Teitl Casgliad: Llan

Sefydliad: Llyfrgell Genedlaethol Cymru

Hawliau: Nid yw statws neu berchnogaeth hawlfraint yr adnodd hwn yn hysbys.

Gwylio manylion cyfan

Llun 1 o 8 Nesaf Olaf
Full Screen
7 erthygl ar y dudalen hon
Advertising

YR HAUL.! < CYNWYFJIAD AM AWST. Y Mis. Catwg Sant a'i Amserau. f Dyrchafaf fy Llygaid i'r Myuydd- i oedd. Golygwyr yr Haul "-Elis Wyn > o Wyrfai. Bwrdd y Golygydd. j Yr Oenig Unig. j Adolygiadau. j Llyfr y Barnwyr. | Ton—" Treiorwerth." j O r Arsyllfa. Nodion Eglwysig. i Y Gongl Ddifyr. Manicn. ) {

Advertising

| mi Y PLANT CYNWYSIAD AM AWST, Dadleuon Magi Jones. Yr Eglwys a'r Gwaith Cenhadol, Hynt Hwyrddydd Haf. I Rhai o Ddyddiau Mawr Tafii. I Ymweliad 4'n Cefndryd (gyda Darluniau). Dedwyddyd. Y Septuagint. Yn y Ffair. Y Parch. John Jones (gyda Dar- ( lun). Blwyddyn o Ryfela. Y Gorlan Dramorol (gyda Dar- lun). Ton i Plant. ( Dalen Dirwest. Campau. Yr Eglwys a'r Enwadau yn y | Rhyfel. Y Gystadleuaeth. Beth mae yr Eglwys yn ei Wneyd Y Paganiaid Bach Duon. I Perlauy Perl.1 Barddoniaeth. | Llithiau Priodol am y Mis.

