Teitl Casgliad: Llangollen advertiser, Denbighshire, Merionethshire, and North Wales Journal (1860-1893)

Sefydliad: Llyfrgell Genedlaethol Cymru

Hawliau: Nid yw statws neu berchnogaeth hawlfraint yr adnodd hwn yn hysbys.

Gwylio manylion cyfan

Cyntaf Cynt Llun 2 o 8 Nesaf Olaf
Full Screen
8 erthygl ar y dudalen hon
Advertising

m IDEAL LOAY Made from the Entire Grain of the Wheat. GUARANTEED PURE. To be obtained at TI M. ROWLANDS, BAKER, CONFECTIONER, &c. CASTLE STREET, LLANGOLLEN. ra "Keep ths For the Blood Blood Pure." Is the Life." Clarke.s I Blood I I Mixture If you suffer from any such disease asmentioned below, don't waste time and money on lotions or ointments which cannot get below the surface of the*skin. What you want is a medicine that will thoroughly free the blood of the impure matter which is the true cause of all your suffering. Clarke's Blood Mixture is just such a medicine. Itiscom H posed of ingredients which H quickly attack, overcome, ■ and expel from the blood I all impurities from whatever ■ cause prising, and by ■ rendering it clean and pure. H it never fails to effect a n complete and lasting cure. H Thousands of testimonials. H Over so years success H Pleasant to take. Bj ) r ▼ t I CURES II ECZIEMA. N ECZEMA, I I ,SCROFULA,  t ABSCESSES. ULCERS, GLANDULAR SWELLINGS. BOILS, PIMPLES. SORES, BLOOD POISON, | ■ RHEUMATISM, I R BLOOD B B I GOUT, 1 GJ I &a., &a. i M y of all Chemist* & Stores, 2/9 per bottle K.1 MV REFUSE SUBSTITUTES. n

LOCAL RAILWAY TIME TABLE 11 If

LOCAL RAILWAY TIME TABLE, 11 If Ptw CORWEN. BETWEEN RUABON, GOLLEN and OORWEN. SUND.&TS. For COBWEN. _Z SUNDAYS. a.m. a.m. a.m. a.m. am. p.m. Ip.m p.mlp.m p.m. p.m) p.m p.m p.m p.m p.m 5il p.m. p.m. p.? p.m RUABON de! p. 7 45 8 37 9 39 10 30 13 28'! 45 2 40 3 04 15 5 15 6 12 7 5 8 30 9 55 4 33 WaLr 7 50 8 41 9 44 10 35 12 381 50 2 45 4 19 5 20 6 16 7 10 8 3610 0 ?8 753345 9 4710 3812 36i 53. 2 48 42252362071334010 3 .442 ?Ha.lt 850 10431240158 253 .625 84510 8 LLANGOLLEN 8 38 57 9 58 10 50 12 462 8 3 0 3 154 31 5 i4 '611 8411 4 50 Berwim '?. 8 8 10 3 12 61 2 15 4 36 5 38 6 35 7 28 G??Mw?v 8 16 1 0 12 1 02 24 4 47 5 45 6 44 7 37 10 29 CMTO«.T. 8 22 10 20 1 5 2 29 J 4 52 5 54 6 50 7 42  r 8 27 10 251 1102 35 3 3 7 52 5 54 6 50 7 42 .1029 COBWEN arr 8 27 10 25 1 102 35| 3 37,4 57 5 59 6 55 7 50 .10 40 j Oalla to 8et down from London. For RUABON. STJNDATB. -M P.M p.m y -M I a.m. a? a.m.la.m. a. m. a.m a.m. a.m. p.m a.m. p.m. p.m p.m p.m p.m p.m p.m p.m p.m p.m p.m p.m. p.m a.m. a.m. 91. M a.m. a. M. ui.M a.m. a: m. p.m 'L, m P M.'?: ? 4 11 151 2163, 7 7 13 6 1 9 7 1 S i O CORWEN .dep. g. 8 15 9 27 9 50 11 50 2,' 7 0 8 56 8 20 Carrog 8 23 L 9 56 11 55 1 32 .„ 4 11 5 16 7 6 9 1 Glyndyfrdwy ;g « S 8 29 L 10 13 12 1 1 1 3 8 0 0 4 21 5 23 7 13 9 7 o.0 8 30 Swvn 837 ? ?022 I! ? ?47 4423? 65 055332 8 7?2 914 ?? LSS&OLLKN"?80 8 *42 9 20 9 46 10 2811 2512 16 1 55 3 0 4 35 5 0 5 38 7 289 29 21 5 20 8 *46 LLAliGOLLEN ?. 9 25 10 33 11 31. 2 0 3 15 1 43 .6. 7 7 TrevSank Ea" 8 9  8 52 9 30 L 10 3811 35 2 6 3 20 4'45 t 5 48 7 37 9 129'30 5 30 856 I???rN'?.8 17 9 093810 110 0 4426111 1 3493 1122 ?31 7 1 2 2 110 7 3 24 449,5 13.5 52 7 4 o?9 1l2 ??g9 io5"io s ..5.6 Aert-,fair arr. 8 17 19 09 3810 0 I 3 28 455518556 7459 9 38 5 38 9 5 L Sets down from LlcmuwcUlyn and beyond on notifying guard, and to pick up for London.

