Teitl Casgliad: Llan

Sefydliad: Llyfrgell Genedlaethol Cymru

Hawliau: Nid yw statws neu berchnogaeth hawlfraint yr adnodd hwn yn hysbys.

Gwylio manylion cyfan

Llun 1 o 24 Nesaf Olaf
Full Screen
7 erthygl ar y dudalen hon
Advertising

=- I The Outcaste Millions of India g The fifty million outcastes of India, it has been said, "live in degradation due to dirt, drink, debt, demonolatry, and depres- sion by the higher classes." I' fJf Startling and far-reaching movements, fraught with untold possibility of good and evil, are, however, taking place among them to-day. Thousands of men and women are turning in masses towards Christianity. They constitute, as the late Metro- politan of India wrote, the most urgent problem of all with which he Church of India is confronted at the present time." f. g Of this problem a vital part is the need for education. Accord- i ing to the last census only six per cent. of the entire popu- lation, and thirteen per cent. of the Christians of India can read. The Churches are straining every nerve to establish schools and to send out teachers. Here is an immense field for the Christian schoolmaster, and therefore for the Bible Society. I g In 1903 the circulation of the Scriptures in India and Ceylon was 650,000 copies. Last year it reached a total of over 1,163,000. The demand is increasing rapidly as education spreads and the number of Christians grows. ç The Bible Society has already published some portion of Scripture (none less than a complete book) in more than 100 languages to be met with in India. At heavy loss it issues large editions at prices which bring the books within reach even of the very poor. To take one instance-the Hindi New Testament, j which is sold in North India at three annas, actually costs about | three times that sum. [ To the Bible Society is entrusted the task of providing the Holy Scriptures so that every one of India's millions may find ij in the written Word of God a lamp for the feet and a light for J the path." j g Will you send a gift to the Secretaries, Bible House, 146, ( Queen Victoria Street, London, E.C. 4., to enable the Society to meet the growing needs of India ? • § CHRISTMAS GIFTS. J No. 20. Imitation. Morocco Tuck, 3S. 9d. net. Jt. THE CHURCHMAN'S POCKET-BOOK, tsi ao § No. 14. Roan Tuck, 5s. net. I No. 15. French Morocco, with Elastic Band, with Stamp and Card Pockets 1 6s. net. I No. 16. French Morocco Tuck with Stamp and Card Pockets, 7S. net. No. 18. Persian Tuck, with Stamp and Card Pockets, 8s. net THE CHURCHMAN'S ENGAGEMENT BOOK. (3!X 2!.) 2 No. 53. Pluviusin, red edge, rounded corners, 15. 9d. net. No. 54. Paste Grain Roan, gilt edges, rounded corners, 2s. 4d. net. No. 55. Lambskin, gilt edges, rounded corners, front loop, with pencil, 3s. net. No. 56. Persian Morocco, gilt edges, rounded corners, with blotting pad and elastic band, 4s. net. THE CHURCHMAN'S REMEMBRANCER. (7i*5.) IVith Calendar and Table of Lessons, including the new Table of Lessons as proposed in Convocation Report No. 501—Diary—Cash Account for each Month—Memoranda Pages, etc. Limp Cloth, 5s. net. (No. 30). Roan Back Loop, gilt edges, 7s. 6d. net (No. 31). THE HOLY BIBLE. x From 3s. 8d. f I M THE NEW TESTAMENT. From 2s. 2d. THE PRAYER BOOK. From 2s. 6d. I PRAYER & HYMN BOOK. In one Volume. From 3s. 8d. PRESENTATION BOOKS FOR CHURCHES Lectern Bibles, Large Prayer Books for the Clergy, Altar and Office Books, Litany Book. These books are specially bound in selected leather bindings. List, post free. IWnWHilHIIIIIiiiiin nnm HimMBnHBMBMMi^—■ SOCIETY FOR PROMOTING CHRISTIAN KNOWLEDGE, Central Offices: 6, ST. MARTIN'S PLACE, LONDON, W.C. 2. Baott Shoos: 64, NEW BOND STREET, LONDON, W. 1; 43, QUEEN VICTORIA I STREET. LONDON. E.O. 4; and of all Booksellers. I Contents. -+- PAGE SUT I RWISTBO RHYFEL (Gan y Parch. D. Jones, B.A., Abererch) 4 COLOFN Y BEIRDD (Dan Olgygiaeth Ap Ceredigion) 23 CONGL Y CYMRO lEUANC (Dan Olygiaeth S. J. Evans, Ysw., M.A.) 4 DEONIAETH ARFON (Dan Olygiaeth Y Parch. II. Jones, Penygroes) 23 MANION O FON (Gan Dulyn) 23 LLITH MORFA 23 THE MISSION OF THE WELSH CHAPEL (By the Rev. E. R. Roberts, M.A., Knighton) 2 THE REPRESENTATIVE BODY OF THE CmJlWH IN WALES 2 THE WELSH AND CHARLES DICKENS 2 LLANDAFF DIOCESE O VALE OF CLWYD NOTES 2 IMPORTANCE OF MAINTAINING MISSIONARY WORK. By Rev. G. HIBBERT WARE 12 PROBLEMS OF LIFE. By Rev. R. J. CAMPBELL, D D 13 LITERARY LIGHTS OF THE NINE- TEENTH CENTURY. XII. Blackmore. By MORICE GERARD 13 ENABLING BILL PASSED. 8 THE BOOK WINDOW: A Personally- Conducted Tour in the Fairyland of Yuletide Stories. By ELIOT BUCKRAM.. 5 BRADFORD'S FIRST BISHOP. 0 13 Church Family Talk 3' Our Pulpit: Gospel of Personal Religion. By the Rev. J. M. CREED, M.A. 14 Sermon Outlines. Canon J. H. B. MAS TBRMAN 14 Gleanings from the Dioceses 9 10 Coventry Convention: New Diocesan Depar- ture 14 life and Liberty "11 Monks-Lyonness: Serial Story. By" CECIL ADAIR G Letters to the Editor i a Few Novels. 5 Income Tax Grievances j 5 Order for Holy Communion 14 Church of England Men's Society o. 20 Noble Relief Work. 7 London Jews' Society |, [) j" 20 Prohibition Plea 18

