Teitl Casgliad: Llangollen advertiser, Denbighshire, Merionethshire, and North Wales Journal (1860-1893)

Sefydliad: Llyfrgell Genedlaethol Cymru

Hawliau: Nid yw statws neu berchnogaeth hawlfraint yr adnodd hwn yn hysbys.

Gwylio manylion cyfan

Cyntaf Cynt Llun 3 o 8 Nesaf Olaf
Full Screen
4 erthygl ar y dudalen hon
Advertising

"A wado hyn aed a hi, A gwaded fir Haul godi. M FeâDaI mai jjami neu arferiad ydyw, ond aiiai gael Jim Tb yu un man yn debyg i D6 Phillips." nrr T?Tin?Tr r Tnr?r? n /? W. PHILLIPS & Co., LIMITED TEA MERCHANTS, -T- REXHAM,, low, DISTRICT AGENTS- Mr. T. M. ROWLANDS, Castle Street, Llangollen. Mr. ELLIS EVANS, Chapel Street, Llangollen. Mr. R. DAVIES, Vroncysyllte, nr. Llangollen. Mr. ELLIS WILLIAMS, Garth, near Llangollen. Mr. D. DA VIES, Bridge Street, Corwen. Mr. W. EVANS, Cynwyd, near Corwen. TO TRADESMEN AND OTHERS. HUGH JONES, Bookseller & Stationer I LLANGOLLEN, Begs to call attention to his STOCK of LEDGERS, Cash and Day Books, otoit etc. Plain & Fancy STATIONERY, a Speciality. H. J. feels confident that he t. ne" ahown Better Aswrtnwhf rtor ■; "Better valuft | HUSH JONES. Ad=c:.er Lluimiuh REWARD TICKETS.—The "Scripture Jewels," containing 46 Tickets, arranged on perforated Penny Sheets. Also, Larger Size Cards 82 for One Penny, and 24 for One Penny, Scripture Texb Cards for Walls, beautifully ooloured, Id., 2d. J8d? and 4?d. etch—end?ess sel?tton. HUGH JONES'S Advertiser OlriceLltngoRen, THE CAUSE OF THE TROUBLE IN THE BLOOD. "I have suffered -Jl *2 greatly with my Head Very Siok { W and Bilious that J \r had no heart to de \\7fl( anything,nor look at ill I ft food, and felt very r > U "L H nervou Hughes's IjWj | ill Blood Pills soon put me right." Every Sufferer from. ———— 8KIN RASH, SORES. BOILS, SCURVY," EC- ZEMA, IRRITATIONS, ITCHINGS, BAD LEGS. KINO'S EVIL, RHEUMATISM, SCIATICA, NEURALGIA, ANAEMIA, Must remember that the CAUSE is in the BLOOD and that you must cleanse the Blood of the evil before a cure can possibly be accomplished. HUGHES'S BLOOD PILLS. THE GREAT REMEDY FOR THE BLOOD. If you Suffer from ————— HEADACHE, INDIGESTION, BACKACHE. OftiOUSNE",WMD, DESPOUDIENOY, PILES, CONSTIPATION, BAD LIVER, WBAK NERVE& SLUGGISH KIDNEY8, LUMBAGO, Frre, HUGHES; BLOOD PILLS will ((001i cafe you. fo they act direot on each organ through the BLOOD. YOICE OF THE PEOPLE. OPES SOJlBS AND SKIN MASM. Sir.—My little daughter has been suffering a great deal itoti a rash, with pimples, which came otit on her hands and face, extending all over the body. Her face got so bad until it got into open sore? I am happy to say that under the treatment of your fam6ui ha IFE?OD Alls," and an outward applioaSS S "GOMER'S BALM," her body is nicely olea?al? her hands and face.-M. HANCOCK, New Road, Llandilo. The above is a very interesting case. She was ic a pitiable state. Now completely cured I consider the case to be ar good test of the value oJ your "BLOOD FILLS.ftit. D. B. JONES. San dilo. TRY THEM THEY ALWAYS DO GOOD. Ask for HUGHES'S BLOOD PILLS, and don't enticed to take any other. See that the Trade Mark, Shape  of a Heart, thus ø- |§3h is on each box, and also the name JACOB Hughes, without which none are genuine. Sold ?S?S???M? y Chemists and Stores at Is. ?'SSSS? ljd., 2s. 9d., 4s. 6d.; or send value in P.O. or Stamps to maker- JACOB HUGHES, M.P.S., LD.S. Manufacturing Chemist, PENARTH, CARDif P, BY WASBAIT .&&A. SOCIAL, fAMILY AND WEDDING GROUPS, To Her late XqaoW Photographed on Queen Victoria. the Shortest Notice, Md ??_ finished in all The LATEST PROCESSES BY E. Lettsome & Sons, Photographers and Frame Makers, 4 & 5, VICTORIA SQUARE, LLANGOLLEN. Corwen, Ruthin, Bhos 4c Ehosymedrs, Ladies Photographed in Welsh Costume (COSTUME PROVIDED), Finished as PICTURE POSTCARDS, form a Splendid Locü. BouvamM GAEFELIN LAUNDRY, LLANGOLLEN. I SEASON'S SPECIALITY. Wz are now open to do all Kintfr of CURTAINS, at a FEw DAYS NOTICE, at ad. per pair. SBIBTS A COLLARS, a Speciality age. PLXABA GIT J! US A TRIAL. Mies ORSON.

