Collection Title: Carmarthen journal and South Wales weekly advertiser

edition: First Edition

Institution: The National Library of Wales

Rights: The copyright status or ownership of this resource is unknown.

View full details

First Previous Image 2 of 8 Next Last
Full Screen
17 articles on this page
No title

Narberth roadmen are to help the farmers. Alany ladies have volunteered for farm work in Cardiganshire. <

FELINGWM

FELINGWM GWlL Flynyddol.—Cynhaliodd eglwys Horeb eu gwyl de flynyddol dydd Aleicher wythnos i'r d'wedclcvf. Rhoddwyd y te eleni gan deuluoedd Glanyrhyd, Esgerydd. a Plasnewydd. Daeth tyrta luosog ynghyd i fwynhau y darpariadau helaeth, ar amhvg fod pawb wrth eu bodd. Cafwyd prydnawn hapus dros ben, a diolchwyd yn gynhes i'r teuLuoedd fu mor garedig a rhoddi y te. Cafwyd cyfarfod adloniadol yn yr hwyr; cadeiriwvd gan Air. W. Evans, Glanyrhyd, ac arweiniwyd gan y gweinidog, y Parch. D. Cnrwen Davies. Trefnwyd y rha.glen ga.n Mr. Evan Davies, Llaindirwenlwyd, a difyr .oedd gwrando ar yr adrodd, chanu peiii-iiiii-on. &c. Adroddwyd gan Miss Hannah Fletcher, Clawddmawr; Miss Lizzie Roberts, Blaengoleu; Aliss Phoebe Roberts, Cwmgigfran. Canwyd gan Miss Alary Kate Jones, Penenwo; Mr. David Evans, Llwyn- bran; Mr. Samuel Jones, Ffsygaseg. Canwyd pennillion gan Miss Mary Kate Jones. Pencnwc; Miss Vinah Evans, Es- gerydd; Miss Stephens, Ysbytty; Mr. R. Ric-harde, Maesgwyn; Mr. J. Jones, Cil- gattwg; Miss Alice Jones, Clynrnelyn. Deuawdau gan Miss Stephens, Ysgol Ye- bytty, a Miss Jones, Clynmelyn; Aliss Roberts, Cwmgigfran; a Aliss Roberts, Blaengoleu. Pedwarawd gari Air. Samuel Jones a'i gyfeillion, ar wythawd gan gor o'r cytoh. Gwnaeth pawb eu gwaith yn ganmoladwy, a therfynwyd trwy dalu y diolchgaj-wch arferol. -No- Sabbath diweddaf ymwelodd Ysgol Sabbathol Horeb ag eglwys Pantteg, a chafwyd ganddynt wledd ardderchog o adrodd oanu, ao esbonio. Arweiniwyd y plant gan Mr. D. Evans, Esgerydd. a'r rhai mewn oed gan Mr. Benj. Jones, Ivpicca. Holwyd yr ysgol gan y gweinidog, y Parch. R T. Williams, a chafwyd atebion bodd- haol. Amlwg fod yr ysgol wedi llafurio yn helaeth, a. mwynahwyd y gwasanaeth yn fawr gan bawb. Cafwyd hefyd adroddiadau gan Elda Davies a Tom Davies, BrynbugaiL Cafwyd: derbvniad cynhes, ac amlwg fod pawb wrth eu bodd. Bu yr ysgol hefyd yn Li harms nos Sabbath wythnos i'r diweddaf. a dymuniad pawb oedd, Melus, moes eto."

BANGORTEIFI

BANGOR-TEIFI ('YFARFOD YR YSGOL SUL.—Cynhaliwyd cyfarfod cyntat undeb Ysgolion Sul LJan- gvnllo, LJandyfriog, Henllan, Llanfair, a Bangor, yn y lie uchod dydd lau diweddaf. Yn y prydnawn cafwyd cynhadledd o dan lywyddiaeth Rheithor Llangynllo, cadeirydd YT' Undeb. Daeth nifer dda o gynyrchiol- wyr o'r gwahanol ysgolion yngbyd, ac ym- driniwvd ag amryw faterion perthynol i'r Y sgol Sul a'i gwaith. Penderfynwyd fod y cyfarfod nesaf i'w gynal yn Llangynllo tua' r wythnos gyntaf o fis Hydref, ac addawocld y Alri. D. Emrys Rees, Bangor, a Samuel Jones, Llanfair, ddarllen papurau yn v cyfarfod hwnw. Dewiswyd vmwelwvr i ym weled a'r gwahanol ysgolion. Yn yr hwyr am 6.50 cafwyd oyfarfod cvhoeddu^, ac yr oedd nifer fawr yn bresenol i wrando ar anerchiad gan y Parch. E. J. Davies, B.A., Rheithor. Siaradwyd hefyd gan Reithoriaid Llangynllo a Llanfair. a'r AlrL Samuel Jones, John Thomas, Llangynllo; Daniel Jones, Trecagal, ac Enoch R. Oliver, Henllan. Yr oedd yn ddrwg genym i tryrt- yrchiohvyr Llandyfriog fethu bod yn bres- enol. Cawsom ddau gyfarfod hynod o lew- vrchus. ac y mae pethau yn edrvch yn hvned ffafriol. Gobeithio y bydd i'r Undeb fod yn foddion i symbylu y gwahanol ysfvolion Sul i fwv o weithgarweh. Trwv garedigrwydd dau o aelodau Y sgo] Siil Bangor, sef Mri. D. Emrys Rees a Tom Davies, Fron, rhoddwyd te yn yi- ysgoldy i'r oil o'r c-ynyrchiolwyr ar ol cyfarfod y prydnawn.

LLANFYNYDD

LLANFYNYDD The Llanfynydd Depot of the National Egg Collection for the wounded has sent 10,072 eggs for distribution in the Alilitary Hospitals. This number represents the com- bined effort of collectors and contributors for the 52 weeks ending 22nd June, 1916. The t-,ticcf?% of the collection has exceeded the most sanguine expectations, and reflects great credit upon the parish. The demand of the wounded is likely to become greater, therefore it is to be hoped the good work so well begun will not lack support as Jon as tho need continues. Air. and Mrs. Dairies, Brisken-isaf, Llan- fynydd, celebrated their golden wedding otj 1 uesday, June 20th. They have been resi- dents in the parish of Llanfynvdld through- out their lifetime, and are the oldest tenants on the Pantgias Estate. They have been active members of the Carmel Calvinistic Methodist Chapel, of which Air. Thoroaa Davies has been deacon for the last 40 years. They have been the recipients of congratu- lations from their numeroHS friends and rela- who wish them many more years of happiness.