MAES LLAFUR ADFENT 19151916

MAES LLAFUR, ADFENT 1915—1916. I.—Y Dosbarth (a) Yr Hen Destament. (a) Nodiadau gin y Parch. D. EOWAPDKS. M.A., rynfryn, ■ «-« ■ i Llangeitho. Pris—I copi, 6c.; 6 copi, 6c.; ie copi, 4s. 6c. Cyntaf. I. Samuel (rhannau). YWasg EKi«ysi £ Lampeter. 1 (b) Esboniad gan y Parch. E. H. GRIFFITH, Rheithor Llan- gadwaladr, Bodorgan, Mdn. rrisdrwy'r Post—I copi, is. 8c.; (o) Y i est anient Newydd. 6 copi, 8s. 6c.; 12 copi, 16s. rw ca*i yn unig Yr Fnietol a* vr Enh. oddiwrth yr Awdwr. (c) Llawlyfr i'r Oymmun Bendigaid gan y rarch. T. esiaid. WHELDON GRIFFITH. Pris-i copi, 3c.: 6 copi, is. 4c.; 12 copi, 2s. 5c., y cludiad yn rhydd. S P.C.K. Depot, Bangor. (c) Y Llyfr Gwcddi. (0 Nodiadau ar y Llyfr Qweddi 5&n y Parch. II. L, Y^\mf fu 11 m DamWS firs i#l JAMES, M.A. Pris, is. 9^.1 ncu I!>. 6c. v dvvsin. cymmun tsendigaia. Y wase Esiwysig, Lamp«t«r. UVv Ail ndAe 0„ c..l Gwers Uyfr, Rhif I oddiwrth y Parch J D JONES, • YrAllDdOS- Gwersi ar gyter POD Sul. St. Deiniol's Vicarage, Bangor, Pris—1 copi, barth. o Wedi eu cyfaddasu gan y I is. 8c; 3 copi, 4s. 9c.; 6 copi 9* 12 copi, 16s., y cludiad dan IG oed Parch. OWEN THOMAS, Tydweiliog; yn rhydd. Parch. J. C. JONES, B.A., Llangelynin Llawlyfr i'r Plant gan y Parch, j. WHELDON GRIFFITH, S. J. EVANS. Ysw., M.A., Llangefni. It am 6 copi, is. jc. y dwsin y cludiad yn ° rhydd. Anfbner at y Parch. J. D. JONES. iii.-Y Trydydd dr Gwersi eraill ar gyfer bob Sul yn yr un ffyfrol (Gwers Lyfr, Rhif I.) o dan 12 oed. IV.-Plant dros Y Catecism o'r dechreu hyd ddiwedd y Crynodeb o'r Credo. Gwersi syml allan o'r d £ UI 8 oed Hen Destament aV Newydd, V.-Plant 0 Y Catecism. Y Credo a Gweddi'r Arglwydd. Gwersi syml allan o'r Hen Destament dan 6 oed. a'r Newydd. Gadawir i Athrawon y Dosbarthiadau o dan 8 oed ddosrannu y gwahanol hanesion, a'u hadrodd wrth y plant fel y gwelont yn oreu. Dylid defnyddio iaith syml a pheidio ceisio myned trwy ormod o'r hanes mewn gwers. J. D. JONES, Ysgrifenydd yr Undeb IV. (a) Y Catecism o'r dechreu hyd ddiwedd y Crynodeb o'r Credo. (b) YR HEN DESTAMENT :— (1) Hanes Duw yn Creu'r byd. (3) Yn cael eu temtio ac yn syrthio. )r T TIT (2) Adda ac Efa yng ngardd Eden. (4) Gwaredwr yn cael ei addaw. > Genesis l. m. (5) Hanes Joseph yn breuddwydio ac yn cael ei werthu. Genesis xxxyii. (6) Hanes Moses yn cael ei guddio. Merch Pharaoh yn ei waredu. Exodus ii. i-i i. (7) Hanes Samuel yn gwasanaethu'r Arglwydd. I. Samuel iii. (8) Hanes Dafydd. 1. Samuel xvi., xyii. (() Y TESTAMENT NEWYDD. Yr hanesion canlynol r, • (1) Yr angel yn "cyfarch" y Fair Forwyn (j) Yr lesu yn cael ei eni ym Methlehem S. Math. i. a ii. (3) Y bugeiliaid a'r doethion yn dyfod i weled y baban lesu S. Luc i, a ii. (4) Yr lesu yn cael ei groeshoelio 'S. Luc xxii.—xxir. (5) Yr Iesu'n adgyfodi o'r bedd, &c. Duw Fab. (6) Yr Iesu'n esgyn i'r nefoedd (7) Yr Yspryd Ulan yn disgyn x> r net-Act il. r—4 (Duw Yspryd Glan). (d) RHANNAU O'R YSGRYTHYR I'W DYSGU AR Y COF — Gen. i. 1 ii. 7 iii. 2, 5, 15 S. Luc i. 28, 30—33, 38 S. Math. i. «i S. Luc ii. 10-14 xxiii. 34, 42, 43, 46 xxiv. 5, 6, 50, 51 Act. ii. 1-1. (e) GwrLDDIAU:-(I) Gweddl'r Arglwydd, (2) Gweddiau syml, addas, i'w dysgu gan blant. (/) EMYNAU I'W DYSGU AR Y COF Emyniadur 218—" lesu roes addewid hyfryd." „ 847—" Hoffi'r wyf dy lin breswylfa." f 465—" Bugail Israel sydd ofalus." n 473-" Son am y plant rhinweddol." Telyn y Perl-Pris, 3^0. yr un, neu 3s. y dwsin. Y Wasg Eglwysig, Lampeter. Y mae'r Iesu'n galw," tudalen 9. lesu, anwyl lesu," tudalen 13. V,—I RAI DAN 6 OED — I. Y CATECISM,—Y Credo a Gweddi'r Arglwydd. II. YR HEN DESTA-NF ENT. -Hanesion (i), (z), (3), (4) yn y rhestr lthod. III. Y TESTAMENT N EWYDD-Hanesion (1), (2), (3) yn y rhestr uchod. IV. I'w DvsGu-Gen. i. 1 ii. 7 iii. 2, 5-15 S. Luc i. 28, 30-33, 38 S. Matti. i. 21 S. Ltic ii. 10-14. Emynau 465, 473. Y mae'r lesu'n galw," tudalen 9 Telyn y Perl."