Advertising

THE ABCHITECT. TO ALL INTERESTED IN Architecture, Archaeology and Building SEND FoR A COPY OF The LEADING JOURNAL 'THE ARCHITECT.' 6-11, Imperial Buildings, Ludgate Circus, London. Free by Post, 4Jd. Subscription, 19s. per ann. Instruction combined with Amusement in a fascinating way!! The X.L. Photo Printing Outfit, Consisting of a Printing Frame, Packet of Negatives and a Packet of Photo Printing Paper, By means of which the youngest ohild can produce photographio prints without either prevoua knowledge of photography or the use of any chemicals, TO BB HAD AT HUGH JONES'S "ADVERTISER OFFICE, PRICE 6JD. EACH. *> K' 90 n mm mjmi n depends upon how well you fare in the matter of your health. This, in some important respects, is dependent upon what you eat and drink. Quantity and quality are, no doubt, matters of consequence in this connection; but the state of your digestive powers is really the vital question. For it must always be borne in mind that only the food which is properly digested and assimilated can supply to the system the I |1 nourishment it requires. Are you satisfied, then, that your digestion  ? is efficient? And that your powers of assimilation are as good as they jI !H should be? For if you have any reason to believe that an unsatisfactory I !-i conditiQ, of health is due to stomachic troubles which perhaps you may U have neglected, you will be well advised to try a course of Beecham's H ITI I Pills th& well-known preparation, which has, for many years had such rjl  remarkable success in the treatment of ailments of the digestive organs. II I I You may be sure that you will fare well if the welfare of your digestion II is in the keeping of jjj .4: Di A n U II U Sold everywhere In boxes, price //7? (56 p?/s) & ?/P (76? pills). m fl=ll lf=!MF=|i iMi ?) Visitors' Handbooks The Ladies of Llangollen By Charles Penruddocke. -:0:- Beautifully Illustrated. Price, 9d., In Cloth, Is. 3d. LLANGOLLEN & NEIGHBOURHOOD: What to See, and How to See It being a Guide to the Walks, Drives, and Excur- sions to Places of Interest, by JAMBS CLABEH. Price 2d. PLAS NEWYDD, As It Was, and As It is; with a Catalogue of its Contents, and a few Reminisoenoea of the Old Ladies," by the late GXNBBAI. YOBKE, O.B. Price 6d. "BOROUGH" GUIDE TO LUNGOLLEN, with Map &nd 20 Illustrations. Prioe 2d. SHORT MEMOIR OF THE LADIES Of LLANGOLLEN. By the late Rev. JOHN PBICHABD, D.D. Prioe 2d. CASTELL DINAS BRAN, An Aooount of. Price 2d. VALLE CRUCIS ABBEY, An Aooount of. Prioe 2d. j Heywood's LLANGOLLEN & CORWEN, Price Id. ON SALII AT ALL LOCAL SHOPS, raois THII PUBLISHES, HUGH JONES, Castle Street SEASIDE & COUNTRY APARTMENTS. VISITORS to Colwyn Bay, Llandudno, Rhyl v Conway, Bettws-y-Coed, Penmaenmawr, Llan fairfeohau, &c., seeking Apartments, should advert is in The North Wales Weekly News series of 12 paper (Messrs. R. E. Jones and Bros., Publishers, Conways largest circulalion, most influential, quickeat results Terms-24 words, once, 9d.; three times, Is. 6d I Specimen oopy, post free, lid. JARDS and SLIPS bearing the words-House ) to Let, House and Shop to Let, Room to Let, harden to Let, Mind the Paint, Registry Office for Servan Dressmaking, An Apprentice Wanted, All Wines sold here are deluted, &c.; on Sale at HUGH Tosies's, Castle Street. Also; Notice before proceeding to County C. Q.{ to ormfi, &a.