CARWAY

CARWAY A miscellaneous roncctt, in aid of the Y.M.C.A. War Funds, was given at the Car- way Council School on Saturday evening last by the Carway Ladies' and Juvenile Prize Choirs, conducted by Mrs. Gilbert Davies, and accompanied by Mr. D. T. Gilbert. The chair was taken by Mr. G. E. Dennis. Y.M.C.A., Swansea. Appended is the programme:—Address by the Chair- man: "Y Faner Wen," Children's Choir; a recitation, Agnes Rowlands; solo, Miss Olive S. Gilbert: "Hen Delyn Wlad," Ladies' O.ioir: recitation, Elsie Alorgan; solo, Lily Erans; solo Ariss o. S. Gilbert: "Blodau Choir; dialogue, Gertie Wil- li n me and friends; selections, Burry Port Brass Band; quartette, "Yn mlaen yr awn n S"anu, Children's Choir; gTamaplmrn* selections. Mr. D. Davies: dialogue, Aliss Gladys Williams and friends; duet, "God is now willing' Edith Morgan and IWt;tr;ip. Davies: recitation, Gertie Williams; selec- tions, Band Quartette; solo, Bessie Davies; duet., Gladys Williams and Bessie Davies; solo, Gladys Williams, Llwyncelyn; recita- tion, Eunice Evans; "Comrades' Sonp of Hol-,P," Children's Choir; finale, "God save 'V King" and "Hen Wlad fv Nhadau.' Mr. Dennis preached at Carway, Pont- henry. and Nazareth. Pontvatee, on P-nn- The .sum -of £ 10 was handed to the x .JVI.C. A.

No title

Aire. L. Davies. of Crymmych Arms. will attain'her 102nd birthday in August next.