Erlyn 108 o Drethdalwyr

Erlyn 108 o Drethdalwyr. Mewn ynadlys arbenig a gynhafiwyd ddydd Iau, gwysiwyd 108 o drethdalwyr am beidio talu eu trethi. Yr ynadon oeddynt Mri. John 0. Williams a John Cadwaladr. Ym- ddangosodd Mr. S. R. Dew, Bangor, ar ran yr ymddiriedolwyr, ac eglurodd eu bod wedi eu cyfarwyddo 1 gymeryd y camrau preaenol gan yr archwiliwr a chan yr ynadon eu hunain. Rhaid, meddai, gadw mewn cof y cyfrifoldeb mawr oedd yn gorphwys ar yr ymddiriedol- wyr. Os na byddai i'r trethi gael eu casglu neu eu maddeu yr oeddynt yn bersonol gyfrifol am yr arian. Prln y gallai neb gwyno gan eu bod wedi bod yn hf nod o oddef- gar wrth y trethdalwyr, am fod cyflwr ptthau mor wasgedig yn y byd chwarelyddol. Yr oeddynt wedi myned mor bell a rhoddi hys- bysiad swyddogol yu y papurau lleol yn gwa- hodd pwy bynag oedd yn awyddus am gael maddeu ei dreth i ymddangos o flaen llya ar- benig a gynhaliwyd Gorphenaf 27ain. Bu i lu mawr ymddangoa o flaen y llys hwnw, ac ymddygwyd yn deg tuag atynt a maddeuwyd eu trethi yn rhanol neu yn gwbl. Nid oedd gan yr ymddirledolwyr ddim i'w wneyd yn awr ond eu gwysio am y gweddill, yr hwn oedd yn gwneyd cyfanswm o 1200p. Ym mis Niawrth diweddaf yr oedd y swm o 2200p. yn ddyledus, ond bu i berchenogion y cbwarelau ac eraill dalu ar ol hyny, fel yr oeddynt wedi dod i lawr i'r awm a enwyd. Bu y fainc yn eistedd am oriau yn gwrando ar esgusod- ion y diffynyddion. Yr oedd y rhan fwyaf ohonynt yn chwarelwyr, ac yn dweyd nas gallent dalu am nad ocddyut yn gweithio ond tri diwrnod yr wythnos. Yr oedd gan nifer I fawr ohonynt dai yn feddiant iddynt eu hun- ain, ond yr oedd ganddynt symiau mor drym- lon wedi eu benthJca ar y taf fel yr oeddynt yn methu a thatu y llogau a'r tretbi. Dywedodd un ohanynt el fod yn talu 2p. 8s. o log arian oedd ganddo yn fenthyg ar y tj. Cynghorodd y Clerc (Mr. J. Jones Morris) hwy i ollwng eu gafael o'r tai yn hytrach na beichio eu hunaln i ormodedd. Gal lament dalu rhent a threthi yn hwylus. Ond yr oedd talu am yr arian benthyg 1 gyradeithas- au, etc., yn eu nychu. Bu i'r fainc wneyd archebion am iddynt eu talu neu ynte y cymerid camrau i werthu eu heiddo. Datganai y fainc eu cydymdeimlad a hwy, ond nis gallant beidio a rhoddi dyfarniad yn eu herbyn gan eu bod wedi cael cyfle arall i ymddangoa o flaen y Ilys er cael maddeuant o'r trethi.

