Collection Title: Carmarthen journal and South Wales weekly advertiser

edition: First Edition

Institution: The National Library of Wales

Rights: The copyright status or ownership of this resource is unknown.

View full details

First Previous Image 2 of 8 Next Last
Full Screen
16 articles on this page
Advertising

Dyma ffaith yn werthei gwybod,- Os ydych yn dyoddef oddiwrth Ddiffyg Traul, Dolur yr Afu, Poen rhwtig yr sgwyddau, Pen Tost, Gwendid a Diffyg Gwaed, y mae Columba Bitters yn feddyginiaeth anmhrisiadwy i chwi. Y mae y feddyginiaeth hon wedi gwella ugeiniau paham na roddwch brawf arni? «m Ar werth ganbob fferyllydi, I/I2 & 2/9 y botel, neu oddiwrth y gwneuthurwr, D. Derwenydd Morgan Dr. H.D. Sc., Dr. 0., U.S.A., M.P.S.L., Eng., THE PHARMACY, PENCADEK, Un o Lyfrau Goreu yr Oes,—Novel j Ddirwestol Seisneg, j "THEIAVEMANMSIHESTttKI" j GAN D. DERWENYDD MORGAN, Awdwr A Welsh Doctor." Llyfr dyddorol ac adeiladol. Anmhris- iad wy i Gymdeithasau Dirwestol. Y Pulpud a'r Wasg yn ei gymeradwyo. Ar werth mewn siopau, neu gellir ei gael ond danfon at yr AWDWR, The Pharmacy, PENCADER

