Teitl Casgliad: Carmarthen journal and South Wales weekly advertiser

rhifyn: First Edition

Sefydliad: Llyfrgell Genedlaethol Cymru

Hawliau: Nid yw statws neu berchnogaeth hawlfraint yr adnodd hwn yn hysbys.

Gwylio manylion cyfan

Cyntaf Cynt Llun 2 o 8 Nesaf Olaf
Full Screen
17 erthygl ar y dudalen hon
BRONGEST

BRONGEST. CLADDEDIGAETli.-Dydd Sadwrn diweddaf daeth tyrfa luosog ynghyd i hebrwng gweddillion Mr. Ben. James, Top Is11f, i gladdfa Bryngwenith. Dioddefa ''r ymadawedig, yr hwn oedd yn 37 mlwydd oed, oddiwrth ei galon. a daeth adref o Mountain Ash tua dau fis yn ol. Gwasanaethwyd yn y ty, a phregethwyd yn y capel gan ei hen weinidog, y Parch. John Phillips, yr hwn a gvfeiriodd yn deim- ladol at ragoriaethau Mr. James. Yr oedd yn ffyddlon meddai, yn yr holl gyfarfodydd crefyddol, ac yn flaenllaw iawn yn y cyfarfodydd diwylliadol. Ni foddlonid yr aelodau hyd nes v byddai ef wedi traethu ei farn ar y pwnc. Yr oedd yn golled fawr i'r eglwys ar ei ol. Yr oedd nifer fawr wedi dyfod o Mountain Ash i ddangos eu parch tuag ato. Gweinyddwvd ar lan y bedd gan y Parch. Dan Evans. Y prif alarwyr oeddent ei ddau frawd a'u teuluoedd,-Mr. John James, Top Isaf, a Mr. Owen James. Penarfawr. ynghyd a nifer o berthynasau agos ereill.

Advertising

HYSBYSIAD. YN AWR YN BAROD Y Pedwerydd Rhifyn o HANES Y RHYFEL EWROPEAIDD PRIS 3c. TRWY'R POST, 3ic. BLAENDAL. ae ychydig gopiau eto ar law o'r rhifyoau blaenorol, onJ gan na argreffir ychwaneg dylid danfon archebion ar unwaith cyn eu gwerthir allan Bydd y rhifynau hyn. ynghyd a'r rhifynau dilyr ol, yn grynhodeb cyflawn ao eglur o'r Rhyfe fwyaf a welwjd erioed. Brithir yr Hanes a darlun iau ardderctiog. PEIDTWCH OEDI-MYNWCH GOPIAU AR UNWAITH. Ar werth gan ooil Lyfrwortkwrr. c o | J the changeable weather that geta at that "weak «pot" in your chest, and sows the aeed of bronchitis, pleariaj, and pneumonia. DON'T forget that maajr lung troublea start from a 1 pain in the chest or soreness at the back of the mouth. DOH'T forget the reason f°r t*—that from the back 1 mouth and along the throat, bronchial tubes, right down into the lungs there is a Twt wCrtfejC lining membrane which is XUI»MP<« yery sensitive indeed to cold and chilL It is from infUm- mation of this tender tissue that chest complaints spring.. DON'T neglect the earhr symptoms of bronchitis, such as sore throat, that dry tick- ling cough, chest-soreness, or shortness of breath. DON'T forget that Peps are J unique breathe-ableimedicine -that is, one breathed direct into throat and lungs, and that more beneficial than any liquid cough mixture that is merely I swallowed into the stomach. 7we DON'T forget that keeping 0kb ,6 a box of Peps handy may save N you pounds in doctors' bills. I

