Teitl Casgliad: Carmarthen journal and South Wales weekly advertiser

rhifyn: First Edition

Sefydliad: Llyfrgell Genedlaethol Cymru

Hawliau: Nid yw statws neu berchnogaeth hawlfraint yr adnodd hwn yn hysbys.

Gwylio manylion cyfan

Cyntaf Cynt Llun 2 o 8 Nesaf Olaf
Full Screen
13 erthygl ar y dudalen hon
Advertising

Dyma ffaith yn werth ei gwybod,— Os ydych yn dyoddef oddiwrth Ddiffyg [' Traul, Dolur yr Afu, Poen rhwng yr Ysgwyddau, Pen lost, Gwendid aDiffyg Gwaed, y mae r' Columba Bitters yu feddyginiaeth anmhrisiadwy i chwi. I Y mae y feddyginiaeth hon wedi r- gwella ugeiniau paham na roddwch brawf arni? t Ar werth gan bob fferyllydi, 1/lg a 2/9 y bote), neu oddiwrth y gwneuthurwr, r D. Derwenydd Morgan f. Dr. H.D. Sc., Dr. O., U.S.A., M.P.S.L., Eng., ■ THE PHARMACY, PENCADEM, Un o Lyfrau Goreu yr Oes,—Novel I Ddirwestol Seisneg, 64THETAVIIN AMS THE STNIT" GAN D. DERWENYDD MORGAN, Awdwr A Welsh Doctor." Llyfr dyddorol ac adeiladol. Anmhris- iadwy i Gymdeithasau Dirwestol. Y {. Pulpud a'r Wasg yn ei gymeradwyo. Ar werth mewn siopau, neu gellir ei gael ond danfon at yr AWDWB, The Pharmacy, PENCADEB