Sisial Godrer Berwyn

Sisial Godre'r Berwyn. Does dim angen arna i, tybed, i'ch hysbysu ein- bot ai yn cael mwy o law o lawer nag a arferem gagl yr amser yma o'r llwyddyn, ac mai yr achos o hyny ydyw y saetbu parhaua bron o'r magueli anferthol yn y Rhyfel Mawr ar y Cyfandir ene. Ac mi barbeith y saethu, gewch i weld, am rai xmsoedd eto. Ceir ambell i ddiwrnod praf, a muius odieth ydan nhw hefud pan y deuant. 'l'aw heb y eyfnewidiade aydon ac eitbafol yn yr liinsawdd, mi fase ni yn ymlwubro yn o lew drwu y gona, ond fel y mae pethe yrwan does dim paittb i obi sgapio heb gatabio naill a'i riwmatus vie fmmteutus, iuffiwenshal ne y dybl hamonia, y niwraljia ne y tictalarw. A tydi'r hen Gaergybi ya tddo dim yn genach i hi hyd ddiwedd y mis. MTeg a rhewllyd, eto enud," ydilr ordara am yr wuthnos ola. Felly, na ddigalonwch, ya d pob arwyddion cawn wanwyn cynar. )Wr bud wedi mund yu rhyfedd iawn yn y dyme hun. Wuddoch chi ar yddaeat sut nag yn lie yr ydech chi'n aefull. Mi yres i Catrin i'r LIan ddadd Sadwrn i nol caydSg o bethe o'r eiop i mi, ac mi roes bisin deu- ,swut gwan yn ei lIaw hi, gan of un iddi ddwad a pwufl o fenun ffres, pwua o siwgwr lwmp CroeddWD yn diegwul y gethwr yma i de y Sul), ebvrarter o de a pbwus o gnwlle sicstias. Wudd- ,i"'Ü chi be, mi ddotb yr eneth druan ya ei bol wi di colli ei gwant, ac yo ceisio, ond yn analludg III beth amser, i egluro fod pobpeth wedi dyblu Inoo yn ei bris, ond blacin a matshis a brysbis a sn,ni aciutar; sic, oe bedd arna i igio eadw'n eDW 4i,x ilufr, fod yn rhaid i mi fond i lawr i dalu naw ,eriniog., peth cynta bore Lion. Cblywaoch chi -t'v ahi*n bdth Bu agos i mi a deud geirie ,tyfacl1 (fel y budd Ned yma wuddocb pan wedi gwoutio), ond mi gofis am fywyd caled ein cyn- dade yn y Ddeanawfed Ganrif a eglurwud mor oidetbeyng ngyfarfodudd y Gymdeitbaa Gyinreig; tW hefad am y tymor da hwnw yn hanes fy -Y. vrlad paft y ffaelodd y cyobaua ac y bu raid i futa bara mall; ac hefud am y trueni mawr l>r^ £ enol ar y Cyfandir. A! y mae hi'n well ,lion iii fil d weitbie nag oedd hi ar ein cun- 1 mo, a milodd dioddefwyr y dyddie hun. Os Tgyferbnn a'r colli bywudau iSychrunltud sudd wedi cymrud llu. Ac i feddtvl fod y colli bywudau yna. i barban eto o ddudd i ildudd hud ddiwedd Mai nen. bwnracb Febefln. Boboi anwyl! Y mae ceisio eylweddoli peth frlsei yn ddigon i fag. y felan. gronic. ar nnrhiw 4dynee, heb son am ddun. Eto, gan ein bad yn weix o ddod allan yn y dtwedd yn orchfygwyr. 

