighter by taking [ Columba Bitters l An invaluable remedy for Indigestion, f- Liver Complaint, Nervous Relaxation, f Depression of Spirits, Post-Influenza, Weakness, Pain between the Shoulders, J Headache, and all affections arising from poverty 4>f the blood and mal-nutrition of food. On Sale at all Chemists at 1/1 and 2/9 2 a bottle ,or direct fiom the Manufacturer, D. Derwenydd Morgan Dr. H.D. Sc., Dr. 0., U.S.A., I M.P.S.L., Eng., THE PHARMACY, PENCADER, I S. Wales. The Book of the Day. A Ton- I ••THETAffiQ»ESTM £ T" BY I D. DERWENYDD MORGAN, Author of a "Welsh Doctor." s Interesting, Startling, Instructive, Ori- ginal. Press and Pulpit recommend it. Invaluable for Temperance Societies. On Sale at Book Shops, or direct from the Author, The Pharmacy, Pencader. Price-One Shilling.

LLITH TWM BAKELS

LLITH TWM BAKELS Wei. ma pethe yn mind yn mlan yn go dda ar y cilan inglin a'r rhifel. Smo ni'n cal ;,wtxx pwer trw'r pappire, ond ma ffordd 1 gal s wbod sbach ny. Aroswoh, cbi gwpwl o wsnothe a mi fidd y Dar- danels vn rhidd. Ma boys bach da mas na yn wmla. Widdoch chi, mi fise'n dreet i chi gal hanes y pethe ma nhw'n neid. Ma hifen y wlad ma wodi mind mas i wmla. Safio bowide i gill ma nhw yn neid mas yn y Dardanels a Ffrainc, ond beth ma nhW'n neid yn y wlad ma? PÓb un yn treial tagi y llall Dina wahanieth ontefe. Stim ots gida bron neb yn y wlad ma shwt ma'i gid-ddin yn biw, ne marw hefid o ran hinni. Ie, a dina beth «i n od indi, y Kimri iw'r boys gore mas yp y rhifel. Smo Taffi yn gwbod beth iw ofan o gwbWl: Mai e gatre inghanol y shels a'r bwlete. Ie, midde chi, ond beth am Rwsha. Odi, ma pethe yn IDRICH yn wael ar y Rwshans, ond widdoch chi pam. Achos nad ini yn diall dim o moovs Rwsha. Smo'r arth yn mind i roi pwer o raff i Wit Sossejis.-dim OIlll digon iddo fe i grogi i hinan. Ma hen ddwediad fel hin gida'r Seison,—Giv the divl inuff rop an he wil hang bisself. Nawr ichi'n gweld y point gwlei. 0 bachan ciwt iw'r Rulban. Smo chfn cofio shwt biodd hi ar Nappolion slawer dy pan ath e miwn i Mkow. Dina sarnfa yn iawn ar i armi e, ie heb i'r Rwshans golli fowr o fowide ohwaith. Dina beth iw y gamp miwn rhifel, gneid i'r gelin golli 101 o fowide heb golli pwer ich hinen. Ffwl iw inriw jineral si.'n mind i golli bowide i ehowdwirs os gall e beidp. Widdoch chi, mi ddilsen fod yn ddiolchgar fod boys da wedi mind mas i wmla er mwyn safio rhen wlad ma. Le bidden ni bob un ombai am y boys ma. Ddarllenaoch chi'r pishin na wedd yn y JERXAL dwetha oboti beth ma'r Jermans wedi neid yn Beijum. Wel, mi allwch chi fentro miltipteio hina bei wan hinred ta'r Jermans yn dwad miwn fr wlad ma. 0, ato ni ma digofent Jermani. Dim ond yn grack i Beijum we nhw achos iddi nhw stoppo nhw ifind yn streit trw"r wlad mlan am Ffrainc. Ie a le wedin. Mi weda i wrthoch chi,- then a streit lein ffor Gret Britten. Hm, midde chi. big job that. Dont be tw ccckshiwer mei ffrends, pe tae Jermani wedi cal mind yn gtreit trw Beljum a Ffrainc prny. mi fi nhw miwn ma os slawer dy, a shwt olwg fise ar y wlad ma. Rargol fowr, pwy ail ddichmigi. Ond iw hi yn beth od ofnadw fod dinion o hid yn y wlad ma yn ffeili gweld pethe. Nawr, wy am roi streit kwestion i Parch. Doktor Moilwin Hiws, prigethwr gida'r Methots yn tre Abarteifi. Wel, dina'r adress yn ddigon plaen. We haries yn y pappir na o'r enw Teifii-Seid Advirteiiser, si'n cal i breinto yn tre Abarteifi, am Moilwin yn prigethi un bore dy Seel os rhiw wsnoth ne ffelni nol. Dima beth wedodd e, ag am hin wi'n i roi e ar y blak list o brigethwirs. Wthgwrs, os drw y ripport yn rong, wel gweJed e at wans, a mi neith Twm apoloji bang. That is ffer inuff ontefe. Ond dima'r sentens,—" Doinaw sant yn y seiet, a Ilond Pavilion o baganied." Lwk heer met, ma bore'r farn heb lando to, a pan ddaw e, nid ti fidd yn barni, ochodin wyt ti naws gwell o brateiso nawr. Ie, doinaw SANT yn y seiet, beth iw kwalifikeshons SANT met? Oddiar brid wyt ti yn inspektor eeintie. Ond we'r Teifi-Seid yn credi ma cifeirio we ti at y rikrooting miting wedd yn y Pavilion. Os diw hini'n iawn, wn i ddim beth i weid am danat ti nei. Ond stim ots gida fi pun a oboti'n rikrooting miting ne a oboti'r piktwre wet ti'n sharad. Ma mwy o grefidd yn lot o'r piktwre na, na si yn hanner y baldordd prigethi. Yet, an yiw think abowt it too. Prigethi wir, faint o ddaioni ma lot o' r prigethi yn neid. Mi fiodd amser os blinidJe nol pan we dinion yn cifri prigethwr yn rowin iwch na'r ciffredin, ond erbin heddi, a diolch i'r nefodd am hini, ma'r wlad yn agor i lliged. Ma rhaid i brigethwr fel pob un arall i enill i barch. 0 wes, ma patJh i brigethwirs heddi, ond nid dim ond achos ma prigethwirs iw nhw. Mi wn i yn reit dda beth ma dinion yn weid am brigethwirs beddi. We'n i ar blatfform steshon os tippin nol. Dina le we doi brigethwr yn dishkwl traen. Un wedi dresso yn livre gore'r KLOTH, a'r llalJ yn idrich yn ddigon plaen. Drichwch, miade rhai fan ny, ag eilode o'r un enwad hcfid, ar hwna yn swanko. Pwy ishe iddo dori shwt strok sy. 0, midde un arall, mi all i givekl hi, wath mai e'n minnid arian da ne phrigethith e ddim. Diw e ddim yn gneid fowr yn i eglws gatre ond derbin i giflog. Wel, dina wahanieth rhing doi, minte un ,I wedd yn aros ar bwys, dina wahanieth rhingto fe arr llall na. Ma hwna yn weinidog ar gappel ar mhwys i, a dina fachan iw e. Chredwch chi bith shwt mai e yn gweitho yn i gappel, a stim rhith o falchter indo fe. Nawr diw hina ddim ond exampl shwt ma rhaid i rigethwr enill i barch fel pob dyn arall. Widdoch chi be si'n i'n sinni i. Gweld rhai pri- gethwirs yn swanko pan ma dinion yn meddwl dim am deni nhw. Nawr, dangos odw i, mor lleied o ddilanwad si gida phrigethi. Ar bwy dir nawr te, ma prigethwirs yn galler rhedeg lawr bethe fel Pavilions. Ma nhw yn ffeili attrakto kronvds, a ma nhffr yn jelos achos fod rhai erill yn gwbod y ffordd l-Eal y krowds. Nid ar grefidd ma'r bai, ne shwt we?fd Krist yn galler tinni y krowd ar i ol, ie, a;'r hen brigethwirs hofid. 