PYNCIAU PWYSIG

PYNCIAU PWYSIG. YN 01 adroddiad a geir mewn col- ofn arall, y mae'r Pwyllgor Arian- nol a ddewiswyd gan Fwrdd y Cyn- rychiolwyr o dan lywyddiaeth Syr Owen Phillips, bron wedi cwblhau ei ymcliwiliad i dri phwnc neilltuol o bwysig, sef, (1) penderfynu cyf- logau yr offeiriaid a benodwyd i fywoliaethau ar ol i Ddeddf 1914 gael ei phasio; (2) cwblhau trefn- I iadau newydd ynglyn 'ag atgy- weirio persondai; a (3) chynhal- iaeth yr Eglwysi Cadeiriol o dan y Gyfansoddiad newydd. Cyflwvnir adroddiad terfynol y Pwyllgor i wrdd y Cynrychiolwyr a gynhelir yn Rhyl ddechreu'r flwyddyn, a dygir ef gerbron Bwrdd y Llywod- raethwyr yn ystod yr un wythnos. Bydd Cynhadledd Rhyl yn un dra phwysig, Penderfynnir ynddi yng- lyn a ffurfio Talaith i Gymru, ac y mae yn fwy na thebyg y symuclir ymlaen i ddewis Archesgob cyntaf Cymru. Disgwyliwn' weled cyn- h-ulliad llawer mwy lliosog nag a ddaeth ynghyd yno wythnos y Pasg.