LLITH TWM BARELS

LLITH TWM 'BARELS. Wel, ma'r Treibiwnals yn cadw i find o hid. Rhai o n:hw'n reit ffer, a rhai erill yn akeman yn deidi. Rhai yn delo'n gifiawn, a rhai yn hidio dim o'r hang am amgilchiade pwr dabs. I hinig hobbi nhw iw treial cal gimint a. alia nhw o hen bwr ffelos er mwyn cal montes i exemto'i ffrindie. Pwl the weiers, dina'r "ordur of the dei," ag nid idrich ar shwt ma pethe. Wn i ddim shwt mai i fod yn y ffiwchur, ond mi wn i gimint a bin, bidd mwy o nano cal lebor ffor the land ar ol hin, Rhai meibion ffaxmers si'n niweans i gimdeithas yn cal i exemto'n holsel, gweithwirs a teiliodd yn gorffod joino, a'r ffarmers yn SKRIWO'I teiliodd gatre. Is that pleing the gem? Ffarmer yn dwad gatre o dreibvwnal pwy ddwarnod ag yn grwmlan achos nag wedd e ddim wedi cal i 'feibion i gid yn rhidd,—wedd un wedi cal rhiw dri mis. Nawr idrich ma machan i, pwy wyt ti'n ddiskwl sin mind mas i wmla drostot ti a dy shirkers gatre? Wyt ti'n diskwl i weithvvr si a dim un intrest yn y wlad ma, i find mas i wmla drostot ti si'n gneid dy beil??? Gtweoch chi am y ffarmer na o ardal Abarporth. Crwttin o Sais gidag e Hwnw wedi cal i 8lw finni i joino'r armi. We hin amser torodd y rhifel mas. We'r crwttin Sais yn armi rLsserv man, a thrw hirmi we dim ohans gidag e ond ifiddhai. Ar ol i'r bachan fod am fishodd gida'r ehowdwirs dima fe at y Kapten i weid i gwyn. Mai'n debig fod ciflog whech mis yn ddiw ar y ffarmer ma iddo fe. Sna i'n gwbod pun a gas y boy i giflog to ne beido. Dina ichi shampl o gTefiddwirs ardal lan y mor. Dina'r teip si;n gneid yr wmcde hirion ar ddy Seel. Dina'r short si'n clochdan oboti tot rwm Tommi yn y trenshis. Son am Jermani men dam i, ma gida. ni wath Jermans beth oithrel yn i'n plith 11L Blijd-suck-ing shirkers di- ened, dina beth iw i banner nhw. Ie, a'r LBwodreth yn gneid lot o ffuss oboti gal lebor i rhain. Glwsoch chi ariod shwt beth??? Trieni na fise gida'r Lliwodreth rwbeth arall i neid ar shwt amser a hin. Bath ma nhw peido gadel i'r wmla'i padle i hinen. Am y ffarmers si wedi gneid i diwti yn iawn, stim ishe i rheina brideri dim. Mi ga nhw eni amownt o lebor. Am rhen westers cithrel ma. we rhain yn ffeili cal lebor cm y rhifel, a shwt ma nhw'n diskwl i cal nhw nawr? Ond dima'r pishin perta,-y Lliwodreth yn gweid ca nhw sliowchvirs i helpi nhw amser cinheia. 0 midde'r set, i ni am gal i'n meibion nol i weitho dros y cinheia. Nawr te, ar bwy dir ma'r Lliwodreth yn gadel showdwirs i weitho ar ffermidd? Listo nath y boys ma er mwyn wmla dros i gwlad ag nid er mwyn helpi Jiws i neid i ffortshwns. Ie, widdoch chi, ma'r hen wlad ma wedi cal i dammio o un pen i'r Hall iddi. Men hang i, diw hi ddim gwerth wmla drosti. Ma nhw'n gweid wrth weithwr i find i wmla dros riddid. Ie. dros RIDDID. Puzzl ffeind it. Le mai e? Jist run peth a mind i whilo am boirad yn y mar. Not to be got to be shiwer. Pwy riddid si i gal ma? Ma gen i aer bach hefid i weid wrth netivs LLANDISSIL. Wy am gal gwbod gida nhw os od i r ffu,kts ma yn reit. Ma lot ofnadw o fove da wedi mind mas i wmla o Landissil. Ma'r boys yn olreit, ond y point wy am gal gwbod nawr iw os odå'r netivs yn gneid i gwaith mor gidwibodol a'r boys ei mas yn wmla. Falle ceir gwbod shwt ma pethe wedi bod. Mai'n debig fod Preivet Ben Jons, Murtl Kottej, wedi bod gatre am leev ar ol bod mas. Mi doangesodd y dre i parch iddo pan ddoith e adre, a oweit reit hefid. Wedd e'n heiddi cal i barchi ar ol bod mas yn y ffrunt yn wmla. Ond mi ddoith bachan arall hefid not o'r ffrunt,-Preivet Ivan Morgan, Pont- fach-Verdire. Nawr wy am gal gwbod pwy gidnabiddieth gas hwn pan ddoith e adre. g 'd Mi farw tad hwn (gweithwr wedd e) pan wedd e'n treino ar gifer mind mas. Preivet Ben wedi bod mas yn y ffrunt. Now then netive, wy am ichi hala gwbod i Ali^tir Editer y Jernal shwt hiodd petihe, a mi fidda inne'n ddistaw n-es cewoh chi chans i aped. Twm wants to be cweit ffer to yi.w. Falle na ches i ddim partiklars reit. Plees explein nawr te. Wel ichi n g-wbod i fi addo rlioi tippin bach o banes dachreiad SMOL HOLDINGS TRIALE ichi. Ond widdoch chi, ta llteferidd gen i gistel a'r Postol Pol. allwn i bith a gneid cofiawnder a'r sibjekt ma. Ma mwy oboti hwn na'r cawdel nath Adda yn gardd Eden slawer dy, ond ma'r Smol Holding Comiti yn fwy bore nag Adda. Stim potib towli'r pechadiried ma mas o'r ardd o gwbwI. Ma nhw'n sticko at yr ardd fel whin. Nawr falle bod rhai o ohd'n ffeili diall pam wyn shared gimint oboti Smol Hold- ings nawr ar amser rhifel. Wel, fiodd ariod fwy o angen sharad am y peth. Retpeiers shir Garfurddin yni gorffod tali am ddeiar si yn ddim ond porfa a darn a pici.grownd shifffewnsi!! I Y Lliwodreth (diw a'i helpo nhw!) yn gweid am neid gimint a allid mas o'r ddeiar, a 'dima. Smol Holdings Komiti ehir Gar yn tali rhent (ie, gomrod o rent!) a treth am y ddeiar ma, a gneid DIM o hano. Ond ma hanes y bisnes yn intresting ofnadw. Nawr te iohi gal gwbod shwt dachreiodd y oawdel. Ma dwy ffarm yn ffinio a'i I-,idi,-Triale a Weinlwyd. Dima bertiklans ichi nawr te o'r ddoi le:- Triale.—156 erw; tenant, Jon Devis,-naw o blant, a tri mab a taer merch o rhain yn helpi or y ffarm. Weinlwyd.— 38^ erw; tenant Jon Morris, dim ond un mab gatre. Fel gallwch chi weld, wedd ishe tippin gweddol o ddeiar ar Jon Devis. Triale. i gadw'r teili mowr na, a ma rhaid cal tippin gweddoJ o'r hen ros na cin gneid biwolieth. Mwy na hin, we Jon Devis yn gwei'tho'n g-aled ar i ffarm, ag wedi arllwys lot o'r ddeiar. Yn 1905 wcdd tri ca gida Jon Devis yn ddim ond ithin a gwreeg, ag yn werth nesa peth i ddim, ond erbin 1007 we Jon wedi gneid altrad ofnadw ar y perki, a'r lanlord yn falch iawn, ag yn rhoi pob wharre teg i Jon i weitho. (Silwoh ar y gwahanieth rhing lanlords a Kownsils). Reit yiw ar, iohi'n gweld nawr te ma nid wester wedd Jon Devis yn treial skeman i neid biwolieth. Bachan yn gweitho'n galed we Jon a'i ddeg ewin, a felni mi ddilse gal pob wharre teg i weitho, ond smo Smol Holdings Comitis yn pare-hi gweittwr. Yn 1905 mi arddodd DevijB un park wedd a ffinnon yn i weilod e, er mwyn cal lladd yr ithin a'r rhedin, a rhoi llafir indo. Dina'r inig ffordd i drin tir o'r short ma. Cin 1905 we Jon Morris, Wein- lwyd, yn hala'i wartheg a i stok i'r dwr ma trw bark Jon Devis. Wedd hi ddim tamed o golled cin ny wath deiar wast bron wedd hi. Wel, mi rododd Devis lafir yn y park. ag wtligwrs we dim lwans i Morris hala'i stok wcdin trw'r llafir. Dima Morris ar i drad ol bang, ag yn dachre neli ddwrne. Ond tliach fod Devis wedi redig a hoi y park ma, we Morris yn galler mind a'r da lawr trw'r Ion ag i'r dwr. Reit, dima'r Smol Holding Comiti yn dwad ar y seen, ag yn dachre rhoi'r masheeneri costis ax waith. We Jon Morris yn gweid nag wedd e ddim yn mofin y ddeiar-dim ond y dwr. 134th we'r lanlord yn neid nawr iohi'n feddwl. MLjtir Sanders Devis y Pentre ar bwys Bonkath iw y lanlord. Mi dreiodd y lanlord i ore i gal pethe i drcfen yn hcdd- ichol, ond no go, we rhaid i'r Smol Holding gal y bees yn y broth, ag erbin heddi ma. r bees wedi cal serad deidi. We'r lanlord yn reit folon i roi diigon o ddeiar i Morris a'r DWR. Ond neithe dim o'r tro. We rhaid i'r Kownsil gall mistitad yn y pishwel fel hen hweh. Wel, widdad Jon Devis Triale ddim bid am y bisnes hid mis Awst 1908. Un dwarnod yn y mis Awst ma, mi welodd Devis lond brek o jokers yn dreivo heibo ag yn diskin o'r brek gogifer a Weinlwyd ag yn bwrw lan trw'r Ion. Mi feddiliodd in- waith clo fod cwrdd diwigiad i fod yn Wein- lwyd, ond we io Devis yn nabod y burde prny. Ar ol mind lan, dima nhw trw dir Devis heb cfin cennad na dim. 0 we NHW ddim yn mind i ofin cennad i hen ffarmer tlawd fel Jon Devis—NHW—JENTS— MIMBERS y KOWNTI KOWNSIL. Not leikli. We dim ots damsgen deiar hen bwr ffelo iell. Na na, ond shwt bise hi ta rhowin yn damsgen i deiar NHW. 0 hel- an-tommi bang fise hi. We nhw ddim wedi hala not is na dim i Devis i weid.oo nhw'n dwad. Welwch chi'r gwatchod-dwad yn mis Awst! See the point. Pwy we'n tali am y brek wn i? Wy'n spekto. Wel, we Jon via go grack fel gallwch chi ddichmigi. Y peth si'n od da fi iw na fflingodd er Land Ejent a'r giwed i'r dwr gal koolo tappin bach o'i hawidd nhw i interffiero miwn bienes ic 11a wedd dim blongs iddi nhw. Ond ta beth mi gas fod a'i pwmps yn saff ar y ddeiar- y ddeiar si ar i dwylo nhw bith fel hen ferch wcddw ar ddwylo'i thad. Dim yn dwad miwn a lot yn mind mas. Dima'r sib-komiti ma o cldliiion Lalla"r shir yn dachre holi Jon Devis oboti'r tir. Rlviw fath o holi'r iakol wath we shwr o fod lot o jents y loos box imhlith y genhedleth. Ond ta beth dima un point gwertii gneid eilw ono, ta dim ond i ddangos ichi shwt gommon sens wedd yn clop rhai o'r ninkempwpe. Mi ofinodd Jon Devis iddi nhw beth wedd e i neid am gin- balletli i dcili o naw o blant os we nhw'n mind i sinashdi ffarm e finni felna. 0, minte un baohan call irfeddi, halwch nhw i ddiski tred, mi na'n bwer gwell biw- olieth na wrth aroe ar y tir. Glwsoch chi ariod shwt dam nonsens. Fel ta rhaid i Jon Devis adel i deili ar drigaredd y lordod bach ma. Le ma'r bak to the land bisnes? Ie halwoh nhw i ddiski tred! Men yffaoh i, taw'n i'n lie Devis prny, widdoch chi beth fiswn i wedi neid.-Mistin un yn bon cern y brigawdin am i blwming cheek e i fienesa a teili dyn arall. Ond dina fe, falle fod mwy o barch gida Jon i ddwylo na hina. See the point. Wel. mi gwplodd y seiet ma, a'r peth nesa gag John wedd llitliir i ddod at wans o flan y doithion yn Karfnrddin. Mi gewch wbod rwsnoth nesa shwt imdrawodd Jon o'i blan nhw. Durti gem wedd hin, ond mi gewch y ffwl partiklars next week-

