Collection Title: Llan

Institution: The National Library of Wales

Rights: The copyright status or ownership of this resource is unknown.

View full details

First Previous Image 4 of 8 Next Last
Full Screen
6 articles on this page
Advertising

FECT LTAR WINE- RIF R Now supplied to both the Archbishops, and to a large majority of the CLERGY in WALES, to all Ships and Dockyard Chapels in H. M. Royal Navy, and used in about 12,000 Churches at Home and Abroad. EXPERIENCE ABROAD. "Easter, 1913. I wish to have NO OTHBR Communion Wine in my Diocese but I VINO SACRO.' (Signed) "JOHN F. TRINIDAD (Bishop) Port of Spain, "Trinidad" i EXPERIENCE AT HOME. A 17th Sept., 1914. "In my opinion 'VINO SACRO' is PEfcRLESS amongat Com- munion Wines. (Signed) "STEWART SMYTH (Vicar). St. Mark's Vicarage, "Victoria Docks, E." I I NET TERMS-CARRIAGE PREPAID. I I II 33/-per 12 Bottles. I 18/- per 6 Bottles. I 10/- per 3 Bottles. I 36/- per 24 half Bottles. I 19/6 per 12 hall bottles I I I 11/-per 6 half Bottles. 1 I I Sample Bottle 4/- ftst-frte. SMALL PHIAL, with Analysis and 7estimcnials, GRATIS to the Clergy er Churchwardens. VINO SACRO may be had In VALES of the foiloiing Vine Merchants: ABERGAVENNY- Facey & Son. CAXDIVF—A. W. Dendy. CARMARTHEN—Brigstocke and Son. DBNBIGH—W. Clwyd Pierce. HAVBRKORDWKST— L. H. Thomas. LLANDUDNO—G. F. & A. Brown & Son. MAICSTUC-1. W. Leake and Co. MOLD-J. S. Swift. NBWTOWN-Thos. Swift. PBIIUOKK-G. Ll. Griffiths. PRESTEIGN—Henry Jenkins. RHYL—H. A. Steer SWANSEA—Fulton and Co. TENBY—G. Chiles. WELSHPOOI.—C. Galloway WREXHAM—T. Williamsft Co.,Ltd. OLX PROPRIJETORS HICKS & Co., a7SOQ*E0RQE 5T., PLYMOUTH I I IL! (Established as Wine Merchants Over a Century.) Y LLAN A'R DYWYSOGAETH. (The Church and Principality). OFFICIAL ORGAN OF THE OHUROIi IN WALES PUBLISHED EVERY FRIDAY SCALE OF CHARGES OB PREPAID AD VURTISEMENTS j WEDNESDAY MORNING Is the latest; time for receiving advertisements lor Insertion In the current number. The Terms for TRADB ADTKBTISKMENTS, single column, are as follows :-6 insertions, 1/6 per inch per insertion; 13 insertions, 1/- per inch per insertion; 26 insertions, 9d. per inch per inser- tion 52 insertions, 6d. per incn per insertion. AUCTION NOTICES, PUBLIC NOTICES. (Legal, Municipal, Parochial, and School Board) Tenders, Conti acts,k&c., 1/6 per inch per insertion ELECTION ADDRESSES (Parliamentary, Municipal, and School Board) PBoenoiUfUS of Public Companies, 1/6 per inch per Insertion PARLIAMENTARY And Government Notices, 