I JITHTWM B RELS

I J.ITH^TWM B RELS Oe tippin bach nol we ba:han or enw Kwidam, ne rwbeth tebig yn rhoi pelen i Caradok Ivans am weid i farn am y Cimri, ag am wfld dippm tech yn streit am y deekns. Nawr sda fi 4^™ 7 erbin y Kwidam ma am dreial amddif&n Marn y loos box Wthgwrs peided neb a meddwl mod I lawr odw i o achos doi reswm. Ffurat, achos bod cheek gida Thai dinion i find i ishte i'r loos nhw'i hinen yn gwbod nad iw nhw ddim ffit I ishte yn y bildin o gwbwl. Sekundli, achos fod yr eilode mor ben-sikkan a dewis shwt rai ma nhw yn ddewis i fod yn eekis o flanoned. Nid peth bach iw hinni. Mor belled a ma'r loos box indo l hinan yn mind, stim bid yn hinni, ond dma le ma'r damej yn dwad miwn,-bo nhw yn proffeei bod nhw yn fwy ffit na'r rhest or eilode i drefni r bildin. Nawr te, inglin a'r peth wedd Kwidam yn weid. Mae e'n g'weid oboti neid Cimri yn salw ingolwff y Sais Pwy iw y Sais fod gwahanieth l neb beta iw i farn e am dano ni fel cenedl. Nid yr amkan iw enterteino'r Sais o gwbl, ond dangos i'r Cimri i ffeiledde. Ma'r hen Sais i hinan yn llawn o beohode fel ninne. Sda fe o bob un ddim i dowli i wmed un genedl. Ond nid dima'r point wy wedi dala arno yn llith Kwidam. Nawr, pan bo rhiwin yn mind i skriveni i niwspeper, rhaid iddo fod a ffakts gidag e. Dima un peth mai e'n weid,-Nag wes dim rhaid i Beinor i fod yn gifoithog. I kweit agree with yiw mei boy, ond oofia di, ma rhaid bod yn gifoithog cin bod yn tfleinor. Nawr ma lot o wahanieth rhing y ddoi. Pwy bwr dab welest t1 yn oal pwer o silw fel deekn 08 na fiee dibs gidag e. Mai'n eitha gwir nad iw mo'r rhiole yn gofin fod dftfc cm kwaliffeio, ond fel wy wedi gweid ddigon o weithe, etim cadw riwls i gal yn y bid ma, a'r pechadiried gweitha i dori riwla iw y jappela a'r jurchie. Stim pwer oddi.ar we'n i yn sharad a deekn ar y kwestiwn. Gweithwr tlawd ond gonest wedd hwn, a dima beth wedd e'n weid, na wedd dim Hais gida gweithwr miwn mitings o gwbvv Wedd dim ots beth wedse fe. we fowr o eilw yn cal i neid ono fe, ond pan biaeV big dibs guns yn eharad, we pob un yn gliste i gid. Idrich ma Kwi- dam, mi wn i rwbeth am fisnes. y loos box, shach na fies i ari-od indo, diolch i'r nefodd, a fiodd dim whant ariod arna i find,, diolch i'n nghommon sens i. Widdest ti pwy ddoi glass ei'n cal ranrhidedd. Dima nhw,-Boys y Clike, ne Boys y Dibs. Wel, ma Kwidam yn gweid wedin oboti y SEIET." Din a. helpo di a'r SEIET. Pwy si yn oeriddi yn y seiet? RHAGRITHWIRS, CIBIDDION, TEI- RAKTS, a RAI YN CWMPO MAS A'l GILL Faint o geridd seiet ei i gal nawr? Creda di fi machan i, ma gomrod o gompitishon i gal nawr i gerwdi pwer a risko colli eilode. Wes, wy'n gwbod g eri fod rhai boys da yn ddeekns, a rhai a dibs hefid yn fays da yn y loos box, ond sharad am y mejoriti odw i That fier inuff. "CM gwr na charo'r wlad a'i macco, Casach fith na'i hanrideddo; Pwy anrhidedd i inrhiw wlad Iw rhagrithwirs nenw'r tad? Widdoch chi, mi ges i doppin pwy ddwarnod. Ichi i gid yn gwbod fod y fath griadir a Distnk Kownsil Abarteifi miwn bodoleth. Odich ginta, wath mai e wedi bod yn enwog iawn. Sennedd Ito. Wel, y letest moov gida Ivan wedd treial passo vot a ddiolchgarwch i Cheeff Constab shir Abarteifi oboti geiad y tafarne. Nid miwn seiet wedd am basso'r vot, ond miwn Distrik Kownsil, —miting oboti'r hewlidd a ffethe felna. Wthgwrs wy'n gwbod fod emill un yn meaeir t hewl emill waith, ond smo'r Kownsil yn gorff-id tali am y meehermints na. Nawr Ivan, pan bo ti yn mind i neid speech tro nesa, bidd di dickin bach yn fwy korrekt yn beth wyt ti'n weid. Wy ddim am weid dim yn erbin Temprans,-hini iv. jcniwin Temprans. Ond dima beth wedeet ti,—fod y jestissed wedi voto yn erbin mistin orie y tafarne, in the intrest of Temprans and the jineral piblik." Nawr, we ti'n olreit pan wedest ti, in the intrest of Temprans, ond beth am y part arall o'r sen tens? Odi mo boys y throt oil yn bart o'r jineral piblik? Nawr 4 wy ddim yn leiko rhiw hen boints fel hin. Credi nag wes neb yn cownto os na fidd e rin farn a NI. On dy se.itens fwya doniol iw hon.—Ivan yn gweid wrth y cherman,-— Dont kick agenst the pricks. Dan^o ma rhaid cal Doktor Ffilips, Teilorstown, i weiui sponiad at spechis Ivan. Meddwl oboti doi v ijc.6r we't fi ontefe Ivan, a dichmigi gweld G,Indrath vr, kicko'r domen pricks i gwmpo. Wel dun, Iva i. Gwd chap. Widdoch chi beth gofies i at wans nawr. Ceiwch chi'r tafarne, ond mi finith dinion gal thxot oil trw'r owbwl Mi glwes i stori dda pwy ddwarnod. Bachan wedi bod gida'r Dok yn mofin poteled o fEsik. Paeso heibo serjeri y Reilwei In ar y ffordd Dolo serjeri'r Dok. Miwn ag e gal droppin bach o likwid. Ar ol cal tri, dima hi'n stop tap arno. (Gida llaw, stim stop tap gida un fisnes arall,— miliners, shilk-drepers, casglade, a ffethe felna). Ond ta beth, we'r hen foy yn daer iawn am nogin bach arall, ond no go, we'r fiwch goch yn heap iddo fe. Wel, d--o chi te, minte fe, ma drink rhen Dok gen i, a dima'r botel mas o'i booked e, off a'r corkin, a lawr a'r ffisig bob dafan. Ma Maknabs yn fiw o hid. Gwd Dok. Dango mi gvafies stori arall nawr lweth. Dina be n Jwad o ddachre gweid storiais, ichi'n cofio rhai jEfresh o hid. Ond mi weda i hon to. Crwt bach yn mind i'r dre i mofin moddion i fam. Ar y ffordd mi gwrddodd a doi ffarmwr yn mind i'r dre miwn cart. Dere lan, boy bach, minte perchen y cart. Lan a'r boy. Wthgwrs we rhaid holi'r crwt le wedd e'n mind a beth wedd i neges e. Reit te, mi gas y crwt y moddion rwbrid yn y prinhawn, wath we rhaid aros i'r doktor ddwad gatre. Wrth find nol or dre, mi ddalodd y ddoi ffarmwr y boy wedin, a mi gas lifft wedin. Dima un o nhw'n silwi ar y botel yn i booked e. 0 mi geat ti foddion, do fe, minte'r ffarmwr. Do, minte'r boy. Gida hin we'r corkin gered gida'r ffarmwr, ag yn trachtan difer- rin o r botel. Dina beth od, minte fe wrth i bart- ner. na lot o gwinrin ma doktoried yn roi yn y moddion nawr. Dir.ia nimber too