LLiTH TWiNt BAPEM

LLiTH TWiNt '.BAP%,EM Wel, oin dachre, ma rhaid i fi neid apoloji i Chember of Agrikultshur Karfurddm. Ma Twm yn folon gwisko sachlian a llidi. Ond rhaid i fi weid ar y start ma nid arna i we'r bai. Fel hin ma pethe. Rwsnoth wetba mi wedes i'n meddwl yn go streit wth foys y Chember, ond mi ades i rai enwe mas, a we hinni ddim yn reit. Nawr mai o n debig fod Mistir Editter yn cal shwt lot ofnadw o stwff bob wsnotb fel mai e'n gorffcd gneid doi breintad o'r pappir, ag yn y coppi ges i we dim o hanes y Chem- ber yn llawn. Nawr te, ichi'n diall y posishon yn iawn. Veri gwd te. Wy am weid cwpwl o eire inglin a'r peth wedodd Mistir Devid Heinds Kwnin yn y miting. Mi ddachreiodd i speech drw weid fod ddrwg gidag e fod rhai yn i galw nhw yn hen ffarmwrs." Wei mi ddilse Mistir Heinds gofio fod yr enw yn dippendo ar shwt m 'r dinion yn bihafio. Ar y dyn i hinan ma enill i barch, a 'run peth ma hi gida kkiss o ddinion. Os diw ffarmers am i'r wlad i parchi nhw, ma rhaid iddi nhw i enill i parch. Sharad wy nawr wthgwrs am y ffarmers fel klass, fel gnath e. Wedd e'n gweid na we mo'r wlad yn istiried fod y ffarmers am neid i living fel pob klass arall. Cweit reit, ond mi anghofiodd Mistir Heinds fod klassis erill hefid am gal "BIW;: gistel a nhwynte. Liv an let liv. Thats the point ontefe. Ie, we Mistir Heinds yn cifeirio at shwt we nhw wedi helpi'r Red Kross y Jy Sadwrn cin ny. Mach- gen biw i, mistek mowr wedd gweid hinna. Beth ta'r gweithwirs yn dachre kownto gimint o bethe ma nhw yn helpi! Ie, a shwt ma'r ffarmers yn helpi fel rheol? Hm, Twm nows. -Ond dima chans i ti. Miwn ardal neilldiol, ma lot o bethe yn mind mlan, ag yn i plith ma crinhoi wye at yr oonciid showdwirs. Nawr te, shwt ma petne yn mind mlanY Faint ma ffarmers yn roi? Wthgwrs ma rhai yn rhoi, ag yn rhoi o galon, ond beth am y bulk. 0 dim wye i spario gida nhw. Ie, a gweithwirs si a dim ffowls i gal gida nhw yn prinni wye er mwyn gneid i gore. Nawr, what yiw sei abowt that, Mistir Heinds? Iff yiw dont bileev, ma Twm yn folon gneid bargen. Mi roda i ffwl pertiklers ond iddo inte roi ffwl perti- klers o beth ma ffarmers wedi neid er mwyn y rhifel, ne'r showdwirs. That is ffer inuff. Ond dima'r pishin mwya doniol o'r cwbwl. Mistir Heinds yn treial gneid mas fod y ffarmers yn treeto'u gweithwirs yn well na neb arall. 0 r argol fowr. That teks the bun. Achos beth wedd yr holl grwtied Seison yn listo streit awei? Wel, ma. cistel gweid yn blaen. Dima beth wedodd un trwp wrthw i'n hinan. Wedd hi'n well gida nhw i risko kwick deth mas yn y ffrunt na bod yn saff o slow deth gida rhai ffarmers. Ie, a faint o grwtied Seison si wedi listo a marke croilondeb ffarmers ar i cirff nhw? Beth am y ffarmer ny wedd ddim yn folon i r crwt Sais i joino, ag yn palli tali i giflog e,—hid nes bwgwth y Kwrt Bach iddo fe. Mi ddigwiddodd hina yn ngweilod shir Aberteifi. Mi stwmpodd mas bang wedin. Is things leik that pleing the gem? Ond sentens ddwetha Mistir Heinds iw'r gore. Ne y sentens ddwetha yn y ripport ta beth. Dina siwto'n dda fise'r sentens na ta hi'n oal i rhoi ar i ffen i hinan. Sna i'n gweid ma felny wedd e'n goligi i darllen hi. 0 no, ond fi si'n i rhoi hi felny achoq bod hi'n siwto mor dda. Dima hi—" No uthur man did that but the ffarmer." Ichi'n gweid y point nawr gwlei. Peth arall, wy heb gwpla a Mistir Antoni to. Mi hales i Jak Drefaldwin drwa i ardal y brix a Mistir Antoni, er mwyn cal gneid inkweiris. Twm wants to bav evrithing owt streit. Smo Twm yn leiko rhiw hen wharre tikefen r llwyn, ochodin dima ichi ris- silt yr inkweiri bei mei owld ffrend Jak. Mi ffeilodd Jak a ffeindio mas fod boys y brix yn STARRD men. Now, Mishtir Antoni wat abowt that? Mai'n debig fod bajis gida rhai o nhw achos bo nhw yn gweitho rhiw speshal brix at y War Offis. Sna i'n diall pwer oboti weitho brix, ond wy'n dam ffakt o hin. Taw'n i'n cal i'n ffordd mi geise lot o ffar- mers find i weitho brix. Ie, a gweitho nhw heb wellt hefid. See the point. Nawr te. Mistir Antoni, at beth we ti'n dwad mlan a mattar y brix o gwbwl heb holi miwn i'r bisnes yn iawn? Ichi'n gweid, wedd Twm yn eitha reit wrth weid fod boys y brix lawn mor iwsffwl i'r wlad a'r ffarmers. Ond wy am neid un altreshon yn y peth wedes i. Wy yn gweid nawr fod boys y brix yn fwy iwsffwl. Yiw reeders of the Jernal, plees not the altreshon. Nawr te, wy'n diskwl aped o wrth Mistir Antoni i expleino i hinan. Shwt biodd hi sha marked Karfurddin pan ath Mistir Meial miwn i idrich ar y menin? Dina kwick martsh mai'n debig. Lot o faskedi yn trafeili mas yn 11 go gloi clo. Ie, reiog yn ffoi heb i erlid ontefe! Ie. sampl o petriotism shir Garfurddin. The STARRD Battalion Pitti ontefe fod rheina wedi cal jangid mas. Mi ddilsen gal i coppo bob coppa yn He fod rhai innosent yn cal i beio. Widdoeh chi, inghanol holl helbil ramser hin. wy'n cal emill i wherthinad sbo fi'n stichis i gid. Mi weles boster pwy ddwarnod, a se chi' n y man na, diaa'r letest of ol. Alia i ddim gweid wrthoch chi beth iw amkan y bisnes o gwbwl wath stim bid ar y poster i weid be si'n bod. Wy wedi gweid lot o bosters yn i'n amser. ond ma hwn yn knocko'r lot i •gock'd hat. Ma'r poster yn gweid fod publick miting i fod yn iskoldi Lanllwnni oboti Jimbl Sel. Ie, ar fenkos, weles i shwt Jimbl o fisnes ariod. Dima'r ajenda ichi,—(Mister Preinter plees copil: Con- sidering for the purpose of the holding of a JTJMBLE SALE." Be ginllwn newch chi mas o hina? Nesa. at hina wedin ma'r sentens ma,—" The Sale will be conducted gratis by Ald. Ben Evans, J.P., Gwastod-Abbot." Galw comiti i gonsidro oboti gal sel, a wedin yn gweid fod y eel i gal chonducto am ddim gida Ben r-vans." Pwy isne galw rhai at i gili os odi'r peth wedi cal i drefni hirl at hina. Stim akshoniers i gal yn nes i Lanllwni na'r baohan na? Wel wedin, at beth ma'r proseeds yn mind? Diw-r poster yn gweid dim ar y pen na. Allsen i feddwl ddilse hinna fod ar y poster o flan trefniade. ond dina fe. smo'r tinker fowr o skoler ffor na. Tanimarw ma'r poster na yn werth cal He yn y Brittish Miwsiwm, ne'r Welsh Miws wm yn hitrach. The mor we livs, the mor we sees. Di-gon tebig fod y proeeds yn mind at y rhifel—but whei ffor not to sei so. Ma lot o hanes snir Garfurddin gen i i roi rwsnotn nosa. Lot o farel-; '.vesli mind yn shiprek. Dima un adress to at v R01 of Onnur o'r rhai si'n prwerthi menin i hen gwstwmere am pwllt v pownd:- Mrs. Herbert. Niwgct, Henfiniw. Gwidw. mai'n debig yn fiw ar ffarm fach. Twm toks off his hat to viw missis. Gwd Iwk to yiw. Wei. mi wedes wrthoch chi rwsnoth wetha oboti mod i'n cnl llithiron o wrth y showdwirs mas yn y tren^his. Widdoeh chi, ma gas gida nhw glwed shwt ma pethe yn cal i cano mlan ma. Ma gas gida nhw i arddel bo nbw'n wmla dros shwt go wards. Kowards fel hin wy'n meddwl, rhai si a'u -oil ddi- leit miwn plivio'r pwr dab. Mek munni, and to the divl with evrithing els. Ie wir, dina galoodid iddi nhw i wmla ontefe. Un bachan yn akriveni i weid dilse'r slackers i weld ehwt wedd y Welsh Rijimints yn wmla. Welodd e shwt beth yn i fiw ariod. A we'r bachan ma Oedi bod trw lot o skarmejis. Lot o wahanieth Inidde fe rhing y Welsh Rijimint a'r Wel"h "STARRD n Battalion. Wy bownd o weid y pennill ges i o wrth un showdiwr. Dima fe:- Trea bon Twm, yiw ar perffektli reit, The ffarmers think thei shovdnt ffeit; But heer's wher thei shein, Markets an Ffers, thats plein, And solting pwr dabs ueili beit. Widdooh chi joken yn iawn giwes i pwy ddwarnod. Doi widman sha ochor y mor ar oi yr un feroh. We un gwr dippin yn well bachan na'r llall, ne ta beth wedd e'n cal gwell hwyl ar y wejen. Wel hi wedd yn gwbod p'un wedd y gwr gore. Ongore te, mi ath y boy sekond-ret i gari un nosweth, a mi spektodd fod y bachan arall miwn yn barod. Nawr wedd e am gal gwbod yn iawn os wedd c. Er mwyn cal sikrwidd, beth nath e ond mind i'r twlk a dreivo'r piggis mas. Mi ddoith i wbod wliap iawn bod hi "no beth bena, a sna i'n credi bidd whant ar maknabs i messan rownd to. Lwk heer met, pan bo ti'n mind i gari to, paid ti a mind sha'r twlk i neid melltith. Nid trw ddrws y twlk ma'r Ilwybir i galon meniw. Tek the tip ffor next teim ol boy. Mi ficdd konsert sha shir Gar os tippin nol, a we bachan yn mind i ganni pennillion. We dim ond peip organ yn restablishmint. We dim i neid ond mind i mofin peeano'r iskol. Ond se chi'n y man na, we naill a'r hwrdi gwrdi yn omrod o seis, ne drws y bildin yn rhy fach. Tro nesa rhaid iddi nhw naill a plamo sleisen off o ochor y gist miwsik ne codi'r drws off i inohis. Pwy we'r preecher ny ballodd priodi merch ifank achos bo hi fel hin ar fel. Ond mi briododd un arall wedd yn fwy fel hin ar fel. Dibs gidag un a dim gida'r llall. Ie, dina fe o hid, munni meka the mer to go. Pitti ontefe fod y preecher o dan drad boys y dibs, ond dina fe, os tippin nol, we nhw'n gweid fod yn well gida nhw y sistem wirfoddol i gal i dibs. Hm, wy'n spekto ma dim ond o'r danne mas we nhw'n gweid. Dina "i'n sattan, beth ma nhw peido bod yn onest oboti'r bisnes, a minnid i reite. Widdoeh chi, stim isbrid gwibedin miwn pwer o brigethwirs i wmla dros i reits. Yn lie wmla dros i hiawndere i hinen ma well gida nhw i dreial teneio oawl y ffeirad; ond diw hinni ddim yn gwella dim o'u oawl nhw. Ma ishe cribo gwallte pwer o ffeir- adon. ond ma'r diniwed yn cal y gweitha wrth neid gem felna. Be si wedi bod nawr to sha ardal Lampimsent? Widdoeh chi, ma rhiw githreildeb fforna'n deg oddiar owrdd anfarwol y tatto. Ma'r gwr drwg wedi cimrid ffansi i'r hen spottin oddiar hinni. Ie, ag inwaith rhoith y jafol i bwmps lawr rwle ma nano ofnadw i simmid e o no. Beth iw'r shaxad si wedi bod inglin a tenant rhiw ffarm,—fed e wedi cal notis to kwit. Nawr, mi leikswn i gal y ffwl partiklars oboti'r bisnes. Nid un yn treial bwrw bai ar y llall wy am, ond streit reesn pam ma hin yn bod. Os wes gwd reesn gida'r lanlord, let us hav it plees. Stim ishe bod cwili i weid y gwir. Os odi'r lanlord yn dewis, baled yn breivet at Twm Barels, ker of Editer Jernal. Nawr te, dina eitha chans iddo fe. Stim ishe iddo fe i ofni ceith i iHthir e ddwad maa heb i ganiatad e. Ond wy'n mofin cal explaneshon plees. 0 ie, tro bo fi'n sharad oboti Lampimsent, le ma'r sanne yn sefill? Odi pethe wedi dwad yn skwar na to? Odi'r sanne wedi gwella yn i kwaliti ar ol cal gwd rest? Ma cherman y Parrish Kownsil yn ddis- taw ofnadw am y fisnes. Wy wedi gofin digon iddo fe i weid yn biaen shwt ma pethe'n sefill. Mai'n hen brid i retpeiers Lampimsent i idrioh miwn i bethe fel hin. Ma lot oon oboti geiad y puide yn ginnar. 0 bechgyn bishi iawn iw'r bliw ribbans ma, ond wy'n ffeili diall be si wedi dod o ferched y sowth, ne merched y te ne rwbeth. Stim son am deni nhw nawr. Wel ma nhw wedi bod yn cadw digon o swn, ag yn bendifadde ma dyn yn i gweid nhw yn gneid rhwbeth. Ma mtned dda o nhw lawr sha Gattellnowi, ag os diw nhw mas o jobin, ma Twm yn folon rhoi un gwd tip iddi nhw am ddim. Mi allse rhain neid gwaith da ta nbw ddim ond treial, ond dina fe, wy'n folon mentro banner owns o backo na ofinnith dim un o nhw i Twm beth mai e'n feddwl. Gewch chi wbod to te. Welt. and see. Mi glwes i strok dda pwy ddwarnod. Mab pri- gethwr yn mind rownd i hokkan gweningen a threial i gwerthi hi am wan bob. Mai'n debig ma cal y rabbit nath y bachan (nid y crwttin bach wy'n feddwl). Beth ichi peido tali'ch pi-igethwirs yn reit yn lie bo nhw'n gorffod troi yn gem deelers. Le ma'ch sistem wirfoddol chi nawr? Stump up, yiw ffeiters ffor '• FREEDOM." Rhowch wbod wir heb ddim un joks, Am ffansi socks Lanpimsent; A odi'r Parrish Kownsil 'to, Wedi setlo efo'r ejent. Nei diskwl ma'nt i'r socks find mas I hinen yn i henent. Mi glwes hint mai am roi chans I Ffrans i neid petishwn, Fel dele bro y tatto whech Yn enwog ei difoshwn. Ond diskwl ma nhw chenj-abowt, Stim dowt—da'r socks a'u ffasliwn. A phan neir kofiant Keiser Bil, A'l fab bach Wil ben-iskon, Fe ellir gweid,—bu farw'r ddoi Do'n gloi drw dori 'i calon, Wrth weld Lanpimsent—iuvli spot Yn gneid shwt lot orchestion. ->