5a. per inch per insertion. PUBLIC AMUSEMENTS. Baoaan, Concerts, Eisteddfodau, Shows, Sports Religious Services, Lectures, Ate., Is. per inch per Insertion —SPECIAL PREPAID CLASS— Bach aa Apartmenta Wanted and Miscellaneous Wanta. Mo. of One Six In*ertiom. Words. Insertion Insertions d. s. d. rt. 20 10 2 < 3d 30 14 84 3 7 40 17 2 1 4 SO 3 48 S — —-——— —— additional 4 0 1 • Itonbk Celumm Adwettisements are charged twice the øHw rates. TBLBRAU AM Y "LLAN.' Un eopi yv wythnosol, is. Be. y ehwaiter. Dan to 3*. 4e- ot Tri, Pedwar, Pomp, a Chwech, yn ol ic. yr an. Saith 111 copi (drwy y Post), iec. y dwsin. Deuddeg ac achod, gc. y dwdnl Talladan 1 gael ea gwneyd at dderbynlad biliao ar ben bob chwarter. Athrofa Aberystwyth (Un o'r Colegau yn Mhrifytyol Cymru). PRIFATHRAW—T. F. ROBERTS, M.A., LL.D. ECHRRUA!R Tymhor nesaf ar DDYDD D MAWRTH, Hysmw 4TSD, 1916. Paratoir yr sfrydwyr ar gyfar Arholiadau Prifysgol Cymru. Cynygir amryw o Ysgoloriaethan (amryw o honynt yn gyfyngedig i Gymry) y iwyddyn hon. Cyaaer yr arhouad 10 yn Aberystwyth ar y lteg e Fix Medi, 1916. Am fanylion pellach, ymofrner A— H. DAVIES, M.A., Cofrestrydd. AT I N GOHEBW YR Dii&Nw. -Derby niwyd newyddion o Ystrady- fodwg, ond gan na ymddiriedodd y gohebydd ei enw a'i gyfeiriad i ni, yn ol y rheol, tros- glwyddwyd hwy i'r fasged. CnrRo.-Derbyniasom eich adroddiad, ond nis gallwn ei gyhoeddi, ac ni chyhoeddwyd erioed yn y LLAN achos o'r fath. Gwell yw tynu y lien dros y fath ddigwyddiad alaethu8. ILLANAIPAN.-Diolch i chwi, ond yr oedd goheb- ydd arall wedi eich rhagflaenu y tro hwn. MEWN LIIAW.—Oherwydd difiyg gofod, bu raid gohirio yr ysgrifau canlynol hyd yr wythnos nosaf -Llith yr Hen Golier, Tawela, Llygad- graff, Meurigian, Ll.O.D., T.H., Amicus, Llan- arth, Hen Gymro, Carno, Cyfaill. Ð" DALIER SYLW. Oherwydd lleihad maintioli y LLAN, rhaid i ni daer erfyn ar i'n gohebwyr fod mor gar- edig a chwtogi eu byagrifau. Yr ydym dan orfod i dalfyru i gyfarfod 4'r gofod, ac yn cael ein beio yn ddiarbed am hyny, ond nid oea dim arall i'w wneyd yn yr argyfwng. Gwaith anmhosibl yw boddio pawb. Hyder- wn y maddeuir i ni dan yr amgylchiadau. Dymunwn ar i bob Gokebydd dal* sylw i'r rhaolau eanlyva: 1. Pob ysgrif a fwriadir i'r LLAX 1 gaal si hanfon i'r Golygydd. I. Gan fod mwy nag un Llanbedr yn Nghymru, doder Lampeter' ar bob Uythyr. I. Peidisr defnyddio lleni mawrion pan yn ysgrifenu. 4. Gofaler ysgrifanu Ag ins, ar an ochr i'r ddalan yn unig. i. Ni wneir sylw o unrhyw ysgrii a dder- bynir os na bydd anw a chyfeiriad yr anfon- ydd yn cael ai ymddiried i ni. t. Ni ddychwelir ysgrifau na wnair dsfnydd 0 honynt. 