Y WYNTYU LENYDDOL

Y WYNTYU LENYDDOL Yr ydym yn ddiolchgar iawn i "Gwiiym Bowy" am ei garedigrwydd yn danfon i ni gopi o benillion dyddorol. Y maent yn enghraifft fyw o'r modd yr oedd rhai o'n hen deidiau yn treulio eu horiau ham- dden. Tybed a yw yn bosibl cael yclivraneg o honynt? Dyma'r adeg y gvvelid vr hen feirdd yn eu gogoniant-pan yn ymgodymu a'u gilydd. Dyddorol hefyd ydyw "wyntellaid" Nemo a Quidam. Sylwer ar y dull mini-og oedd gan yr hen feirdd o wawdio:— Shon a Shan a Shanco Yn byw mewn bocs dybaco." Digon tebyg mai cvfeiriad oedd yma tuagat rai yn trigo mewn bwthyn afresymol o fychan. Ar wahan i'r gyffelybiaeth watwarus, y mae'r gwpled yn un hawdd i'w chofio a thrwy hyny yn fwy gwerth i'r amcan oedd gan y bardd direidus mewn golwg. Yr oedd yr hen feirdd yn "masters" mewn gwatwareg. -Y GOL. Ma mochyn Deio'r Te-man Yn wath na'r ysbryd aflan; Fe lyncodd bownd o sebon gwyn Ar Jack Penbryn i hinan. Fe waeddwyd am boliceman, I'w dynu mas o'i safan; Fe waeddwyd Hei! fe waeddwyd Ho! Nes crynu tai Cwmcafan. Haner call yw'r calla', Mae lie i tithau wella. Peth meddal yw mcddwl, 'Nenwedig i benbwl. Mae Chamberlain Yn ddyn clen; Os yw mewn oed, Nid yw yn hen: Os yw yn gall, Nid yw yn ddall; Gwg ar un llygad, A dim ar y Ilall. Gyru, gyru i ffair Rhos, Myn'd oyn bore, a nol cyn no§. Mae Enid fwvn a finau Yn mynd i Lundain Glammai; Os na chawn y ffordd yn rhydd, Fe neidiwn dros y cloddiau. Shon a Shan yn byw'r un ty, Rhosto'r gath a berwi'r ci. Shon a Shan a Shanco Yn byw mewn box dybaco. Mi af i Lundain Glammai Os byddai fyw ac iach; Arosa'i ddim yn Nghymru, I dori nghalon fach Mae arian braf yn Llundain, A swper gyda'r nos; Beth na cha'i ddim yn Nghymru, Nes bod hi'n ddeg o r gloch. Dai Pantrodyn, Fel pyagodyn, Aeth i'r allt I dori polyn. NEMO A QUIDAM. [Yr ydym wedi tynu allan un darn o'r uchod, ao yn ei gadw ar gyfer y perawd o hen arwyddion.—Y Gol.j Wele fel yr oedd beirdd y cynoesau yn difyru eu hunain ar hirnos auaf. Pan oedd y cwmni wrth y tan gyrid un bardd allan, a rhaid oedd iddi orch- fygu y bardd oedd tufewn cvn y cawsai agoriad i ddyfod i mewn. Ar ol iddo lwyddo i wneyd hyny, gelwid ef i mewn, ac elai y llall allan. Wele enghraifft o'u cyfarchiadau:— Morris Ifan (tuallan)- Fe hoffwn inau dd'od i'r ty. Mae'r anwyd yn fy rhynu; Pe bae chwi allan efo fi, Go anhawdd fyddai canu. Jofin Howel (tufewn)- Wel Morris Ifan, druan dro, Mae'r drysau wedi d'rysu; lac'r rhew-wynt wedi rhewi'r clo, A ddaw hi'n feiriol foru?- Morris Ifan (tuallan)- Mae'r rhew yn toddi dan y to, Mor gynes ydyw'r canu; Mi roddaf gan trwy dwll y do, Feallai'r egyr felly. Ystyria'r cwmni fod Morris Ifan wedi curo, a gyrir John Howel allan yn ei le. Rhaid iddo yntau guro y bardd sydd tufewn yn awr cyn y caiff ddych- welyd. John Howel (tiiallan)- Wel, dyma finau fel efe, A'm trwyn yn dechreu glasu; A Morris Ifan yn fy lie, Wrth gynes dan yn canu. Morris Ifan (tufewn)- I wel d y lleuad, dos i'r llwyn A dwed dy gwynion wrthi; A dyro dro i ben dy drwyn, I wel'd yr haul yn codi. John Howel (tuallan)— Rho di dy drwyn o dan y drws, A thafl oddiar ei fachau; Mae n ddigon hir i wneyd am dro, Yn drosol dan y drysau. Afraid ddweyd i'r olaf haeddu mynediad i mewn. GWILYM BowY.

TRELECH

TRELECH. MARWOLAETH.—Blin iawn genym gyfnodi marwol- aeth y chwaer Martha Jones, anwyl briod Benjamin Jones,' Llainfawr. o'r plwyf uchod, vr hyn a gym- erodd le boreu dydd Gwener, Medi 24ain, yn ddi- symwyth iawn, pan ond dwv a deugain oed. Dydd Mawrth canlvnol daeth torf luosog ynghyd i dalu y gymwynas olaf iddi drwy hebrwng ei gweddillion marwol i orwedd yn eglwys Penybont, Ie y bu yn aelod ffyddlon am flynyddau lawer. Gwasanaethwyd yn y ty cyn cychwyn gan y Parch. D. Peregrine, B.A., Trelech. yn dyner iawn, ac yn y capel ac ar Ian y bedd gan ei gweinidog. sef v Parch. J. Lewis, Blaenycoed, yn effeithiol iawn, a bydded i'r Arglwydd i gysuro ei phriod hoff a'r anwylaid bach sydd wedi cael'eu gadae! i alaru ar ei hoi. gan fyw yn y gobaith v cant gvfarfod eto mewn gwlad lie nad oes galar na thristwdh o'i mown.

