Collection Title: Dravod

Institution: The National Library of Wales

Rights: The copyright status or ownership of this resource is unknown.

View full details

Image 1 of 4 Next Last
Full Screen
5 articles on this page
Addysg y WladfaI

Addysg y Wladfa. PEN. I. Llawer sydd wedi ei ddweud o bryd i bryd ar y mater hwn, ond ychydig vw yr effaith gan y credwn yr hen ddilvareb A nl gnoc a dyr y gareg," ceisiwn roddi dyrnod gyda'r lluaws. Teimlwn em bod ar dir cadarn pan yn dvveydnad y wy Wladfaeto wedi cael golwg glir ar werth addysg. Gwuaeth y byd gam- rau breision yn v cvfeiriad hwn vn vstol yr haner canrif ddiweddaf; v mae addysg wedi dyfod yn beta Ov-ffredin, vmae'radeg v credid mai un rlian o'r byd ddylai fod yn wybodus a'r rhan arall yn anwvbo lus wedi Hivned hei bio. Y mae gwvbodaeth vn nghyraedd y tlawd tel y cytbethog. Mawr fu'r y ndrechiou gae! addvsg rad i'r werin, ond weil ei chael Illd yw y wet-in yn man- teisio ar y cyfleusterau. Addysg yw y ffyuhonell o ba le y tardd pob gwvbodaeth, Goreu arf, arf dysg," Y neb a garo Goreu ar f, ar t y, g "Y neb a garo addysg a gar wybodaeth, ond y neb a gasao gery ld anifeilaid 1 yw." Ad t ys, sydd wedi eodt dyn o fod yn anwar i fod yn waraidd, o fod yn anwybodus i fod yn wybodus, o fod yn anoeth fo i yn ddoeth. Os mai addysg a'l cododd i fod yn waraidd, diffyg addysg ai tyn i fod yn an waraidd. V mae yr hen ddyvvediad a glywir yn fynych "Llawer o ddysg yn gwneud dyn yn ynf.yd," yn hollol gyfeiiiomus yn yr ystyr roddir iddo yn gyffredin ac yn ddiamen wedi gwnevd llawer o ddrwg. Dyma fel y dywed John Ruskin, "Ffug addysg sydd beth hyfryd, cynhesa chwi, gwna i chwi feddwl mwy o honoch eich hun bob dvdd. Tra y mae gwir addysg yn beth oer erchyslawn, gwna i chwi feddwl yn waeth am danoch eich hun bob dydd; gwaeth mewn dwy ffordd, CYIl- hvdda yn ddibaid yr ymwybyddiaeth ber- sonol o an wybodaeth ac o fai. Dywed Tennyson: "Fel y cynhydda ein gwybod- aeth y cynhydda ein parch." Byddai y dywediad yn gywir pedywedid llawer o ddysg a wna i ddyn ddyfod i ymdeimlad o anwybodaeth neu ychydig ddysg wna ddyn i deimlo ei fod yn wybodus. Y mae yn gred bur gyffredinol yn ein mysg nad oes eisieu dysg ar rai pobl er  gornc h wy i ion neiUtuoL Y mae cyf1awni goruchwylion neilltuol. Y mae d vsg yn iawn medlellt i bregethwyr, doctor- iairl, athrawon, cyfreithwyr, etc., ond nid yw ond coll amser i fferinwvr, cryddion, teilwr- iaid (nid rhai fel Daniel Owen), gofiaid, seiri, etc. v mae yn andwyol i'r rhai hvn. Y fath syniad cyfeiliornus ac anynol. Gelhd meddwl mai peirianau yw rhai pobl i fod credant fod Rhagluniaeth Duw wedi eu gorfodi hwy a'u plant i fod yn gaethweision. CIvwir rhai rhieni sydd yn ol eu syniad hwv yn caru eu p?ant yn angerddol, yn dweyd Chefais i erioed ysgol, ac yr wyf wedi y ml add fy ffordd yn y byd, a chaifl y plant yma wlleyd yr U II peth. Nirl yw y fath rieni yn haeddu eu galw yn ddynion chwaithach Cristionogion. Y dosbarth yma o bobl sydd yn cadw y byd mewn anwybod- aeth, dyma fagwrfa pob drwg. Cred dos- barth arall y dylai bechgyn gael ysgol go lew, ond am ferched y mae yn hollol ddi- anghenraid dywedant. nad oes eisiau nemawr ddim addysg i olchi, gwneyd bara, glanhau ty a choginio. Y maent yn hollol argyhoedd- edig mai dyna waith merch, a byddai addjsg yn sicr o'i gwneud yn hollol ddi- werth i'r gwaith fwriadwyd iddi gan y Creawdwr doeth Y fath ynfydrwydd I Y mae hwn yn un o'r syniadau mwyaf dam- niol y gall dyn ei goleddu. Dywedai Napol- eoii Mamau Dyna i chwi hoi 1 gyfundrefu addysg mewn un gair. Rhowch i mi famau doeth a dyna ni yn ddiogel. Dywedai George Herbert: Y mae mam dda yn werth cant o athrawon ysgol. Beth yw tystiolaeth doethion y byd ? I fy main yr wyf yn ddvledus am hyn oil. Dywed Dr. Smiles Y mae gobaith o blant sydd a thad drwg os bvdd y fam yn dda; ond os by d y fam yn ddrwg y mae bron yn anobeithiol. Pa fodd y mae cael mamau da os cedwir y merched mewn anwybodaeth ? A pha (odd y mae cael dynion doeth o famai anoeth? Pob petti yii ei-et,i ei (iel)y, sy(l; deddf ddi-droi'n ol. Yn awr cyivd cwesti wn, Beth yw Addysg ? Addysg yw cvl'rw.ig trwy tn tin y deuir i wybodaeth Cyaier i mewn bob gvvybodaeth tydol, foesol ac ysprydol. Nid yw addvsg yi gvfvn.gedig un dosbarth neilltuol o stud- laeth. Nis gellir galw dyu dysgedig ar yr hwn a wyr bobpeth am waith gof, tra yii hollol anwybodus o bob cangen ai-all o wybodaeth. Nac ychwaith y dyn all ysgrif ellu yn gywir yn 01 rheohu gramadeg ac heb un math o syniad am nfydd aeth tier d laearysldiaeth. Y mae dyn o addysg yn • olygu yr hwn sydd gauddo wybcJaetll eang o'r rhan fwyaf o ganghenau gwybod- aeth. Iw barhau.