Hen Gerddi Cymru I

Hen Gerddi Cymru. I C XXVIII, I LLOFBUDD1AETH EGHBYSLON I Miss Jane Jones, Hafotty, gerllaw Pentrefoelas, Sir Ddinbych (yr hon oedd, ar fin priodi), gan ei hen gariad, yr hyn a gymerodd le boreu ddydd Mawrth, y 26ain o fit Mawrth, 1867. ER i Ddyfroedd mawr y Diluw Foddi teulu yr hen fyd, Eto byw yn diluw pechod— Mae'r arwyddion yma of hyd; Mewn bradwriaeth a gelyniaeth, Du lofruddiaeth alaeth yw; Myn'd ar gynydd mae mwrdradau, Et ein breintiau o bob rhyw. D lien byddem am lofruddiaeth IWwn thyw ran 0 Loegr drAw, Nes i'r gwallt fod yn ei sefyll, A'thrydanuln bron i braw; HeddY w, ooh! yr y'm mewn dyohryn, Wadi derbyn sy?yn saeth: New-ydd trwm am fwrdrad creulon Ynghymru dawel atom ddaeth. Yn Sir Ddinbych, Plwy' y Foelaa, Bu'r alanas friwiai'r fro, Yn y 'Fotty, ffarm gyfagos, Y oyflawnwyd erebyll dro: Y ohweohed dyad ar hugain, oofier, 0 fia Mawrth, y boren glas, Aeth y fulain mewn flawn fwriad At ihen gariad, elyn oas I 'R oedd Jane Jones, yr eneth hawddgar, Wedi dewis cydmar ou 'N llePiérce Jones, 'r hwn gynt a garai, 'B hwn a gyflawnai'r weithred ddu; A cbytuno i briodi Y dydd Gwener nesa* wnai; Pierce, 'ro) iddo ddeall hyny; Drefnai'r mwrdrad yn dditel. itiogaiii barod gyllell finiOff, Gan fygythio gwneyd ei trâd; Aeth i gysgu'r nos flaenorol I le gerllaw i dy ei thad; Yn y boreu aeth i'r buarth, I wylio'r eneth dd'od o'r ty, A phan ei gwelodd rhuthrodd ati, Gan gyfleiwnl r weithred ddu. Ar drothwy'r drws fe'i syh darawodd, Hithaii W&Oddiii-syrtbimi' lawr El thad a redai yno o'i wely, A gwelai'r gwaed yn llifo'r llawr; A'r fulain cas, ei gyllell fining, Yn tori ei gwddf o glust i giust I Ei thad yn ymladd am ei hachub, Ac o'r farwol loes yn dyst. Vfedi hyll gylfawni ei fwriad At yr ebeth fwyn ddinam, Mewn gwaed oer gwnai ysgwyd dwylo Oyda'i has* ldoda'imhaval, 01 'r olygfa! lie mae geiriau, Byth ddarlunia'r adeg hon 1 Y rhieni "a ohorphyr eneth, A'jf Uoffrndd di^aitb ger eu bron { Ar ei chorph 'roedd pump ar hugain 0 fan friwiau'r ellyn glas! A Radd wrth ymladd am ei bywyd Gyda'r llofrudd creulon cas Y tad a'r fam sy'n friwiau hefyd, 'Rol ceisio atal claidd frâd- Am y weithred drom farbaraidd Y mae siarad tref a gwlad. Aeth y llofrudd yn ddidaro I amryw deiau yn y fro, I dd'weyd yr hanes am y weithred A pha fodd y bu y tro; At ei feistr am ei gyflog, I Hafod Garreg, wed'yn aeth, Gan fynegi i'w gyd-weision Y gyflafan hyll a wnaeth. Yna i lawr i Bentre'rfoelas, I dy'r swyddog rhag ei flaen, A'r erfyn marwol yn ei feddiant, Ao ar ei ddilladwaedlyd staen; Bhoes ei hun yn llaw y swyddog, Yngrym cydwybod euog iawn, A cbyffesai yn wirfoddol Y mwrdrad marwol yno'n llawn, Wedi'r owest, i Garchar Rhuthyn, Dan yr heiyrn yr aed ag ef, Yno i aros dydd ei dreial, Dan gwmwl du dialedd gref; Pan y derbyn gyfiawn ddedfryd, Am fyn'd a bywyd geneth gu; Mewn eiddigedd oryf, dideimlad, Un iddo'n gariad gynt a fu. Bellach, bobl ifaino Cymru, Trowch y weledigaeth hon 'N uniongyrchol at eioh oalon, Na foed eiddigedd dan eioh bron; Ffrwyno nwydau gwyllt y natur Ydyw'r goreu'n hyn o fyd, Rhag i ormod serch wrthweithio, Ac i'r diwedd gostio'n ddiud. Nid oes dim a welit yma Ddeil i eitha' serch y fron, Bhy siomedig yw i'n nwydau, Gwael wrthddryohau'r ddaear hon; 'Does ond Us Oyfaill haedda'i garu, Sef Crist Iesu D'wysog Non; Arno boed ein serch a'n gobaith, A diwedd perifaith mwy. Amen.