HWHr AC YMA

HWHr AC YMA (Gall Teithiwr.") Dymunol genym yw cofnodi bob amser yr hyn fyddo a thuedd ynddo i symbylu darllenwyr ieuainc y JOURNAL i ddyfod i sylw a nud fel aelodau o gym- deithas. Sylwer fel y bydd yr otfeiriad ieuanc, y Jrarch. J. bimon, B.A., gyrit o'r Brynmawr, yn myned ar i fyny. Cawn ef yn graddio yn Ngholeg Dewi bant, Llanbedr, yn 1892; yn cael ei ordeinio yn 1893, ac o 1893 hyd 1895, yn gurad yn St. Mathew yn Abertawe ao am bum mlynedd arall yn St. Gabriel, ac oddiyno i fywioliaeth Brynmawr, ac yn awr cawn ef yn Llanfaes, Aberhonddu. Myned i fyny yw ei arwyddair ef, ond pa ryfedd; felly y cawn hanes ei riaint hoff. Bu ei dad yn orsaf feistr gyda chymeradwyaeth neillduol am 27 mlynedd. Bu yn feistr gweithdy'r undeb (a'i fam vn feistres) vn Lian- deilo-fawr am 17 mlynedd. Byddai ei riaint yn dyfod allan o gyff gwybodus a thalentog, yn natur- iol; ei dad o Lansawel, ac edrychid i fyny ato bob amser fel boneddwr gwir wybodus, penderfynol a d- droi-yn-ol. Ei fam hithau o Pantyronen ger Felin- gwm, Llanegwad, yn ferch i William a Anne Daviea, ei thad yn un o bregethwvr mwyaf poblogaidd perth- ynol i enwad parchus y Bedyddwvr. Bydd ei dine melus a'i sylwadau tarawiadol ar got a chadw heddyw I yn Sittun, Felinwen, Elim Pare, a Phorthyrhyd. l yr oedd yn pregethu yn fisol am flynyddau lawer yn olynol. Felly gwelwn fo,l y Parch. J. Simon yn I enedigol freintiedig yn y gwaith da. Eiddunwn iddo bob llwydd yn ei faes newydd, yr hwn fu vn ei noddi yn y gorpheno! fyddo yn agos ato yn y dyfodol. FELINWEN. Wrth fvned heibio yma, galwasom yn y llythyrdy. Da oedd genym ganfod Mrs. Phillips wedi dvch. welyd, wedi bod am tua phump wvthnos tan law v meddygon yn nghlafdv Caerfvrddin. Cafodd un o'i bronau a darn o'i braich i ffwrdd. a dangosodd y meddygon medrus, Dr. Brooks o Abertawe. a Dr. Harries, Caerfyrddin, gywreinrwydd neillduol vn rr amgylchiad difrifol hwn. Dan^osodd y boneddwr caredig, Mr. Griffiths, Ardwyn. C. S., ei gydymdeim- lad gwresocaf a'r teulu Jrwy gymervd ei fodur- gerbyd i gludo Mrs. Phillips o'r Clafdy i fynwes y teulu i'r Felinwen. BvddeJ rant o ddioichiadau gwresog iddo am ei gvmwynas tra ragorol, a dy- muna Mrs. Phillips ddiolch yn garedig i'r nifer mawr ymwelodd n hi ar ei chlaf wal v. ac am v nifer ddirifedi o lvthyrau teimladwy a dderbvuiodd oddi- wrth ei ffryndiau hoff yn ystod ei harosiacl yn v clafdy.

