Collection Title: goleuad

Institution: The National Library of Wales

Rights: The copyright status or ownership of this resource is unknown.

View full details

First Previous Image 12 of 16 Next Last
Full Screen
4 articles on this page
CYMRY YNG NGHANADA

Ond i fyn'd yn ol at Lethbridge. Daw hwn cyn hir yn lie mawr fel Calgary, ac ce bydd amgylchiad- au yn fy nghadw yma, a Chymry yn dod i mewn, mynnaf wel'd ein bod yn cyd-addoli. Fydd hynny ddim yn hir. Er gwaethaf y wasgf-a a'r prinder arian, y mae yma ar hyn o bryd dair o "industries" .anawrion newydd .gychn. ;Nid ydym wedi gwneyd cynnydd gwyrthiol fel rhai rnannau, ond yr ydym yn tyfu yn araf a sicr. Mae'r boblogaeth wedi cynnyddu 1,500 yn flynyddol er's chwe- blyn- .edd, & rhaid darpar ar gyfer y dyfodol, costied a gostio. Yn grefyddol, yr wyf yn meddwl fod ag- wedd dda ar bethau yn y West. Mae yma gapeli -niawrion cynnulleidfaoedd, hardd, a phregethwyr Ida.Ilar,da oedd y Cyfarfod Diolchgarwch yn Knox Church, Calgary—y capel Ymneilltuol mwyaf y bu'm ynddo enoed—o dan sang, a Ilawer yn troi yn ol o eisiau lie." Moose Jaw. Af ym mlaen drwy Medicine Hat i Moose Jaw. Methais gyfarfod ag un Cymro yn y lie blaenaf, er i mi ar ol hynny ddod i wybod fod yno rai. Y mae Medin-e Hat yn lie cynnyddol, a cheir llawer o nwy yn cael ei dynnu o'r ddaear yma. Goleuir dinas- oedd fel Calgiry, &c., gan y nwy hwn. Yn ol pob tebyg bydd yn lie pwysig iawn. Gweithir glo yn y wlad o gwmpas Lethbridge, ac y mae Medicine Hat o fewn cyrraedd i'r ddinas honno. Y mae yn orsaf bwysig hefyd ar y C.P.R. Yn Moose Jaw, des o hyd i nifer o Gymry. Caw- som gyfarfod yn y Y.M.C.A. Trefnwyd pwyllgor i gasglu gwybodaeth, ac i wneyd adroddiad, a daeth y canlynol i'm Haw oddi yno:— "The estimated 'Welsh population of Moose Jaw is anywhere in the neighbourhood of eighty at the 'present time; the prospects for reinforcements to- wards the spring being good. 'Our circumstances are, at present, not too good, but may be considered fair. 'However, there is considerable eagerness manifested for the establishing of a Welsh Church in the city. The present sentiment amongst us tends to further the answers and feelings that were manifested in your presence at the first meeting held here, which you are already aquainted with. However, we would impress upon you that our efforts in this respect will not be dormant, but on the contrary, and whatever lies in our power to es- tablish a Welsh church in the near future, will be amply exercised. Referring to your inquiry as to the advisability of affiliating with the Preobyterians in the matter of establishinpg a Welsh church, we would say—after considerable debate amongst ourselves—that an in- dependent Welsh church would be preferable, ac- cording to present sentiment. Yet, should we later on and that such would be beneficial, you will be 'timely advised. > ) In the meantime, the cause shall r?t he lost eight cf, and any future developments wiH be promptly i communicated, and any advice will be gratefully re- 4- A '.nrViMV'-For5? 