yn tasto'r botel. Cer o na'r ffool, nid kwinein ei'n hona. Eiorn tonik iw e. Nage, Ie ge, Nage, le ge. Dima hi'n bledo, a'r botel yn mind yn llai. Jawk, minte un o nhw wedin, ma'r botel boti find i gid heb stando dim. Paid meindio, minte'r llall, go bistill fan na. Hei boy bach, cer lawr a llanwa'r botel fini a dwr, ne mi fidd row gida dy fiam bo ni'n hifed i modd- ion hi. Nid moddion mam iw hwna minte'r crwtin. Dwr mam iw hwna. Lanwd ddim o'r botel. "c' L < Ma rhiw ffeedd dierth gida dinion miwn modd- ion. Ma pwer wediji yn credi n grif yin dwr^ ffinnone. Doi fachan o Ginwil pwy ddwarnod yn mind ar bererindod i whilo am ffinnon Ffinnonhenri. We nhw shwr o fod yn credi fod dwr rhen Ddafi Ivans indi o hid, ond ta beth am hinni, oc eithon nhw, a trampan, a trampan, a ffeili gweid son na sink am un ffinnon. Ar ol trafcili am filltirodd mi ddoithon i ben claw, a dina. le we'r ffinnon fach o teni nhw, a dim bid neilldiol oboti hi. Dina ddis- appaintmint geiso nhw. Sna i'n gwbod we nhw'n ddifckwl weld na. Falle bod nhw'n diskwl gweid beltopper ar ben y ffinnon, ne rwbeth felna. Nawr widdoch chi beth ma hina'n hala i feddwl. Simpl iawn iw popeth enwog. Drichwch chi ar ddinion mowr i gid. Stim bid yn hinod oboti nhw. Dinion simpl iawn iw nhw. Sda nhw ddim amser i neid stroke arni nhw'i hinen. Ma'i meddilie nhw ar i c g-vvaith. Ond os cas y boys afel yn y ffinnon, mi geison afel miwn trad tost hefid. Wrth whilo meddiginieth at un dolir mi geison ddolir arall. See the point. Mi ges i d-oppin yn iawn pwy ddwarnod, olwed hanes trwbwl bachan yn treial rhoi stop ar ddrigioni lligoden wen. We'r hen ligoden yn ddigon o boen,—colero bwyd piggy yn y twlk, a mk bender- finodd y bachan roi stop ar i thrix hi. Wet, mi roddodd y trap yn saff yn cornel y twlk gan ddiskwl gweld Bidi yn dawel erbin y bore. Ond pan ath e i idrich yn y bore, we dim lligoden na trap yn y golwg. Dina le biodd e'n whilo yn mhobman am y trap a'r ligoden, ond ffeili'n deg a dod o hid iddi nhw. Or diwedd mi gas afel yn y trap ingbanol y sarn wedd o dan piggi. Pan ath e i godi r trap i'r lan, mi ddoith coes piggi i'r golwg. Deer, dina ddwrdio si ar Loid Jorj nawr, achoe fod e wedi gweid i farn heb gonsilto'r boye bach ma si'n diall y cwbwl ar hid y wlad ma. Nawr ichi'n gwbod fod piktwr gwr bach Krikkieth yn jiet bob ty trw Gimri. Fel ma rhan fwya o chi'n gwbod, ma Devi wedi rhoi i droed indi inglin a Konskripshon. Wel, we bachan o ardal Cwmpen- graig a piktwr y gwr bach gidag e'n y ty. Dimer piktwr lawr o'r wal, a mas ag e i dowli e i'r afon g: 1 i foddi e. Nid drwg wir w, ond nid mor rhwydd ma boddi Devi. Ie, we Devi yn gweid ma kwestiwn o nimbers oedd hi inglin a Konskripshon, ond wedd e. Dina beth od ontefe, ma shwr o fod rhwbeth miwn enw dyn. Dina fiodd pechud mowr Devi'r Beibil slawer dy hefid. Mi ath e i rifo'r bobol, a dina hi'n storom bang. Kweatiwn o nim- bers wedd hi prny hefid. Pechi yn erbin Diw nath Devi'r Beibil, ond ma Devi Krikkieth yn pechi yn erbin lot o ddiwie run prid. Devi Priden Fawr Diddodd fini'n gawr, Haleliwia. Fe deirnasodd Devi'n nobl Pan yn gi bach y bobl, Ma Devi na,wr miwn hobl, Haleliwia. Mar diwie bach yn flin Iddo feddwl drosto'i hin, Haleliwia. Ma pawb yn rong ond NHW, Diw De'vi'n hidio pw, Am y divls' randibw, Haleliwia. Wy wedi gweid bwer o weithe oboti fanners boys rhai o'r pentrefidd ma. Sna i yn mind i weid lawer to. Mi fidd enwe rhai o chi'n cal dwad mas un o'r dwarnode ma. Os bidd rhiw fachan wedi cal droppin yn omrod o throt oil, a chal mind o flan y bensh mi fidd i enw fe bang yn y pappir. Ie, a falle na fidd e ddim wedi gneid niwed i neb, dim ond bod i begs e dickin bach yn rhi whip i gario fe'n iawn. Nawr y peth wy'n weid iw fod bwer mwy o ishe rhoi enwe takle impident yn y pappir. Ma rhai o chi boys y pentrefidd ma dippin bach yn rhi gall, ag yn mofin dangos ich hinen. Wel, cadwch chi mlan a mi gewoh chi ddangoe ich hinen miwn ffordd na fiddwch chi ddim yn leiko. Os dy Seel ne ddoi nol we bachan a moto beik a ledi gidag e yn passo trwy Penkader. Mi stoppodd y bachan i roi dwr yn injin y moto, a dina le we lot o lowts y lie yn crinhoi at wans i basso riwd rimarks. Ma Twm wedi cal ich enwe chi, ond mi gewch chi un rhibidd to. Ichi ar y blak list yn barod, ond y nekst offens a bidd y blak list yn cal i chihoiddi. Peidwch chi a beio Twm pan bo'ch enwe chi yn y pappir. Nawr, we rhai o chi wedi bod yn y cwrdd. At be we chi'n mind i'r cwrdd? Ddisgoch chi dim no, wath wy'n nabod prigethwirs a ffeirad Penkader, a wy" n shwr mai nid manners felna ma nhw'n ddiski ichi, ond os na alia nhw gnocko manners ichi, ma rhaid treial ffordd arall. Sda chi ddim gwell parch na hina. i ledis, y Jermans sattan. Dina gems y Jermans,—dim parch i ledis. Wy'n shwr mai nid dina'r g~waith fise'r boys si mag yn y trenshis yn leiko'ch chi'n neid. Ma gang yn iawn o heeros o Penkader mas yn wmla, a lot o durti impident kowards gatre. Nawr te, dim rhagor o'r gems ma. Wy wedi gweid wrth foys Drefach o'r blan. Ma gem o ddraffts yn olreit, ond ma riwls i gal wrth wharre draffts hefid, a wy am roi un tip i gwmpni neilldiol. Peidwch a cwmpo mas wrth wharre. Ma Twm yn mind i alw heibo'r trwp ma riw ddwarnod a onnen gidag e. Mi fidd rbai o chi'n cal whippad yn gros i'ch crwpper. Pwy sens, dach- re'r gem yn neis wrth y ford, a' i ohwpla hi ar y Uawr fel cathe. Mai'n well i chi find i wharre marbls. Mi fiddwch yn nes at y Ilawr wedin pan bo'r dwrn yn dwad i'r gwaith. Boys, boys. Pan yn wbarre drafftq miwn cwmpni, Paid mind yn grack, Beth iw'r ots ai cal ne golli, Paid mind yn grack: Nid iw colli gem yn grigin, Nid iw enill gem bwer wedin, Olweis plei the gem leik gentsmin. Paid mind yn grack. Chollith gem Jdim colli'r nefodd, Paid mind yn grack, Stim blak mark i'r sawl a gollodd, Paid mind yn grack; Nawr te, drafftsmin oltwgether, Iff yiw wants to ffeit, yiw better, 01 cum owt, an let the tinker Hav a smack.