Y GOlOFN FARDDOL

Y GOlOFN FARDDOL (Gan Taifynydd.") ODLAU COFFA A.m Margaret Anne,, merch Mr. a Mrs. Griffiths, Tanybryn, Penboyr, yr hon a fu farw Awst y 30ain, 1915, yn 4 mlwydd oed. Ymwelodd gclyn creulon A thculu Tanybryn. A drylliodd eu gabeithion O'ent ddoe mor ddisgiaer wyn: Yn groes i'w disgwyliadau, Daeth tristwch prudd i'w rhan; Collasant yn yr angau En hanwyl Margaret Anne. Angyles fwyn y teulu, A'r deca' fu erioed, Gymerwyd at yr Iesu, Cyn cyrhaedd pum mlwydd oed: Ehedodd uwch goktiali Yn gynar,—mawr ei braint, I wlad yr aur delynau, A chynulleidfa'r saint. Nac wylwch fel heb obaith, Ond ewch yn mreichiau ffydd; Mae i'r dywyllaf noswaith Ei disglaer foreu ddydd: Er colli'ch Maggie anwyl, Er dyfned ydyw r clwy', I wy Mae heddyw yn eich disgwyi Lie ni raid 'madael mwy. Porthrhyd. W. P. REE8. LLONGYFARCHIADAU I Mr. David Thomas, Ysgrifenydd, Horeb, Cas- llwchwr, ar dderbynniad Tysteb ar ei ymddiswydd- iad. Da yw torri ambcll flodyn I bersawru llwybrau'r sant, Yn lie 'u cadw oil i'w angladd Pan yn dwyn ei goxph i'r pant: Gwywa'r blodau ar y beddrod, Buan collan t eu hoil les; Ond gwna tysteb lonni'r galon Fel can adar ar y tes. Llwyr deilyngai Dafydd Thomas Dysteb dda am wneud ei waith; Gyda chalon hawddgar onest, Gedy'i swydd heb arno graith: Ysgrifennodd anerchiadau I genhadon Iesu Grist, Am fugeilio eglwys Horeb, Mewn llawennydd, nid yn dnst. Ysgrifennodd at y brodyr I'w gwahodd i Horeb gu; Doniau Dc' a Gogledd hefyd, Ar ei arch, a ddoent yn hy': Bum fy hunan yno droion Wrth fy modd bob tro yn wir; Nid wy'n cofio Dafydd Thomas 'Rioed yn Tynnu gwyneb hir. Un o fil yw'm cyfaill bynaws, Dyn o weld, a dyn o waith, Dyn peryglus i ragrithiwr 'Nebydd ef cyn aniser maith: Treiddgar ydyw ei olygon Megis eiddo eryr chwim; Gwel i'r pellter, ac i'r dyfnder, Gydag un edrychiad llym. Un o fil yw Dafydd Thomas, Un a lyn yn well na brawd, Cyfaill ydyw mewn cyfyngder, Cyfaill hen bregethwr tlawd: Llawenycha weld ei gyflog Wedi codi ar ben mis; A thristha ei galon serchog 0% bydd iddi fyn'd yn is. Un o fil yw mewn teyrngarwcb, Gwyliau enwad gar yn fawr; I'r Gymanfa a'r Cwrdd Chwarter, Mae yn ffyddlon ar y 11awr: Selog yw dros deyrnas Iesu Yn ei ardal dlos ei hun, Gweithia'n ddiwyd gyda llwyddiant I ddyrchafu Mab y Dyn. Cyfaill calon ei weinidog Yw fy nghyfaill 'rhyd ei oes; Canmol wna ei weinidogaeth Byth nid arfer dvnnu'n groes; Mae yn hoffi muriau Horeb, Mae yn rhan o'i fywyd ef, Angel Horeb yw'i weinidog Drosto beunydd cwyd ei lef. Gair o gynghor rof i'm cyfaill Wrth ymddeol o'i hen swyJd, Peidied cilio i'r encilion, Y mae hynny yn waith rhwydd; Na, fy nghyfaill, dal i weithio, Gyda sel, hyd derfyn d'oes Dros Waredwr roes ei hunan Drosom ni ar bren y groes. Dal i weithio dros dy Geidwad Annwyl gyfaill, hyd dy fedd; Paid rhoi fyny gweithio drosto, Yn ei waith mae nefol hedd: Cynorthwya dy olynydd, Os daw hynny i dy ran, Er mwyn llwyddiant eglwys Horeb; Cei fyn'd adref yn y man. Cefaist dysteb dda ragcroi Gan edmygwyr lien yn llu; Ond cei wobr gan yr lesu Yn haeddiannau Calfari: Ti enillaist Dysteb Horeb Am weithgarweh flwyddi maith Gras i ti fyJd coron Iesu Wedi cyrhaedd pen dy daith. Cei, fy nghyfaill, ti gei goron, Gan yr Iesu Brenhin nef; Brenhin fyddi di dy hunan Drwy ei' olud grasol ef: Dydd dy dysteb a aeth heibio, Rhestrir ef mhlith pethau fu; Dydd dy goron sy'n d'od eto Crist ei hun a'i rhydd i ti. Aberteivi. T. ESGEB JAMEB. B'LE MAE R LLYNGES? Llu sy'n gofyn. B'le mae'r Llynges? Bakhder Prydain gwych ei hanee; 'R hon fu'n ffydlon am hir dymhor 'N gwylio glannku llawer goror. B'le mae'r Llynges chwiiio'r gelyn Rhwygo tonnau, lluchio ewyn, Tra'n aredig trnvi y dyfroedd Ddydd a nos, er lies y lluoedd B'le mae'r Llynges? cadw'n agor Ddrws y porthiadd, gwylio'i drysor; Cadw'n rhydd gudd ffyrdd yr eigon,— Llwybrau baia y trigolion. B'le mae'r Llynges: nid ymguddio Mewn cilfachau i lofruddio, Neu ymoeod yn llechwraidd Ar bysgodwyr diymgeledd. B'le mae'r Llynges? yn ymosod Ar y Twrc, nes peri difrod; Chwalu'n ddarnau gaerau'r geiyn Agor ffordd i Gaercystenyn. Llawen ydym yn ein Llynges Y mae iddi ei hir hanes; Hwylio tonnau moroedd llydain Dyna b'le mae Llynges Prydain. Tredegar. W. LLEWELLYN.

YSTRAD MEURIG

YSTRAD MEURIG. CYFARFOD DIWYLLIADOL.—No, Sadwrn diweddaf, y cynhaliwyd cyfarfod Cymraeg cyntaf y tymor hwn o dan nawdd y gymdeithas uchod, pryd y llywydd- wyd yn d'deheuig gan y prif ysgolor, Mr. Griff Morgan. Y pynciau i ddadlu arnynt y noson hon oeddynt, Pa un ai y Zeppelin neu ynte y Sub- marine sydd fwyaf dinvsliriol? Cymerodd Mr. T. A. Davies oohr y Zeppelin, a Mr. J. D. Davies y submarine. Cafwyd areithiau c-anmoladwy gan y Jdau. Siaradodd ainryw o'r brodyr ereill wedi hyn yn hynod effeithiol. Pan ranwyd y ty. cafwyd bod y mwyafrif dros ddweyd mai *y submarine oedd fwyaf dmystriol. Terfynwyd cyfarfod l'lwyddianus iawn trwy ganu "Hen Wlad fy Nhadau," y solo yn cael ei chymeryd gan Mr. Ted.'lshmael. LLWYDDIANT.—Da genym allu hyspysu fod Mr. Idwal Jones a Mr. T. M. Hughes, dau o efrydwyr Ystrad Meurig, wedi bod yn llwyddianus i basio yr arholiad sydd yn eu galluogi i fyned i Golee Dewi Sant, Llanbedr. Yr ydym yn dymuno pob llwydd- iant iddynt yn y dyfodol. -0--

ROYAL ACADEMY OF MUSIC

ROYAL ACADEMY OF MUSIC. The Semi-Annual Metropolitan Examination of Musical Composers, Performers and Teachers will be held at the Academy during the Christmas vaca- tion. Successful candidates are created Licentiates of dvhe Royal Academy of Music, and have the ex- clusive right of appending the letters L.R.A.M. to their names. During the last ten years, 11,482 candi- dates have presented themselves for this examina- tion, of whom 3,427 have passed, cr an average of nearly 30 per cent. The last day for entry for the forthcoming examination is 30th .october. Syllabus, entry form, and further information may be ob- tained from the Secretary, Royal Academy of Music, Marylebone-road, London.