0, ma crefidd 1915 wedi mind mor fain ag egwiddor JVrman. Ie. paganied yn y Pavilion. Hm. Beth we ti peido mind no i brigethi te? Faint o growd fise no wedin wn i. Nawr, wy yn gofin i Doktor Moilwin Hiws i ex. pleino pam iwsodd e shwt madrodd a hina? Ar bwy dir ser, ichi yn galler gweid peth felna. Anser plees. Dont be affreid to sei yiwr meind. Ma Twm yn i weid e yn ddickon plein, a mi alii dithe. Os na roi dy explaneshon, wel, mi gewn weld. o ie, glwsooh chi am y jok gimrodd le yn Llan- granog pw.y ddwarnod. Bachan yn mind lawr i waio ar hid y trath yn y nos. Men spel mi welodd rwbeth du ar y sand. Mi gredodd ar y cinta ma dyn wedd yn gorwe no, ond "pun a dyn ne githrel wyt ti," minte fe, "mi finna weld." Dimâr fatshen yn cal i thano, a mlan ag e. Erbin mind mlan, dina lie we pelen fowr yn gorwe ar y sand. We gidag e ddim gess beth wedd y beleW. Mi swmpodd hi, ag wrth Jini i ddwylo drosti wedd hi'n sheino yn star- k>iw bob tamed a sent ofnadw yn dwad o heni. 0, < minte fe yn i feddwl at wans, mein iw hi. Lan ag e i'r ty le wedd c n lojo, ag yn galw ar y boss i dwmlo lawr d r dowlad gal gweld y mein wedd ar y trath. Lawr a Hwnw yn ffwrffagal i gid ag i'r trath a nhw. 0 ie, mein wedd e reit inuff. Whap ;awn m: gawd rhngor o gwmpni no. a ffob un o'r un farn ma un o ifferne bach y Jermans wedd e. Wet, mi awd Ian a'r mein i'r ty le we'r bachan ffeindiodd e yn lojo, a mi rhowd e miwn rhiw shed ar bwys. Weirwd i mofin expert lan o Milfford ne rwle gal examino fe. Bore dranoth wedd hi'n halabaioo trw'r pentre, a'r Maer yn kicko mwstwr am bo nhw wedi mind lan a'r mein. Mi allee hwthi'r pentre i gid i kingdum cum. Ond mi landodd yr expert o'r diwedd, ag ar ol idrich mi welodd ma rhwbeth ma piskotwirs y mor yn galw buoy arno we'r sattan, wedi torri'n rhidd o wrth y rhwydi. Mai'n debig fod karbeid yn cal i roi yn rhain er mwyn goleio fel bo'r piskotwirs yn galler gweld le ma pendraw y rhwyd. Y minidd miwn gweiw mowr ag yn eskor ax ligoden. Fel hin canodd Poit Loret y He ar ram- gilchiad:- Bi ciffro yn Llangranog Ar hid y nos; Pawb ag wmed gwyn fel ffedog Ar hid y noe: Mein ofnadw wedi lando Ar drath Cilborth, ag yn sento, Pawb yn diskwl glwed e'n basta Ar hid y nos. Morwirs gwrol a ffrofiadol, Ar bid y noe Ddoith i weld y bel iffernol, Ar hid y nos; Pawb yn sifil fel miwn angla, Iwoh y belen dew ei bola, Gweid i preiers am y ointa, Ar hid y nos. Ond mi ffeindiwd fechgin mentris, Ar hid y nos; Awd a'r mein,—O mor ofalis, Ar hid y nos, i Lan i shed y boy a'i ffeindiodd, Rhowin am yr expert weirodd, I gal gweld y Krupp a landodd Ar hid y nos. Bore drannoth we'r holl bentre Yn halabaloo; Pawb yn ofni bise'i gatre Yn halabaloo: We dim sens i ddwad a'r filen Lan i ganol tie cifen, Galle hwthi'r lot i iffern Yn halabaloo. Cin i'r netivs farw o aletn Yn Llangranog, Landodd expert y Lliwodreth Yn Llangranog; Ar ol idrich, buoy we'r belen, Wedi tortn rhidd o'i gorden, Wrth bisgota'n y llyn halen, Ag mi landodd,—job a'r filen, Yn Llangranog. Gwell iw aros yn y gweli Ar hid y nos; Nag i wako ar y treithi Ar hid y nos: Savio lot £ ffuss a ffwdan Heb un !|he wedi'r cifan, A disterbo pentre cifan, Ar hid y nos. Dima gwd bisnes men si'n blongo i KOPERETIB KASTICLLNOWI. Wedd ishe assistant ar y nianijer pwy ddwarnod, a dima'r comiti yn gofin am applikeshons. el we'n in digwidd passo trw'r dre, a mi glwe> am y vekansi. Beth iw'r terms minte ti wrth un o netivs y situ. Pam, minte fe, wes whant arnoch chi i find miwn am deni. Wes shwr o fed minte finne wrtho. No thanks, Twm nows the burds too wel. Lot of nois an litl dibs. Thats them. Ond dina fe, wedd pob appliKant i4od i hala miwn a gweid am faint gneithe fe'r jobin. Hm, minte fi, feina ma'r Jiw& yn adverteiso.. Wel mi ddoith rhiw ddeg ne ddoiddeg o applikeshons miwn, ag mi ddewiswd. Gwas ffarm gas y job. Nawr sna i am weid dim wthgwrs yn erbin. y bachan wath bachan ffein iw e, a dim bid da neb i weid yn i erbin e, ond y point iw hin. Assistant Koperetiv we nhw'n ddewis ag nid dim bid arall. Pwy expiriens miwn shop wedd e wedi gal ar ffarm. Wy'n gwbod ma shoppe dreed iawn iw rhai ffermidd, ond kownter bach iawn si miwn ffarm. Ie, a faint iw'r pei ar i gost i hinan— SEVNTEEN BOB a week. Yn iachawdwrieth dima efengil. Ichi'r mimbers yn mofin prees y Koperetiv am ich menin gida gweithwirs, wel, be ich peido rhoi prees y Koperetivs ich gweithwirs yn y Koperetiv. Be si gida ti Manijer i weid ar y bisnes. Shwt we ti yn rikommendo peth felAin, wath wy'n cimrid gan ma ti fidd rhaid biw gi£'r assistant ma ti we alr Uais mwya yn y bisns. Ond falle nage te wir. Wy am ddiolch yn fowr i'r ffeirad na rododd ffree adverteismint i Twm o'i bilpit pwy ddy Seel. We dim ishe i Twm i weid nag wedd mo' r ffarmens yn gneid i rhan at y rhifel midde fe. Yiw ar rong met. Falle bo ti yn gwbod mwy na Twm oboti'r Hen Destament, ond wy'n blwming ffakt gwm i mwy na ti am rhain. Haff a mo nawr te. Dima stori blaen i ti. Bulk o'r ffarmers yn dy ardal di dy hinan. Diw nhw ddim yn, nag wedi gneid DIM dros i gwlad. Nawr dina gimal o athrawieth i ti yn fwy plaen nad un gei di'n yr Hen Deetament. Ie, a we ti wedi gweid Twm yn idrich yn deidi yn sporte Drefach. Nid yn deidi wrth werthi ceffil :£15 .m E70. Nid yn deidi wrth scriwo gwcithwr. Nid yn deidi ar £4-08 a yeer pwr dabs. Nage ond wrth weitho SEVN DEIS A WEEK machan i. Wel me fies am dro yn Llanwrtid pwy ddwarnod a widdoch chi, mi fies jist a throi nol at wans. Mi widdwn ma Ue bach ofnadw iw Llanwrtid, ond mi gredes bod hi'n dwad yn storom ofnadw o fellt a tharrane na. We'n i'n clwed swn rwmlan yn yr owir; ond erbin grondo, swn hwrni we'n in glwed. Lot o'r netivs yn hwrni yn ofnadw achos fod y Kownsil wedi rhoi ordors i simmid portion lein ddillad. We cherman y Kownsil clo yn objekto i'r lein achos bod hi'n unseitli. We), wn i ddim beth iw eideea y cherman am bethe krand nei, ond stim bid yn salw miwn tippin o lein. Os mai at y pethe wedd ar y lein wedd e'n cifeirio, wel, point arall iw hinni. Wthgwrs stim bid yn ffansiol miwn what- yiw-kol-ems ar y lein, ond dina fe, ma rhaid i cal nhw. Pethe digon diniwed iw nhw ar y lein. Ond dina fe, mai rhaid obeio deddfe y Medied a'r Pershed. Y peth gore altir roi fini yn lie y lein iw adverteismint Karter's Litl Liver Pils. See the point. Shwt biodd hi pwy ddwarnod ar y Kownsilor startodd y ffordd i Talgarth. Dango tro fflat a'r cinllwn, ond mi droiodd yr expres nol cin mind no. We'r dok wedi gneid mistek wir w. Wedd met yn olreit. Wir mi fiodd whant arni i aros am spel yn Lan- wrtid wath we merched bach teidi ofnadw na, a mai'n debig fod ishe gwyr arni nhw, a jijd wrth y priodi kwick si na. Never meind mei deers ptirraps Twm wil giv anuthur lwk rownd bitfor long. Nawr wy am roi un tip i'r Kownsil iddi nhw gal gwell gwaith na messan oboti leine dillad. Boys call iawn ichi i gid ar y Kownsil, a hanner gaer si ishe ar fechgm call. Nawr te, iohi gwbod am ddwr Lanwrtid. Gwd inuff. Stim ishe gweid rhagor ffor na. A wes llefidd reit i'r vissiters gida chi ar y ffordd o'r ffinnone? Ichi'n gwbod ma lot o hen toys na alia nhw ddim rhedeg.. See the point, Cwpwl bach o stillod nawr te, a cwpwl o bare o hinshis, a sar am gwpwl o ddwarnodo. Mi ro i bip tro nesa do i lan gal gweld shwt job fidd year wedi neid arni nhw. Kwick martsh nawr te.