BRAVO MR STARKEY AS

BRAVO, MR. STARKEY, A.S. BETH AM AELODAU RADICALAIDD CYMRU? Mae Mr. J. R. Starkey, yr aelod seneddol dros Ranbarth Newark o Notts, wedi rhoddi yn ol ei gy,flog o 2400 i Mr. McKenna, Canghellydd y Trysorlys. Yn ei lythyr i'r Canghellydd, dywedodd Mr. Starkey ei fod yn teimlo yn "anghysurus" wrth dderbyn yr arian hyn yn yr amser cynhyrfus yma. Bravo, Mr. Starkey Beth am Aelodau Radicalaidd Cymru? Mae Mr. MiKenna wedi ysgrifenu yn ol at Mr. Starkey, ac yn diolch iddo am ei rodd. Nid rhyw lot o lot wrth ysgrifcnu i'r wasg ac areithio sydd eisieu y dyddiau yma, ond "gweith- redoedd," ie, gweithredoedd da, fel y dywed yr Hen Lyfr. Fel y gwyr y rhan fwyaf o'n darllenwyr, bydd dydd Sadwrn nesaf yn cael ei neillduo yn fwyaf arbenig, yn mhob pentref a thref yn Nghymru, i gael milwyr newydd (recruits) i gynorthwyo ein milwyr sydd yn ymladd yn y "trenches" er ys mis- oedd a hyny am SWLLT y dydd, tra y mae ein haelodau seneddol yn derbyn WYTH PUNT vr wythnos! Am beth? Mae Mr. Lawther, Llefarydd Ty y Cyffredin, wedi ateb hyn yn y golofn Gymraeg am yr wythnos ddiweddaf. Mae Mr. Rawlineon, K.C., o Brifysgol Caer- grawnt, wedi rhoddi rhybudd yn Nhy y Cyffredin fod talu yr arian yma o jE400 yn flvnyddol i'r aelod- au seneddol, yn cael ei attal, ac fod cyflogau y Gweinidogion (sydd yn dal swyddi) yn cael eu lleihau i'r symiau oedd yn bodoli yn 1906. Bravo, Mr. Rawlinson. Pa synwyr sydd mewn rhoddi PUM MIL yn flynyddol! Ugain punt yr wythnos i'n swyddogion yn y Senedd, tra y mae poor Tommy Atfdns yn gweithio yn galed yn y trenches er arbed ein gwlad am swllt y dydd! Mae eisieu diwygiad. O," meddai hen Jack bach maleisus a dieg- wvddor, beth am eich hen Esgobion a'u cyflogau mawrion?" Dywedaf wrthyt y lilipwt, nad yw'r hen Esgobion" yn derbyn .einiog o goffor y wlad fel cyflogau fel y mae yr aelodau seneddol. Gweithwyr tlawd ein gwlad sydd yn gorfod talu yr arian anferth o JMOO yn flynyddol ïn haelodau seneddol (ger Haw 700 mewn nifer). Yr hen dadau sydd yn eu beddau er ys cannoedd o flvnyddoedd sydd wedi gofalu am gyflogau yr hen Esgobion a'r "hen Ffeiradon." 0 na byddai yr hen dadan Eglwysig yn adgyfodi, a gweled yr ysbeiliad o £ 157^)00 yn flynyddol o waddoliadau cyfreithlawn Hen Eglwys y Cymry yn myned at gadw "Punch and Judy" Shows, Cinemas, Pictyrau yn Ngholegau Caerdydd, Aberystwyth, a Bangor. Och y gethern Crefydd yn Marw Pwy sydd yn atebol? Jackyddiaeth Cymru.—Ydwyf, etc., MYHDDINFAB.