CYMRO CYMRU a CHYMRAEG I

CYMRO, CYMRU a C-HYM-RAEG. I Y MILWR DAN El GLWYFAU. I MAE'B milwr heddyw ar y maes Yn gorwedd dan ei glwyfau, Wns. rhywun syohu chwys ei ael?— Ofnadwy swn y brwydrau. Mae'r mwg o'i gylch fel owmwl du A'r tin o'r gyaau'n lIosgi; Fe gura'i galon dros ei wlad- Dros hon maein rhaid arfogi. Hen archoll ddofn y miniog gledd, Sy'n dristweh i fy nghalon, Ond cariad gwron dros ei wlad Ymladda drosti'n ffyddlon. T O na ohawn estyn dafn o ddwr I'r truan sydd yn trengu; Mae oelaneddau o'i gyloh yn lIu, Ac yntau'n mhell o Gymru. Paid tori'th galon, filwr dewr, Bu Un o'th flaen yn brwydro; Aeth drwy bob rhwystrau yn y gad, Gwna Ef dy ddyfal wylio. Aorfair. R. LL. WILLIAMS. "Y BBEFLAN." Ceir cyfls na ddaw i'n rhan ond pur anfynych i waled un, y cyntaf q weithiau gorchestol ein prif nofelydd, Daniel Owen, wedi ei threfnu ar ffllrf o ddrama, yn cael ei pherfformio yn yNeuaddDrefol, Llangollen, nos Iaa nesaf (Mawrth 25ain), gan cwmni o chwareuwyr profiadol. A yr elw i Gronfa yr Adran Filwrol Gymreig. Y Dleflan" yw y nofel a dynodd sylw y wlad at alln uwch. raddol Daniel Owen i ddarlunio y bywyd Cytnreig yn ei symlrwydd mewn modd na wnaeth. neb o r blaen, a dylai pawb sydd yn caru ei genedl ac yn hoff o dipyn o humour Cy- mreig, ei gwneyd hm gyteus i fynd am awr neu rddwy i'r Neuadd Drefol nos Ian. GweleiJ byabyaiad. CTSTLLTIADAU CYMREIG Y DIWEDDAR IARLL CADOGAN. Un o hen deuluoedd adnabyddus ym myd y Sais ydyw teulu Iarll Cadogan, perchenogion rhan helaeth o Chelsea, Llundain. Rhed ach-restr y teulu yo ol i'r ddegfed ganrif, a hawliant mai eu cyndad ydoedd Elyatan Glodrudd, un o benaethiaid Cymru yn y ddegfed ganrif. Efe ydoedd Dywysog ar diriogaathau rhwng yr Wy a Hafren, ac a briododd Gwenllian, merch Hywel Dda, a bu iddyut fab o'r enw Cadwgan, yr hwn ydoedd dad i lawer o feijbion a merched enwog. Cafodd Elystan ei enw oddiwrth Athelsfan, Brenin Lloegr, yr hwn, meddir, oedd ei dad. bedydd, ac envir ef yn y Trioedd fel un o Hualogion Teyrnedd," sef tywyaogion a wiagent gylchau am eu harleisiau yn lie coronau, yn ol arfer hen frenhinoedd Prydain. Mae'r teulu heddyw yn gyfoethog iawn, canys mae'r ystad yn Chelsea yn dwyn elw o dros gan mil bob blwyddyn. DIGONEDD 0 LO. I Ym marchnad Llundain aeth y glo i fyny yr wythnosau diweddaf i 37s. 6oh. a 40s. y dunell. Priodolid hyn, fel arfer, nid i raib ail-werthwyr, ond i brinder glo. Priodolid hyny, drachefn, nid i'r pris ar enau y lofa, yn gymaint a bod y rhan fwyaf o'r glofeydd mawrion yn gweithio dan gytundeb i gyflanwi prynwyr, dros amaer neill- duol, am swm penodol y danell, a bod y prisiau hyny heb godi, ond i brinder glowyr, i brinder cerbydau ar y rheilffyrdd, neu brinder llongau i'w gario, neu i brinder dynion i'w ddadlwytho, ac nid-i ddiin arall. O'r diwedd ba raid penodi pwyllgor i wneud ymchwiliad, yr hwn, wedi ym- weled a dwy brif weithfa yn y Pen Gorllewinol, a gorsafoedd rheilffyrdd y Great Northern a'r Great Eastern, a gawsant fod ynddynt