CYFLOGAUR OFFEIRIAID

CYFLOGAU'R OFFEIRIAID. Bydd y pwnc cyntaf a nodir nchod o'r diddordeb ynxarferol mwyaf i'r offeiriaid ieuainc a ben- odwyd i fywoliaethau ar ol Medi, 1914. Ac nid yn unig iddynt hwy; rhoddir amlygiad o'r safoii gyffred- inol a fwriada'r Eglwys sefydlu yn gyflog i offeiriaid yn y dyfodol. Bydd felly 0 ddiddordeb cyffred- inol. Wrth ystyried y safon a gynygir bydd yn ofynol cofio dau I beth; sef (1) na elwir ar offeiriaid y dyfodol i dalu trethi o'u eyflog-au "<' J ac yn (2) arbedir hwy rhag talu am I atgyweiriadau ar y persondai a'r adeiladau eraill perthynol i'r fyw- oliaeth. Gwna hyn wahaniaeth dir- fawr. Amrywia y eyn taf yn ol y rhanbarth y trigir ynd'do, a,c hefyd yn ol y ffynhonellau y derbynnir y cyflog. Arferai trethi y rhai a dderbynient yr oil o'u cyflog o'r degwm fod yn drwm neilltuol. A diau fod costau atgyweiriadau pob offeiriad o leiaf rlnyng X20 a £30 y flwyddyn. Ychydig o bobl ystyrient hyn wrth son am gyflogau mawr." Bydd yn werth i'r offeiriaid fodloni ar lai o gyflog os cant ymadael a'r ddau faich annymunol hyn. Haws fydd iddynt fyw, oherwydd gwydd- ant yn aruthr beth fydd cyfanswm en cyflog, ac na fydd raid iddynt mwyach ond talu treth incwm ar eu eyflogau fel deiliaid eraill yr Ymherodraeth.

CYNNAL YR EGLWYSI CADEIRIOL

CYNNAL YR EGLWYSI CADEIRIOL Eithr efallai mai y pwnc a ennyn y diddordeb mwyaf ynddo fydd y camrau a gymhellir ynglyn a chyn- e).; haliaetli ddyfodol yr Eglwysi Cad- eiriol, Ni chlywsom yr un Eglwys- wr erioed yn ceisio amddiffyn y trefniallt presennol ynglyn a'r Brif Eglwys. Y mae Bwrdd y Cynrych- iolwyr wedi llwyddo i gadw o glyw y cyhoedd y sibrwd lleiaf o'i fwriadau. Synnir ni yn aruthrol os na chymerir mantais ar y cyf- Ieustra presennol i ddwyn gwell- iaritau pwysig oddi amgylch. Nid oes angen am ddiddymu swydd na Deon na C-lianoii--nae Is-ganon o ran hynny—ond y mae angen gwir- ioneddol am wneuthur trefniadau gwahanol ynglyn a hwy, hyd yn oed pe costient fw-y i'w cynnal. Yr ydym wedi condemnio y gyfun- drefn bresennol ar hyd ein hoes, a bellach nid yw'n werth gennym newid ein barn yn ei chylch.

A EL AM ARIAN

A? EL AM ARIAN. Cyn hir gwneir apel am X150,000 y flwyddyn i gario gwaith yr Eglwys ymlaen. Y mae'n swm mawr; ond os oes bai arno, rhy fy- chan yw. Da gennym pe buasai Bwrdd y Cynrychiolwyr wedi dangos mwy o ffydd, a galw am £ 250,000. Oiid y mae gennym bob ymddiriedaeth ynddo. Y mae'r Eglwys wedi bod yn neilltuol o ffodtis i sicrhau cymorth rhai o brif arianwyr Prydain i'w gwasan- aethu, a gallwn fod yn berffaith da- wel y gwnant gyfiawnder. Rhaid i bob Eglwyswr wneuthur aberth i gyfrannu'n hael ac yn liclaeth tuag at hyi'wyddo gwaith mawr yr Egl- wys, fel na fyddo i weithred anfad y Llywodraeth effeithio dim ar eff- eithiolrwydd ei gwasanaeth i'w Phen, nac i'r genedl Gymreig.