7. Anfener pob adroddiad mor fuan ag aydd bosibl, ond dim yn ddiweddarack na noa Lun, fel ag i gyraedd y awyddfa 1 gynar ddydd Mawrth. Oyfairir Krthyglaa, GohaMaethau. Newydd- ion. Llyfrau i'w hadolygu, Ac., EDITOR, LLAN OFFICB. LAMPSTn. CLERICAL. BAGILLT, Diocese of S. Asaph. Curate JD Wanted. Large industrial parish. Splen- did sphere. Title might be given.—Apply, Vicar, Bagillt, Chester. 3436-964 CORWEN.—Curate Wanted, gaod sphere of work.—Apply, Rector. 3434-965 ASSISTANT Curate Wanted for Llanrhos, with St. Paul's and St. Andrew's, Llan- dudno. Diocese of St. Asaph. Staff of five. Bilinguiat preferred. Stipend, 2160. Vicar, Llanrhos, Llandudno. 3435-964. MISCELLANEOUS WANTED, TWO COMPOSITORS—News and Jobbing. Welsh essential. For the eiriod of the War.—Apply, with references— anager, LLAN Office, Lampeter. 4364-tc. Gelllr oael coptau 0 anerchlad y Parch. D. Jenas (Efrog) o Swyddfa y LLAK am II. y v eaot; tftl gyd.'r aroheb. r EISTEDDFOD GADEIRIOL GWYL DEWI Eglwyswyr Penmachno (PHWEFROR 24ain, 1917). PRIF DESTYNAU. 1. Pryddesl (heb fod dros 150 o lincllau), Yr Iesu yn y canol." (iwobr, Cadair Dderw Gerfiedig. 2. Englyn, Yr Allur." Gwobr, 2s.6c. 3. I Barti 012 a gano oreu, Rhywun (heb gyf- eiliant), allan o Ceinion y Cantorion,' a'r d6n Tref- draeth" (gyda chyfeiliant). (Iwobr £ 4. I Barti 012 a gorgano Psalm 84 i Chant Dr. Dupius (A). Gwobr ios.6c. 5. Unrhyw Action Song (cyfyngedig i blant ysgol). Rhif heb fod dros 12. Gwobr IOs.6c. 6. I'r Cor Plant, heb fod dan 16 mewn rhif, na thres 16 oed. a gano oreu "Plant y Wlad" (D. D. Parry, Ysw.) Gwobr £1 is. 7. Her-Unawd, A. neu B., "Nearer my God to Thee" (Lewis Carey); Cymraeg neu Saesneg; S. neu T., Pwy sy'n myn'd i'w fagu ef" (William Davies). Gwobr I os. 6c. 8. Canu gyda'r Tannau, Mesur "Dwr Glan" (allan o Tant Aur). Gwobr 55. 9. Adrodd tri digwyddiad hynod yn haaes y cystad- leuydd. Caniateir pum' munud i'w hadrodd. Gwobr 5s. 10. Prif Adroddiad, "Araeth Owen Glyndwr" (Ap Ceredigion, allan o Cydymaith yr Adroddwr,' Jarvis & Foster, Bangor). Gwobr 55. i i. Adrodd i rai rhwng 15 a 21 oed, Claddedig- aeth y Tlotyn (Peiifro, allan a 'Cydyniaith yr Ad- roddwr.') Gwobr 2s. 12. Unrhyw Ddadl, i rai dan 15 oed rhif heb tod dros bump. Caniateir deng munud. Gwobr 4s. Arweinydd a Beirniad yr Adroddiadau-BItYFDIR. Beirniad Ccrddorol-TKGFAM, Beirniad Barddonal-PENFRO. Ysgrifenydd-Y Parch. B. JONK.S. 3431 "ic.