Advertising

Bthe best baking powder in the WORLD. a ORWICKS Economical for Apple Dumplings & Suet Puddings

CARMARTHENSHIRE PUBLIC HEALTH COMMITTEE

CARMARTHENSHIRE PUBLIC HEALTH COMMITTEE INFANTILE MORTALITY IN TnH COUNTY. A meeting of the Carmarthenshire Public Health and General Purposes Committee was held at the County Offices on Tuesday, Mr. H. Junes-Thomas, Llanfynydd, presiding. THE POTATO WART DISEASE. Deputy-chief Constable Evans in his report stated that Inspector Davies reported the presence of the wart disease in a garden at Bettws and had sent a sample of the potatoes to him. It was stated that the police had served notice upon the owner de- claring the premises to be infected and therefore prohibiting him from selling or removing the potatoes. Mr. Mervyn Peel asked if they could eat thoce potatoes which had the wart. Mr. W. Thomas. Whitland, said he should think eating was removing. Inspector Davies reported having asked the owner where he obtained the seed, and to visiting the place where it was obtained from. He stated that the potatoes in this garden, and all the adjoining ones, were all riglit and free from wart. Inspector Evans was of opinion that the disease had originated through the ground not being pro- perly cultivated and a ton of lime from the gas works, placed in the soil would probably do away with it. Mr. Mervyn Peel said he had heard that gas lime was the best thing for potatoes. The Chairman said that 0:1 his own farm, for instance, he had sown perfectly clean seed, but in some parts of the field the potatoes had warts. He believed that it was something in the soil, and asked if the infected potatoes were injurious to health. The Clerk said that all the necessary steps were being taken, and that the Board of Agriculture were dealing with it. In The Maintenance of Live Stock Order with regard to the slaughtering of calves, certain exceptions were mentioned in which calves need not be slaughtered and it was pointed out that these exceptions would be sufficient means to enable farmers to dispose of the calves which were worthless for rearing purposes. Mr. Mervyn Peel—Who sees that this order is carried into effect? The Clerk-The Board of Agriculture. Mr. Mervyn Peel-Have they inspectors every- where? The Chairman—No. Mr. Mervyn Peel said that was what he was pointing out—there was no more difficulty in selling calves now than there was gome time ago. The Chairman said that if anybody was caught selling the calves against the order of the Act uiev ¡ would be heavily fined. Dr. E. Cambrian Thomas (acting county medical officer of health) in his quarterly report stated that the total number of persons notified suffering from diseases was 306, of which 49 were cases of pul- monary tuberculosis and 16 tuberculosis of other forms. The number of persons admitted into the sanatorium was males 14 and females 7. Total number of births 107. He found in this county, a was the case in most other counties in Wales, the method of child welfare was very defective. The college midwife who obtained the certificates of the Central Mid-wives Board complained that very little of the maternity work fell to her lot, as the majority I of the mothers, especially in the industrial and rural areas, preferred being attended by the old type of midwife. As the Midwife Act stood at present, he could not see how matters were to be remedied. The Act stated that any unregistered person acting wil- fully for gain was liable to be prosecuted, but it was difficult to prove that they received payment. Unless the Act was enforced they were in a hopeless condition to deal with the question. The Clerk also read a letter which had been sent by a Carmarthen nurse to the Mid-Wife Board making a similar complaint and stating that it was impossible for a trained nurse to earn a living when all these uncertificated women were being allowed to deal with cases. Mr. Mervyn Peel-Do you think that it is for us to draw the attention of the Board in London to this fact, which renders the provision of the new Mid- ) wife's Act absolutely useless? The Clerk-I can do that. I Dr. Lloyd, Newcastle-Emlyn, said there were mid- wives who were allowed to practice who had no qualifications. The Clerk—Those who were in existence when the l Act was passed. Dr. Lloyd said there was no trained midwife in the whole of Cilrhedyn and Cenarth, and barring the town of Newcastle-Emlyn, there was no trained midwife in the whole of the district. Mr. Peel said that no interference should be made in these districts, but where there were trainecll women available something should be done. Mr. Wm. Thomas, Whitland, said that if some of these women were obliged tc give up their practice they would have to go on the parish. Mr. Peel said he would like to ask the doctor whether the infantile mortality was less now since the Midwife Act than it was before. Rev. Fuller Mills said it should be taken into account sm —'d f consideration that the nurse at Carmarthen had not been in the district a long time. He had no doubt that if the nurse only kept on with her work matters woula adjust themselves. No drastio steps should be taken with regard to the untrained midwife. These women had been doing this work for many years, and he thought they presumed they had some sort of claim to it. Mr. Mervyn Peel-If it does not affect infant mortality or the mothers, then there is no need to interfere. Mr. Wm. Thomas said that the cause of infantile mortality was bad sanitation. It was due to lack- of activity on the part of the sanitary authorities. People did not get proper sanitary arrangements and he thought they should write to the authorities and tell them to do their duty. Dr. Thomas submitted a scheme of dealing with maternity and child welfare which provided amongst other things schools for mothers, clinics and dispen- saries. He pointed out that infantile mortality had been higher in this county than the average for England and Wales. In 1912 the average was 120. against 95 for England and Wales. During the last quarter the numbers of infantile morality for the various urban districts in the county were as follows: —Llanelly 130.3, Carmarthen 161, Llandilo 156.25, Kidwelly 188.33, Ammanford 81, Burry Port 116.7, Cwmamman 144.3, j Attention was also drawn to two brooks at Burry Port. The Medical Officer pointed out that the influx of people to Burry Port had recently trebled and there was excessive overcrowding in the town, so that bad drainage combined with overcrowding was a very serious menace to the health of the population. Mr. Mervyn Peel—What can we do to get this sanitary necessity done at once? The Clerk—I think we should communicate with the sanitary authority calling their specific attention to it. Mr. Mervyn Peel—Their attention has been called to it by the local officer, but no attention has been given. Now we must step in, and I move that we should take action in these matters. The Chairman—Certainly, that is what we should do.