GWIRIONEDD I GAMOR DYDD

GWIRIONEDD I GAMO'R DYDD Gwirionedd yn y diwedd a garia'r dydd ar dwyll a rhagrith, ac eilunaddoliaeth. Y mae crefydd Cymru heddyw yn cael ei gwneyd i fyny o glymbleidiaeth, a thynu gwifrau sectol ac eg- lwysig. Nid yw gwirionedd, cariad, na chyfiawn- der yn cael "look in." Y mae y ffieidd-dra, an- ghyfaneddol wedi dyfod i fewn i'r lie eanctaidd. Dynion yn cael swyddi uchel yn unig am eu bod yn rholio yn eu golud,-heb ddeall anianiawd, dy- head, na iaith ein cencdl; ond gwirionedd a orfydd. Yr oedd un Elias yn fwyafrif ar 850 o brophwydi gau, ac Ahab a Jezebel gyda hwynt. Nid ydym yn anfoddlon i gyfoethogion i gael llais mawr pan yn ddynipn da, ond enbyd yw rhoddi swydd i un am ei fod yn gyfoetbog,yfoeth yn rhe-oli yw hyny. Mammon yn bob I)etb, a, hyny yn eglwys Dduw. Gwell gwella pethau mewn pryd. Mae yn rhy ddi- weddar hoi y meddyg pan fo'r claf wedi marw. MYRDDIN.

AT EIN GOHEBWYR

AT EIN GOHEBWYR. I law-" Cristionogaeth a Rhyfel" (D. E. Evans, Gwernogle): "Ein Milwyr Anafus" (T. Thomae, Brynygroes); The Hoose and Husk" (Benjamin Williams, Cwmllynfe-isaf); "Y Golofn Farddol"; etc.. etc. Diffyg gofod yr wythnos yma. Yn ein neaaf. Drwg genym nas gallwn 'gyhoeddi Adroddiad y Pwyllg-or" o barth Barbareidd-dra y Germaniaid yr wythnos yma. Yn ein neeaf yn ddiffael.

Advertising

HYSBYSIAD. YN AWR YN BAROD Y Pedwerydd Rhifyn o HANES Y RHYFEL EWROPEAIDD PRIS 3c. TRWY'R POST, 3*0. BLAENDAL. blae ychydig repiau eto ar law o'r rkifynau blaenorol, ond gan na argreffir ychwaneg dylid damfon archeWiea ar unwaith cyn eu gwertkir allaa Bydd y rhifynau hyn, yngbytt a'r rkifynau 81711.. ol, yn grynhodeip oyflavr* ao eglur o'r Moie, fwyaf a welwyd Britkir yr Hazes IARHIA- lau arM*i«h«g. PEIDIWOH OEDI 'YNWCH SOPIAU AR T UTH. Ar werth ga. I LyfrwMthwyr.