Cyflogau Glowyp Deheudir Cymru

Cyflogau Glowyp Deheudir Cymru. Cyhoeddwyd dyfarniad Mr. Runciman ar y cwestlynau mewn dadl rhwng y meiatri a'r glowyr yn Ne Cymru. Gwelir ei fod yn can- iatau rhai o gelsiadau'r glowyr ac yn gwrthod y lleill. Codirsafon cyfiog gwyr pen y pyllau i 5a. y dydd i lawr i fod naill ai yn ol y safon bresenol wedi ei hadrefnu, neu yn ol tafon Deddf Isafbris Cyflog gydag ychwauegiad o 50 y cant pa un bynag fyddo'r uchaf. Bydd y shift nos Sul yn 8 awr ag eithrio Ile'r oedd yn llai yn flaenorol, erys yr un yn y lleoedd hyny. Gwrthodir estyn amser prydiau bwyd. Erys y trefniant gyda golwg ar 16 tai yr un. Nid yw y cystymau a fodolent cyn Rhagfyr, 1910, i'w newid ond trwy gyd-ddeall. Bydd gan y cadeirydd annibynol allu i benderfynu beth fydd yn gyfartal (equivalent) teg i gy- fartaledd pris gwerthu'r glo a chymeryd elfen au newydd i ystyriaeth pan yn penderfynu ar radd oyflog. Caoiatawyd cais y gweithwyr am gyd-archwiliad Uyfrau'r perchenogion. Cauir allan y peirianwyr, pympwyr, y bane- wyr ac eraill o dderbyn y bonus turn," ac ofnir y pair hyn anesmwythder. Deallwn uad yw telerau newyddiou yn boddloni y glowyr.

LLANBEDRPOIsTSTEPHAN

LLANBEDR-POIsT-STEPHAN. MAUWOLAKTII MILWR -Crewyd gofid drwy y dref ar dderbyniad y newydd fod y Cadbeu W. J. Howells wedi ei glwyfo yn y Dar danelles ar Awst 8fed, gan farw ar y lCfed. Bu y di weddar Mr. Howells yn unoathrawon eynorthwyol Ysgol Coleg Dewi Sant, ac yr oeddyn boblogaidd iawn yn y dref Cydym- deimlir yu ddwya a'r teulu yn eu profedigaeth