Y CYMUN

Y CYMUN. YN yr adeg bwysig hon ar grefydd, pan y mae galwad ar yr Eglwys fel corph i wneyd mawr ymdrech i ddeffI o'r uewydd at ei gwaith, y mae yn gweddu i ni da,lu sylw arbenig i'r Cymun Sanctaidd, sef prif wasanaeth yr Eglwys. Da yw e-dryeU ar bob peth yn y wedd hanesyddol er mwyn gweled ein hunain mewn gwir oleuni: ac y mae llawer i'w ddysgu wrth feddwl y lie blaenllaw gawsai y Cymun yn yr Eglwys yn gyddiau'r Apostolion, yn y canol oesoedd, ac yn oes y diwygiadau. Sefydlwyd yr ordinhad gan Grist ei Hun. Gweinyddid yr ordinhad hon gan yr Apostolion ar y Dydd Cyntaf o'r wytfcnos, sef y dydd y rhoddasai Crist ei bresenoldeb mewn modd arbenig cyn ei esgyniad ar ol ei adgyfodiad. Yr oedd ei gorph a'i waed ar y dydd cyntaf o'r wythnos yn y Sacra- ment ar ol ei esgyniad yn on o'i bresenoldeb mewn ystyr ysbrydol i'w Eglwys. Y mae wedi parhau felly trwy'r oesau. Dyma'r moddion i barhau undeb rhwng Crist a'r Eglwys, a rhwng yr Eglwys filwriaethus a'r Eglwys mewn gorfoledd tu hwnt i'r lion. Ymddibynai aelodau'r Eglwys i'r fath raddau ar y cysylltiad ysbrydol hwn fel yr oedd ee- gymundod yn un o'r melldithion mwyaf eithafol yn y gorphenol. Pan fothai y Pab a chael ufudd-dod gan fremin bygythiai ei esgymuno. Cawn hanees am dano yn meddu digon o ddy- lanwad i reoli teyrn ein gwlad trwy y cynllun hwn. Ond heb son am y Pab, flynyddau yn ol yr oedd hyd yn nod en. wadau crefyddol Cymru yn cadw dysgybl- aeth ar eu haelodau trwy north y dylan- wad o'u tori allan o'r Cymun. Erbyn hyn y mae toriad allan y rhyfel hwn a'i greulondetrau digyffelyb yn hanes y byd yn profi fod yr Eglwys ar y ddaear trwy ei hymraniadau anedwydd wedi colli gafael ar gorph ysbrydol Crist yn y Cymun, ao wedi colli ei ddylanwad ar y byd. Wrth feddwl mor lleied yw nifetr cymunwyr ein teyrnaa heddyw, rhaid addef fod cyfangorph edn certedl wedi ee- geuluso y Cymun i'r fath raddau ag i esgymuno eu hunain. Teimlid gynt pan gawsai Brenin Prydain ed esgymuno gan y Pab fod y wlad megis dan felldith. Dichon nad yw y genedl yn sylweddoli'r ffaith ei bod wedi oefnu ar Dduw, ond y mae ymddygiad y mwyafrif at y Sacra- ment yn profi eein bod mewn sefyllfa ddi- frifol yn ol goleuni Gair Duw. Nid yw bod yn gymunwr ffurfiol yn golygu fod dyn yn Gristion gwirioneddol. Yn y 18fed ganrif yr oedd y Cymry fel cyfangorph yn gymunwyr yn ol ystadau Cymunwyr y Pasc. Ond yr oedd mawr angen am eu holwyddori er mwyn iddynt i gyfranogi yn unol a. dysgeidiaeth yr Eglwys. Dyna'r rheewm ddarfod i Griffith Jones, Llanddowror, wneyd y fath ymdrech i gychwyn, a chario ymlaen ei ysgolion cylcnynol. Dyna'i amcan yn gwneyd y fath ymdrech i ddysgut Cymry i dderllen y BdH, dyna'i amoan yn cyfansoddi miloedd o gyfrolau o'i Hol- wyddoreg, ao yn eu rfadaenu yn rhad trwy'r wlad, sef parotoi y Cymry at gyf- ranogi o'r Cymun Sanctaidd yn ddyladwy. Gwaitb mawr Griffith Jonee aydd yn cyfrif am Ddiwygiad mawr Daniel Row- land. Gosodai Daniel Rowland fawr bwys ar barotoi erbyn y Cymun. Trwy y fath ymckeehio-n daeth Sul y Cymun yn "Ddydd y Cwrdd Mawr." Y mae hyn oil yn arwain y meddwl i weled mor bwysig yw gwneyd y Genhadaeth- Genoolaethol yn Ilawforwyn i arwain y genedl yn ol at Dduw yn unol a threfniad Duw ei Hun, trwy ddod yn Gymunwr cyson a defosiynol. Prif anican y gweddio, y pregethu, a'r hol- wyddori ddylai fod dw'yn dynion at Dduw. Dwyn y plant adref i gyfrauogi o fendithion bwrdd ein Tad. Y mae yu bosibl ereu cyffro, a chodi hwyliau, a thrwy hyn deimlo dylanwad- au ysbrydol ar y pryd. Ni fydd parhad a gwir leshad heb adferu yr aelodau i deimlo eu cysylltiad a Christ Ei Hun, ac a'u gilydd, trwy gyfranogi o'i Gorph a'i Waed Ef yn y Cymun. Y mae o'r pwys mwyaf i astudio yn fanwl Wasunaeth y Cymun fell, y mae yn y Llyfr Gweddi,a]dangosy8tyr pob paragraph yn y gwasanaeth. Dangos fel y mae un peth yn arwain i fyny at y Hall, nes cyraedd y Cy- mun. Byddai hyn, ar Sul y Cymun, yn llawer mwy adeiladol na phregeth. Gwasan- aeth i bechadur yw, ac y mae yn cynwys moddion digon nerthol i alluogi y peshadur euog i gael tangnefedd Duw mewn gwirlon- edd trwy gyfranu 0 hono yn ddyladwy. Y mae y Cymun yn dangoa eiu bod yn dibyau ar Dduw trwy Grist am ein bywyd ysbrydol. Trwy Ei ddyndod Ef yr ydym i ymafaelid yn y Duwdod. Felly Ei orchymyn penodol al orchymyn olaf cyn Ei angau oedd, "Gwnewch hyn er cofla am danaf." T.M.W.