Advertising

As a Safe, Permanent and Warranted Cure for Pimple, a Scrofula, Scurvy, Bad Legs, Skin and Rlood Diseases, and cures of all kinds, we can with confidence recommend CLARKE'S WORLD. gliN,TED BLOOD MIXTURE. Of CheminU every. vhardL I

118 I Sit ABERTEIFI

118 I Sit ABERTEIFI (Pcurhad). Wedi cael ein hymgeleddu yn y modd mwyaf Jymunol gyda Mr. a Mrs. Edginton yn y llecyn prydferth, Lletty'r Rhosyn, aethom yn un a cbyttun i'r cyfarfodydd diolchgarwch a gynhelid yn yr Eglwys Newydd. Cyrddau rhagorol cedd y rhai hyn, y Parch. Mr. Jones, ficer parchue Ystrad G.C., oedd yr etholedig y flwyddyn hon, a gwnaeth ei ran yn ganmoladwy. Yn llawn bywyd a gwoithgarwch oedd y Porch. T. N. Jones, ficer y lie; mynai efe, yngnyd a'r Parch. Mr. Davies, o Devil's Bridge, i welod y gynulleidfa fawr yn eu lleoedd priodol, yn berffaith gysurus, i wrando yr hen, hen hanes, ac i ddyrchu mawl i Dad y trugareddau am ei ddaioni a'i ryfedd odau i feibion a merched dynion. Chwareuwyd ar yr organ yn hynod fedrus a meistrolgar gan yr organydd enwog, Mr. Billi Hugheia. Yr ydym wedi cael prawf o organwyr medrus hyd a lied Sir Gaerfyrddin, yn Llandeilo a Llangathen; cawn yr offerynau goreu, ao anrheg yw oolli awr neu ddwy i wrando seiniau melusber y peirianau hyn tan ddwylaw celfydd y gwahanol organwyr. Ond heb betrusder, rhaid i ni ddywedid y saif Billi Hughes, yr Eglwys newydd, yn uohel yn y rhes flaenaf fel organydd, ac y mae yr holl bobl yn dywedid Amen. Dyddorol ydyw hanes yr EGLWYS NEWYDD. Derbyniodd yr enw oddiwrth y ffaiuu i'r milwriad Thomas Joluiea, o'r Hafod, Uchtyd, adeiladu yr eglwys breaenol yn y flwyddyn 1803. Adeiladwyd hi ar sylfeini hen eglwys oedd wedi ei hadeiladu yn 1620 gan yr Herbertiaid o'r Hafod; adeiladwyd hono at wasanaeth teulu yr Hafod ac er cyfleustra i'r rhai oedd yn llafurio yn ngweithfeydd plwm Cwmys- twyth. Mewn cyasylltiad a'r gweithfeydd hyn y doeth yr Herbertiaid i breswylio yma gyntaf yn nheyrnasiad y Frenhines Elizabeth; eitur nid oeddynt yn trigo yma ond yn yr haf, yr hyn a roddes yr enw i'r lie, Haf-fod. Y mae yr eglwys yn mharc yr Hafod, a: i chynlluniwr oedd yr Arch-adeiladydd Wyatt; adeilad prydferth iawn ydyw, ar lun croes, yn yr arddull Beisnig diweddaraf o adeiladu, gyda thwr pedwar onglog yn ei phen gorllewinoL Ceir yma gynulleidfaoedd rnagorol yn addoli bob Sab- bath, ac offeiriad o'r offeiriaid yn myned i mewn ao allan o'u blaen yn mhereon Mr. Jones. Brodor yw efe o Gwmllynfell, yn honu o deulu Ymneillduol, ond bydd efe yn Eglwyswr pur, wedi dyfod allan ° dan law yr eurych, ao wedi ei oreuro, a bydd iddo air da gan bawb o bob enwad, ac hefyd gan y gwir- ionedd ei hun. Cawn y trigianydd a'r boneddwr caredig, Mr. Wadington o'r Hafod, yn darllen y penodau yn Gymraeg a Seisnig yn ngwasanaethau yr Eglwys bob ameer pan yn bresenol, a hyny gyda chymeradwyaeth fawr, a bydd gwasanaeth bob boreu yn nghapel y palas; bydd y fioer yno am naw or gloch, a cha y gwasanaethwyr sydd yn y ty fwyn- hau y rhagorfraint werthfawr hon. Efelycher y sant hwn gan fawrion ein gwlad. Yn yr Eglwys hcfyd mae beddadail ardderchog gan Chantreg er coffadwriaeth am Miss Johnes, ar yr hwn y mae darluniau o honi hi ei hunain a'i rhieni galaxus, wedi oael eu cerfio yn ddestlus. Yn amser Mr. Johnes yr oedd yma ysgol rad i ferched, yr hon a adolygid gan Mrs. Johnes gyda darllen, vsgrifenu, &c. Yr °edd- vnt yn wehyddesau rhagerol, a'u gwaithi mor hardd- wych fel ac yr oedd hyd yn nod y Llundemiaid yn ei fawr brisio; nid oedd neb allasai droi allan well llieiniau byrddau na hwynt; a gwaith eu dwylaw hwy oedd defnyddiau crysau, &c., Mr. Johnes. Yr oedd Mr. Johnes hefyd ar ei gost ei hunan yn cadw apothecari. a meddyg i weinu ar iechyd bwthynwyn eiystad; ac yr oedd yn ei dy feddygfa radi holl bobl v gymvdogaeth. Ganwyd ef yn 174-8, a derbymodd ei addysg yn Ngholeg Eton ac yn Ngholeg Iesu yn Rhvdvchain, He yr enilloau y radd o Athraw y Celfyddydau (M.A.). Yr oedd argraffwasg ganddo vn ei dv ei hun. ac argraffodd vnddi amryw lyfrau o'i waith, neu ei gyfieithiad ei hun ^fiwvdd o hono yn Neuadd tref Aberteifi fel Arglwydd Raglaw y sir ft chynrychiolvdd v fwrde'sdiref yn y Sonedd. Bu farw Ebrill 23ain, 1816, yn 68 mlwydd oedd, a chladdwyd yn eglwys y plwyf yn ymyl e unig blentyn, Miss JOhLCS. (I'w barhau).