BLAEHYCOED CYNWYL

BLAEHYCOED, CYNWYL Gorchwyl pruddaidd i mi ydyw oofnodi marwolaeth yr hen dhwaer anwyl Anna Lewis, priod y brawd James Lewis, Blaen- bryn, wedi cyrhaedd ei 79 mlwydd oed. yr hvn a gymerodd le dydd Gwener, Mehefin 9fed. Bu yn aelod ffyddlon drwy ei hoes yn Blaenycoed, a bu o waeanaeth mawr i'r eghvys a'r ardal ana lawer o flynyddoedd. Mae llawer heddyw, heblaw fy hun, yn weinidogion ao ereill, aUant dystuo am groesaw a charedigrwydd digyffelyb aelwyd lilaenbryn. Nid oes eisieu i neb fod yno yn hir cyn teimlo yn ei galon fod yno gartref oddicartref. Dydd Meroher can- lynol hebryngwyd yr hyn oedd farwol o honi i dy ei hir gartref. Gweinyddwyd gan y Parchedigion canlynol:—Yn y ty, Mor- gans, Cana, a J. T. Gregory, Peniel. Yn y capel, Keri Evans a J. Le-wi, y gwein- iclog. Ar lan y bedd, Stephen Thomas, Salem. LIandeilo: E. B. Lloyd, Bwlch- newydd, a D. Griffiths, Talog. Derbyniwyd amnw lythyron yn cydymdeimlo a'r teulu yn eu galar a'u hiraeth ar ol priod mor hoff a mam mor dyner ac anwyl. Y prif alarwyr oeddynt:—Mr. James Lewis (priod), Parch. H. Elvet Lewis; Mrs. Thomas a'i phriod, Penlan; Mr. J. Lewis a'i briod a'r plant, Pleasant View; Mr. L. H. Lewis, Man- chester; Proffesor T. Lewis, Aberhonddu: Miss A. Lewis a Miss S. Lewis (plant); Mrs. S. Williams a'r plant (chwaer), Mrs. M. Isaaq, Carmarthen Cafe, Abertawe (chwaer); Mr. T. Davies, Pretoria (brawd), a Miss Davies, a Air. Albert Davies, Llandebie; Mr. a Mrs. Evans, Maesteg; Mr. J. Evans, Eva Houae, Carmarthen. ao ereill. Derbyn- iwyd blodaudyrch oddiwrth y oanlyilol:- Capt. Maloolm Lewis a Lieut. Glyn Lewis; Enid. Eila a Vona Lewis, Llundain; Proff- esor T. Lewis a'r teulu; Mr. L. H. Lewis a'r teulu, Manchester: Mr. a Mrs. Beizlev. Manchester, ao ereill. Cafodd angladd barchus a lluosog; yr oedd hyn yn ddan- goseg eglur pa mor uchot oedd yn ngohvg ei chymydogion, fel chwaer rinweddol o gymeriad da, a bywyd duwiol, ar ysbryd faxgnefeddus, ao fel dywedwyd gan y } uridyl', fod v byd yn ddyledus i fam fel hon oedd wedi rhoddi y fath gynvsgaeth ifld-o, yn y plant sydd mor ddefnvddiol a dylanwadol yn y wlad. Diolch am teulu cyfan yn gwasanaethu Duw; ao 0 t am fwy o famau fel hon. caem weled gwell llewyrch ai' y byd, a chrefydd yr aelwyd yn blaguro fel y liawrif gwyrcid, ao achos y Gwaredwr yn ei ogoniant drwy'r wlad. Diddaned Duw pi phriod hoff (yr hwn sydd wedi oolli cydmar bYWYd ffyddJon yn ei henaint, wedi bod yn rhodio llwybrau Sion gyda'u gilydc1 am vn agoe i 60 mlwydd oed), a'r plant anwyl sydd mevm galar a hiraeth ar ol mam mor dyner a gofalus. <