ddigonedd o lo. Mewn un man eawsant 2,000 o dunelli wedi ei ystorio. Yr oedd yno hefyd ddigonedd o droliau i'w glado i brynwyr. Perthynol i Lun- dain yn unig oedd y codiad mawr: yn y wlad nid oedd y codiad uchaf yn y glo ond tri swllt y dunell yn uwch. Yn Nhy'r Cyffredin dywedai un glo-feddianydd mawr y gwertha ef yr hyn a fynid o lo da ar enau y pwll am 15a. y dunell. Er y cyfan tnedd i godi sydd yn y nwydd. I NOSON LAWEN CYMDEITHAS POBL IEUAINC I I REHOBOTH. Eisteddodd yn agoa i gant o aelodaa a chyfeill- ion yr uchod ya ysgotdy Rehoboth, nos Fawrth, i fwynhau gwledd o ddanteithion blasus wedi ei parotoi gan wyr ieuane perthynol i'r gymdeithas. Wedi i bawb fwynhau eu hunain gydag angen- rheidiau y corph, cynhaliwyd cyfarfod amrywiol, dan lywyddiaeth Mr. John Edwarda, Hall-street, a chafwyd adroddiadaa gan Myfanwy Williams (Hill-street) Mary Lizzie Evans (Ty Capel) a Blodwen Jones (Market-street); deuawd, "Y wers sol-ffa" gan Alei. R. P. Owen a J. W. Kyffin adroddiad, Aberth er dy fwyn," Mr. Robert Morris, Berwyn; unawd, "Ymadawiad y Brenin," Miss Sally Jones; cydgan, "Mae'r lesu yn derbyn plaofc bychain," Cor Plant Rehoboth (Mr. J. W. Kyffin) ac unawd, Morfa Rhuddlan, gan Mr. R. P. Owen. Mewn cystad- leuaeth ar unrhyw unawd, ymgeisiodd pump, a dyfarnwyd y wobr i Miss Sally Jones, am ddat- ganiad o "Negesy Blodeuyn acam yr adrodd rhan wyd y wobr cydrhwng Miss Jones, Wood- lands, a Mr. Robert Morris, Berwyn. Y beirniaid oeddynt Mri. Hugh Jones, Chapel-street; Pencerdd Williams, a Mr. R. E. Roberts. Terfynwyd cyfarfod hapus drwy dalu y diolch- iadau arferol. I Y RHYFEL DROSODD Y MIS NESAF ? I Anfona gohebydd y gellir rhoddi p3b ymddir- iedaeth yaddo, ond a ewyllysia i'w enw fod yn angbyhoedd, yc hanesion canlynol o Efrog New- ydd, Swydd Lincoln, i'w cyhoeddi yn y papurau dyddiol:— Bu farw y dydd o'r blaen hen foneddiges a drig- ianai yn agos i'r lie hwn, wrth y twr ar y rhosdir, y hon oedd fud a byddar ar hyd ei hoes. Pan oedd ei diwedd yn ymyl, cododd ar ei heistedd a llefar- odd gan ddywedyd, "Bydd y rhyfel drosodd yn Ebrill," ac yna syrthiodd yn ol yn farw. Bu, wrth gwrs, cyn hyny yn ymgomio am y rhyfel gyda'i phlaut yn null y mud a'r byddar o wneyd hyny, ond ni wybuwyd iddi erioed o'r blaen siarad. Tchydig ddyddiau yn ol, yn teithio gyda'r tren o Linooln yr oedd hen wraig, yr hoa a eisteddai yn y gongl, a thestyn yr ymddiddan cydrwng y teith. wyr, fel y digwydd bron yn gyffredinol y misoedd hyn, oedd y rhyfel, ac meddai'r hen foneddiges- Mi fydd y rhyfel drosodd yn Ebrill." Fel y gall- esid disgwyl, amhsuwyd ei mynegiant a cheisiwyd rheswm ganddi clros ei fynegu; ac moddai wrth un o'r dynion, Mi ddaw i ben yr adeg hono oyn wired a bod genych ohwi 19s. lie. yn eioh llogell, ac ychwanegai wrth ddynes, Mor sior ag mai 4s. 60. yw swm yr arian sydd genych yn eioh pwrs." Erbyn i'r ddau gyfrif eu harian, hyny yn union oedd y swm a feddent. Gellir sicrhau y ffeithiau hyn os dymunir (yn ol y newyddiadaron).