NIDlIN e fiGRGWiU

NIDlIN e fiGRGWiU YR ARDDANG' SFA FLODAU. Rhaid yw bellach restri y dydd prawf uchof" yn mysg y pethau a fu, dydd didderbyn wy 1 b oedd, ebai wrth lawer, "ti a'th bwyswyd yn y glorian ao a'th gaed yn brin," ond eto nid gwiw dywedyd "yn ofer ac am ddim y llafuriasom," ond yn hytrach ym- wroli, gan gofio un gwirionedd bychan, "a'r rhai olaf a fyddant flaenaf." Peth mwyaf llesol i ddynion mawr bob amser yw cael cyfarfyddiad a'u gwell, oni bai am ragoriaeth buaeai dyn ond rhag- awd; oni bai am ymarferiadau lawer, buasai yr un- igol distadl heb ei feistroli; oni bai am gyetadleu- aeth buasai diwylliant heb ei fedyddio, ac oni bai hefyd am angenoctid, gwyryfol fyddai mam pob dyfeisiad. Eto heb law ei fod yn ddydd fel y nod- wyd, yr oedd yn dwyn y pell yn agos, yr alltud yn frodor, ac hen gydnabyddwyr yn gynnefin, "Haiarn a hoga haiarn, felly gwr a hoga wyneb ei gyfaill. Daeth y dydd. i ben hefyd ar sarn llwyddiant; y mae hyn i gyfrif yn benaf am fod mwy o ymwel- wyr wedi tywyllu'r fynedfa na fu yn y gorphenol. Gwelsom y babell yn gvflawnach o flodau, ffrwyth- au a llysiau gerddi, ond yr oedd yr oil o'r ansawdd oreu. Yr oedd y mel yn bur dda, a-c ystvried yr hin anffafriol ddarfu i'r gwenyn orfod wynebu yn ddiweddar. Y diffyg mwyaf yma oedd dwylo an- gyfarwydd i'w drin a'i drwsio; yr oedd y feirniad- aeth yn un hollol gywir. Yr oedd y caws a'r ym- enyn yn eithaf derbyniol. rhoddwyd uchel air i'r pwys ymenyngoreu o eiddo Miss' Williams, Castle Howell, St. Peter's. Yr oedd y dofednod, cwn, cathod, colomenod, adar man a'r cwningod yn "shOw" ynddynt eu hunain, a chaweant eu olorianu yn o gyfiawn; gellir dywedyd hefyd yr un modd am yr yd a'r "green crops." Yr oedd y "turn outs" a'r lleill o'r anifeiliaid yn rhai atynol, a chafodd y beirniaid amser brysiog yn eu mysg, ac y maent i'w hedmygu am eu cywirdeb. Darfu i redegfeydd y ceffylau greu cryn gynhwrf ar bryd- iau, o herwydd fod rhai o'r "riders" yn gyflymach na'u ceffylau; wrth redegfa yr asynod cafwyd di- grifwch lawer; barnwyd fod rhai o honynt wedi rhedeg o gylch pegwn terfyn eithaf tragwyddoldeb, gan na ddychwelasant gyda'r lleill o'u brodyr. Yn yr hwyr cynhaliwyd oyngherdd yn y babell. pryd y cymerwyd rhan gan gantorion lleol. Yn teilyngu sylw a'r diolch mwyaf y mae ein Hanrhvdeddus FÆgob am roddi clwyd ei faes yn agore4 i gynal y "show," ac i Mr. Thomas. Rhydvmarchog. am gan- iatau ei faes i'r rhedegfevdd, ao i'r amaethwyr fu yn cludo yn ol a blaen. a" i Mr. Dempster, yr y- grifenydd a'i gefnogwyr, a'r lleill nai gwyddom am danynt. LLWYDDIANT. Bydd yn dda gan lawer glywed fod y rhai c.an- lynol wedi myned yn llwyddianus drwy brawf y "Free Entrance Scholarship" yn Nghaerfyrddin y dydd o'r blaen, sef W. Rhydderch Evans, Aber- gwili, 333; T. Ernest Jones, Abergwili Road, 321; Gwyneth Williams, Rosondale, 314; a Mary E. Mor- gans, Tymawr, 262. Darfu iddynt dderbyn y mare- iau sydd yn dilyn eu henwau. Yr oedd y ddau flaeuflf yn sefvil fel yr ail a'r trydydd oreu yn no barth y bechgvn. a'r Jdwy olaf yn bedwerydd a'r wythfed yn nosbarth v merched yn rhanbarth Caerfyrddin. Dyma blufyn arall eto yn het yr Athro G. Maddox. Y mae ei ddisgyblion oU yn gadwedig. GENEDIGAETH. Priod Mr. D. Davies, Glendower House, dydd Llun, Awst yr 16eg, ar fab. EIN MILWYR. Da genym oedd gweled ar dro yn ein plith y Mri. W. Davies a J. Davies, Black Ox; Mr. Jolannie Harris, Caxton Place, a Mr. W. Varley, Felinwen. Eiddunwn iddynt arbediad a buddugoliaeth. Yn aros yn ein plith fel ymwelwyr bu Mr. J. Evans, Aberdar; Mr. James, Ysgolfeistr, Maen- cloehog, a Mr. W. Evans, o Lundain. Bywyd ao iechyd iddynt yw yfed o hen awelon y dyddiau :gynt MYGU ETO y mae gwaith Priddfeini Dolgwili. Deallwn fod cwmni newydd wedi gafaelid ynddo bellach, sef Mr. Rees Davies, adeiladydd Caerfyrddin, a'i gyfeiil- ion. Gobeithiwn y bydd iddynt gadw y peirianau i droi yn barhaol, gan nad oee yma. yr un cynyrch na bywyd gweithfaol arall. Y mae mwg yr hen ystac hefyd yn ddyddiol arwyddocau i ni nodwedd- au yr hin. Gwneir priddfeini yma o'r ansawdd uchaf possibl. Liongyfarchwn hefyd M • Evan Davies, yr hwn sydd wedi ei benodi fel arolygwr dros y cyfryw. SYMUDIAD NEWYDD. Dydd Iau, Awst y 26ain, yn Abergwili, cyfarfydd- odd amryw wenyn-gadwyr ynghyd yn yr Ysgol ddyddiol gyda'r bwriad o sefydlu "Bee-keeper's Aseojiation" yn sir Gaerfyrddin. Cymerwyd y gadair gan Mr. J. Davies, Myrddin Villa, yr hwn a roddodd gefnogaeth grtf a chychvvyniad hapus yn ei anerchiad. Darfu i Air. H. Samways, Maesy- bont, roddi llawer iawn o eglurhad ynglyn a sef- ydlu'r fath gymdeithas, ynghyd a'r breintiau a'r elw ddeilliau oddiwrth y cyfryw, ac yohwanegwyd gan D. Davies, Crossing, i'r un cyfeiriad, gan nodi rhai gwenwynwyr ag oedd eisioes yn barod i roddi'r gefnogaeth gryfaf o'i phlaid. Cafwyd araeth gal- onagol hefyd gan Mr. Morgan Walters, Cross Hands. Darfu hefyd i Mr. Johns, "expert" mewn amaethyddiaeth dan Gynghor Sirol Caerfyrddin, roddi llawer iawn o oleuni ar y mater, a chredai mai buddiol fyddai y fath symudiad ardderchog mewn sir mor ffrwythlawn a Chaerfyrddin, ac add- awodd roi benthyg ei ysgwydd dan y baich, Yn ganlynol penderfynwyd yn unfrydol sefydlu Cym- deithas Gwenyn Gadwyr yn sir Gaerfyrddin, ao ymddibynir llawer ar Mr. Johns, ynghyd a Mr. Prickard, "Horticultural Expert" dan yr un Cynghor uchod, i ffaglu pan ar eu ffyrdd yn mhlith gwenwynwyr tra yn eyflawni eu gwaith amhrisiad- wy i'r sir; ac etholwyd D. Davies, Crossing, Aber- .gwili, i weithredu fel ysgrifenydd hyd nes y cyn- helir cyfarfod cyhoeddus arall yn y cyfamser, er ad- drefnu seiliau y cymudiad, a thaer ddymunir ar bawb sydd yn teimlo dyddordeb yn y mudiad ac yn awyddus i gaeglu gwybodaeth ynghylch doethineb v rhai bvchain anwyl hyn, i anfon gair at yr ys- grifenydd fel y gellir cario'r ohebiaeth allan mewn ymbarotaoadau erbyn y oyfarfod a enwyd. Bydd croesaw cynhes i'r boneddigesau, yn ogystal a'r bechgyn. DYFPBTNOG.