NODION 0 ABERGWILI

NODION 0 ABERGWILI Canfyddaf o dd-or fy mwth feusydd lawer o weiriau ar lawr, a'u perchenogion yn hyderus ddisgwyl am yr hin ffafriol i'w cynaeafu a u hebrwng dan ddiddos do. a thra yn asio yr ychydig nodion yma wrth eu gilydd, disgyna'r gwlaw mor drymed iei pe bai rhyw Elias wedi gatw am dano ar ol rhyw dair blynedd a banner o sychder. Diolch am dano; bendith gyfoethog y nef yw i erddi y bythynwyr. PEIRIANT GODRO. Yn sychu caderau rhyw ddeg-ar-hugain o wartheg llaethog mewn awr o amser wna y peiriant uchod yn ngwasanaeth ein Hena- dur J. Lloyd, Y.H., Penybank, ac mewn chwarter awr arall y mae y llaeth fel ia yn y "churns," ac y mae yn cael ei werthu m ben ei daith fel "ice cream." Y NYRS HOWELLS sydd wedi cefni arnom eto am Lundain, ac y mae yr ardal yn flin iawn o'i cholli. Nid oedd clwyf na gwraig mewn gwewyr nad oedd hi a'IIlaw dyner a'i gwen garedig yn gosod balm a bywyd newydd ynddynt. Yr oedd angeu yn crynu dan yr un to a hon. Taer ddisgwyliwn am ei dyclwellad buan. BRAWL A BERW oedd gan wragedd hen ac ifainc Felinwen a'r cylch y Sadwrn diweddaf, irn nad oedd ganddynt fodur i'w cludo i farchnad Caer- fyrddin, fel 'arfer. Yr oedd Mr. Jones ai fab wedi gwneuthur cytundeb a hanner can gwyr o Landebie i'w cludo yn ol a blfien i Aberteifi. Paham, tybed, iia fyddai :Mr. Jones yn hirio gyriedydd, gan fod ganddo dri modur arall yn segur? Ond ychydig o'r marchnatawyr orfu gerdded; y mae#yr amacthwyr yn garedig iawn yn amser y cynlauaf. EIN MILWYR. Nid oes Dnd un yr wythnos ymf, vedi dyfod ar dro, ac. y mae liviiv yn cacl plicli brenin bach, Bef y Sergeant \V'e Evans, Y Bwlch. Deallwn mai nia ar tJic y mae hefyd, ond wedi cael .un oas a 

PANTTEG

PANTTEG PRIODAS.-Dy-wed hen ddiareb, A fyno gflodi, bid farw," oad yn ein hoes ni "dy- wedwn. "A fyno glod, prioded. Alae gormod o ganmawl y marw o hyd, a rhy faoh y byw; ond gwireddwyd y ddiareb newydd hon dydd Mawrth, yr BOfed cyt- isol, bryd yr aberthodd Pantteg un o'i meibion parohusaf ar allbr hymen, yn mherson Mr. W. D. Davies, mab Mr. a Airs. Davies, Llwyngwyn, a Miss Jennie Williams, merah henaf Mr. a Mrs. Wil- liams. Hengiluchaif, ger Peniel. Yn mhell cyn dadfolltio doarau aur y dwyrain, yr oedd adsain y ceflygrou yn diaspedain o glogwyn 1 glogwyn, a'r cwningod oil yn ffoi i'r encilfevdd am loches rag y tan; daeth y "Pantteg battalion" allan fel un gwr i ddymuno yn dda i'r ddau oedd i gael eu huno. Cludwyd y teulu priodasol yn modurau Mr. David Jones, Abergwili, i eglwys Peniel, lie yr aur rwymwyd hwy yn mhrenoldeb y cofrestrydd gan y Parch. ATr. Gregory, y gweinidog, a'r Parch. Rhys T. Williams, Pantteg. Gwasanaethwyd fel gwas a morwynion priodas gan Mr. a Alifis Rees, Corngafr, St. Clears, a Miss L. Wil- liams. chwaer y briodasferch. Wedi gioThaii vr ymrwymiad, dychwelodd y modurau hwynt i Hengil-uchaf i gael mwynhau o'r wledd oedd wedi ei darparu mor ddestlus ar eu eyfor, ac yn y prydnawn ymadawodd y ddenddyn lion am Aberystwyth, Ile treulir y mis mel. Torodd d(ymuniadau ardal gyfan yn fonllefau o llawenydd am uno dan mor crymharus, a'm dymuniad innau yw melu" doed etto yn fuan ddydd cyffelyb.

No title

Narberth Eisteddfod Committe, at their meeting on Thursday night in last week, decided to send a parcel to each local man on active service, and a postal order to each of those in hospital.