INewyddion Cyffredinol

I Newyddion Cyffredinol. Mewa trengholiad yn Southwark ar gorflf Frederick George Wells, teirblwydd oed, dy- wedodd ei fam y gwnai hi sachau o doriad y wawr hyd saith o'r gloch yn yr hwyr, ac enillai lIs. yu yr wythnos O'r arian yma, talai 6s. fel ardreth y ty, a bodolal tri o honyiit ar y 5s. gweddill Yn Gateshead. cyhuddwyd dyn ieuauc o't enw Robert Coulthard o ladrala. Cyhuddid ei frawd, Frederick, o'i toelpu. Dywedir fod Robert wedi gwisgo fel merch o'i fachgendod. Yn ei ystafell yr oedd powdrau, etc., a arferir gan ferched. Mor debyg i ferch y gwisgai fel y carwyd 'ef' gan ddyn Anfonwyd Robert i garchar am dri mis, a'i frawd am 28 diwrnod, neu i dalu lp. 7s 0c. o ddirwy. Glowr ydyw Albert Hodges, yn byw yn Crumlin, ac yn enill dwy bunt a thri swllt yr wythnos o gyflog. Cyfarfu & damwain, coll- odd un llygad, ond gallai weithio, ac enillal I p. 18s. 5c. Talodd y meistriaid i wneud y diffyg i fyny 2s. 7c. Ond daeth Hodges i enill 2p. 5c. 2c. Gwrthodai y meistriaid dalu ond tair ceiniog yr wythnos, ac aeth yn gyf- raith. Enillodd y meistriaid, a thelir tair ceiniog yr wythnos i'r glowr a gollodd ei lygad, efe i dalu'r costau. Mae yn hen ddywedistih.fod gan gerddor- iaeth ddylanwad mawr arlBadrodd. Cafwyd prawf o hyny yn ystod augladd yn Aber- daron yr wythnos o'r biaen. Tra yr oeddynt yn cauu emyn ar Jari y bedd ymwthiodd neidr fawr drwy bridd rhydd ar ochr y bedd. Symudai el chorph yn ol a blaen gyda'r gcrddoriaeth, a chiiiodd yn ol pan orphenodd y canu. Yn fuan rhoddwyd emyn arall allan i'w gauti a gwnaeth y neidr ei hymddangoaiad yr un modd a chiliod yn ol i'w chell ar derfyn y oanu. Er fod rhai o'r gwyddfodoiion wedi dychryn peth wrth ei gweled, ni wnaed ymgais o gwbl i wneyd niwed iddi. Swn digalou sydd yn y newyddion di weddaf o'r Wladfa Gymreig. Dyma ddywed gohebydd Yn ystod y pum' wythnos di- weddaf yma y mae chwe' theulu Cymreig wedi gwerthu a feddent yma a gadael y lie am Yanco, yn nhalaeth New South Wales, at y pum' teulu aethant oddi yma yno ddwy flynedd yn ol, a mwy na thebyg yr a rhagor eto fuaned y gallant ar eu holau. Ychydig o neb Cymry sy'n d'od allan yma er ys talm o amser bellaoh, tra y dylifa y Lladinwyr yma'n barhaua, a chanlyniad anocheladwy hyny ydyw fod dylanwad y Cymry yn rbwym o fod yn myn'd wanach wanach yn barhaus yma, ac i Gymro, diflas o beth yw hyny, onide! Er hyny, rhaid cydnabod fod y Wladfa yn par- hau i Iwyddo yn dymborol, beth bynag yw ei hanes mewn cyfeiriadau ereill." Yr oedd y prisiau am wair y dyddlau di- weddaf yn uweh nag y gwelwyd hwy erioed, gan fod y prisiau wedi dyblu. Nid yw hya yn golygu fod prinder yn boJ, ond y mae galw mawr am dano. Mewn rhai marchnadoedd, mae pris blawd wedi ei ostwng 6c. y sachaid, a'r pris yn bre- senol yw 40s. am sachaid o 280-pwys. Mae Mr. A. S. Williams, prif gwnstabl Sussex Orllewlnol, wedi rhoddi ei swydd fyny er mwyn uno a'r fyddin. Mab ydyw i Mrs. Williams, Miscin, a bu yn brif gwnstabl Sir Frycheiniog. Ymyag y rhai laddm-vd yn y Dardanelles, ceir enw y Cadben Gwvon Ivor Boweu Lloyd, iiiab ieueng-af Mr. a Mrs. Charles Lloyd. Waunifor. Llanllwni. Dvdd Mer- cher, derbyniwyd y newydd fod mab arall, set yr Is-gadben Lloyd, o'r Fyddin Indi- aidd, wedi ei ladd Hefyd cofnodir fod yc Is-gadben Stewart, mab Mrs. Stewart, Alltyrodyu, Llandyssul, wedi ei ladd. Mewn cynhadledd a gvnhaliwyd y Xghaergrawnt. ynglyn a'r darfodedigaet-h, hysbysodd Mr. P. C. Jones, v swvddojj drnEt y sir bono, er fed rliwy^g vr anhwylder hwn yn llai, eto fod 60,000 wedi mar^ mewn canlyniad iddo yn v sir vn vstod y flwyddyn a basiodd. Gwysiwyd 156 o brentisiaid v Afri. Hawthorn, Leslie, a'u Cwmni. adeiladwyr llongau. Newcastle, am s'vmervd fjwvl heo gnniatad ar y diwrncd wedi Gwvl v Baiie- iau. Canfyddasant en bed wedi troseddu. a boddlonaeant i dalu v treuliau. TvnwyJ v cjwvsiau yn ü1 ond rhvbuddiwvd bw r an yr viladozi y coshid vn di-mi v tn eeid achwA-nion c-yfTelvo. i