Y WYKTYLL LENYBOOL

Y WYKTYLL LENYBOOL Llifio, llifio, tynu llif drwyddo; Ton pren bedw yn nghoed yr hen widw; Llifio planciau dwy geiniogau, Gwneyd coffr bach i T a minau. Wil dril dralog, claddu tair ceiniog, Erlid y llygod o'r domen i'r dawlod; Hai a'r llyg^od i'r mor, Hai a Wil ax eu hoi; Hai a'r llygod i'r lan, Hai a Wil at eu fam. Twm pen beili, Mab yr hen gorgi; Torri ffon goch I hel moch crogi. Yr hen daid bach Yn ugain oed, Heb ddim esgid Am ei droed. Falwen gorn, falwen gorn, tyn di dy bedwar corn; Ne mi dafla i di i'r mor heli, At yr eigion bach i foddi. Bu farw cath Doli, Bu farw cath Gwen; Bu farw cath modryb Gan gur yn ei phen. Mae cath yn yr Hendre Yn sal o'r un clwy, Mae melltith wedi dyfod Ar gatbod y plwy. Elisabeth fach, a briodwch chwi fi? Dyma'r amser gore i chwi: Tra bo'r drym yn mynd trwv'r dre, Tra bo'ch calon fach yn ei lie. Ffair Llanybyther, mi collais hi'n deg, 'Does hyd nos Glyngaua ond un nos ar ddeg; Fe'm cadwyd i gartre i weithio gwynt gwan I nithio tel barlys 'rhen G-- y Lan. Capel Isaac. W. A. JONES. Clywch fy nghvffes hanes hynod Yma'n mawrdaith fy myfyrdod; Anhawdd celu blinder meddwl, Traethaf allan i chwi'r cwbwl; Myn'd yr oeddwn ar ryw siwrna' Ar fy march i rodio'r gwylia; Wedïm dirwsio'n Bed ganolig, Er yn i gyd 'roedd arnaf ddiffyg; 'Roedd genyf geffyl a'm gwasanaethai, Ond am fy nghyfrwy mi wn na thalai Mo'r dwy geiniog i wr digonol 'Rol tynu oddiwrtho'r ddwy hen werthol. Mi gianaf yn iach i dire Lundain Sydd ben dinas Brydain mewn bri; Gwvneddion a'i glan Gymreigyddion, Gvfeillion fu mwynion i mi; I Gymru a chanu cychwynaf, Er na chaf o glera fawr glod; Ond tra caffwvf gwpan a phentan, Ni roddaf fy nghan yn fy nghod; 'N iach oil i dre Lundain a'i bwydtydd, Dioddvdd a'i ffrwythvdd glan, ffri; lachusach yw bara oeirch Nantglyn; LIaeth enwyn a menyn i mi." (Tebyg mai R. Davies, Nantglyn, a'i cvfansoddoAl). "Tra bum i'n wr cynnes a'm lloches yn llawn, Fy marnu'n synwyrol ragorol a gawn; Troi'n ynfvd a wnaethum nan aethum yn ol, Diras a direswm a phendrwm a ffol; Fy anwyl gymdeithion a droison' y drych, Yr awrhon nis gwelan' vsgoewan was gwyeh; Heb un gair o gellwair. pe gallent, yn rhwydd Yng nghysgod rhedynen ymguddien' o'm gwydd." "Os bai yw bod yn anghydymaith, I Bai ar hael yw byw'n rhy helaeth; Yfed cwrw. a brandi chwflboeth, Yfed succan druan dranoeth! A pheth a geir o anllywodraeth? I Gogan. prinder, isel faeler, sal fywioliaeth! A'r pethau geir o fyw'n ofalus, Yw pirchedigaeth, a byd helaeth, bywyd hwyhs." Ni wnaf un gerdd ofer o bleser i blant, Nao unferch a aaed er mwyned ei mant, Yr awrhon 'rwy'n myned cyn sobred a sant, Bu amau, gwae finau! gwn gynau gan gant." Y PLANT. Codwn yn foreu foru I glywed y gloch yn canu, Lanshio llong ar frig y don A'i henw hi'n Gapten Pari. Dacw mam yn dyfod Ar ben y gamfa* wen; A rywbeth yn ei barclod,t A phiser^ ar ei phen. *Gamfa-Stile. fBarclod—Apron. iPiser—Can. Darluniad oywir o'r fam yn dyfodl yn 01 o'i neges o ymofyn llaeth, etc. Ar ei phen y byddai yn arfer dodi torch, ar hono y pieer neu y can laeth; yn ei barcod neu ffedog y byddai y blawd oawl a hithau yn ddiwyd yn gwau. Mae genyf ebol melyn Yn myn'd ar bedair oed, A phedair pedol arian 0 dan ei bedwar troed. Fal di, di ral, etc. Mae genyf iar a cheiliog A brynais ar dydd Iau, Mae'r iar yn dodwy un wy, A'r ceiliog yn dodwy dau. Fal di, di ral, etc. Llanllawddog. R. E. WILLIAMS.