HWNT AC YMA

HWNT AC YMA [Gan "TEITHIWa.") Yr ydym eto yn ysgriblo y nodiadau hyn yn ngwTad y Cardi. Yr ydym yn goichoror yma, ond carcharor hynod o ddymunol. Y mae caredigrwydd diail a serchowgrwydd digvffelyb, a sinoldeib neillduol ar bob Haw, mal muriau cedyjn yn ein cadw yn hollol ddiofal am gartref. Yr ydym yn aros yn Rose Cottage, ger yr Hafod, ac yn gnveini arnom y mae Mr. a Airs. Edginton, pohl tra hynod am eu caredigrwydd i bawb yn ddi- wahaniaeth. Ni chyll y teulu hwn eu gwobr. Boreu Gwener daeth y JOURNAL, yr hwn sydd yn dyfod yma yn rheolaidd bob wythnos, ac erbyn chwilio cawn mai efe yw prif newyddiadur y cylch. Diolchodd cyfaill o Bcmtarfynach i mi am hanes fy nheithiau yn eich papyr poblogaidd. Ymddengys fod y Parch. B. M. Davies, St. Iago, wedi hys- by amryw fod "Teithiwr" yn y tro. Yn ystod ein harosiad yma, yr ydym wedi bod mewn dau gynhebrwng, yr ieuanc a'r hen. Daearwyd hwynt yn Eglwys Newydd, y Parch. S. N. Jones, fioer, yn gwemyddu yn y cyntaf. Dydd Sadwrn teimlid prudd- der drwy yr holl gylch gan fod gwr mawr a thywysog wedi syrthio yn mherson Air. John Edwards. Lluest, Owmystwyth, ac efe yn 69 mlwydd oed. Gweinyddwyd gan y Parch. E. AL Davies, St. Iago, Pontar- fynach, a'r Parch. S. N. Jones yn Eghvvs Newydd. Yr oedd i'r ymadawedig air da gan bawb, a chan y gwirionedd ei hun.. Yr oedd arferiad hollol newydd i ni yn angladd y boneddwr hwn. Byddis yn rhoddi cerdyn coffadwriaetliol yn llaw pawb vn y oynhebrwng, ac wedi rhoddi y man- ylion uchod, byddai a ganlyn ar y cerdyn, •' Ti a gedwi mewn tangnefedd heddychol yr hwn sydd a'i feddylfiyd arnat ti, am ei tod yn ymddiried vnot'" (E^saiah xxvi. 3. Etto: Ali gaf yn y wlad 'rwyn myned Waredigaeth lwyr o'm poen; Gorphwys draw i derfyn gofid Gyda'r add'fwyn anwyl Oen; Ni ddaw tristwch Fyth i fewn dros furiau'r Nef. CVstudd byr gafodd yr'ymadawedig, ac y mae syndynrwydd yr amgylchiad yn pen fod galar mawr am dano ef. Cysured y inef yr holl alarwyr yn y dydd blin. YR EGLWYS NEWYDD. Am ddau Sul cawsom y fraint o addoli gvda'r saint yn yr Eglwys brydferth uchod. Y Parch. T. N. Jones mal Boanerges vn traddodi vr hen, hen hanes yn egiurhad yr ysbryd! a Ghyda nerth, a Aliss Enid Jones mor ddcheuig gyda yr organ fawreddog nes y gorfuem ddywedyd, Da yw i ni fod yma," Eiddunwn i'r foneddiges ieuanc hir oes. gan y prophwydwn fod dyfodol ded- wvdd yn ei aros hi. Gwened y Nef ar y ficer parchus a'r praidd oil yn y llanerch ddvmunol hon. Rhoddwn y manylion oil pan yn cofnodi'n daith wedi dychwelyd i dref.