Advertising

MAPIAU RHYFEL, Ceiniog yr Un, i'w 1 ?LL. cMl yn Swyddfa'r "Advertiser." r

PROPHWYDOLIAETH AM Y RHYFEL I

PROPHWYDOLIAETH AM Y RHYFEL. I Dro yn ol cyhosddasom dalfyriad o brophwydoliaeth hynod Johannes y Mynaeh yn 1600 am y Rhyfel M wr presenol. Erbyn hyn yr ydym yn aUuog i gyhoeddi y brophwydol- I iaeth yn gyflawn. Bydd Uawer ya fal h o'r cyfls i'w dar- llen. TR ANGHRIST. I 1. Amryw weithiau y mae un wedi tybio ei adwaen, oblegid y mae holl laddedigion yr Oen yn debyg i'w gilydd, ao y mae yr holl ddrwg-ddynion yn rhagredegwyr o'r Drwg Mawr ei hun. 2. Y gwir Anghriat fydd un o benadariaid ei oes mab Luther; bydd iddo alw ar Dduw a galw ei ban yn genhadwr Iddo. 3. Bydd i Dywyeogy Celwyddau dyngu i'r Beibl, bydd iddo ei alw ei hun yn fraioh i'r G-oruchaf, gan geryddu pobl lygredig. 4. Ni bydd ganddo ond un fraioh, ond bydd ei fyddinoedd dirifedi, y rhai a gymerant fel arwydd, Y mae Daw gyda ni," ymddangoa fel llengoedd uffernol. 5. Am enyd bydd iddo weithredu trwy ddiohell a bradwriaeth; bydd ei yabiwyr yn ymledu dros yr holl ddaear ao efe fydd meistr dirgelion y rhai mewn awdurdod. 6. Bydd ganddo dduwiayddion yn ei wasanaeth er profi a thystio i'w genhadaerh nefol. 7. Bydd i ryfel fod ya rheawm iddo droa godi y lien. Nid yr un a una yn erbyn y Penadur Ffrengig a fydd, eithr un arall ag a fydd yn hawdd i'w adwaen trwy y ffaith y bydd mewn yabaid o ddwy wythnos wedi dyfod yn gyff cedinol. 8. Bydd i'r rhyfel alw i'r arfogaeih yr holl Gristionogion, yr oil Fahometaniaid, Etc hyd yn oed bobloedd pellenig iawn eraill. Bydd i fyddin- oedd gael eu ffurfio yn mhedwar ban y byd. 9. Oblegid agorir meddyliau pobl gan angylion, aeyn y drydydd wythnoa deallant mai hwn yw yr Anghriat, ac y deuant yn gaethion oa na bydd iddynt ddarostwng y gorohfygwr hwn. 10. Bydd yr Anghrist yn adnabyddus trwy amryw farciau; bydd iddo yn benaf ladd offair- iaid, mynaohod, gwragedd, plant a hon bobl. Ni ddangosa unrhyw dragaredd fe basia heibio gan ddal torch fel y barbariaid, ond yn galw ar enw Crist. 11. Bydd i'w ffug-eirian fod yn debyg i eiddo Cristionogion, ond bydd ei weithredoedd fel eiddo Nsro a'r erlidwyr Rhufeinig; bydd yna Eryr ar ei arfwisgoedd, a bydd yna un hefyd ar eiddo ei gynghreiriwr, y penadur drwg arall. 12. Oad y mae yr un yma yn Gristion, a bydd iddo farw wedi ei felldithio gan y Pab Banedietus, yr hwn a etholir ar ddeehrea teyrnasiad yr Anghrist. 