ABERAYRON

ABERAYRON. We congratulate Mr. B. Peredur Jones, of this town, and a student at St. David's College, Lam- peter, upon his success in winning the Phillips's Scholarship of £ 20. ANNUAL PREACHING SERVICES.—The annual preaching services were held at Peniel Congrega- tional Chapel on W ednesday evening and Thursday all clay, the &th and 7th of October. The special preachers engaged for the occasion Were the Revs. Peter Price, M.A., D.D., Rhosllanerchrug g. North Wales, and Samuel Williams, Landore. Collections were made at each service towards the debt on the chapel. CHRISTMAS SHow.-As will be seen from our advertising columns, this show is to be held this year on Wednesday, the 22nd December. DREFACH. WOOLLEN TRADE DISPUTE.—The masters :J!1G men have succeeded in bridging the gap which lay- between them, and peace once more reigns supreme. The men have had their demands with the exception of the bonus upon their total earning?. They asked 'for a bonus of 5s. in the £ upon their wages." They nave been granted 2s. 6d. The girl hands employed Were given an increase a few weeks ago. Were given an increase a few weeks ago.

BE BRITISH

BE BRITISH A CALL FROM A WOUNDED AND SICK SOLDIER. A ^ew words for thcT^T of the strong elnnbl, ,men 0t Carmartnensnire. W I followed^with k^n EiSJnT SatUrda-y week> v.rrcn beinir h«.U interest the recuiting rally crowd gathered outside I felr quite slIre that from the many appeals made by ladies and gentlemen, there would be a Sunday I learned of ;the result of all the pff f to procure, to persuade, to entreat r" t become soldiers, well, for the first time in m^ life I felt ashamed of my countrymen. Further, I learnt -at Carmarthen market could not supply manv potatoes that day because the farmers' sons had not w rn; vvl,y; Was £ £ ment wea her? or was it because bills were displayed ? wonde, ACTOUnt7 annol,nci^ a recruiting rally Z LZT en' Iut us not have to call you by v r name> read what a siok soldier has t-o sav to but £ at'heTn in! for the country he loves, tIle country he has fought and bled for, and would, if be, empty his veins for. You many hundreds of eligihle men, have you thought about those gallant men of your own countr, that have lately laid down their lives in the ST- m'n \h°- 'r'v"r »"d ac. said, Somebody s got to do a bit, so I will Those men have given their lives, m^n close to your own doors, pals, relations of yours mavbe-tW H,LC helf1 S kcep lh

LLANDOVERY NOTES

LLANDOVERY NOTES (BY 11 DYFBI.") The m- embers of the Town Council have been wisè enough to nominate Mr. Pryse-Rice as mayor of the .nro„ rW^ii magistrate of the borough. The decision of tha Councd has met with the approval of the burj?esse» who feel jvstlv proud of their "man at theTim> aILI'L a°p LS&aSeeT?5, member of ,he Co„Wi5ilhadHae,rrhe.e8

No title

Rainfall records at Golden Grove Gardens:— n t n L6th- 0-°°; 0ct- 7th> 0-00; Oct. 8th, 0.10; Oct, 9th, 0.04: Oct. 10th, 0.00; Oct. 11th, 0.08; Oct, 12tbt 0.00; total, 0.22.-(F. Surman). The Neuaddfawr FoxhounJs will meet on Monday, October L8th. at Cribvn, and on Thursday, October 21st. at/Pencarreg; each day at 9 o'clock. ^Mr. Francis Evans, of Raymond, 5, Arba-terrace, New Quay, Cardiganshire, who died on the 4th June Jast, left estnte valued at £ 2.348 gross, with net personalty JB585. Probate of his will has been granted to his widow and Mr. Thomas James Evans, eon of the deceased. 1

Advertising

Dyma ffaith yn werth ei gwybod,— I Os ydych yn dyoddef oddiwrth Ddiffyg Traul, Dolur yr Afu, Poen rhwng yr Ysgwyddau, Pen Tost, Gwendid a Diffyg C, Gwaed, y mae Columba Bitters yn feddyginiaeth anmhrisiadwy i chwi. Y mae y feddyginiaeth hon wedi gwella ugeiniau paham na roddwch brawf arni? Ar werth gan bob fferyllydi, 1/1 a 2/9 n 2 y bote], neu odaiwrth y gwneuthurwr, D. Derwenydd Morgan Dr. H.D. Sc., Dr. 0., U.S.A., M.P.S.L., Eng.. THE PHARMACY, PENCADER, Un o Lyfrau Goreu yr Oes,-Novel Ddirwestol Seisneg, "THE TAVERN ACROSS THE STREET" GAN D. DERWENYDD MORGAN, Awdwr A Welsh Doctor." Llyfr dyddorol ac adeiladol. Anmhris- iadwy i Gymdeithasau Dirwestol. Y Pulpud a'r Wasg yn ei gymeradwyo. Ar werth mewn siopau, neu gellir ei gael ODd danfon at yr 5 AWDWB, The Pharmacy, PEKCADER