LLYNGES PRYDAIN FAWR

LLYNGES PRYDAIN FAWR TARIAN YR YMHERODRAETH. [GAN OHEBYDD ACHLYSUBOL.] Ynghanol pob pryder parthed ewrs y rhyfel, gall pob Prydeiniwr gwladgarol dynu cysur cryf a gosod llawn hyder yn y Llynges sydd fel tarian ac, o ran hynny, fel arfogaeth gyflawn ogylch ein gwlad a'n ymherodraeth. Y mae Mr. Balfour, yn ystod yr wythnosau diweddaf, wedi dangos yn eglur fel y mae holl amoanion a diohellion Germani wedi eu dyrysu trwy nerth anorchfygol a gwyliadwriaeth diflino y Llynges Prydeinig. Er maint eu boetio, ychydig iawn o lwyddiant sydd i'w oeod yn ffld.:fr y "Submarine*" Ellmynig. Yr oedd y llestri tan- 'forol hyn wedi eu bwriadu gan Germani, nid yn unig i ddinyatrio nifer fawr o longau rhyfel, eithr hefyd i suddo marsiandiaeth Prydain ar y mor i'r fath fesur ag i ben braw yn mynwes pob morwr. Gwyddom bellaoh fod boll ddyfais y gelyn yn y oyfeiriad hwn wedi methu; tra, o'r ochr arall, y mae oolledion Germani mewn submarines," ar awdur- dod Mr. Balfour—ac ni wyr neb yn well nag ef— wedi bod yn aruthrol. 0 bryd i bryd, oeir yn y newyddiaduron, hanes fod submarine neillduol wedi ei suddo; ond yn y rhan amlaf o'r oyfryw ddigwyddiadau nid oes air o eon am danynt. Y mae yr awdurdodau yn cadw y peth yn ddistaw; oblegiu nid gorohwyl ein Llywodraeth ni ydyw oyflenwi Germani ag adroddiadau o'r hyn sydd yn cymeryd lie ar y mor. Enfyn Germani ei submarines" allan i gyflawni eu gwaith dieflig o suddo llongau nad 005 a fynont o gwbl a'r cweryl gwaedlyd sydd rhyngom a'r gelyn—llongau yn ami yn cludo eu beichiau o wragedd a phlant-ond er myned o'r "submarines" allan, nid llawer o honynt sydd yn dyohwelyd! Syrthiant hwy eu hunain yn aberth i nerth grymusach. Y Llynges Brydoinig sydd yn llywio'r lli', Y mae Germani wedi gwneyd camsyniadau enbyd mewn cyssylltiad a'r rhyfel-diolch am hynny!— ond o bob cam-gyfrif o eiddo Germani, y mwyaf o lawer ydoedd y eyniad trahaus-faich y byddai i allu morwrol yr Ellmyn gael y goreu ar y Llynges Bryd- einig. Fe wyr y Llyngesydd Tirpitz a'r Llyngesydd Ingenohl a'r Llyngesydd Von Behnke, a holl aw- durdodau llyngesol Germani, o ran hynny, fod diogelwch eu Llynges hwy yn dibynu yn bollol ar iddi gadw yn mhell o gyraedd nerth morwrol Pryd- ain Fawr. Britannia rules the waves Yr ydym wedi canu y penill filoedd o weithiau: ar ol dros flwyddyn gyfan o'r brwydro mwyaf ffyrnig welodd y byd erioed, gwyddom bellach mai gwir y dywediad. A siarad am y oamsyniadau goleddid yn Germani, nid y lleiaf o lawer ydoedd y drych-foddwl ffol fod gwahanol aelodau ein Hymherodraeth-yn mhob rhan o'r byd-yn dyheu am gyfleusdra i dori eu cysylltiad a'r 'hen fam-wlad. Y dybiaeth ydoedd y byddai'r 'Werddon godi mewn gwrth-ryfel ar un- waith; a dywedir fod y Llys-genhadwr oedd yn cyn- rychioli Germani yn Llundain, pryd y deohreuodd y gwrthryfel, wedi hysbvsu. Llywodraeth yr Ymer- awdwr William y byddai i ryfel gartrefol dori allan yn yr ynysoedd Prydeinig y foment y ceid y JSyddin ar y Cyfandir. Disgwylid yr un modd y codai yr India, Deheubarth Affrica, a rhai ereill o'r Trefe- digaethau Prydeinig, yn erbyn yr hen fam-wlad. Yn nhyb y German, yr oedd pob rhan o'r Ymerodr- aeth yn barod i waeddi yn erbyn Prydain Fawr, Drylliwn ei rhwymau a thaflwn ei rheffynau oddiwrthym." Ond ofer hollol oedd disgwyliadau y gelyn. O'r tu arall y bu. Ni welwyd erioed y fath frwdfrydedd i gynal, breichiau Llywodraeth ao Awdurdod a phan y cyhoeddodd Prydain ryfel yn erbyn Germani. Yn mhob rhan o'r byd-yn India, yn Canada, yn Awstralia, New Zealand, ac yn Neheubarth Affrica, fel pa le bynag y chwifiai y faner Brydeinig, caed deiliaid y Brenhin yn barod ac yn awyddus i hawlio y fraint o osod eu bywydau a'u hadnoddau at wasanaeth Prydain. A phan ddaeth yr amser i gludo y byddinoedd o bob cyfeiriad: lluoedd ar luoedd o longau mawrion yn llwythog o filwyr o eithafoedd y ddaear, dyna'r pryd y gwelwyd mai Llynges Prydain Fawr ydoedd mewn gwirionedd yn Feistres yr Heli. Heb on am y "pethau bychain ystyried rhyw un o gorchwyl anierth o ddwyn y eanoedd o filoeg- o filwyr o'r gwledydd pollenig i feusydd pwysicaf y frwydr. Cofii-r beth ddywedwyd am fawredd y gwaith gyf- lawnwyd adeg y rhyfel yn Neheubarth Affrica. Y pryd hwnw—rhyw bymtheg mlynedd yn ol, fe gludwyd tua chwarter miliwn o filwyr i ymiadd yn erbyn y Bweriaid. Oblegid fod Llynges Prydain Fawr yn feistres ar y moroedd fe gyflawnwyd y pryd hwnw y gorchwyl anferth. Dyna y cludiad mwyaf welodd y byd erioed. Ond er maint y gwaith y pryd hwnw y mae wedi ei daflu yn hollol i'r cysgod yn ystod y flwyddyn ddiweddaf. Y mae minteioedd mawrion o longau wedi croesi y moroedd o'r India i Ffraingc a Gallipoli yn cludo ugeiniau o filoedd o filwyr. Y mae minteioedd mawrion o longau wedi croesi y moroedd o Canada, ac o Aws- tralia, ac o New Zealand yn cludo canoedd o filoedd o filwyr Prydeinig i'r Cyfandir; y mae minteioedd o longau wedi croesi y moroedd yn cludo canoedd o filoedd o filwyr Ffraingc o Affrica i'r Cyfandir ao nid oes gyfrif ar y byddinoedd sydd wedi croesi y oulfor o Brydain. Pa le, medd rhyw un, yr oedd Llynges Germani, pan yr oedd yr holl bethau byn yn oymeryd lie ar y moroedd. Yr oedd Llynges Germani yn gorwedd yn glyd gartref, heb fentro d'od allan o'i diogelwch i gyfarfod nerth y Llynges Brydeinig. Yr oedd ein Llynges yn darian ddiogel i'n byddin ar y moroedd. Fel y dywedodd Syr Ian Hamilton, yr hwn sydd yn arwain ein byudinoedd yn Gallipoli:—" Y mae y Llynges Brydeinig wedi bod fam a thad i'r fyddin." Y mae ein Llynges wedi diogelu yr Ymerodraeth yn y cyfwng pwysig hwn, ac wedi bod yn rhwymyn undeb rhwng gwahanol ranau yr Ymerodraeth. Wrth edrych ar gwrs y rhyfel, pur naturiol ydyw gofyn, hefyd, paham nad ydyw Prydain Fawr wedi dioddef fel y mae Belgium a Ffrainc, a Rwsia, yn gorfod droddef. Sicr yw nid oblegid fod Germani yn caru Prydain yn fwy na'r rhai hyn. Ysywaeth y I erbyn Prydain y mae Hid a chreulondeb Germani yn llosgi gryfaf. Eto Belgium sydd wedi dioddef merthyrdod; yn Ngogleddbarth Ffraine y mae y trefydd a'r pentrefydd wedi eu hanrheithio; yn Rwsia y ceir miloedd o filldiroedd o wlad ffrwythlon yn gorwedd heddyw fel aniialwoh diffrwyth. Yr ydym yn nghanol y rhyfel fwyaf gwaedlyd yn hanes dyn. Y mae cynddaredd y gelyn y tuhwnt i bob- peth welwyd. ParotoJd ei arfau yn gryf yn ein herbyn, ac yr oedd ei fryd am flynyddoedd wedi ei osod ar ein gosod o dan ei draed. Eto nid oes gymaint ag un milwr Germanaidd wedi gosod gwadn ei droed i halogi ein tir ond odid fel carcharor! Paham hyn? Am y rheswm syml fod Llynges Prydain Fawr yn gorwedd rhywle yn y Mor Gog- leddol fel mur cadarn yn herio holl allu Ymerawdwr Germani i dd'od allan yn ein herbyn. Byddinoedd Germani, meddir, ydoedd y peiriant rhyfel mwyaf perffaith a chvflawn welodd Ewrob erioed. Trech na pheiriant milwrol Germani yw peiriant morwrol Prydain! Oblegid tra y mae Germani heddyw niegys wedi ei chaethiwo o fewn cylch y mae wedi ei halltudio o bob cwr arall o'r byd, ac nid oes llong Germanaidd faidd ddangos baner ei gwlad ar unrhyw for Y .mae Prydain Fawr yn rhydd: y mae marsiandaeth Prydain yn holl foroedd y byd yn dwyn nwyddau a chynyreh at ein gwasanaeth. Y mae Llynges Prydain Fawr yn feistres ar y Hi, ac yn sicrwydd am ein diogelwch. Am hyn yr ydym o dan rwymau diolch i'n har- weinwyd Seneidol a gwleidyddol; i wladgarwyr o bob plaid osodasant fuddianau y Llynges uwchlaw pob cweryl pleidiol, ac nid y lleiaf o'r cymdeithasau sydd wedi llwfurio yn y maes gwladgarol hwn yw Cynghrair y Llynges yn Llundain, sydd wedi bod am ddegau o flynyddoedd bellachlyn pleidio hawliau y Llynges, ac yn .galw ar y wlad i wneyd pob parotoad ar gyfer cyfwng fel yr hwn sydd heddyw wedi ein goddiweddyd. D. W.