Y DADGYSSYLLTIAD MEWN PERYGL

Y DADGYSSYLLTIAD MEWN PERYGL." [At Olygydd y CARMARTHEN JOURKAL] Syr,—Alae rhyw ddyn dan yr enw Evan Williams, 40, Portland-avenue, Stamford Hill;, Llundain, wedi bod yn ysgrifenu yn ddiweddar i bob newyddiadur braidd yn y deyrnas gyfunol, yn Gymraeg ac yn Seis- neg, at "y perygl newydd sydd yn bwgwth aohos y Dadgyssylltiad. Paham na. dy- wedai am Ddadwaddoliad? tjef ysbeiho Gwaddoliadau Cyfreithlawn Hen Eglwys y Cymry o £ 158,000 yn flynyddol! Aipelio y mae lilipwt at Anghydffurfwyr Cymru, ser y Sectwyr politicaidd. Dywed," Oni ddeffroant (sef y Sectau man) ar unwaith, mae yn fwy na theibyg y collir ffrwyth deugain mlynedd o lafur caled [ie, a llafur anrhydeddus "] ar y maes hwn (maes y lledrad). Yn nes yn mlaen, yn ei lythyr, dywed: "Ai na.d gwir yw y bwriedir newid y Bil fel ag i ganiatau i'r Esgobion gadw eu seddau yn Nhy yr Arglwyddi, ac hefyd i roddi yr oil o'r Gwaddoliadau i'r Eglwys? Nis gwn yn y byd pwy yw y Evan Wil- liams hwn, ac nid oes gwahaniaeth genyf, ond oredaf mat rhyw "bregethwr" yw. Os yr wyf yn cyfeiliorni, maddeued yr Evan Williams hwn i mi, am nad NN-yi yn hoff o bersonoliaeth. Dywed y dyn dan eylw: Alae yn fwy na thebyg y collir ffrwyth deugain mlynedd o lafur caled ar y maes hwn." Yr wyf yn goofyn iddo, Ym mha le y mae eyohwynwvr mudiad Ysbeilgar heddyw? Atebaf, maent wedi myned i'r tragwyddoldeb. ac yn gortod ateb am y cam y maent wedi wneuthur at Eglwys y Duw byw. Yn bersonol, yr wyf yn diolch i'r Nef am eu gwaredigaeth, am nad oeddynt yn teilyngu bod ar y ddaiar yma. Nid yw y Bod mawr yn cysgn. Nid wyf am enwi y cedyrn a fu yn ymladd mor galed dros y "lledrad yma, ond credaf fod yr hen dadau meirir Eglwysig a roddwyd y Gwaddoliadau i Hen Eglwys y Cymry, wedi rhoddi gwera bwysig iddynt erbyn hyn yn eu beddau! Credaf yn gyd- wybodol bod y ''dewrion yma yn awr yn eu beddau, a fu am hanner cant o flynyddau vn cynhyrfu Cymru, yn edifarhau am eu hymddvgiad annheilwng, sef ygbeilio Eglwys y Duw byw! Gwir y dywed John Church- man" yn y "Cyfaill Eglwysig" am Fehefin :—"O ddifrif, gocheled neb ysbeilio yr Eglwys! Gwaith peryglus iawn ydyw. Pwy by nag a est yno ei law at eiddo'r Eglwys, bydd raid i'r cyfryw dalu dirwv drom am ei ryfyg rhyw ddy'dd. Onid yw Prydain yn teimlo hyn yn barod? Ydyw, dywedai. Beth yw y rhyfel yma? OnLd cosp ar ein gwlad yw? Gwir fod v ddau Fp-tir-Home Rule i'r Iwerddon a'r Mesur Eglwysig Gymreig— wedi pasio y ddau Dy, a phenderfynwyd gadael pobpeth yn llbnydd hyd derfyn y rhyfel. Ond wait and see, dvma gwrth- ryiel yn tori allan yn yr Iwerddon, pryd y lladdwyd lluaws o'n milwyr £ t'n heddgeid- waid. Alewn ychydig ddyddiau ar ol hyn. clyma y Prifweinidog yn gofyn i Mr. Lloyd geisio gwneyd heddweh rhwng yr Home Rulers a'r Carsoniaid. Yn ol y newyddiaduron, mae heddwch yn y golwg, a diolch am hyn. Ond beth am yr Hen Eghvys Gymreig a'r Afesur Lledradaidd? O," meddai Jack- yddiaeth a Sectyddiaeth Qymru, gadewch iddi farw!" Ie, gadewch iddo farw medd- ent. Pe byddai Eglwyswyr Cymru yn rebels ac yn annheyrngar in Brenin, fel y Sinn Feiners yn yr Iwerddon, efallai y byddai y Prifweinidog yn gofyn i Mr. Bonar Law a Mr. Balfour i wneyd heddwch. Byddai yn well gan Eglwyswyr Cymru i ddioddef cam na bod yn annheyrngar i'r Brenin ac i'w gw'lad.. Paham ddangos cymmaint ffafr rhwng y ddau Fesur? Mae yna gannoedd o bunnau eisioes o Waddoliadau Cyfreithlawn yr Hen Eglwys wedi myned at gvflogau y Commissioners (Dirprwywyr); No. 1 yn cael £ 1,500 yn flynyddol; No. 2 yn cael £ 1,000. Nis gwn beth y mae No. 3 yn gael. Dyma'r diolch yr y'm fel Egiwyswyr yn gael oddi wrth y Weinyddiaeth Radicalaidd am roddi cymmaint o filwvr dewr i ymladd y frwydr fawr yr y'm ynddo! Cyn i'r Alesur Gorfodop ddyfod yn ddeddf, vr oedd 90 p bob 100 o r gwirfoddohvyr yn figlwyswyr! Er fod cannoedd a miloeddi o bunnau o Waddoliadau Cyfreithlawn Hen Eglwya y Cymry wedi eu llyncu eisioes, credaf yn gadarn yn y "wait and see" y sonir eym- maint^am dano yn dyddiau hyn. Alae si ai- led fcra Etholiad Cyffredinol yr yr ymyl, a bydd genym fel Carwyr Cyffredinol byw gyfleusdia ardderchog i yru y pethern gwrth- EgDwy^ig a chrofyddol allan o ^wydd. Bvddwn ynte yn barod. ac i gadw ein pylor yn foych. Mae'r owestiwn yn sefyll fel yma. ys dywed y Sais:—" If disloyalty in Ireland can give the Government an opportunity of settling the Irish question, may not the remarkaWe loyalty of the aggrieved Church- men of Wales be said to demand Bome con- sideration of their grievanoe?" Atebed Evan Williams y cwestiwn yma, ac atebed fi hefyd wrth haeru mai coap yw y Rhyfel yma am vsbeilio Egljwys y Duw byw! Chwerthined ef am dri mis, neu vnte hyd daw tatws Llanpumpsaint yn fiddfedt am y haeriad hyn o'm heiddo. Gwae pwy bynag a estyno ei law at eiddo'r Bglwys! 4

Y DADGYSSYLLTIAD MEWN PERYGL

r cals Er cais gan ymdrechion i'w thynnu dan I draed, Er gwaethaf gwir wenwyn, a'r gormes a wnaed, Saif Eglwys ein Tadau, hi bery dros byth, Yn degwoii ein Gwalia mewn defnydd dilyth." —Ydwyf, &c., AIyrddinfab. -400

Advertising

h Rid. a -8 LE I tTHE ALL-STEEL BICYCLE With the liquid-brazed joints. GUARANTEED FOR EVER Fitted with Dunlop Tyres and Sturmey Archer Tri-Coaster. Prices from £ 7 IO. to £ 16 16s. Send a Post Card for The Book of the Raleigh." CARMARTHEN: J. Tom Jones. 11 and 89 Bridge Street. LLANGADOCK: A. F. Lewis. LLANDILO: R. Griffiths. RHEWLLWYDD: E. J. Harries. RALEIGH CYCLE CO., LTD., NOTTINGHAM. Cycling for Health anJ Points for Cyclists,' bv Sir Frank Bowden, S Bart., F.K.G.S. 1/- 100 pp. From Agents and Bookstalls.