LLiTH TWMBVKELS

LLiTH TWM^B.VKELS isss K e'n nabod naws o nhw. Rwsnoth wetha mi g bappir o Amerika. Winipeg Eevmn Tribiwn, wedd i enw fe. Rhiw chappm o Bangor, fea3katshiwd.n, Kanada, halodd e. Diolch rhen frawd. am werth y pappir, ond achos bo ti n meddwl am "ndi?. PJK pethe fel hin yn kt.g.Wi ddin pan ma lot wrth 1 wddwg e. Ond dina fe, Twm dus not ker a hosan Llampimsent ffor nobodi. Bachan yn gweid pwy ddwarnod oboti ddilanwad niwspepers ar y wlad. Cweit reit mel deer, wes ma dilanwad mowr gida nhw ar y wlad, a peth arall niwspepers si wedi goleio r wlad, ag nid dim arall Le W'r wlad heddi ombai am niwspepers? Yn y towillwch fagddi. Ffakt ichi. Wel,.ingtin a Bethe si yn v pappir Amerika, wi n mind 1 weid SthSeh chi bethel indo Alia .1 ddim gweid tro hin wath ma gen i lot o stbnais 1 weid™rtl?°^ rwsnoth ma. Ma ishe 1 chi gal gwbod beth iw barn v Kanedians am y rhifel. Its veri gwd. Widdoch chi, mi gee i gwd letter o wrth showdiwr mafs yn y ffrunt pwy ddawrnod. Mai e mas gida r Neinth Battelion Welsh Rijmmt. Mai en dachre 1 lithix trw ddiolch i Twm am 1 lith bob wsnoth a bod e'n cal copi o'r JEBXAL mas bob wsnoth. Nawr wv ddim ond gweid hina er mwyn dangos ichi tod dinion yn l.eiko darllen y gwir imhobman I^awr te, chi ffarmers, peidwch chi a dowto beth wy n weid, ne men cithrel i mi geith y llithir i gid dwad mas. Wy'n blwmin ffakt; na leikwch chi dim clwed beth iw barn y rhai si n wmla drosto chi, am danoch chi. Dim ond ichi weid y gaer, a mi geith y llithir i gid ddwad mas. Ond dma fe, widdoch chi Ishwt foys si mas yn wmla. Boys ax wedi gweld gweitha ch danne chi trw'r blinnidde. Wy'n gwbod fod rhai yn grack ofnadw achos bo fi'n- gweid i mam yn blaen fel hin, but lwk heer, mi weda run peth a gwedodd Jon Bwl wrth nw Jerman wedd wedi skriveni ato i gicko row achoe bod e'n gweid pethe cas am y Jermans. Dima betti wedodd Bwl—Go To Hel. Twin is sei ^the aem. Ongore te, mi ewn imlan. Dima beth we r showd- iwr ma yn weid. na anghofith e bith shwt cas 1 dad i drin gatre. We tamed o hen ffarm fach gidag e, ar rent o dan ffarmwr mowr. Nawr, we rhaid i'r pwr beger i weitho gida'i fistir trw r cinheia, am weiis v lordin wthgwrs. We dim reit gida'r pwr dab i find i weitho i inman os bise ishe fe ar Mistir Viktim of 1868. Ond erbin bise'r didd yn mind yn fir, 0 we dim llawer o jobsis iddo fe. Wei mi ofinodd y gweithwr i Met Lord os oeise fe gimrid kontrakt bach, achos bise hwnw yn dwad miwn a dippin bach yn rhagor iddo fe. Mi allwch neid fel minnoch chi, minte fe, ond os dych chi yn cirnxid hwna, bidd rhaid ichi ddwad ata i pan bo'ch ishe chi, ne hookan hi o'ch lie. Nawr, le wedd y dyn na yn mind i whilo am waith yn y geia ar ol bod gida'i fistir trw'r haf? Ie. a dima'r teip si'n diskwl i blant gweithwirs find mas i wmla drostin nhw. Ie, a dima boint pwvsig iawn hefid, ag un gwerth gneid sidw ono fe. Dim un mab ffarm yn y battel- ion ma'r showdiwr ma indi. Wat yiw think of that. Chi'r bove ma ei'n grack bod Twm yn gweid i feddwl vn streit, beth sda chi i weid am hina? NUTHING. Gweithwirs o shir Forganwg yn aberthi o Too i Three Pownd a week yn risko'i bowide am SEVN BOB A WEEK, a chithe'r ff ar- mers yn kanvasso'ch gili i ddroppo'r hen gwstwm o Swllt v Pownd am fenin ol the yeer rownd. Wthgwrs. fel we'r showdiwr ma yn gwtid, nid mind mas i wmla er mwyn v dibs ma nhw'n neid, ond fel mai e'n gweid. mai'n dam hard i wmia mas pan ma nhw'n gweid ma dim ond skriwo dibe imhob ffordd ichi'n neid gatre." Dima sentens arall wedin.—< £ Xhfv ot to hav wan ekwint at the shel-swept pleins of Flanders, but ther. yiw dont ekspekt enithinsr ffrom a ilonki but a kick." Dima cldoi bpnill wedd gidag e ar ddiwcdd i lithir,— Pe bise rhai och meibion chi Yn Ffraink ne'r Dardanels; Ni fisech, na, ddim fowr o dro Yn dwrdio Twm Barels. Ma Twm yn gwbod yn reit dda, Am drix dy dad a tithe; Yn gwerthi dwfwr yn lie llaeth, Ath egwiddor er mwyn dimme. Wei dun Tommi, calon v g-wir machan i. Wei, beth taw'n inne'n rhoi penill bach wrth gwt dy Tai di. Mi treia hi no. Mai bwer rnwyddach caskli dibs Na sefill shels y gelin; A prinni lot o iarjareen, I fistin pwyse'r menin. Stim ishe mind i Ffraink cin cwrdd A Germans miwn egwiddor;- \Vee'l tek a dam gwd merri teim, To hel with Mister Lebor." Wel ma Ivan yn penderfini gneid Distrik Kownsil Abarteifi yn sport y wlad. We'n i n darilen yr hanes yn y Teifi-Seid dwetha, a widdoch chi, wy wedi bod yn whertnm lot wrth ben yr hanes. Mi wherthinech chithe ta chithe'n nabod Ivan gistel a wy'n i nabod e. Wedd Ivan yn dda pan wedd e ishe gwbod os mai'r cherman wedd y mistir. Ond mi gas wbod yn go streit. Ie, minte'r cherman, fi iw e, ond wn 1 ddimprid biddi di, mai'n idrich yn go dowill i ti. Gwd. Ie, midde Ivan wedin, ond fiddi di ddim yn fistir arna i taw'n i ma am ten yeers. I kweit bileev yiw Ivan. Ond shwt bidde hi wn 1 ta ti yn cherman? 