LLANFIH ANGELGEN EURGLYN

LLANFIH ANGEL-GEN EU'R-GLYN Bu farw y brawd Mr. Arthur Hughes, o'r lie hwn. yn nhy ei ferch yn Erwlas, Llwynhendv, a chladdwvd ei weddillion marwol heddyw (Llun, Awst 30ain) yn mynwent Eglwyg Llanfihangel- Geneu'r-Glyn, Sir Aberteifi. Gweinyddwyd yn y ty yn Erwlas, a rhoddwyd penill allan i'w ganu yn ngorsaf y Bvnea cyn i'r tren gychwyn gan y Parch. T. R. Davies, Llwynhendv, a gweinyddwyd yn Llanfihangel gan v Parch. Z. Davies. Acth yr ymadawedig am dro i dy ei ferch i Lwynhendy er mwyn iei iechyd, ond yn He hyny bu farw yna. Dangoswyd cydymdeimlaid mawr a'i deulu ar ddydd ei gynhebrwng yn yjle hwnw. Mor werthfawr cydymdeimlad dynion, nod gwoll oydymdeimlad yr Archoffeiriad mawr.

MARWOLAETH TRIST M WiLLsAM RICHARDS

MARWOLAETH TRIST M. WiLLsAM RICHARDS, ARGRAFFYDD, TREVAUGHAN, GEP CAERFYRDDIN. Gwir yw y frawddeg adnabyddus, Yng nghanol ein bywyd yr ydym mewn angeu." Prydnawn dydd Iau (Awst 26ain), cymmerodd un o'r digwydd- iadau mwyaf gresynus lo—sef tad yn colli ei fywyd drwy geisio achub ei fab Prydnawn dydd Iau diweddaf, aeth Mr. Richards a'i briod, a phedair o'i ferched, a'i feibion Bertie Gwyn ac Egryn, i dreulio prydnawn llawen yn Llanstephan, un o'r lleoedd mwyaf ysblenydd ac adlonus ar lanau y mor. Wedi mwynhau y trip ar y ffordd, aeth y teulu i gael te gyda'u gilydd. Wedi te, aeth y cwmni i lawr ar y traeth er gweled y llnnw (tide) yn d'od i mewn. Yn mhen ycliydig ameer dy- wedodd Bertie (13 oed) ac. Egryn (8 mlwydd oed), meibion Mr. William Richards, yr hoffent fyned i gael ymdrochfa yn y llanw, a chaniatodd y rhieni iddynt fyned. Yn mhen eiliad neu ddau wedi i Berti fyned i'r dwr, gwflwyd ei fod mewn perygl, a galwodd ar ei dad am help—ei fod yn boddi. Mewn amrantiad llygad, wele y tad yn oymmeryd ymaith ei got (coat), ac i mewn i'r dwr cyn tynu ymaith ei esgidiau, na dim arall, er ceisio a-hub ei blentyn. Ond, ysywaeth, ni achubwyd ei fab, a boddwyd y tad wrth geisio gwnouthur hyny! Dyma farwolaeth gogoneddus! Y tad yn colli ei fywyd drwygeisio achub ei blentyn! Mae y weithred yma yn werth ei gosod ar dudalenau Hanes Cymru, ao y mae wedi« gosod galarwisg yn mhob teulu yng Nghaerfyrddin a'r cylch. Daethpwyd i gorff Mr. William Richards ddydd Gwener ar draeth Ferry- side, rhyw filldir o'r lie y boddodd. Hyd yn hyn (dydd Mercher, Medi laf) nid yw cor5 ei fab Bertie wedi ei gael, er bob yrachwiliad am dano. Argaffydd a thrafaelwr oedd Mr. Richarda gyda'r Meistri W. Spnrrell a'i Fab, argraffwyr a chyhoecfdwyr yn Heol-y-Brenin, Caerfyrddin. Y mae wedi bod yn swyddfa y "Cyfaill Eglwysig" er ys 42 o flynyddau, a pherchid ef yn fawr gan ei gyflogwyr a'i gyd-weithwvr. Yr oedd yr ymadaw- edig yn 55 mlwydd oed, a gair da iddo gan bawb, a clian y gwirionedd ei hun. Y mae un mab iddo yn y Dardanelles, yn ymladd yn y Rhyfel Ewropeaidd bresenncJ, ao y mae ganddo fab arall hefyd wedi ymuno a'r fyddin. Y mae y diweddar Mr. Riohards wedi gadael gweddw, pedwar o feibion a phump o ferched i alAru eu colled ar ei ol. Mao y weddw wedi oolli cydmar da, a'r plant dad tyner. Yr oedd yr ym- adawedig yn ddiaoon gweithgar yn Elim (A.), Ffynnonddrain, ac edrychid i fyny arno fel aelod synwyrlawn. Heddwch i'w lwoh. Cymerodd y trengholiad ar Mr. Wm. Richards le y dydd Sadwrn eanlvnol. Y trengholydd ydoedd Mr. J. W. Nicholas. Dywedodd lTrs. Blodwen Jonee, y ferch briod. ei bod hi, ei thad a'i mam, tair o chwiorydd, a dau frawd, yn treulio rhan o'r dydd yn Llanstephan. Aeth ei brodyr, Bertie (13) ao Egryn (8) i faddo yn agos i'r Castell yng ngotwg aelodau ereill o'r teulu. Yr oedd Bertie yn medru nofio ychydig, ao felly fe aeth yn fwy yn mlaen i'r tide ag oedd yn dyfod i fewn, a gadawyd Egryn yn agos i'r ochr. Wedi myned allan 40 o letheni gwaeddodd bachgen arall, Mao Bertie yn boddi!" Ar unwaith, wedi tynu ei got ymaith, neidiodd ei dad i mewn. i'r dwr. Ond pan welodd fod Bertie wedi myned o'r golwg, cododd ei ddwylaw a syrthiodd ar ei gefyn, ao ni welwyd ef mwyach. Dywedwyd hefyd iddi hi (Mrs. Blod- wen Jones) fyned i'r dwr gyda lifebelt," ond meth- wyd dyfod o hyd i'r un o honynt. Mr. J. M. Lloyd, mab Mr. Walter Lloyd, Y.H., fferyllydd, Caerfyrddin. a nofiodd allan i'r man y darfu i Bertie fyned o'r golwg, ond methwvd ei gae\. Desgrifiodd y trengholydd (Mr. J. W. Nicholas) y peth fel achos eithafol o alarum a gresynus; a dych- welwyd y^ ddedfryd "fod yr ymadawedig wedi cyfarfod a'i farwalaeth trwy foddi wrth geisio achub ei fab." Ar ddydd Mawrth dilynol, cymerodd angladd y diweddar Mr. Wm. Richards le. Cynaliwyd gwas- anaeth yn y ty cyn cychwyn, yr hwn oedd yn nod- wedSiadol o'r cydymdeimlad mwyaf tyner a dwys i'r teulvi trallodedig. Ar ol hyny cychwynodd yr angladd er myned tua chladdfa. Capel Elim. Yr oedd v cynulliad yn lluosog, ao yn ddangoseg amlwg o'r parch a'r edmygedd a roddir i gymeriad '1 9 cymdeithasol, haelfrydig, a gwrol fel ag yr oedd gan yr ymadawedig. Yr oedd yno amryw o weini- dogion parchus, nifer mawr o bob dosbarth o'r dref a'r wlad. yng nghyd ag amryw o'r Gwirfoddolwyr (Volunteers) y dref. Cafwyd gwasanaeth nodedig yn y capel. Y gweinidog (y Parch. Mr. Roberta) oedd yn llywyddu. Cymerwyd rhan gan wahanol weinidogion mewn siarad a gweddio yn Gymraeg a Seisoneg. Gofod a ballai i ni enwi y rhai gymer- odd rhan a manvln. Beth bynag, cafwyd cyfarfod yn Uawn cydymdeimlad a'r tculii galarus. ac yn siarad yn uchel am gymeriad teilwng yr ymadaw- edig. heb law argraffu v gwirionedd ar feddwl yr ieuainc, yn ogystal a phawb, o ansicrwydd pethau y bywyd presenol, a'r angenrheidrwydd o fod yn barod i gyfarfod ag nngeu bob amser. Caerfyrddin. DANIEL JONES.