'a- h € ./■ 4: f.. J Pobl ieuainc gan amlaf sydd yn Moose Jaw, ond y mae nifer o honynt yn selog, a'r oil yn hynod gar- edig. Yn nesaf deuwn i Regina, prif ddinas Talaeth Saskatchewan. Y mae hon yn dref fawr, ac yn tyfu. Mae ei hystrydoedd yn lan, a llawer o'r tai a'r adeiladau cyhoeddus yn rhai da iawn, cyrtal a dim welir yn y wlad. Pregethais mewn ystafell berthynol i'r Knox Presbyterian Church, a bedydd- iais faban yr un noson. Nid oedd y cyimulliad yn fawr, ond yr oedd pawb yn siriol a chroesawgar. Braidd yn anwastad yw pethau wedi bod yno ym mysg y Cymry. Anhawdd ganddynt gyd-dynnu. Y 'mae digon o honynt yno i ffurfio cymdeithas gref, ond o herwydd rhyw rElSymau neu gilydd, nid oes llawer o lewyrch ar bethau yn eu mysg. Daeth y ffeithiau canlynol i'in llaw o Brandon, tref ar y ffordd rhwng Regina a Winnipeg:—The information you ask for is given to the best of my knowledge. There are quite a number of Welsh in and around Brandon, a large number being on ffarms, and are doing exceptionally well, some in fact retiring, but I hardly thinkit time for the es- tablishment of a Welsh church in the city. 1 find that we have all we can comfortably handle in con- 'neo'fcion with our respective churches here, and whilst I would be delighted to help a Welsh cause, we have to look to our own first." Y mae'r wlad ydym wedi ei theithio o'r Mynydd- oedd Creigiog hyd Winnipeg yn debyg iawn yn ei holl weddau i'r un yr aed drwyddi ar y ffordd allan. Dichon ei bod ryw gymmaint o dan fwy o driniaeth, ond nid yw ei thrigolion yn lluosooach lawer, os 'dim. Gwlad fawr,, eang, a'i thrigolion yn anaml, a'i threfi a'i dinasoedd, lawer o honynt, gannoedd o filltiroedd oddiwrth eu gilydd. 'Drwy yr holl wlad, ac yn yr holl drefi, ceir Cymry wedi gwneyd eu cartref. Toronto. Y lie nesaf, a'r lie olaf y deUwn iddo, ydyw Tor- onto, un o ddinasoedd harddaf, os nad yr harddaf yn yr holl wlad. Rhoddodd y Parch. J. R. Evans, dderbyniad cynnesiawn i mi, a rhoddwyd croesaw i'm cenhadwri gan y cyfeillion gyfarfyddais yno ar ol yr odfa gynnaliwyd. Y mae yma lawer iawn o Gymry, a daw rhai o'r newydd yno yn feunyddiol. Ymwelais a. nifer o deuluoedd, a rhoddid croesaw calonog i mi ym mhob man. Y mae yno eglwys lewyrchus, yn cyfa.rfod mewn lie pur gyfleus. Kid oes ganddynt gapel, ac y mae hynny yn rhwystr. Mae Mr. Evans, y gweinidog, yn llafurio, fel y gweinidogion eraill yn Canada, o dan nawdd Bwrdd Cenhadol y Talaethau, ac y mae iddo le cymes yng ngh-alon y bobl. Bu yn hynod garedig i mi, a rhoddodd bob cynnorthwy i mi gyda'm gwaith. Trefnwyd danfon adroddiad i mi, ond liyd yn hyn nid yw wedi Cvrraedd. 'Cefais a ganlyn oddiwrth tMr. Evans:—"Y mae yn ofid calon i mi, oherwydd .gwa,eled',d. am wythnosau, a nhysurdeb ar ol hynny, ii mi fethu hydiyn hy'n' i,aii,fon'- ddroddia d i-chwi. 'Paodd'.¡twyniloryr eglwvfi. nos Liin wvtlmos a f 4. T- sAi(^ Jk>d. yneddgar am dipyn bach etto oherwydd yr amgylch- iadau. Disgwyliaf y bydd yna y fan bellaf yr wyth- nos gyntaf yn Chwefror, ac yr wyf am ro'i cym- maint o amser ato ag y bydd moaar" Y mae yn dda genyt aliu dweyd fod pethau yn myn'd ymlaen yn ddymunol yma, a'r eglwys jOn. dal i gynnyddu." :(I'w barhau).