LLYTHYR

LLYTHYR ODDIWRTH PTE. JOHN EVANS, ABERBYDRELL, DREFACil, 0 FFRAINC. Fy anwyl Rieni a Lewin bach,—Alae yn v. yth o'r giooh yn yr hwyr. Mae yr haul wedi myned o'r gohyg hyd y boreu. Alae yn lydnha-vvn hyfryd ao yr wyf wedi d'od i ei'stedd ar lan afon enwog yn hanes y byd heddyw. Ar lannau yr a,ion hon os rholl mjeotedd yn ol! bu'r ymladdfeydd mwyaJ gwaedlyd mewn hanes. Alae yn afon rhyw- beth cyffelyb i Teifi ond ei bod yn fwy llydan ae yn rhedeg yn fwy axaf. Ar lannau hon trechwyd y Germans cyn iddynt gyraedd eu hamcan yn moreu y rhyfel bresennol. Cofiwn yr hanes pan oedd y Ffrancod ar gael eu Ihvyr drechu ao yn gahv yn gakrl ar Brydain am anfon cynorthwy iddynt. Ar lannau hon aeth llawer i blentyn diniwed, gwragedd a hen bobl yn aberth yn nwylaw'r Kaiser a'i filwyr drygionus. Pan oedd hyn mewn grym dyna rywrai yn canu yn y pellder a swn carlamiad ceffylau. Pwy oeild- ynt ond milwyr Prydain wedi d'od cyn bod y wawr wedi tori. Clywodd y Germans y ganu ac yn eu hwrtwch brysient yn ol yn bemblath gwvlilt ond ni ddihangoad yr oil ac nid vcJivut wedi cael yr anrhy.dedd o roddi eu traed ar lannau yr afon hon fyth wedyn. Carwn roi enw yr afon i chwi ond l'haid peidio ar hyn o bryd. Mae yn noson ryfedd o fwynaidd heno. Clywais yr co6 yn canu neithiwr ond nid wyf wedi w clilywed heno mor belled. Alae y gog yn canu rhywle gerllaw ac mae yr ad'ar bach yn canu eu salmau yn y coed uwch fy mhen. Rhwng swn y dwr a dadganiad yr adar tybiaie unwaith mai ar lan Teifi oeddwn, a bum bron a myncd i gysgu yn eu swynion. Dywedodd rhywbeth wrthyf gwell i ti anfon gair yn gyntaf a dy fam a'th dad, pa rai sydd yn meddwl ac yn gweddio drosot bob amser. Al-ae fy nghyfaill (un o Whitland) yn pysgota ar fy mhwye. Mae gwialen bysgota gydiag ef yn debyg i'r un oeddnvn i yn arfer dori ar glawdd Afary Thomas os Ilawer dydd. Mae y .pysgod yn chwerthin yn iachus am ei ben rwy'n siwr. Mae y llinyn sydid gando yn rhy dew, ac mae y bach pyjsgota sydd tam y llinyn yn rhy deby-i i fach eagidiau, ond beth bynag am hyny mae hyn yn help iddo i dreulio awr neu ddwy yn weddol hapus yn rhywle yn Ffrainc. Yr ydym wedi blino heddyw, ac y mae yn felus iawn i gael gorphwys peth fel hyn; yn well na'r cwbl oil mae swn y magnelau wedi dystewi os awr neu ra.gor yn ol, ac nid oes dim yn debyg j ryfel fan yma y noson hon. Alae y wlad oddiamgylch yn hynod o brydferth, y coed wedi eu gwisgo a'u dillad goreu; y meusydd yn wyrddilas a hardd, y blodau yn estvn eu pennau tyner i fyny ao yn Ilefaru yn eu hiaith mae heddwch ddylasai fod yn teyrn- asu yn y wlad. Gerllaw gwelaf fedd-iu rhai o"m cyd-ddynion heb na chroes na charreg i ddweyd pwy oeddynt. Gwelaf flodeuyn bychan yn tyfu fan hyn ac fan acw ar y beddau. Gollyngwn ninnau ddagrau o gyd- ymdeimlad ac o hiraeth yn ddiarwybod arnynt. Ar lwch pob un o honvnt galleeid ysfrrifennu Yr hyn a allodd hwn efe a'i gwnaetl^" Yr ydym wedi dyfarlod a Hawer gwahanol sortau o bobl ar hyd a lied y wlad. Un peth sydd yn wahanol yma nag yn Ijloegr beth bvnag. Nid yw'r dieit.br yn cnocio wrth ddrws neib ond yn agor y drnvo ac y cerdded i fewn i'r geprin. Feallai eu bod yn tynu rhyw ychydig ar ol v Cymry fan hyn. Deuir o hyd i bobl garedig "iawn ar y cyfan. ac nid wyf wedi bod yn un tv heb gael gwahoddiad i gwpanaid o goffee. Coffee ydvw'r ewbl yma. Nid oes un defnydd yta. cael eu wneuthur o'r hen lysieuyn hwnw oedd'wn yn gael gan fy anwvl fam sef "te." Deuir a hyd hefyd i ddynion agharedig ar brydiau er erig- nht pan oeddym allan un dydd bron a thagu gan syched deuwyd o hyd i bwmp dwr, ond gerllaw vr oedd gwr yn sefyll ac yn codi ceiniog y glass am dano. Yr oeddym yn falch ei gael pe bai yn costi rhagor: ond gan nad oedd ceiniog i gael "vda un o'r bechgyn i dalu. nro y dwr fe ball-odd y dyn iddo ei gael. Cyn iddb ballu rhagor wig unwaith 'roedd handle y plwmp rhydd gan un o'r lleill ao yn dis^rvn yn drwm ar ei ben. Nid wyf yn credit Itai na rvcid v dwr yn rhad yno pan awn y tro nesaf. Derbyniais eich caredig lythvr- e-ff v 15fed o'r mis. Diolch yn fawr i chwi am "pwyddion oil, ao yr wyf yn falch eich bad yn iach, fel ag vr wyf innau. Cofion fyrdd a cbaredig atoch i gyd. Hwn yn aniben oddiwrth eich amvyl fab. John."

PANTYCRUGIAU

PANTYCRUGIAU Cymmaxfa YSGOLIONI.-Dydd Gwener, ALehefin 23ain. cynhaliodd ysgolion undeb Pantycmgiau a Pisgah eu cvmmanfa ateb Pwno" yn y Crug-iau, Cafwyd hin ddy- munol iawn, a daeth yr ysgolion ynghyd yn gryno. Yn y boreu aeth plant r Crtigiau dnvy eu gwaith, ac holwyd hwynt gan y Parch. R. T. Williams, Panttefg, Caer- fyrddin. Gwedi iddynt hwy orphen. holwyd ysg-ol fawr Pisgahg-an y Parch. Vernon Lewis, B.A., B.D., Lerpwl. Yn gyntaf yn y prydnawn oedd plant Pisgah yn cael eu holi gan y Parcih. Vernon Lewis, ac ar eu holl hwy cafodd ysgol fawr y Crugiau ei holi gan y Parch, R. T. Williams. Teir ydyw ftweyd fod yr on o'r ysgolion wedi n gwneyd yn rhagorol-y canu, adrodd, a'r ateb yn dangos ot parotoad manwl. Yr oedd y capel yn orlawn dnvv y dydd o wrandawyr astud. Yn yr hwyr pregethodd y ddau lioawr, yn oF y drefn arferol. Chwareuwyd ar yr organ yn ystod y dydd