No title

[Nid yw y Oolygydd yn gyfrifol am syniadau y Gohebwyr]. 7eimlvnt yn dra diolchyar in gohebwyr am eu hymdrafod ond erfyniton amynt fod yn fyr, fel na raid na thaljyru na gadael allan yn eu Uythyrau.

GWASANAETHAU BEUNYDDIOL

GWASANAETHAU BEUNYDDIOL. At Olygydd 'Y LLAN A'B DYWTSOOAXTH.' Syr.-Yr wyf yn teimlo yn dra diolcbgar i'oh gobebwyr caredig am gymeryd trafferth i geisio lboddloni fy nghydwybod,' chwedl 'Offeiriad.' Y golofn fwyaf dyddorol yn y LLAN bob amser i mi yw colofn y gohebiaethau, ac ni fydd yn Uai dyddorol pan geisia gobebwyr fel Cymro Catholig' fy ngoleuo ynghylch cynwys y Llyfr Gweddi. Rbaid mai dfclydwyf, canys erys fy mhenbleth. Cred Cymro Catholig' y gall fy nghydwybod fod yr esmwyth os eageulusaf fy Llyfr Gweddi trwy ufuddhau i'r Esgob i fyned oddi cartref. Gan bwy, a phryd, y rhoddwyd hawl i unrhyw Esgob i ganiatau i mi dori rheol y Llyfr Gweddi! Barn Cymro Catholig' yw nad yw gwasanaethau pregethu o dan esgua i ddiolch am y cynhauaflyn 4 lluddias rhesymol ?' Oni ddarllenir Pylgian;a Gosper yn y gwasanaethau hyny t A ruasai myned oddi cartref i gadw gwyl Thecla, Morwyn Ferthyrea I yo lluddias rhesymol.' Gan fy mod mor anwybodus o'm Llyfr Gweddi, efallai y bydd i 'Cymro Catholig' ddyweyd ar ba dudalen ohono y ceir Pylgain neu Gosper briodol i'r wyl hono ?—Yd wyf, ac., PuFiiXXiD.

NEWYDDION DIWEDDARAF

NEWYDDION DIWEDDARAF. DTDD IAU. YR YMDRECH AM LEMBERG. Newyddion o Petrograd a fynegant fod y R^siaid wedi croesl y Zlota Llpa, ac yn ymladd yn galed &'r Germaniaid a'r Awstriaid er's tri diwrnod yn nghyffiniau Brsesany, gan anfon y gelyn o'r uchelderau, a'u meddianu. Mae gobaith Iryf y oyrhaeddant Lemberg yr wythnos hon. BRWYDRO YN GALICIA. Mae y gelyn yn dioddef oolledlon trymlon yn Galicia, a bron gwallgoi oherwydd ou gorthrechiad gan y Rwslaid, a'u hanallu L daro yn ol. MEDDIANIAD PORTHLADD GROEG- AIDD GAN YR ITALIAID. Llwyddodd yr Italiaid I gymeryd meddiant o borthladd y Groeglaid yn Santa Quaranta, rhwng Corfu ac Arzyrotaatro, ddydd Meroher. MEDDIANIAD EAUCOURT. Mae y milwyr Prydeinig wedi meddianu Eauoourt l'Abbaye. ENCILIAD Y BWLGARIAID. Dywedir fod y Bwlgariaid yn Hot am «u heinloes, ac y mae y Cynghreirlaid wedi cyr. aedd 0 fewa deng milldir I Monaatir. ANGEN AM YCHWANEG 0 FILWYR. Mae awdurdodau y wlad hon wedi pender- fynu galw am fwy o ddynlon dan 41 etc, fel na fydd raid codi yr oed. 0 bob parth o'r wlad, clywlr achwyniadau fod dynion leuaina yn defnyddio pob yatryw rhag ymuno i'r Fyddin, ond defnyddlr mesurau effeithiol I gael pob un addas i mewn.

FELINFOEL

FELINFOEL. MARWOLAKTK.—Trist genym gofnodi mar- wolaeth Mrs. Margaret Lloyd, Western Row, Felinfoel, anwyl briod Mr. Joseph Lloyd, yr hon a fu farw Medi 13eg, yn 63 mlwyd4 eed. IDYgwYd ei gweddlllion i fynwent y plwyf y dydd Sadwrn canlynol, y Parch. Geler Jones, ficer, yn gwasanaethu. Dymunwn ddatgan ein cydymdelmlad dyfnaf i'r leulu oil yn eu profedigaeth.—J.