CLYDEY

CLYDEY. WEDDIXG.—September 23rd, in the ancient parish church of Clydey. were united in holy matrimony, Mr. David Davies, of Coedcefnlas, Crymmych, in the parish of Whitechurch, Pem., and Nurse Bowen Jones, second daughter of the late Mr. and Mrs. Bowen Jones, of Drysgolgoch, Clydey. The bride was given away bv her brother-in-law, Mr. Thomas. J.P., C.C., Hendrewilym, Clydey, and was attended by his sister. Miss Bowen Jones, and her niece, Miss Nancy Thomas, as bridesmaids; while the bridegroom's nephew, Mr. William J. Davies, Penrallt, Trelech, acted as best man. The officiat'- ing clergy were the Rev. David Williams, rector of the parish, and the Rev. A. W. Jones, rector of Penrith (cousin of the bride). As the bridal party left the church, much throwing of rice and shoot- ing were indulged in.

ADRGDDIAD Y PWYLLGOR

ADRGDDIAD Y PWYLLGOR A BENODWYD GAN LYWODRAETH EI FAWRHYDI I CHWILIO I MEWN I'R UYHUDUIADAU 0 ERCflYLLWAITH AC YSGE^ER- DRA A DDYGWYD YN ERBYN Y FYDDIN GERMANAIDD. LPA[T AD.] AERSCHOT, MALINES, VILVORDE, A LOUVAIN. [Saif y trefydd pwysig uchod ar gorneli un o'r rhandiroedd mwyaf dymunol yn Bel- gium, yr hwn sydd yn mesur rhyw 14 milldir o hyd ac 8 o led. Gwlad wastad ydyw, lie y mae y tir yn hynod gyfoethog, a chynnwysa amryw bentrefi bychain a mawrion. Brithir hi hefyd gan ffermdai cysurus, a thrwy amaethyddiaeth yr ennillay rhan fwyaf o'r trigolion eu bywioliaeth. Louvain a Malines ydyw prif ddinasoedd y rhanair hwn. Am Louvain, gellir dyweyd ei bod unwaith yn un o'r dinasoedd mwyaf enwog a dyddorol ar y Cyfandir. Ganrifoedd lawer yn ol sefydlwyd yno Athrofa, yr hon, yn y canol- oesoedd, a fu yn attynfa i brif ddysgedigion y byd. Yno hefyd yr oedd llyfrgelloedd pwysig a gwerthfawr, lie y trysorid hen law- ysgrifau a hen lyfrau ammhrisiadwy. Gellir dweyd am Louvain ymhellach ei bod yr un mor anwyl a dyddorol yng ngolwg y Belgiaid ag ydyw Rhydychain a Chaergrawnt yng ngolwg ein cyd-wladwyr. Am sefydliadau o'r fath, nid ydyw y gwledydd lie y digwydd- ant fod, ond ymddiriedolwyr dros yr holl ddynoliaeth, yr hon yw eu gwir berchenog. Ffrwyth gorau dawn a gallu dyn, gorchest- waith ei athrylith mewn unrhyw gyfeiriad —pa un ai cerddoriaeth ai barddoniaeth, pa un ai cerfio, ai paentio ai archadeiladaeth,— nid eiddo unrhyw berson neu unrhyw wlad neillduol mo honynt: perthynant i war- eiddiad—i'r ddynoliaeth yn gyfangwbl. Felly trwy ddinystrio athrofa a llyfrgell- oedd Louvain. ac Eglwys Gadeiriol Rheims, a thrysorau o'r fath, darfu i'r Germaniaid ysbeilio'r ddynoliaeth, achosi colled anadfer- adwy i wareiddiad, a gwneyd bwlch yn nhryaor-bethau y byd nas gellir byth mo'i lenwi mwyach. Gwaith truenus ydyw y fath ddinystr bwriadol, a rhydd brawf mwy effeithiol o farbareidd-dra y Germaniaid, na hyd yn od eu hanfadwaith a'u creulonderau annesgrifia-dwy ar drigolion diniwed ac an- arfog y wlad-yn wyr, gwragedd a phlant! —Y Cyfieithydd.] Cyrhaeddodd y Germaniaid y diriogaeth hon tua chanol mis Awst, 1914. Gwrth- wynebwyd hwynt yn ddewr gan y Fyddin Belgaidd, yr hon ar y dechrcu a ennillodd y dydd arnynt mewn llawer ymgyrch, ond, y 15fed o Awst, ar ol i gaer olaf Liege gwympo, cymmerodd y gelyn feddiant o'r rheilffordd bwysig ag sydd yn rhedeg oddi- yno trwy Brussels i Antwerp mewn un cyf- eiriad, a thrwy Namur i gyffiniau Ffraingc, yn y cyfeiriad arall. 0 ganlyniad dylifodd y Germaniaid i'r wlad yn gyflym ac yn anorchfygol. Awst y 19fed, syrtbiodd Louvain i'w gafael heb unrhyw wrthwyn- ebiad. Ar yr un dydd cymmerasant fedd- iant o Aerschot, ar ol ymgyrch yr hon a barodd i'r fyddin Belgaidd encilio i gyfeiriad Antwerp. Awst 20fed cyrhaeddodd y gelyn Brussels, prif-ddinas Belgium., Nid oedd Antwerp neppell o ffordd-rhyw 215 milldir-ac yno, ar ol ymadael a Brussels, yr oedd prif-swyddfa y Fyddin, a sedd y Llywodraeth Belgaidd. Yn y diriogaeth a nodwyd, o'r 19fed o Awst ymlaen, cyflawnwyd pob math o an- fadwaith ac ysgelerdra yn barhaus, a rhodd- wyd o flaen y Pwyllgor bentwr mawr o dyst- iolaethau yn eu cylch. Pobl syml, gwledig, ac o ychydig addysg, yw y tykion, ac nid oeddynt yn sicr iawn o'r dyddiadau bob amser, felly y mae yn ammhossibl pender- dynu ar ba ddiwrnod y digwyddodd rhai o'r ysgelerderau. Ond y mae eu nifer mor fawr fel y bu raid gadael llawer o'r tyst- iolaethau allan hyd yn od o'r Attodiad. Y mae y prif ddigwyddiadau, er hynny, yn eglur ddigon, ac ymgrynhoant o amgylch tri dyddiad yn neillduol,—Awst 19fed a'r 25fed, a Medi llfed. Nodwyd dyfodiad y Germaniaid i'r rhan- barth uchod, Awst 19fed, a galanasdra yn barhaus, a llawer math arall o anfadwaith mewn amryw fannau megys Aerschot, Gelrode, a phentrefi eraill. Awst 25fed rhuthrodd y Belgiaid allan o amddiffynfeydd Antwerp ac ymosodasant ar y Germaniaid yn Malines gyrrasant y gely i o'r dref a chymmerasant feddiant eilwaith o lawer o'r pentrefi cyfagos. Ychydig amser cyn hyn cawsai y Germaniaid eu curo yn ol oddiwrth Fort Fleron, ac mewn canlyniad ymosodasant, ar unwaith, ar y trigolion anarfog gan gyflawni nifer o lofruddiadau ac ysgelerderau eraill. Yr un modd y tro hwn, ar ol colli'r dydd yn Malines, ymosodasant yn ffyrnig ar y boblogaeth gyffredin, i ddial arnynt hwy am y gurfa a gawsent gan y fyddin Belgaidd. Y mae pentwr o dystiol- aethau i brofi hyn. Yr oedd canlyniadau brwydr Malines yn waeth na dim a gymmer- asai le o'r blaen. Yn y lie cyntaf, llofrudd- iwyd lliaws mawr o'r trigolion gan y fyddin Germanaidd tra yn encilio trwy y pentrefi ar hyd a lied y wlad. Yn yr ail le, arwein- iodd brwydr Malines i'r galanasdra, yr an- rhaith, a'r llosgi yn Louvain. Ymddengys i warchodlu Germanaidd Louvain gamgym- meryd eu cydfilwyr, y rhai oeddynt ar encil o flaen y Belgiaid, ac iddynt danio arnynt. Hwn oedd yr esgus dros ddinystr Louvain, yr hon nid yw mwyach ond pentwr o adfeil- ion. Yn y lie olaf, sefydlodd y Germaniaid "reign of terror" yn y parthau hyny o'r dir- iogaeth ag oedd etto yn eu gafael. Llosg- wyd llawer o dau, aa yspeiliwyd yr oil a gyn- nwysent. Clowyd cannoedd o garcharorion mewn eglwysi a gyrrwyd rhai o honynt o un pentref i'r llall. Dygwyd rhai o honynt hefyd i Louvain, lie yr unwyd hwynt a mintai o garcharorion o Louvain ei hun, a gyrrwyd yr oil o honynt i Germany a man- nau eraill. Medi llfed bu rhuthriad llwyddiannus arall o Antwerp, a gyrrwyd y Germaniaid allan o Aerschot yn groes i'r afon Demer. Mewn canlyniad llofruddiwyd llawer o'r trigolion yn y pentrefi y rhai wedi hynny a adennillodd y fyddin Belgaidd oddiwrth y Germaniaid. Y mae yr esgelerderau hyn yn debyg iawn i'r rhai a gymmerodd le yn Hofstade a phentrefi eraill mewn canlyniad i frwydr Malines. Rheol gyffredin y Ger- maniaid oedd ymddial ar y trigolion anarfog, pryd bynnag y trechid hwynt gan y fyddin Belgaidd. (Rlioddir mailylion o'r anfadwaith y cyf- eirir atto uchod yn ein rhifynau nesaf.— Y Cyf.) (I'w barhau.)