13. Ni welir offeiriaida mynaohod mwyach yn cyffesu ao yn dadgan gollyngdod, oblegid am y tro cyntaf bydd i offeiriaid a mynaohod ymladd gyda'r dinasyddion eraill; ao hefyd gan ddarfod i'r Pab Banedietus felldithio yr Anghriat, fe wneir dad- ganiad fod pawb oil a ryfelasant yn ei erbyn mewn cyflwr o ras, 800 oa byddant feirw, bydd iddynt fel merthyron fyned yn syth i'r nefoadd. 14. Bydd i "Ddadganiad" y Pab yn hysbyan y pethan hyn aohosi cyffro mawr, ao achoai marwol- aeth y penadur, cynghreiriwr yr Anghriat. 15. Mewn trefn i orohfygu yr Anghriat, rhaid i fwy o ddynion gael en lladd nag a gynwysodd Rhufain erioed. Bydd yn ofynol wrth ymdreohion o bob gwlad, oblegid ni byddai y Ceiliog, y Llewpard a'r Eryr Gwyn yn ddigonoi i gael goruohafiaeth ar yr Eryr Da oaibae enbod. yn cael eu helpu gan weddiau yr holl hil ddtnol. 16. Ni bu y ddynoliaeth mewn cymaint perygl erioad o'r blaen; oblegid byddai goruchafiaeth o du yr Eryr Du yn eiddo y Diafol, yn yr hwn y mae yn ymgnawdoledig (?) 17. Oblegid y mae wedi ei ddyweyd mai yn mhen ngain canrif ar ol ymgnawdoliad y byd y byddai i'r anifailyn ei dro gael ei ymgnawdoli, ao y byddai iddo fygwth y ddaear a obynifer o ddrygau ag a ddygwyd o raeusau gan yr Ymgnawdoliad Dwyfol. 18. OJdeutu'r flwyddyn 2,000 bydd i'r Anghriat amlygu ei hun. Bydd i'w fyddinoedd fod tab wnt mewn nifer i ddim allai ei ddychymygu. Bydd yna Gristionogion yn mysg ei luoedd, a bydd yna Fahometaniaid a milwyr anwar yn mysg amddi- ffynwyr yr Oen. 19. Am y tro cyntaf bydd yr Oan i gyd yn gooh. Ni byid un ysmotyn yn y byd Crisfcionogol na bydd yn gooh, a chooh fydd y nefoedd, y ddaear, y dyfr- oadd. ac hyd yn oed yr awyr. oblegid fe lifa gwaed yn nhiriogaeth y pedair elfen ar unwaith. 20. Bydd i'r Eryr Da dafla ei han ar y Ceilio, pa un a golla amryw bin, ond fe darawa yn ol yn wrol gyda'i yapardynau. Buaaai yn fuan yn oael ei lethu onibae am help y Llewpard ai gratangau. 21. Daw yr Eryr Du o wlad Luther, gan beri syn- dod i'r Ceiliog o gyfeiriad arall, a goreagyna wlad y Ceiliog hyd at y oanol o honi. 22. Bydd i'r Eryr Gwyn, yn dyfod o'r Gogledd, beri ayndod i'r Eryr Da a'r "Eryr arall," a gorea- gyna wlad yr Anghrist o an pan i'r Hall. 23. Bydd yr Eryr Da yn gweled ei hunyn cael ei orfodi i ryddhau y Oeiliog mewn trefn i ymladd yr Eryr Gwyn, a bydd i'r Ceiliog ymlid ar ol yr Eryr Da hyd wlad yr Anghrist, er helpu yr Eryr Gwyn. 24. Bydd y brwydrau ymleddid i fyny hyd hyny yn ddim o'u cymharu a'r rhai gymerant le yn ngwlad Luther, oblegid bydd i'r saith Angel gyda'u gilydd dafla i mewn daa eu thuserau fflamllyd ar y ddaear anuwiol, yr hya a olyga y bydd i'r Oan oroh- ymvn dileu oenhedlaeth yr Anghriat. 