0 dango, obei ordurs fidde hi wedin. Widdoch chi beth wy'n sini ato,—yr argiw- mints ma rhai mimbers yn iwso yn y mitings. Amser we ffordd Llwyncod o flan silw, we'r cherman ishe starto'r hanes yn 1908, achos ma prny dachreiodd yr helint. O na, minte Tomos Hiws, wedd dim ishe mind nol cid a hinni. Sna i'n gwbod pam wedd e dim yn folon mind nol i'r det ny, os nage achos bise'i ges e falle yn wanach wedin. Sna i'n gwbod, ond spekto odw i o wrth y ffakt fod y cherman ishe mind nol. Nawr, pam nag wedd Hiws yn folon etarto prny. Dyw mind nol mor bell a hina ddim yn beth od o gwbwl, wath wy wedi clwed lot o boli- tishans yn mind nol mor bell ag 1868. See the point. Wedd hi'n siwto politishans i find nol mor bell a hinni prny, a winne'n ffeili diall pam na siwte hi Gownsil 1 find nol hid 1908. Ond dyw hina ddim o bwys mowr. Ond widdoch chi be si wedi hala i wherthin. Y sentens ma gida Ivan,—" I wil ajurn the miting to the bar of a piblik-hows." Go dda Ivan, ond mi ges ti aped go lew gida S. G. Wil yiw pel ffor a rownd then." Nid drwg S. G. Ond we ti ddim yn stando fod Ivan yn strikt T.T. Ond dima'r peth mwya doniol. Mi ofinodd Hiws i'r cierk am i riwling ar gwestiwn. Mi weddod y clerk wrtho am idrich ar Standin Riwl nimber 24, Fod riwling v chorman i fod yn ffeinal. Beth ichi'n feddwl wr.ld aped Ivan i hina,—" Then I moov that the c.ier be tekn to the Aseilum." Ivan ba-ch. beth nenw'r tad we ti'n mofin mind ar cher or bell a hina? Wyt ti wedi cal digon ar y cher, ne whant mind i iehte arni ei arnat ti? Nawr, wyt ti'n gweld, wyt ti'n hala dinion i sijesto pethe od ofnadw. Wel ma tippin jogel 0 gintach sha cappel Bethel Kastellnowi achos y lektrik leit. Nid dim yn erbin y gale i hinan wthgwrs, end ma rhai yn cintach achos fod gomrod o ole'n cal i iwso. Nid heb achos hefid clo. Odi'r gole yn cal i roi mas gida bod y cwrdd yn cwpla. Thats the point. Ma lie i safio miwn pethe felna. Glwsoch chi am yr aner wen ath miwn i shop ddreperi yn Kastellnowi pwy ddwarnod. Naddo ginta, ichl wedi ciwed swr o fod am hwch yn mind trw shop, ond aner wen wedd hon. Mi tiodd ar 1 phlime no hefid. Sita i'n gwbod pun a gohn am bardwn wedd ni, ne treial gneid run peth ar i phelinie a ma rhagrithwn-e yn neid. Am wn i na tise llawn cimint o ddaioni miwn aner wen ar i phelinie a'r hwrddod sy'n mind yn amal. Ond taw'n i yn lie y boss, mi fiswn i yn treiai blackoi chot hi ag ink, ond goiali cal markin ink, ne mi alle find arno run petn a bachan ath i dio nifel ag ink, and mi ddoith i'r glaw yn rhi gloi. See the point. Mi gas un bachan i ddala miwn steil pwy ddwarnod. We priodas yn y distrik, a mi nath bet a partner iddo bise fe shwr o xietslio tip mas or parti. Wel, mi ath i gwrdd a r ferch ifank a'i thad yn mind i'r perftormaus, a dima iet yn cal i chloi yn streit awei, ond se chi'n y man na, dima r ffather a'r ferch yn wado am y claw. We nhw dim yn mind i stwmpo mas. Mi agorwd y iet, wath midde'r boy we trieni gidag e i weld y dress grand yn mind trw'r trash. Ond mai'n debig ma rispekt am i iechid wedd gida r boy; ond ta beth am hini, wy'n leiko pluck y ierch. Wedd i'n dangos na wedd dim ots gida hi am y dreperi er mwyn cario. Ma merched nawr yn meddwl gumrod am y dreperi, a ma hi'n gwd chenj i weld emill un fel hon. Lwk dda, merch i, a llwyddiant i ti a dy bartner. Dina geel tna rhai dinion. Kappel nagos i Gar- furddin. Klass yn riskol Seel yn caskli i gal hala rhwbeth mas i lokal Tommi. Mi gasklwd boti Too Bob bang. Wedin mi awd i loia oboti beth i hala iddo fe. Mi bassodcl y kla i hala gwerth too bob o 6igaretts iddo fe, ond dima'r teetcher ar i drad 01 bang, dim sigaretts i fod. Os we nhw am hala rhwbeth iddo fe, beth we nhw peido hala Beibil mas iddo fel!! Nawr sna i am weid dim yn erbin y Beibil wthgWxs, ond jaid cadw ewrdd gweddi ne Beibil klass ma Tommis mas yn y trenshis. Beth we'r teetcher peido sijesto lweth i hala Sponiad Mathew Henri a Geiriadir Charle iddo. Giv Tommi wat he wants, and dont plei the ffool with them as ffeits ffor yiw. Bwlete ma Tommi yn roi i'r Jer- mans ag nid adnode. Strok dda wedd hono oboti'r donki a.g Abargwili Shew. Kwmpni o akters yn mind lan da'r traen sha Landivri ne rwle. We perfformin donki gida nhw. Shew Abargwili yr un dwarnod. Gard y traen yn meddwl mai i'r shew we'r donki i find. Nedi yn cal i ddroppo mas ar blatfform Abargwili. Amser we'r traen gered, mi welodd yr akters fod Nedi not ar y platfform. Yn y steshon nesa mi eithon i weid i cwyn wrth y gard, a mi weirwd nol i weid am ofali am Ned, ma bachan skaprwyth wedd e. ond wedd hi'n tw let erbin hini. Mai'n debig fod Ned wedi bod yn opereto ar fys rhowin erbin ny. Wel, mi -fiodd Twiji yn trafeili ar yr hewl o Porthyrhid i'r Mansel. Gwd rod. Kcrng bach bob tamed. Hewl ffein iawn i'r coliers drien i seiklo drosti. Mai digon drwg i weitho miwn pwll glo, heb orffod seiklo droe shwt hewl a hona wedin i ddwad gatre i Garfurddin. Plees tek the tip. Rws- noth nesa wy'n mind i weid gaer bach with gwpwl o lanlords, un lan sha ardal Llanarthne,: a'r llall imhell o na. Lwk owt.