Y GOLOFtf FARDDOi

Y GOLOFtf FARDDOi. (Gan "Tal.fynydd.") DEIGRYN AR FEDD HILDA. Mewn cydymdeimlad a Mr. a Mrs. Evans, Swyddfa'r Llythyrdy, Llanymddyfri, ar farwolaeth sydyn eu hanwyl Hilda. Mor sydyn cipiwyd Hilda faoh O'r aelwyd glyd i'r wynfa fry! Profiwydai gwedd ei gwyneb iacn Flynyddau iddi gyda m, Ond gwywo fel y lili wnaeth .Ylag zlgwr(" yr haul-er dwfu Jrlitad; Ac O! mor llymed oedd y saeth Drywanodd galon mam a thad 1 Anhawdded oedd i dad a mam Ei gollwng i ddyfnderau'r glyn! Er oredu n gryf na clial 'r un cam Ym mreiohiau ei Gwaredwr Gwyn; Bydd yn Ei fynwea mwy yn iach, Yn rhodio palmant aur y Nef Ynghyd a myrdd o berlau bach Ddisglaeriant yn Ei Goron Ef. Blodeuyn prydferth iawn oedd hi; Wnai gyloh eioh aelwyd fach yn lion; Yn ei hymweliad byr a ohwi, Rhodd brofiad newydd iawn i'oh bron: Os dygodd leau yn Ei gol Eich Hilda faoh i wlad y dydd, Fe erys adgof byw o'i hoi Yn nyfnder eich calonau prudd. Ei geiriau ffel, ali throion bach Arhoeant yn y oof yn hir; Bydd gwenau lion ei gwyneb iach Ar leni adgof byth yn glir; Os trom, a garw ydyw'r groes, A Jw'r y pydew'n ohwerw'i flas, Mae balm wrth law i laeau'r loes, Ac Un bereiddia'r dw'r a'i ras. Llanyniddyfri. D. J. HoWELLS. CYFLWYNEDIG I Dr. Griffiths, Henblas, Cydweli, ar yr aohlysur o gyflwyno anrheg iddo gan Gymdeithas y Red CrosB yng Nghydweli, Awst 21ain, 1915. Hawdd canu can i'r meddyg da, A'i wenau'n ha' heolydd, Boed iddo flwyddi hir i fyw, A Duw yn gadarn Noddydd. Mae Dr. Griffiths, enwog wr, Yn dw'r i dref Oydweli; Ei chymwynaswr ydyw ef, A'r dref fyn ei glodfori. Mae'n taenu oysur yn mhob man, A'r gwan mae'n galonogi, Mae yn y plas a'r bwthyn tlawd Yn frawd ay'n llawn tosturi. Meddygon man sydd yn y dref, A'u lief i'n hysbrydoli; Pwy ddysgodd y meddygon man, Ond meddyg glan Cydweli? Derbynied heddyw'r anrheg hon, Curiadau bron sydd ynddi, A melys sain yn nefol gloch Croes Goob hen dref Cydweli. Bu'r meddyg mawr o uohel draa Mewn bias yn hau daioni, A'i lan ddysgeidiaeth yn y nos Ddwg wawrddydd dlos i'n Uonni. Cydwili. E. J. HEBBEKT. BALM AWEN. Cyflwynedig i Mr. D. Cilgarn Jones, Goitre, Llan. llwni, ar ol colli ei anwyl fam. Mae'r byd yn wag, mi wn,— Y gwanwyn fel heb Ebrill, Dy galon dan ei phwn, A'th delyn heb ei phenill! Pan gollaigt gynghor tad Ar ganol gorchwyl bywyd, Cest gwmni mam oedd fad Pryd hynny yn yr adfyd. Pan ddaeth ei noswyl hi,— Dywylled oedd y llenni! 'Doedd da,grau brodyr ou Yn gloyw'r fawr o'u dellni. Dy ofal fu yn fawr Am dani lawer blwyddyn; Ond boddlon fyddet nawr I ddyblu'r aberth wedyn. Nid gomedd deigryn 'rwyf 'Does dim mor bur a dagrau! Rhoi balm i leddtfu'th glwyf Yw neges ber fy odlau. Wrth oedi dan yr yw, Tro dyner adswn hireth, Yn nodyn newydd byw Yng nghalon can a phregeth. Daw awel gwlad yr hedd I grynnu brig yr ywen, A hwnt i lenni'r bedd Mae gwawr tragwyddoldeb heulwen. T. H. T. BAROMETER JINGLES. To accompany the Wedding Bells of Mr. David Evans, Abernaintfawr. Talley, and Miss S. A. Jones, Shustock Hall, Birmingham, 8th September, 1915. 'Tis a beautiful morning, you happy young pair! But the glass will not always remain at SET FAIR; Sometimes it will, probably—possibly, range And skip off over FAIR and down over CHANGE. There's no very great harm if it lowers to RAIN; A brisk little hower is a positive gain: But when MUCH RAIN is threatening, take time to consider, There's something abnormally wrong with the weather! And, if by some chance to wild STORMY it goes, And you feel quite fed up with worries and woes, Take it calmly, young people, and think of the lining. 'Tis silvern, I ween, and turns calm in the morning. In hort-tr.v avoid to get up VERY DRY, And of STORMY foul weather beware and fight shy. Work out your life's journey to the happy refrain WhicH rings out the changes 'twixt FAIR weather and RAIN. An old friend of both families. wishe§ you well, So haste to the wedding—there goes the first bell.

Advertising

HYSBYSIAD. YN AWR YN BAROD Y Pedwerydd Rhifyn o HANES Y RHYFEL EWROPEAIDD PRIS 3c. TRWY'R POST, 3(J. BLAENDAL. Mae ychydig gopiau eto ar law o'r rhifynau blaenorol, ond gan na argreffir ychwaneg dylid danfon archebion ar unwaith cyn eu gwerthir allan Bydd y rhifynau hyn, ynghyd a'r rhifynau dilyi ol, yn grynhodeb cyflawn ao eglur o'r Rbyfe, fwyaf a welwyd erioed. Brithir yr Hanes a darlun iau ardderchog. PEIDIWCH OBDI-MYNWCH GOPIAU AR UNWAITH. Ar vwtk 1M mA Lyfewsribwp.

LLANLLWNI

LLANLLWNI MARWOLAETH.—Noe Sabbath, Medi 19eg, sm- adawodd un o breswylwyr mwyaf tangnefeddus ein hardal a'r fuchedd hon, yn mherson y diweddar Mrs. Davies, Cwmeeiliog. Cof genym ei gweled hi a'i phlant bychain yn dyfod i Gwmceiliog, a hyny rhyw dair-biynedd-ar-hugain yn ol. Yr oedd i newydd golli ei hanwyl briod a mab bychan yn ei chyn-gartref, set Nouadd, ger Ceinewydd. Yr oedd wrth symud yn ol yma yn dyfod megys o dan aden ei thad a'i mab, sef y diweddar Mr. a Mre. J. Davies, Abercwru. Nid hir y bu yma yn ei chartref cyn i storom arall ei goddiweddid. Br fod gonym y parch dyfnaf i'r plant oil, eto credwn fod un yn rhagori yn eu plith, sef Sarah Jane. Yn wir yr oedd yn mhell uwchlaw plentyn cyffredin; ond wele angeu yn dyfod a'i chipio o i chartref clyd a be* chysurus, gan chwalu gobeithion disglaer a chysu. y toulu ar unwaith. Diamheu fod y fam, er hyny, wedi edrych ar yr ochr oleu, a sylweddoli ei bod wedi myned i well cartref. Erbyn hyn wele kithan wedi canlyn, gan adael tair merch a dau fab, ynghyd a dau fab a dwy ferch-yn-,tighyfraith i alaru ar ei hoi. Mary Anno yn unig sydd heb ymsefydlu yn y byd, sef y ferch ieuengaf, yr hon oedd gartrel gyda'i diweddar fam. Fel cymydogee yr oedd Mrø. Davies yn un o'r dosparth goreu. Er bod yn ei hymyl am flynyddoedd meithion, ni chlywsomi hi yn dweyd gair angharedig am neb erioed. Ceil: rhai yn dawnsio er enill ffafr f cymydog hwn a's cymydog arall, ond mae arnynt eisiau pen rhvw loan neu gilydd cyn y diwedd. Yr oedd hi yn annhraethol uwchlaw y pethau yma, ac hyderwn fod ei phlant yn ei dilyn yn y pethau vma, y. gwnawn ninau fel ardal hefyd geisio ymdebygu idclio; Dydd Iau, dan arwyddion o alar cyffredinol, heb- ryngwyd yr hyn oedd farwol o honi i gladdfa Capel- y-Groee, set hen gladdfa'r teulu. Gwasanaethwyd yn y ty gan y Parch. J. Davies, offeiriad Eglwys y plwyf, llo y bu yn aelod ffyddlon, ao yn Capel-y. Groes gan y Parch. J. Davies. Alltyplacoa. Nodded Duw fyddo dros y teulu yn eu trallod blin.