Y GOLOFN FARDDOL

Y GOLOFN FARDDOL (Gan "TaHynydd.") PRYNU'R MOCHYN. A glywsoch chwi y stori, Mi gweda hi'n eitha rhydd, Am ffarmwr o Velindre Yn prynu hwch pwy ddydd. Aeth lawr i Gastellnewi, Do'n wir yn fore iawn, Gan feddwl dala bargen Cyn byddai'r dre yn llawn. Fe welodd gart a pherchyll 0 flaen yr Ivy Bush, Meddyliodd am y fargen, A thyma ddiain o rush. Cadd gynyg ar ol gwrando'u Rhinweddau wrth y Hath, Cai hwch am dri-ar-hugain Na fu erioed ei bath. Gwnaeth yntau'i fedwl fyny, At once i'w phrynu hi,- Wel dyma beth oedd bargen,— Cael hwch am £1 3s. Od. Daeth adre i Yelindre A'r parchell yn y sach, A chredai'n siwr fod ffortiwn I dd'od drwy piggy bach. Bu yno am wythnosau, Do, fisoedd hefyd rai, Ond yn lie magu baewn, 'Roe'r hwch yn mynd yn llai. Ei wraig ddywedodd wrtho Yn brysur un prydnawn, Mae'n rhaid i ni ei gwerthu, Xeu colledi fawr a gawn. Aeth lawr i bentre Henllan I werthu'r hen hwch wen, Dwy score a haner bwysodd 0, dyna grafu pen. Wrth brynu parchell eto, Gofaled am good breed, A hala't wraig i brynu,— Mae profiad, wir, yn ddrud. Eos BARGOD.

LLANFYNYDD

LLANFYNYDD CY,KGHEHDD.—Cynlialiwyd c-yngherdd ardderohog yn y lie uchod nos Sadwrn, Tachwedd 27ain, ao fe gafwyd cynulliad rhagorol, a'r elw i'w ddefnyddio tuag at anfon anrhegion i bob un o'r bechgyn sydd wedi ymuno a'r Fyddin o'r plwyf hwn; ao i gydna- bod eu gwasanaeth gwerthfawr drosom yn ein ar- gyfwng presenol fel gwlad a chenedl. Cadeiriwyd yn ddeheuig gan y Parch. D. Daven Jones, a chyfeiliwyd hefyd yr un mor ddeheuig gan Mrs. Jones, Fieerdy, pryd yr aethpwyd trwy y rhaglen dilynol. Unawdau a phenillion pwxpasol gan Miss Stephens, Yspyty, a Miss Davies, Brynhyfryd, ac unawdau gan Misses Griffiths, Delfryn; Dorothy Cornish, Agnes Evans, Mrs. Saddler, a Mrs. Cor- nish; hefyd gan Mri. Joe Griffiths, David Thomas, Dan Davies, Wm. Griffiths, David Jones, Nanty- fuwch; David Davies, a Daniel Jones. Cafwyd pedwarawdau o Gapel Isaac gan Misses Davies a Leigh, a Mri. Jones ac Owens; ac o Lanfynyddl gan Misses Stephens a Smith, a Mri. Tom Wil- liams a Daniel Janes; a nhedwarawdau meibion gan Mri. E. Jones, David Davies, Tom Williams, a Daniel Jones. Cafwyd datganiadau gan barti o Gapel Isaac o dan arweiniad Mr. Joe Griffiths, ao o Lanfynydd gan Mr. Evan Jones; a chox aelwyd Waunfawr, ac hefyd gan blant yr ysgol ddyddiol yn neilldcol o dda trwy lafur Miss Williams, Clawddowen, a Mrs. Cornish. Adroddiadau gan Mri. D. J. Evans, John Thomas, Sam Evana, a Miss Evans, Pontarfon. Carem diolch i bawb fu yn teymieiryd trhan a phrosenoli eu hunain yin y cyfarfod, a therfynwyd trwy ganu yr Anthem Genedlaethol. Melus, moes eto." SILOH, ABERDAR. Y Sul diweddaf cafodd y frawdoliaeth yn Siloh y mwynhad o groesawi 13 o aelodau newyddion i'w plith. RhoddHvyd debeulaw cymdeithas iddynt gan y gweinidog, y Parch. Sulgwyn Davies, yr hwn a. weinyddau yr ordinhad o Swper yr Arglwydd, yn ngwvdd cynulleidfa luosag. Da genym allu mynegi fod yr Achos Goreu mewn gwedd lewyrchus yma, ac am hyny yr ydym lawen.

CAIO

CAIO Much regret is felt amongst the inhabitants of this picturesque little village. They had been accustomed to the cheery greetings of one of their most respected inhabitants, in the person of Mr. James Morgan, late of Brynawel, but who has no gone to resided to Albert Mount. For many years Mr. Morgan had controlled an extensive business, and through his geniality and sincerity his cus- tomers ranged far and wide. A few vears ago Mr. Morgan retired from business, and evter since he has devoted his time in furthering the welfare and progress of his native village. He is a man of rare gifts. His efforts to creaije a moral and in- tellectual atmosphere in the neighbourhood are too well known to enumerate, and the inhabitants of CaiQ all wish him a healthy and happy repose in his new fronte. PORTHYRHYD. BEWIXG CLAss.-The young ladies of Porthyrhyd and district are attending in good numbers at the clars held at Bethlehem Schoolroom. Great work is done under the guidance of Mrs. Williams. Hill Crest, Llanddarog.

Advertising

HYSBYSIAD. YN AWR YN BAROD, Y Pummed Rhifyn o HANES Y RHYFEL EWROPEAIDD PRIS 3c. TRWY'R POST, 3*0. BLAENDAL. Mae ychydig gopiau eto ar law o'r rhifynau blaenorol, ond gan na argreffir ychwanegr dvlid danfon arohebion ar unwaith cyn eu gwerthir allan Bydd y rhifynau byn, yngbyd a'r rhifynau dilyr, ol, yn grynhodeb cyflawn ao eglur o'r Rhyfe fwyaf a welwyd enoed. Brithir yr Banea a darlun iau arddercbog. PEIDTWCH OEDI-MYNWCH GOPIAU AR UNWAITH. 0

LLANHOMNOTES

LLANHOMNOTES On Monday evening of last week, an Anti-Con- scription meeting was held at the Tumble Publio Hall. Mr. Rhys Moxgan, chackweigher, New Dynant Collieries, presided. T-.e ohief speaker was Mr. S. O. Davies, checkweigher, Tumble. The meeting was fairly lively, as there were some who were not against conscription present, but who were against the starring- scheme under Lord Derby's Recruiting Campaign. Very slow progress is made with the Llyn-y-Van water scheme. Most of the workmen have left for other oentres, some for the Ammunition Works at Burry Port. The reservoir at Llwyncwtta is giving some trouble. It seems that in excavating, they have worked near a disused coal level. The result has been that the ground has cracked judfc over the level. Dr. Jones, of the 4th Welsh Regiment, and for- merly compensation doctor to the Anthracite Col. lieries, visited Cross Hands last week. He was wounded at Suvla Bay, and has only just recovered from his wounds. The bullet was not extracted from his neck for many weeks after he was woun- ded. He has now recovered fairly well, and in- tends going abroad again to join the Army on the 21st of the month. A farewell concert was given last week at Cross Hands to two soldiers who were leaving again for the front after recovering from wounds. The soldiers were Privates Jonah Rowe and Willie Jenkins. This is the second time Pte. Rowe has been wounded. He has been in Flanders since the commencement of the war. On Saturday evening, the drama, "V Cam a'r Cymodi," was performed at the Cross Hands Publio Hall by the members of Bethel Chapel, Cross Hands. The drama, which was a temperance one, was well received. Mr. D. M. Jenkins, school- master, presided. A shooting competition, in connection with the ri e range at Cross Hands, was commenced on Ihursday evening, m last week. -————