GWYLIO GERMANf

GWYLIO GERMANf. Dywedir lliaws o ffol-betliau gan rai gwleidyddwyr byr-eu-golwg oherwydd nad yw y Llywodraeth hyd yn hyn wedi rhyddhau'r holl fyddin. Pan arwyddwyd y Cad- oediad yr oedd jrennym dair miliwn a thri chwarter dan arfau; heddyw nid oes gennym ond hanner miliwn. Ceir profion diymwad na wna Germani gario allan delerau hedd- weh oud ar ei gwaethaf. Buasai'n Llywodraeth yn euog o fradwriaeth pe na chadwai ddigon o fyddin i sicrhau y perchid y telerau gan Germani. Nid yw ysbryd milwrol y wlad honno wdi ei ladd; ni ladd- wyd ychwaith mo'i dichell. Cymer fan tais ar hyn o bryd i geisio gwneud y telerau'n ddirym oher- wydd oediad anffodus yr Amerig i arwyddo'r Cvtundeb. Gwallgof- rwydd fuasai i'n o-wladweinwyr, ar ol yr aberth a'r difrod, i beryglu ffrwythau ein buddugoliaeth trwy esgeuluso cadw byddin ddigon cref i orfodi Germani i gario allan y Cytundeb yn ei gyfanrwydd. Hy- derwn, a gweddiwn, na fydd angen n am ryfela mwy. Y ffordd effeithiol- af 1 T1 AVI — u'-uuvu..I.UClr; I -Y JUl yw llUlJ gad w digon o filwyr yn barod i or. fodi Germani, os bydd raid, i ym- ddwyn am unwaith yn anrhydedd- us. ,Y dyn diogelaf rhag ymosodiad gelyn anghymodlawn yw y dyn sydd yn arfog i amddiffyn ei hun. Y mae'r wlad yn ddyledus heddyw iir Llywodraeth am wrthod gwran- do ar ddynion svdd wedi ochri gyda Germani drwy'r holl ryfel, a'i bod wedi bod vn ddigon doeth a gofalus i gadw digon o wyr dan arfau i Qf- fodi Germani i gadw'r telerau i'r llythyren.

CYFRIFOLDEB Y KAISER

CYFRIFOLDEB Y KAISER. Bu'n boblogaidd yn ein mvsg i ddweud pob drygair am y Kaiser a gyfrifoldeb am y tywallt gwaed diweddar. Rhaid iddo barhau'n rhannol gyfrifol, ond nid efallai i'( graddau y dywedid yn p-yffredin. Ein hachwyniad pennai ni yn erbvn y Kaiser yw iddo ganiatau i'w swyddoeuon, ar dir a mor, i arfer yr erchyllterau a'r creulonderau mwyaf anfad y cronicla hanes am- danynt. Pan orfodir ef i sefyll ei brawf, hyn fydd sail y cyhuddiadau yn ei erbyn. Ein cred yw fod a rynno ei p-vnghorwyr fwy a dwyn y rhyfel oddiamgvlch nag efe. Ac or nad yw y rhai hynny heddyw mewn awdurdod, wele eu holynwyr—cyn- rychiolwyr etholedig y bobl-pan y mae'r Llywodraeth, sylwer, yn Haw y werin bobl—ar fin meiddio ail- gvcliwyn rhyfel arall! A gwnaeth. ent hynnv heb unrhyw betruster pe credent y gallent lwyddo. Y mae mwyafrif mawr cenedl Germani yn gyfrifol am y rhyfel. Cenedl falch, ymffrostgar, a'i hymddiriedaeth yn ei gallu milwrol i sylweddoli ei huchelgais yw. A'r unig allu a barcha yw gallu cryfach na'r eiddo hi. Nid yw y rhyfel wedi dysgu dim i'w llywodraethwyr na'i thri- golion. Pa gwrs bynnag welo America'n dda rrvmrvd, mae digon o nerth yiig ngweddill gan Brydain, Ffrainc a'r Eidal i'w gorfodi i ymddiosg o'i gallu milwrol, am un oes o leiaf, fel v caffo cwareiddiad a chrefydd gyfle i ddysgu'r holl fyd yn egwyddorion c^fiawnder a chre- fydd Tywysoe Heddwch.