Y WYMTYLL LENYDDOL

Y WYMTYLL LENYDDOL Calondid nid bychan i ni yw gvreled fod y golofn hon (gyda. theyrnged i "Tywi" am oin synibylu), yn creu dydorddeb ymhith oin llu darllenwyr. Nid oes dim rydd fwy o boen i olygydd newyddiadur na gweled fod ei lafur yn ofer. Nid ydym yn malio dim am feirniadaethau llymion,—yn wir yr ydym yn falch o honynt; ond pan y syrth yr oil ar glustiuu byddar, aiff y llaw i fyny i'r fan lie bu gwallt yn drwch unwaith. Gallasem yn hawdd ysgrifenu col- ofnau ar y rhigymau isod, ond nid oes goiod ond i brin sylwi ar un neu ddau o honynt. Cwpled fendigedig ydyw lion yn nghaegliad R. E. Williams (a chyda Haw, wole brawf o effeithiol- rwydd y golofn, sof tynu ein cyfaill, Mr. Williams, allan o'i loches ddiogBI),- "Mae'n anhawdd dewis derwen deg, Heb ami freg yn rhywle." Chwi yr hen fatchelars sy'n methu cael merched i ddyfod i fyny a safon eich disgwyliadau, cerfiwch y gwpled ar eic.h calonau, os yw yn bosibl i'r oyn cerfio wneyd argraff ar y rhan hon o'ch oyfansodd- iad. Ynglyn a rhagymadrodd "Nemo a Quidam" parth- ed Mr. D. Caradoc Evana, nis gellir gwadu nad oes llawer o wirionedd yn yr hyn a ddywed, er efallai nad yw ei gyjeiriadau yn gymhwys i'r Cymry fel cened!. hyny yw, nad yw y Cymry fel cyfangorff yn euog o'r cyhuddiadau ddug yn eu herbyn; ond rhaid cofio mai drwy argyhoeddi y mae gwella. Dyddorol iawn hefyd ydyw y darn rydd "M. T. a gwelir sut yr oedd yr hen Gymry yn treulio eu gauafol hir-nosau ger y tan. Gwnai hwn destyn go lew mewn cyfarfod cvstadleuol er ymarfer yr ieuenctyd i wneyd defnydd o'u cof. Yr ydym ni, Gymry yr oes bresenol, yn esgeuluso ein cof yn or- modol, gan vmddibymi bron yn hollol ar yr ysgrif- bin, tra yr oedd ein tadau yn ei feithrin.—Y Gol. Mari lan, a Mari Ion, A Mari dirion doriad; Mari ydyw'r fwvna'n fyw, A Mari yw fy nghariad: Ac onid ydyw Mari'n Iall,- Ni wiw i Sian' mo'r siarad. Mae yn y Bala flawd ar werth, A Mawddwy berth i loohn; Mae yn Llyn Tegid ddwr a gro, A gefail go i bedoli; Ac yn nghastell Dinae Bran Ddwy ffynnon fan i 'molchi. Mi af oddiyma i Aberdaron,* Lie mae tyrfa o bobl ffolion,t Os oes cymmhar imi ar gerdded, Dyma'r fan llecaf ei weled. Fe welir rhodio llawer ffair, A oherdded tair o oriau, A charu merch o lawer plwy', Heb wybod pwy sydd oreu; Mae'n anhawdd dewis derwen deg, Heb arni freg yn rhywle. Aelwyd serch sv rhwng fy nwyfron, Tanwydd cariad ydyw'r galon; A'r tan hwnw byth ni dderfydd, Tra pharhao dim o'r tanwydd. A ffyddlondeb yw'r meginau, Sydd yn chwythu'r tan i gynneu; A, maint y gwres, nid rhyfedd gweled Y dwr yn berwi dros fy llyg-aid. Man ym nihen draw sir Gaernarfon. + Mae son am wirioniaid Aberdaron nid am eu bod yn ffol, mae yn lied debyg, ond am eu bad yn dawel a diddrwg. Tobyg mae gwroniaid yw y gair iawn an danynt, o herwydd y mae eu trigfeydd ar fin y mor nid pell i Ynys Enlli. A thebyg eu bod wedi dangoe eu gwroldeb trwy achub bywydau. Llanllawddog. R. E. WILLIAMS. Dacw mam yn dwad Ar bwys y garreg wen, A rhywbeth yn ei ffedog, A phiser ar ei phen. Twm, Twm paste, bara menyn crwste. Dwy lwy bren yn golch" gluste. Gwlaw, gwlaw, cerdd ffottdd draw, Haul y bryn deie ffordd hyn. Plant bach yn gwely, Yn ddoi ac yn dri, Yn gwaeddi. "mam anwyl, Rhowch fara i fi:" 'Does tipyn o fara, Na thipyn o gaws. Mae'ch tad vu y dafarn Yn hidio ddim naws. W. J. J. Gyda. phleser mawr y danfonaf i chwi fy nghyfran fechan i'r "Wyntyll Lenyddol." Os oes unpeth yn dwyn yn ol awyrgyloh ardderchog Cymru fu yn fwv na i gilydd, gwneir. hyny gan yr hen chwedlau a'r hen gerddi hyn; ac y mae jn 9Icr gennyf y bydd oich darllenwyr yn estyn eu diolch calonog i "Tywi" am oi awgrym werthfawr. Yn y dyddiau hyn, pryd y øeir boneddwyr fel Mr. D. Caradoc Evans yn earn "rwain y meddwl Sewmg gyda phortreadau gwyrgam o r bywyd Cymreig, y mae yn angenrheidiol i bob gwir Gymro ddiystyru ei gam-osodiadau a chadarn- hau eu hunam a'r llinellau, y rhai oeddynt yn di- fyru eu tadau. Y mae Cymru eisioes wedi goddef digon drwy anwvbodaeth ei ohymydogion Seisnig- neb 1 11 n o'i meibion droi yn ol ao yn ei ddrw? dymher dywalJt ei wenwyn nrni. Gwyddom