MAESYCRUGIAU NOTES

MAESYCRUGIAU NOTES Another nine packages left the local Vegetable ProducteCommittee branch last Wednesday for the Fleet. The consignment consisted of swedes, pota- toes, apples, and a oomplete case of Spanish onions. How the gifts are appreciated is shown by the follow- ing copy of a letter which the branch has received from the Commander of H.M.S. "Achilles" "I beg to acknowledge with many thanks the kind gift of vegetables which you have been so kind as to send to the ship's company of this ship. They were in excellent condition when received. I can assure you of the gratitude with which your kind gift has been received and how much the men appreciate your kindness." Under the presidency of Mrs. Councillor Thomas Jones, Ninant, Llanllwni, the Capel Nonni Sewing Guild are making great strides with the good work. It is understood their canvassers were very successful in obtaining subscriptions. With the many nimble fingers of the denomination everything augurs well for the success of the class. Bravo! Although many miles from the neighbourhood, Miss Lloyd, Pontllwni, has not forgotten the local lads with the colours this Christmas. With the view of obtaining funds the Llanllwni and District Sewing Guild are holding a concert in the schoolroom on Wednesday night, the 22nd inst. The Guild will give a tea in the afternoon to the children and others of the district who wish to come. Everyone locally should patronise the entertainment to the dual advantage of our soldiers and Guild. A jumble sale for the parish of Llanllwni will be held at the Schoolroom from 1.0 p.m. Tuesday, the 21st inst., in aid of the Carmarthenshire Red Cross Society. Much thanks is due to Messrs. Ben Evans and Evans. Gwastod Abbot, and Evans Bros., Llan- ybyther. who have consented to give their services gratuitously. During the sale refreshments will be procurable at moderate charges. On Wednesday last the mortal remains of Mr. John Bowen, Horse and Jockey (Rhos), Llanllwni, were interred at the Llanllwni Parish Churchyard. Deceased, who departed this life at the age of 75, was greatly respected by all who were acquainted with him. Up to two years ago Mr. Bowen was in the best of health, but since was far from being himself, although one did not surmise his end was so near. The parish and its church have lost in him a sober, honest and quietly disposed personality. The chief mourners were:—Mrs. Mary Thomas and Miss Thomas. Pencader (sister and niece); the Misses Elizabeth and M. A. Bowen, Horse and Jockey (daughters); Mr. Thomas Bowen, Pontypridd (eon); Mr. and Mrs. John Bowen. Felingellv (son and daughter-in-law); Mr. and Mrs. David Bowen. Bryn- martin (son and danghter-in-law): Mr. and Mrs. Thomas. Glandwr. The Rev. J. Davies, B.A., vicar of Llanllwni, officiated at the house, church and graveside, and on the following Sunday preached the funeral sermon which he preceded by paying de- ceased a high tribute. Great sympathy is felt for the bereaved family. "It's an ill wind that blows nobody any good." There can never be too many sewing guilds in the kingdom at this period of our existence. Certainly "the more the merrier." to the subsequent advan- tage of our men in the dual services. Recently the Llanllwni and District Sewing Guild under the presi- dency of Miss Lloyd, Pontllwni, commenced opera- tions which are progressing as well as can be ex- pected. On the 22nd inst.. viz., the Wednesday pre- ceding Christmas, a concert will be held in the Schoolroom for the benefit of the Guild. The Vegetable Products Committee sent their second consignment, away last week to the naval store officer. Aberdeen. It cannot be denied that our Jack Tars" are deserving of every considera- tion. Connundrum.—If it takes a sewing class so many days to procure a suitable room in the parish, how many years more will it take a certain committee to find accommodation for a. reading-room." do

GAVE WAY TO DRINK

GAVE WAY TO DRINK DIVORCE FOR WEST WALES FARMER. In the Divorce Division on Monday Mr. Justice Horridge heard the petition of Mr. James Parson Jones, a farmer. Bush Farm, Llandissilio, for divorce from his wife, Mary Ann Jones, on the ground of misconduct with Walter Ayres. There was not defence. Mr. Bayford appeared for peti- tioner. The petitioner gave evidence that he married his wife at Horeb Chapel, Henry's Moat, Pembroke- shire, on October 21. 1890, and there had been two boys of the union, now both over 21 years old. After marriage his wife gave way to drink, and on October 20. 1905, he received a separation order o" the ground that she wag an habitual drunkard, an he was given the custody of the children. He w;> not ordered to make his wife any allowance, b^ cause she had means of her own. He had live>' not ordered to make his wife any allowance, b cause she had means of her own. He had livf' apart from his wife ever since. Last year certain information reached hin- which led him to present a petition. On Septembe 15 he went to Aberdare with Mrs. Williams an( Mrs. Road, and identified his wife. Mrs. Elizabeth Ann Williams, of The Parade, I Pseath. gave evidence that the respondent staved there with a man over various dates, and they occupied the same bedroom. The respondent passed as Mrs. Ayres, and the woman had been identified in her presence at an interview with the petitioner as his wife. His Lordship granted a decree nisi.