25. Pan wel y Bwystfil ei fod yn colli, fe a yn gynddeiriog, ao am ni misoedd bydd pig yr Eryr Gwyn, crafangau y Llewpard, ac yapardynau y Ceiliog ya ei drywanu ya barhaus a ffyrnig. 26. Byddant yn croesi afonydd droa gyrph y lladdedigion, a bydd y rhai hyn, mewn manau, yn cyfnewid cwra y dyfroedd. Ni chladdant ond yn unig aelodau o deuluoedd pendefigaidd, ac arwein- wyr blaenllaw, a'r tywyaogion, oblegid at y gyflifan wneid gan y byddinoedd, fe ohwanegir marwolaeth y rhai a drengant o newyn neu'r pi a. 27. Bydd i'r Anghriat ofyn lawer gwaith am heddweh, ond y mae y aaith Angel a gerddant o N&en y trianifairamddiSyaantyrOanwe? a gan na chaniateir buddugoliaeth ond ar yr amod fod yr Anghriat yn oael ei fathra fel gwellt ar lawr yr yagabor. 28. Nis gall ysgutorion dros gyfiawnder yr Oen atal ymladd oyhyd ag y bydd gaa yr Anghriat fil- wyr i ymladd. 29, Yr hyn aydd yn gwneyd gorchymyn yr Oen mor bendant a di-droi-yn-ol ydyw fod yr Anghrist wedi proffesu bod ya ddilyawr i Grist, a gweith- redu yn Ei enw, ao os n'lo threnga bydd ffrwyth yr Achubwr yn cael ei golli, a byddai pyrth Hades yn gwrthsefyll yn erbyn yr Aohubwr. 30. Ni bydd y frwydr a gymer le yn y man lie y gweithia yr Anghriat ei arfau yn un ddynol o gwbl. Bydd i'r tri anifail a ddiffyna yr Oan ddi- leu y fyddin olaf o fyddin yr Anghriat, ond daw maes y frwydr, megya allor aberth, fydd yn fwy na'r fwyaf o'r dinaaoedd, a bydd i'r cyrph newid ffurf y wlad trwy godi ynddi fryniau o feddau y lladdedigion. 31. Bydd i'r Anghrist golli eu goron, a bydd farw mewn unigedd a gwallgofrwydd. Rhenir ei ymherodraeth i ddwy ar hugaia o dalaethu, ond ni bydd yr un o honynt yn meddu ar dy Brenhinol, Byddin a Llongau. 32. Bydd i'r Eryr Gwyn, trwy urdd St. Michael, ymhd y Human Tyrcaidd o Ewrop, lie na bydd ond Cristionogion yn aros; bydd iddo feddianu Caer Cystenyn. 33. Yna dechreua cyfnod o heddwch a llwyddiant i'r holl fyd, ao ni fydd rhyfel mwyach; pob cenedl yn cael ei llywodraethu yn ol ei dymuniad, ac yn byw mewn o -fiawnder. 3t. Nil y" mwy Latherisid na Schiamaticiaid. Bydd yr Oea ya tayrnasu, a deohreua llawenydd y ddynoliaetu. Dedwydd fydd y rhai fyddont wedi diangc rhag perydoIl y cyfnod rhyfeddol hwn, allant brofi o'i ffrwythau, yr hyn a fydd yn nheyrnaaiad yr Ysbryd Tragwyddol, a sanoteiddhad y ddynoliaeth, pa un nas gellir ei sicrhau ond trwy orchfygiad yr Anghrist. Nodiad.-Y mae y gwahanol wledydd yn cael eu dynodi fel y canlyn Ffraingo yn cael ei chynrychioli gan Geiliog; Lloegr gan. Lewpard; Rwsia gan Eryr Gwyn; Germani gan Eryr Du; ao Awstria, gan yr Eryr arall," tra y saif yr Oen arm Gyfiawnder, Trugaredd a Gwirionedd,