oil fod rhai Cymry ar ol treulio ychydig amser yn Llundain yn ceisio ccJh eu Cymraeg, ao ymosod yn ffyrnig atl oil ^nfr,Wf>l wlad, oni, yn wir, disgwyliem well ymddygiad oddiwrth olygydd newyddiadur Saesneg. u r UIi pry cawn y" y ffaith y bvdd i Gvmru barhau tra syrth ffromiadau gwallgohis Mr. D. frnm i) nl y" n^ir,'au^ott: "To the vile dust from whence they sprang." Peth eitha neis yw pwdin rice, A phaetau o gig oeirw; Ond crafu sydd er's lawer dydd Yn blino'r oook yn arw. Twm Slicui Catti aeth i garu A cliot gocii ar gefn donkey, Welodd fwiKi yn y rhedyn, Rhedodd iiol i Lygad-dyffryn. Mi welais dair llygoden Yn Jlusgo pedwar wagen, 0 Gaergybi i Gaerdydd A lanto'r crydd yn gapten. Eira gwyn ar ben y bryn, A'r ceiliog coch yn canu. Tri pheth sy'n anodd nabod:— Dyn a derwen a diwrnod:— Y dydd yn troi, Y dderwen yn goi, A'r dyn yn ddau-wynebog. Dwr poth a chambren, Gwellt, g wry eh, a blew, A phawb yn rhyfeddq Fod y mochyn mor dew. John Lloyd aeth i'r coed, Heb un hosan am ei droed; Rhedodd adre nerth i fagle J helpi 'fam i wneud boncagau. Cath ni, ddu. ei lIiw, Os na bu farw mae eto'n fyw. Dechreu bran yw deryn du, A dechreu dyn yw mwnci.' Mi glywais stori neithwr,— Gobeithio nad yw'n wir,— Fod donkey yr hen bostman Yn hyfed ginger-beer. Gyrru, gyrru i hela cnau, Y oerrig yn slic Fe gwympon eiu dau: A dyna chi dric. Calenig yn giilonog I hen wr sydd lieb u 11 geinog. Blwyddyn newydd ddrwg Llond y ty o fwg Mae gennyf ddeg o wyddau, Yn pori ar y bane, A'r clacwydd yn eu canol Yn gwaeddi—" Stand in rank." Mae gennyf ddafad gorniog A chanddi bwye o wlan, Yn pon ar tin yr afon Ym mhlith y cerrig man. Mynegbost yn dost ei ben,—a'i goes Hen stoucyn mawr o bren, A'i fysedd main fel pigau drain Yn poiritio'r cynghaneddau sain. NEMO A QUIDAM. Un ag un u 111 brodyr, un u'm brodyr a yrrodd i fi un cam ag un tro un blaid ag un m, ych a tharw blaidd u. chi a yrrodd fy mrawd hena i fi. Doi a doi o m brodyr doi o'm brodyr a yrrodd i fi doi gam a doi dro doi ilaidd a doi gi ych a tharw blaidd a chi a yrrodd fy mrawd hena i fi. Tri a tliri o'm brodyr, tri o'm brodyr a yrrocid i it tri cham a thri tiJro tri blaidd a thri ych a tharw blaidd a chi a yrrodd fy mrawd hena i fi. Pedwar a pliedvvar o'm brodyr, pedwar o'm brodyr a yrrodd i fi pedwar cam pedwar tro pedwar blaidd pedwar ci ych a tharw blaidd a chi a yrrodd fy mrawd hena i fi. Pump a phump o m brodyr, pump o'm brodyr a yrrodd i fi bump cam a phump tro pum blaidd a phum ci ych a tharw blaidd a chi a yrrodd fy mrawd hena i fi. Chwech a whech lÙll brodyr, whech o'm brodyr a yrrodd i fi whech cam a whech tro whech blaidd wheel) ci ych a tharw blaidd a chi a yrrodd fy mrawd hena i fi. Saith a saith o'm. brodyr, saith o'm brodyr a yrrodd i ti saith cam a saith tro saith blaidd a saith ci ych a tharw blaidd a chi yrrodd fy mrawd hena i fi. Wyth ag wyth o'm brodyr, wyth o'm brodyr a yrrodd i li wyth cam dg wyth tro wyth blaidd ag wyth ci ych a tharw blaidd a chi yrrodd fy mrawd hena i fi. Naw a naw o 111 brodyr, naw o'm brodyr a yrrodd i fi naw cam a naw tro naw blaidd a naw 01 ych a tharw blaidd a chi yrrodd fy mrawd hena i fi. Deg a deg o'm brodyr, deg o'm brodyr a yrrodd i fi ddeg cam a deg tro deg blaidd a deg ci ych a tharw blaidd a chi a yrrodd fy mrawd hena i fi. Oeg cam a deg tro deg blaidd a deg ci. Naw cam a naw tro naw blaidd a naw ci Wyth cam ag wyth tro wyth blaidd ag "ytlJ ei. Saith cam a saith tro saith blaidd a saith ci Whech cam a whech tro whech blaidd a whech ci. Pum cam a phum tro pum blaidd a phum ci. Pedwar cam pedwar tro pedwar blaidd pedwar ci. Tri cham a thri thro tri blaidd a thri chi. Doi gam a doi dro doi flaidd a doi. Yn cam ag un tro un blaidd ag un ci yoh a. tharw blaidd a chi yrrodd fy mrawd hena i fi. Y gamp yw ei dweyd yn gyflym, ao wrth ei dweyd, y mae "swing" ynddi. Y mae yn debyg fod dawns yn perthyn iddi a chan efallai hefyd. Un arall, ar yr un mesur,— mae peth o hono fel y canlyn: Tebyg ei fod yn rhagor na hyn, ond dyma glywais, "Dwy ladi yn gwnio, tair Iadi'n dawnaio, pioden wen ar frigvit y pren, cae'r lli." M. T.