LLAKBYSSILI0G0G0

LLAKBYSSILI0-G0G0 SAKT MARC, GWENLLI.—Dydd Gwener, Medi 24ain, bu cyfarfodydd diolchgarwch am y eynhauai yn Eglwys St. Marc. Gwe.nlli. Cafwyd gwasanaetb am 2 yn y prydnawn, ao hefyd am 6 yn yr hwyr. V g*wahoddedigion eleni oedd y Parchn. E. D* Henry, B.A., ficer Llandyssul, a D. Evans, B A curad Llanllwchaiarn. Yn y prydnawn pregethodd Jlr. He-Dry bregeth darawiadol i'r amgylchiad i gynnulleidfa astud; ao eto, yn yr hwyr, pregethodd ef a Mr. Evans. Yr oedd yr adeilad am 6 ynl orlawn-pawb o bob enwad wedi dyfod ynghyd i gyd-ddiolch am y cynhauaf toreithiog ydym wedi gael, yn ogystal a'r hin ddymunol gafwyd i'w gasglu i ddiddosrwydd. Yr oedd yr Eglwys wedi ei haddurno yn ddestlus iawn gan Miss Daviegfc Moylach, yn cael ei chynorthwyo gan chwiorydd ereill. Cymerwyd y rhanau arweinial gan y Parch, J. Morgans, B.A., ficer y plwyf, a chwareuwyd aB yr organ yn ystod y ddau gyfarfod gan Misses HL Davies a M. J. Davies. Boed bendith arosol i ddilyn. ARWEP.THIADAU.-Mao rhain yn llnosog iawn yn yr ardal eleni. Hysbysleni sydd yn britho y parwyd- yatl yn mhob man. Dywedir fod myn'd ar yc anifeiliaid, ond nad yw y cnydiau ddim <,ystal.

LLANSAWEL

LLANSAWEL WELCOME TO NEW PASTOR.-The Rev. Ellig Wil- liams has just entered on his ministerial duties as pastor of Bethel, Llansawel, and Rhydowmerau C.M., Churches, and officiated at the services last Sunday, week. The parish and district in general extend toi Mr. Williams a very cordial welcome, and trust that he will be very happy in their midst. May his efforts be crowned with great success in the Master a Vineyard. BIBLE SOCIETY.-The Rev. Crwys Williams national Crown bardl, of Swansea, formerly of Brvnmawr, addressed a well attended meeting at Shiloh Ind. Chapel on Tuesday, tho 14th Sept., on behalf of the Bible Society. The meeting was well attended by Church and Chapel people. The Rev. D. B. Richards presided. Mr. Davies, Tyny- owm, the local secretary, read the aocount of previous year's work, and Mr. Thomas, Maeallan, treasurer, also spoke. The address was very much enjoyed, the glowing language of the noted bard adding much to the prosperous account given of rnu WOrk the Society in heathen lands. Miss Thomas, Bailyvicar, presided at the organ. The Rev. Ellis Williams, the new pastor of Bethel, C.M. Churoh, was present, and a very hearty welcome was given him. Hearty thanks were accorded to the collectors and officials. ORDIATJON.-Amongst those ordained bv the w u r! s last Sunday week wag Mr. Walter Ceoil Leigh Davies of Penvbailv House, youngest son of the late Mr. and Mrs. Watkin Davies, Penybaily Farm, Llansawel, to the curacy of Llan- dyssilio and Egremont (Clvnderwen. Pem) Mr Davies is a brother of the "late Rev. Evan Davies, B.A., car of nighfield and Jondaregan, Queens- land (formerly curate of Skewen. Neath), who emi. grated on account of delicate health, and whose early death at the age of 26 after such a brilliant scholastic career was so much deplored. Mr. Davies is a cousin of the Rev. E. T. Davies. M.A., Pen- castle, and the Rev. T. Aneurin Davies, B.A., Brecon. May he be blessed with health and pros- perity is the desire of his hosts of friends.

LLAHYBM

LLAHYBM SCHOOL TREAT.—A very enjoyable afternoon was spent at Llanybri Schoolroom on Friday, the 17th ult. With their usual generosity the Coombe family remembered the children again this yeaT. This event is anxiously looked f-orward to by the youngsters, and hundreds of old scholars have a joyous recollection of the Coomb treat. The parents and all interested in the children's welfare greatly appreciate the kindness of the family at Coomb. On assembling in school, cheers were raised for Mrs. Morris and Lady Philipps for their continued generosity. The following ladies attended at the tables and helped to make the treat a success:— Mis. Evans, Coomb Mill; Miss Francis, Down cl Farm; Miss Williams. Spring Gardens; Miss A. Evan. Llandilo Farm; Miss Howells. Plasnewvdd; Miss Reos. Cwmllanwybyr; Miss Williams, Rock Cottage, and Miss Williams T'arcnwo.

Advertising

Take Tbougbt concerning your digestion. Con- X C sider how essential it is that so im- y X portant a function should be main- A # tained unimpaired and constantly £ equal to the demands made upon < it. While it is generally true that V a sound digestion implies good C health, it is always true that a i X weak or impaired digestion means N # in greater or lesser degree—a v poor state of health. The joy of per- v feet health cannot be experienced i while the digestive organs are at ) fault or out of order. How import- ant it is then to "take thought" with K regard to your digestiont But this is not your whole duty; you cannot N } improve your health simply by C thinking about it. You must J a suitable medicine when there X are symptoms that the condition y { of your digestive system demands V ) attention. Baecham's Pills are a # great digestive medicine. They f X are carefully prepared with the y special purpose of assisting Nat- X X ure to maintain for you a strong { y and healthy digestive system, f vital importance to you; keep it X right by taking BEECHAM'S PILLS Sold everywhere in boxes, # .r