T CAPEL AC EQLWY 3

T CAPEL AC EQLWY 3. Er deohreuad y rhyfel oyflaithwyd y Beibl i chwech o ieithoedd newyddion. Cymerodd marwolaeth y Paroh. David William Evetna, M.A., fioer Llanrhaiadr, ger Dinbych, Ie ddydd Sal. Yr oedd dros drigain oed. Cyfrifir fod dros 3,000 o aelodau o'r Cyfurideb Wealeyaidd Oymreig yn y Fyddin ar hyn o bryd. Y pregethwyr dieithr a ddisgwylir i lanw pwl- pudau Llangollen y Saboth ydynt-Bedyddwyr (Heol-y-Castell), Parch, R. Parri Roberts, Ffordd- laa Penllyn, Parch. E. P. Jones, Groea, Dinbyoh Rehoboth, Parch. John Williams, Corwen. Pertbynai 616 o aelodan i eglwys M.O. Capel Miwr, Rhos, 311 o blant, a 300 o wrandawyr, yn gwneyd y oyfaurif o 1,227. Bn cynydd o wyth ymhlith yr aelodau y flwyddyn ddiweddaf, ac o 70 yn yatod y pum mlynedd diweddaf. Y Parch. W. Wynn Davies yw y gweinidog. Yn 1868 rhifai aelolau oyflawn eglwys M.Or Fitzclarenoe-street, Larpwl (jiwbili yr hon a ddeth- lir eleni) 826, y plant 355, a'r ymgeiswyr ana aelodaeth 48, yn gwneyd y cyfanrif o 1,229. Oher. wydd y cyfnewidiadau a symnaiadau, yn y ddinall ni rifa y cyflawn aelodau yn awr ond 320 ao 80 9 blant.

GOHEBIAETH

GOHEBIAETH. LLEN-LADRAD A'I DDINOETHIAD. Atpygydy Llangollen Advertiser* Anwyl Syr,—Da iawn genyf weled a chlywed aad ydyw cyfarfodydd Uenyddol a chystadlenol wedi marw, yn nyffryn Llangollen, beth bynag am leoedd eraill, a gobeithio y cynhelir rhagor o hon- ynt, o herwyddei bod yn foddioa i ddwyn ein pobl ieuaiac i roi ei meddyliau ar bethau a fydd o les iddynt yn y dyfodol. Yr hyn am cynhyrfodd i ysgrifenu y waith hon ydyw. y oyfarfod nos Iaa diweddaf, ac yr wyf yn ystyried ein bod fel pobl ieaainc dan rwymau neillduol i ddiolch i'r Parch. Evan Williams, Vron, am ei waith va dadlenu yr hyn a wnaed ganddo y noaon hono. Ya aior ddigon, mae yn hen bryd i bwllygoreu ein eyfarfodydcl a'n heisteddfodau wneyd rhywbeth i orfodi y cystadleuwyr i brofi mae ei oynyrchion hwy a anfonir i'r gystadleuaeth ac nid gweithian enwog- ion ymadawedig, wedi ei codi air am air o'n llyfraa. Nid yn unig ym myd y traethodau, ond mae lie i ofni fod hyn ya bod ynglyn a'n cystadleuaethan 'barddonol hefyd, a buaaem yn awgrymn i'n gwa- hanol feirniaid, pan yn rhoddi eu beirniadaethau allan, ofyn i'r btiddngwyr yn blaen, os bydd amhen- aeth, brofl eu hawduraeth. Oof genyf i gyfaill ddweyd wrthyf beth amser yn ol ei fod mewn oyfarfod yn ei gartref ac fod yno ddyti ienane yn datgan ei ofii nad oedd yn fardd, nae yn fab i fardd, ond iddo weled mewn ychydig wythnoaau enw y gwr yn cymeryd y wobr am benillion mewn cyfar- fod llenyddol. Mae hyn yn fater ag y dylid gwneyd i ff wrdd ag ef, yn beaaf am ei fod yn rayned ynerbyn amcan y cyfarfodydd hyn, ac hefyd am ec fod yn goaod anfri arnom fel cenedl. Gobeithio y gwel eraill o'r beirniaid eu ffordd yn glir, fel Mr. Williams, i ddatgan ei barn os bydd amheuaethya. codi. Y r eiddoch, —Mablobwb.