CARMARTHENSHIRE BANKRUPTCY COURT

CARMARTHENSHIRE BANKRUPTCY COURT Tho Carmarthenshire Bankruptcy Court waa held at the Guildhall, Carmarthen, on Tuesday, bekort Mr. Regi^tr*r D. E. Stephens. MOTOR DEALER'S AFFAIRS. David John Thomas, trading as th« Llanelly Taxi Cab Company, M. Thomas and M. Thomas and Son, Pembrey-road, LUiuolly, motor car dealers, camo up for his public examination. Hia gross liabilities were JB720 17& 4d., and his deficiency Jb d2 19s. 6d. He attributed his failure to *■ want of capital, heavy working expenses, and bad trade. Replyiilg to the Official Receiver (Mr. H. W. Thomas), debtor, agted 22. stated that he lived with his parents at Neath until September, 1912, when lie removed to Llaneliy and commenced a motor hiring busiiiess& trading as The Llanelly Taxi- Cab.^mPTtny" In June' 1914' the Promises known a9 mi Garage," were taken, and he traded as M. Thomas and M. Thomas and Son, using his wife 4 name, and including his son aged 12 month* The Rcgistrar-lt3 the child in the firm? The Official Rooeiver-He is in the firm's name at any rate. The Registrar A very useful member! Debtor stated that in 1912 he purchased on the hire purchase system a Napier motor-car for £ 425 A deposit of £ 150, borrowed from hia f^er was paid, and the balance was payable by instalments of ij 17 per month. Default was made and the owners re-took possession of the car. His fathes then paid the balance of the purohase price, and k '!> J.° d?btorr ,undor kln> Purohase agreement, but £ 50 only of the instalments had beea paid. In his printed observations, the Official Re. oeiver said he had claimed the motor-car as beina in the reputed ownership of the bankrupt at the date of the receiving order. The father had re- moved the car without the Official Receiver's con- scnt. Debtor kept no books of account. Tne Official Receiver-You have been very Dew 1 cam h6ffard t0uy°Ur bu3lness- You do not owS hoJwJmuch you owed, or to who you w'aTvorhn?V0t- the slighte9t noti°e » long as you had the invoioes. Is not that a fai* Si V y(T bus,nes'I did my best. rhen how do you account for all these creditor* turning- up without you having a record of how much you owed them?-I have never had anyone £ show me how to keep books. The Official Receiver-Cou better be careful in the future or it will be a sorry lesson. nave you any idea of the number of time's you have been put in court at Llanelly/—]So, sir. timi^y^six! 'y°U haV6 156611 Put in 800166 01 • At the date of the receiving order you had eight judgments against you for £ 126. What did you do with all these county court papers. You treated them the same as you treated the invoices and re- ceipte? ^The Registrar—He probably burnt them. (Laugh- The Official Receiver (to debtor)-What has be- come of all these papers? There is no means of checking creditors' olaims without producing them y°\l Sli&ht6st troubl* /r v.A I1 T'° at them and thro-w them aside (Laughter). The Official Receiver stated that there were several creditors not included in the statement of affairs, 50 debtor § deficiency was at least £100 more. He bad been in business about three years and had lost at the rate of £ 200 a year. Further questioned, debtor said he had had some motor accidents, one of which was when I killed a man here in Carmarthen, near the junction." The Official Receiver-Did that cost you anything? -About £ 1C. He adued that on another occasion his car went on fire. The Official Receiver—It seems to me you have been living at the rate of J6250 a year more than what you have been making. Debtor's examination was provisionally closed. Messrs. Lewis and Son. Neath, represented debtor's father, and Messrs. Walters and Williams, Carmar- then, were for the creditors.

AMMANFORD NOTES

AMMANFORD NOTES It was with poignant townspeople Ioftrnt of the sudden death which occurred at Worcester on Sunday morning of Mrs. Olwen Randall, wife of Mr. Russell Randall, county school master, and only daughter of Mr. and Mrs. Phillips, Parcyrhun, Ammanford. Death occurred suddenly, the imme- diate cause being heart failure. She was 28 years of age. Up to her marriage at the beginning of the year. deceased was cookery mistress at the Llandilo County School, and her popularity amongst staff and scholars was such that they did not allow her to sever her connection with the school without expressing in a tangible manner their good wishes. She identified herself with all good movements, and was most popular and highly esteemed. She is the only daughter of Mr. and Irs. Phillips, with whom great sympathy is felt in their grief. To all outward appearances the response to Lord Derby's appeal for enlistment under the group system, has proved fairly satisfactory. Men 3 rolled up in large numbers towards the week-end, and the recruiting staff were kept working at high pressure; in fact, the local medical man on the last day failed to keep pace with the rush, and many men were attested, without undergoing the medical test. They will. however, be examined when their group is called up. At the Y M.C.A. Home Circle on Sunday night, Mr. Evan Bassett presided over a crowded congre. gation. Nplos were rendered by Miss Edith Hughes. Miss Louisa Davies, and Miss Dilys I horna^ A violin solo was given by Master Trevor Uuhams Bettws. A pointed address on "The Scarred Hand, was delivered by Mr. Sam Jenkins, the secretary, who held his hearers spell-bound in the recital of a thrilling anecdote. Mi?s Hannah Jones, Tirydail, was the accompanist. There was an interesting function at the Gwvn- fryn Chapel on Thursday evening cf last week when the Rev. E. J. Rosser Evans, pastor, received the felicitations of the church on his recent marriage, and Irs. Evan-. who is an Abergwili lady, was also wekomed. In the afternoon, there was a social, and a most interesting miscellaneous meeting held in the evening. Conn. John Davies presided, and a valuable canteen of cutlery was handed over to Mr. Evans, on behalf of the church bv Mr Hv Herbert, J.P. There were felicitous 'speeches,' and solos, etc., rendered. A lecture on Rhai o feirdd yr unfed ganrif ar bymtheg was g.ven by the ReV. B. Ellfs Jones! meetin- F A 1Ammanforc' Cymrodorion we e '7 WlV; nig.t" The P°et8 deaIt wkh "Si°n Tudur'" fi P' ,and Edmwnt Prvs." The lecture wa* \iJIdd l enJ>VTL Mr" Wm" Jones (Gwilvri iStLrer11' pres'ded- and vote of thanks to f" e _cturer was carried on the motion of the Re- D HafT'es' seconded by Mr. Harding Rec an

SILIAN

SILIAN On Wednesday evening, December ffllh, an enie- able concert was held at the Schoolroom, v. hen t and Mrs. Tom Davies, Drc-mddtifawr were present, I IIlveA^not r^i' rm'r of bronze ornaments, silver teapot and silver jam spoon, 0n the occasir fortver ITv DaTie\has choirmast, for over 13 years, and the panshioners being- desirou. of showing their appreciation of hi. faithfulness and good work in connection with the choir and Sunday rn-oorl'm advantage of the happy occasion. Th« W V f awlmrS:~SpW0h b~y the ^airman (e: J- E- Jones): recitation. Mr. E Davies- pendl.on singmg, Mr. Aeron Davies: speeches bv Messrs- >t«*art. D. Dudley, and D. Jones, Rhydv- gof; penilhon singing, Mr. Willie Pugh; speedi^ by Messrs. D. Hughes and Henry Hughes Giilfiic? wen presentation by the Vi Jr M? Tom Davies Riii tably responded; song, Mr. John Jones. After going through the above programme the meet- ing discussed the best means of tihowin- their appre- Z'Z 'he mm „h„ h.v, the colours from the parish, and to give them all th« [encouragement possible; and it • moualv decided that a collection should be maTIn the church monthly, and to send parcels regularly to all who have joined. Ten have alreadv enliSed from ttis parish. The meeting was brought to a close Wr the smginsr of God Save the King."