HoOtON 0 ABEBGWIll

HoOtON 0 ABEBGWIll Dydd Sadwrn, Hydref y 9fed, yn Ebenezer, aur- rwymwyd ynghyd gan y Parch. D. Williams, y gweinidog. a Mr. D. Evans (rate collector), Caer- fyrddin, Miss F. Simons, Brvnyberllan, Glangwili. a Mr. Tommy Jones, Rose Villa, Abergwili. Yn gweini fel morwyn yr oedd Miss H. Rowena Evans, ac fel gwas yr oedd Mr. Willie Jones, Pontypridd, set brawd y priodfab. Fel tystion yr oedd Mr. D. Jones, Rose Villa, a Mrs. Evans, Caerfvrddin. Yr oedd ein pentref wedi ei addurno yn brydferth gvda banerau amryliw, a phawb yn dymuno yn dda i'r par ifainc, a mwynhawyd y boreufwyd wrth fwrdd Mrs. Jones, Rose Villa; ac i dreulio gweddill o'r dydd darfu i'r cwpl cysurus fyned i Abertawe, ac yna dychwelyd i'w hannedd eu hunain yn Tegfryn Abergwili-road. Triged cariad ar eu haelwyd, Ar eu llwybrau gwened ffawd, Llaw yr lor yn do i'w hannedd, Pwyll a ffydd balmanta'u rhawd; Ymddatblygu yn nydd anterth, Gwreiddio'rt nyfnder daear moes, Dal i dyfu, lledu, ffrwytho, Dan dreialon drwy eu hoes. EIN MILWYR. Gwelsom ar dro yn ein plith y dydd o'r blaen Mr. Davies, Wellfield. Da genym ei ganfod mor fon- eddigaidd, ac yn addawol i'r eithaf. Gwnaeth y Parch. D. Williams, ar ol gorphen pregethu y Sul diweddaf, drosglwyddo y diolch- garwoh cynhesaf i'r eglwys ar ran ein milwyr cydd yn y gwarchffosydd yn y Dardanelles, am y rhoddion buddiol yr oeddynt wedi dderbyn a'u mwynhau oddiar eu llaw, ac hefyd eu bod yn mhellach yn taer ddymuno am ein oefnogaeth drostynt mewn gweddiau dwys a dyfal. Deallwn mai pump sydd yn aros hyd yma yn y Dardanelles o'r un-ar-ddeg aeth allan o'r ardal hon. Sef y Mri. Tom Roberts, Rose Villa; Johnny Phil- lips, Felinwen; Charlie Downs, Caxton-place; David Henton, a Johnny Jones, Rose Villa. Y mae y lleill yn dioddef oddiwrth effeithiau y dwymyn, sef y Mri. H. Lewis, Peniel; Benjamin Jones, Cwmau Cot- tage J. Davies, Felinwen; Tom Lloyd, a Tommy Harris, High-street, Abergwili. Un wedi ei glwyfo, sef Mr. Tom Owens, Gifre Gardens. Da genym eu bod oil ar wellhad, ac y cawn eu croesawu rhyw ddydd heb fod yn faith fel concwerwyr. Duw fo iddynt yn dwr. DIOLGARWTCH. Dydd Mawrth, y 12fed, yn Ebenezer, cynhaliwyd cyfarfodydd diolchgarwch am y cynhauaf dan ar- weiniad y Parch. D. Williams. Cafwyd eyrddau cynhes a lluosog, a chasglwyd yn mhob oedfa tuag at "Infirmary" Caerfyrddin. GENEDIGAETHAU. Priod Mr. W. Evans, Gifre Gardens, Hydref y 3ydd, ar fab. Priod y diweddar Mr. Daniel Davies, Caxton House, Hydref y 9fed, ar ferch. DYFFRYNQG. [Nid ydym wedi gweled y pennillion ar Dentydd Cross Hands.Y GOL.]

AT EIN GOHEBWYR

AT EIN GOHEBWYR. Ymddengys y rhan nesaf o Adroddiad y Pwyllgor a bennodwyd i chwilio i mewn i erchyllwaith y Fyddin Germanaidd yn ein nesaf. Da genym hysbysu Mr. Henry Howell, Y.H., Caerfyrddin, a'i gyfaill o Fryste, fod Can yr Ysbrydion i law oddiwrth Miss Mary Thomas, Pantyclochyld. Llanwenog, a pherthynas agos iawn i Mr. Daniel Jones, ^wyddfa'r JOURNAL. Diffyg gofod yr wvthnoe yma. Yr y'm yn ddiolchgar i Miss Thomas am ei charedigrwydd.- Y GOL.