No title

CENHADAETH Y BABELL. Darlun yw'r uchod a gymerwyd pan oedd y babell (dan nawdd y iSymudiad Ymosodol) yn LlanhilJeth. Y rhes uchaf (o'r chwith i'r ude): v Parch. John Thomas (Ysgrifenydd), Mr. Edward Jenkins, U.H., Par-elm. R. M. Richards, ac O. D. Jones, Caerdydd. Y rhes isaf: Yr Anrhyd. Roland! E. Phillips (yn awr gyda'r fyddin), yr Efengylydd W. H. Griffiths, a'r Parch. J. Morgan Jones, Caerdydd. Tynwyd y darlun gan A. G. Taylor, Caer- dydd.

LLYFRAU AR WERTH

LLYFRAU AR WERTH. English-Welsh Dictionary (Half-Calf), Silvaiv ■Evans, 2 Vols., £ 1. Y Di,ysorfa 1863-64, 1805—66, 1867-68, Half- Calf, 3 Vols., 4s. 6d. Unoliaeth y Beibl (John Hughes; Y Beibl a Syniad- au diweddar (John Pritohard), 2 Vols, Is. Gweithiau Berw (Llyfr I, 2s. 6c.), Is. Attodiad i'r "Blodeu Arfon," Dewi Wyn, (Gan A Cynddelw, as.), am Is. Gwaith Dafydd Ionawr (Morris Williams, M.A., Amlwch, 7s. 6c.), 2s. 6c. Geiriadur Charles Bala, 2 Vols., 3ydd Argraphiaù, 5s. Ceinion Llenyddiaeth Gymreig, 4 Vol., 7s.6c. v Vol. 10s. Methodistiaeth Cymru i(Joliii Hughes), 3 Vol., 15s. Cofiant iHerber Evans (Elfed, 3s. 6c.), 2a. 6c. Enwogion Mon (R. Mon Williams), New-elcan copy." 6c., Is. 6c. Cysondeb y Ffydd (Cynddylan Jones, 3 Vol., 3s. 6c. Vol.), 3s. 6c. Hanes Methodistiaeth Corris a'r Amgylchoedd (G- Ellis, M.A.), Is. Bywgraphiad y Parch. Thos. Richards, Abergwaen,. (Gan ;Ed. Mathews, Eweni), Is. 6c. Mynegair Peter Williams, Caerfyrddin, Chwef. 12fed, 1773, Old Calf Binding, 3s. 6c. Y Psalmau (II. E. Morris, M.A. John Hughes., M.A., 2s.), Is. Geiriadur iSaesoneg a Chymraeg (Gan Tliomts:, Jones, Denbigh, 1811), Is. 1:1 Gramadeg Huw Tegai, 2s. 6c., Is. Cymru (O.M.E., 1891 to 1903, Deuddeg mlyneddr yn Rhifynau, yn gryno ond y rhifyn cyntaf .Llawer o rifynau dwbl, Is.), Gwertii oddeutw L4, yr oil am 15s. Geiriadur Cymraeg i(Silvan Evans, Part I a II, 15f!.r 5s. Beibl Mawr Peter Williams (Llundain, 1823), Studded Leather Binding, 5s. Testament yr Ysgol isabbothol (Half-Calf), Cyf. II, 2s. Blaen-dal. Telir cludiad gwerth 5s. ac uchod. Cyfeirier—T. Davids, Bryn Deiniol, Upper Bangor;.

No title

Noson bwysig yn hanes Eglwysi Rhydd Cymreig- .Abertawe a'r cylch oedd nos Weneir diweddaf— iqoson ethol swyddogion am y tyrnor. Uawenvdd i bawb fydd deall am etholiad Mr D. Morlais Samuel, y Promenade, yn Ilywydd. Dyn defnyddiol ymhob cylch yw Mr. Samuel, ac nis gwyddom am neb all U-v.v ofynKxi y gadftir yn well na g