NODlON BYRION

NODlON BYRION Y Parch. E. Eynon Davies. Llundain, yn ysgrif- enu i'r "Tyst" fod "Mesur y gohirio" wedi myned rhwng y cwn a'r brain. Gall y pregethwr politic- pidd ddiolch yr un pryd fod y grefydd gapelaidd wedi myn'd rhwng y "cwn a'r brain." Clywsom bregethwr y Baptist yn dweyd bum' mlynedd yn ol o flaen torf nad oedd ef yn yBtyried Lord Kitchener a Lord Roberts ond "scoundreJa reepectable." Y inae tyatien o kyn. A ddywed 0 efe hyny heddyw. tvbed? Pe buasai ei blaid wedi gwrando ar Lord Roberts y pryd hwnw, ni fuasai y fath gYIÙfer o'n eyd-wladwyr wedi eu llofruddio gan yr Ellmyniaid heddyw. O! esgeulusdra liadical- aidd. Y mae y blaid Rmlicalaidd a'r pregethwy* politicaidd yn gytrifol i Ddu w am waed ein pobi. Dywedir fod yr ;mafusion sydd yn dyfod 1n ol 0 r rhyfe! yn methu cael arian at'eu oynhaliaeth. j 1 r rham fyn 

MR JOHN HIXDS TS A MILWYR ANAFUS

MR. JOHN HIXDS TS.. A' MILWYR ANAFUS. [At otygydd y CARMARTHEN JOU]t-.fAL.] SVH.-Sy'waf fod eicli gohebydd, "Pleidleieiwr," yn hot. yn mhellach ynghylcii yr hyn fwri.dir wneyd gan y Llywodra«^t!i ar gyfer ein milwyr an- afus. Amlwg yw nad ydyw wedi sylwi llawer ar '^mmelr,odd y" y Senedd* ystod mis- 1 j Mohefin a Gorphenaf. neu buasai wedi gweled fod sylw mawr wedi caol ei roddi i'r nmter hwn x- ,u!al. V" h-vn gymmeradwyodd y Pwylluor fiwi 1? hi'Ct%T11Uti*'0) fu >'n ystyried y owes- 7 Lly™<>dr;ietk fesur i fewn, "Naval and Military War Pensions Bill." Amcan y cvl make S79 -a;r y ddalen ^ntaf make better provision as to pensions, grants fn J ? mado ln aspect of the present war to officers and men m the Naval and Militarr vi,e of His Majesty, and their dependents, and'the care of officers and men. disabled in consequent therewith"8en'' Wal"' f°r connected Dan y Mesur hwn, corpholir PwvUgor o dan yr enw. "Royal Patriotio Fund Corporation." Oyfan- soddir y Pwyllgor hwn gan bump-ar-hugain o ber- sonau appwyntiedig gan y Goron. y Tryaorlys, y Llynges. y Fyddin, y Bwrdd Iswirol, a'r Local Government Board. p Rlicxidir yn y Mesur gyfres o ddyledswyddau y ij ,gor] 1° buasai gofod yn oaniatau. byddai yn al' ddyddorol rhoi yr oil o honynt yma, ond gellir gosod yr adranau sydd yn arbenig yn darparu am y milwr anafus a gweddwon a phlant ein lladded- IglOIl. Clause 3, Sub-clause b.To frame regulations for supplementary grants in cases where owing to the exoeptional circumstances of the case the pen- sion or grants or separation allowance payable out quite 11 •Se<1 t0 the CamnllttL'e to be inade- o. Out of funds at their disposal to supplement pensions and grants and separation allowance pay- able out of public funds. i. "To make provision for the care of disabled ofiicere and men after they have lett the service in- 'or the,r Wlth' ««• employment. f. "To make grants in special cases for the our- pose of onabhng widows, children, and dependant* of deceased offLers and men, to obtain training and employment." Gosodir i fyny hefyd bwyllgorau lleol, dyledewvdd pa rai, yn mhlith ereill, fydd ymholi i fewn i bob a^lios ar rlum y Prif Bwyllgor, felly dan y Meeur ydd achos pob milwr anafus, a gweddw a phlant pob lladdedig yn cael sylw arbenig. Rhaid ystyried bob achos ar ei ben ei hun. Teimlad a dymuniad pob plaid yn y wlad yw, y dylai y dos- barthiadau hyn gael eu rhoddi yn y modd mwyal teuwrig-, a dyna nod y Mesur. Pe ysgrifonai "Pleidleisiwr" attaf, byddai yit bleser genyf anfon eopi o'r Mesur iddo, a gyda llaw, paham y mae yn rhaid iddo ysgrifenu dan ffugenw. Credwyf fod ei amcan yn deilwng, ao fod ei galon yn curo yn gynhes mewn cydymdeim- lad a r anafusion hvn. "uf'm Rhoddwyd y trydydd darUeniad i'r Mesur gan ty „> ar y 20fed o Orphenaf, a buasai vn ddeddf gwlad erbyn hyn, a'i gwaith yn myned va mlaen, ombai am waith Dy yr Arglwyddiyn go- hirio ystyriaeth. o hono, hyd nes y cyfarfyddant ar y 14eg o Fedi. Credwyf mai v rheewm i Dy vr Arglwyddi wneyd hyn yw, fod'yn y Mesur fel y daeth gerbron Dy y Cyffredin y tro cvntaf, eyn- nrychioiaeth yn oael ei rhoddi ar y Brif Pwyllgor i gynnryohiolwyr o'r "National Relief Fund," /r "Soldiers Stld Sailors Families' Association." Y mae y "National Relief Fund" wedi bod, ac vu paihau i gynnorthWVQ y personau yr am-cenir y Mestir hwn. Y cvfrwng i ddosparthu ar eu oyfer yr arian ganddynt yw y "Soldiers and Sailors Fam- ilies' Association," ao y rnaent wedi dosbarthu can- noedd o bunnau yn ystod y flwyddyn ddiwedda". 0 dan y Mesur gwreiddiol, yr oedd y gwaith hwn yn cael ei drosglwyddo i'r Pwyllgor yr oedd yn cael ei greu gan y Mesur. Nid oedd aelodau Pwyll- gor y "National Relief Fund" yn barod i gydsyn- io. gan yr edrychant arnynt eu hunain fel ymddir- iedolwyr i'r oyhoedd am y swm fawr sydd dan eu gofal, felly barnodd y Llywodraeth nad oedd sail iddynt gael cynnryoliiolaejh ar y Prif Bwyllgor. Credwyf nad yw Ty'r Arglwyddi yn boddloni i nyn. Bothr a wnant pan gj^farfyddant, nis gwn. leg yw nodi mai nid mater plaid yw hwn. Y mae y Llywodraeth sydd yn gyfrifol am y Mesur yn cyn- nrychioh pob plaid vn y wlad, ac eithrio y blaid VY yddelig. Hvderwn na ohirir y mater yn mhellach. Fel y dywed Pleidieisnvr," y mae yn hen b^d i'r peth dd od i weithrediad, ac nid oes rheswm digonol am yr oediad. Terfynaf trwy dcKvevd y byddaf yn barod bob amser i roddi eglurhad pellach a fedraf i unrhvw ymholydd.—Yr eiddooh, J&o., JOHN Elrims. [At Olygydd y CARMARTHEN JOURNAL.] Syr, Ydlydig amser yn ol ymddangosodJ gofyn- iadau i gadeirydd ae. is-gadeirydd Cynghor Plwyful Cilrhedj4i yn y JOURNAL yn nghvlch y treuli;ni oeddynt am osod ar y plwyf; ond ni chafwvd un atcbiad. Yn awr yr wyf yn dymuno galw sylw trethdalwyr y plwyf uchod eto at y ffaith fod pedwar Q chool manageis y plwyf uchod wedi llwyddo i gario trwy fwyafrif i fyned i'r draul o tua L36 i graeldvr i Ysgol Penwaun, yr hvn olyga tua phedair cexmog y bunt yn "extra" o dreth at v /("'uu ?'U\1r? "extra" svdd yn awr ar y "porches" (o by). Y mae Dr. Lloyd, Caetellnewydd; Dr. Hughes. Meddyg y Cynghor Sirol, a Mr. Michael, arolvgwr iechydol, wedi condemnio v dwr, ac )-11 dweyd na fydd yn ia hus i'w yfed trwy bibell, "ac yn cymeradwvo i dan ffynon, yr hyn draul ni olyga dros £12 10s., ac fe ellir ei gael ar y "play- ground. Carwn wybod beth yw barn v trethdal- wyr am hyn. Byddaf ddiolchgar os gwna rhywrai o'r trethdalwyr roddi en barn ar y mater, neu y byd-enwog "Twlll 'Barels," yr hwn sydd yn traethu ei farn yn onest ar bobpeth. Bosibl y gwel ef yn dda dd'od am dro neu anfon Jack Drefaldwin er cael yr hanes. Pa un ai hunanles, neu enwadaeth, neu lies y plant sydd mewn golwg.—Ydwyf, etc., TBETHDALWR. EIN OLWYFEDIGION. fAt Olygydd y CARMARTHEN JOURNAL.] I Syr,-Da oedd genyf welod yn v JOURNAL di- weddaf iyt-hyr yn appelio am degwoh i'n clwyfedig- ion. Y mae rhai o honynt gartref yn awr yn der- byn y peth nesaf 1 ddim oddiwrth blaid Radicalaidd. Dyma'r tal am ymladd dros eu gwlad. Ie dynion sydd yn derbyn £ 400 yr un. Ceir digon o'u gwell i'n oynrvchioli am ddim; ao y mae yn gywilydd eu bod yn derbyn y fath symiau pan y mae wlad vn griddfan o dan drethi! Paham na fuaeai y Rrfdi- oaliaid sydd yn derbyn y fath gvflogau yn addaw g-wneyd rhywbeth i'n milwyr cyn i "Robyn v g-ynn" dd'{)d ar on traw5. Hen greaduriaid ystyf- nig iawn yw yr "elephant," y "rhinoseros," a'r "mule," ond yn gorfod eyffro pan ddel "Robvn." Hen greaduriaid ystyfnig a beidgar a digywilydd iawn yw Radicaliaid ein hoes. Y mae eu crwyn fel orwyn daearfoch. Jackyddod yw eu meistri; ond y mae "Robyn y gyrwr" yn penderfynu gwnevd iddynt ddarparu yn well i'n milwyr dewr. Mae miloedd yn disgwjd.—Yr eiddoch, etc., < Soan.