GOHEBIAETH

GOHEBIAETH. Y CYNGHOfi DOSBARTH A'I BENODIA&AU. At Olygydd y Llangollen Advertit&. Anwyl Mr. Gol.Wtth ddarllen eich Dfiwydd- iadnr yr wythnoa ddiweddaf gwplaf fod ar droed rOidi yehwafaeg o gyftog i Mr. Green Davies, am fod gaoddo ormod o waith ac eiaiau help. Od felly, pam y mae y awyddi hyn yn cael ei pentyra ar ei gitydd ? A oes rhywbeth yn y peUodiad i'r swydd, af ol ei derbyn, nas itallet)t ei rhcri i fynu ? Hwy. rach fod rhywan all ateb. Y mae yn syn geni feddwl, yn yr oea olentdig a breintiedig hon, nad oes digon o ddynioxi medrys i'w oaei i'w 0.1 flawni heb ei peutyfu, pan y mae y trethdalwr druan, ar ei oreu, yn enwedig yo y rhanbarrb hon, lie eto 111 mhell oddiwrth fod yn derhyfi cyfiog byw. Y mae ei ewinedd 10 csel ei cadw yn o fychain wrth scratchio i fyw. A dyna geir yn y gwaith, 0" nad wyt yn ei eisio, rho dy waith i fyny." Nid dim byd personol yn erbyn Mr. Davies aydd ger yf. Nid oea dim bai arno ef. Ouid yw yn bonibl adfertieio » awyddi hyn, a chael gweled fint fyddal yh barod i'w cyflawni ? Byddaf yn rhyfedda at ein Cynghorwyr, eu bod mor barod i godi oyfl gau eu gweision, 8e befyd, pan feddyliaf, mor ofalaa y maent rhag rhoi gormod pan yn rhoddi dipin o gardod i'r tlawd I Y mae yn thaid i ryw ddau swllt yn wythnosol fyoed yn mhell iawn iddynt hwy Ond fel trethdalwyr Did ydym a'a llygaid yn gaead i'r pethan hyn, acyn gorfod teimla i'r byW. Feallai y gWnaifE rhyWon mwy eyfarwydd ysgrifenn eto ar y matericn hyn.—Yr eiddooh, GartiL E. WILLIAMS.