Advertising

HYSBYSIAD PWYSIG. Dymunaf wneud yn hysbys i'm lluaws gws- meriaicl ar Ddyffryn y Camwy y byddaf yn ab- senol o'm Swyddfa am UGAIN DIWRNOD gan y gorfodir fi i fyned i'r Brif- ddinas ynpclyn a mater- ion teuluaidd. RAMON F. SORIA, Ysgrifenydd Trwyddedig. Trelew, Mai 23,1913.

A Notable Centenary

A Notable Centenary. [Continuation. ] Many were the discoveries made by this intrepid modern apostle discoveries which ,ave to the civilized world an altogether different conception of what Afric;1 really was. Before Livingstone Centra I Africa was thought of as a vast uninhabited sandy desert, but after Livingstone it became known as a great coulltry of mountains, hills and vales of lakes, r:vers and r verulets, of impenetrable forests, etc., populated by wi leI beasts and birds of every description and also by tribes upon tribes of native peoples. But not only did David Livingstone make known Central Africa to a civilized worll; no, he did more than that; he opened up that part of the world to commerce; through his efforts the accursed slave traffic was practically put a stop to, and as a result of his pioneering the Heralds of the cross have been able to enter in to help heal the "open sore." Since Livingstone entered heaven forty years ago, over i 50 missionary societies have taken up work in those regions which he traversed. There are now 5000 European workers, and 70,000 native helpers. Uganda is already almost a Christian nation, and is sending out missionaries of its own to other lands. Surely He who, 1900 years ago, listened to the hosannas of men will not grudge the hosannas with wh.ch we iu-iidu today this noble inissionary of the Cross. With another we may truly say: "in die man who died lor Alrica we .^ee the likeness of Him who died for mankind ana we jud-e how great mubt be the Master wnose servant could be so great. bpace lias forbidden us entering Jut,) details re the two visits Livingstone in.aie to L.igl.tnd alter he weut tu ¡lrlCa; euucci i.ing iiie expeditions sent in search 01 him Whell he was supposed to be ueud, aim also concerning the marvellous treatment ins body received after his death by ins two [cutiitul servants Cnnia and Susi now tney took out Livingstone's heart and our-ell it at the foot or a tree in i\irii' ,.n Having e.uoalmed tile rest of the uody maae a journey winth occupied 9 months, through swamps and streams, a jro.s i,.v(,r, uuU over mountains and passing tiiro .h many a liobule tribe in order tnat their beloved Master's remains might be laiu to rest 011 native soil. It was well that the centenary of such a man should be celebrated and it might do a world of good if all Parents in Chubut were to acquaint themselves fully with the life and work of this great African Hero, and were to take the houble to tell their children as much as posible cOllcerulllg him. The young people of the valley, yea, all of us, would do well if we laid to heart the words uttered to Livingstone w hen a lad by an old friend named David Hogg who was on his death bed Now lad," said the old saint to the embryo missionary hero, make religion the every day business of your life, and not a thing of fits and starts; for if you do temptation and other thing will get the better of you." David Livingstone, uuquestionally, did make religion the every- day busines of nis life, and not a thing of fit and starts. Let us go and do likewise. W. R.

CLADDEDIGAETM

CLADDEDIGAETM. Gwnaed cyfeiriad yr wythnos ddiweddaf at farwolaetli Mrs. Edith Edwards, Trelew, hoffus briod Mr. Tom Edwards, Trelew, a merch i Mr. a Mrs. John Pugh, Bryn Gwyn. Bu farw yn yr oedran cynar o 24 mlwydd oed. Dioddefodd ei chystudd yn cia wel a dioddefgar, ond er pob ymdrech ymado vvnaeth a'r babell o waith llaw, a chan bwyso ni gredwn, ar ei cheidwad diangodd ei hysbryd i'r trigfanau fry. Cymerwyd y gwasanaeth wrth y ty gan y Parch. R. R. J ones, gweinidog yr Eglwys yr oedd yr y uaci.i vvedigyu aelod o honi. Wedi'r gwasanuetii cretyddol cludwyd ei chorph i'r orsat ) fyned i'r 'jraiman, ac aeth torf o bobl gyda'r teen, ac yr oedd torf hefyd yn aros yn Ngorsai y jaiman, ac oddiyno aethpwyd am ,_1 id ua i dalu eill cymwynas olaf iddi. iwasanaeth wyd wrth v bedd gan y Parchu. D. U. Walters, R. R. Jones, a J. C. Evans. Heddwch i'w lIwch, a dyddanwch yr Eiengyl i'r rhai sydd mewn dwys alar ar ei hoi.

DIOLCHQAR WCH

DIOLCHQAR WCH. Dymuna y Br. Tom Edwards drosto ef a'r teulu arnorn gyflwyno eu diolchgarwch puraf i bawb ddanghosasant y fath gydymdeimlad a hwy yn ysto 1 afiechyd adydd angladd ei anwyl briod, ac i'r llu mawr anfonasant lythyrau o gydymdeimlad a hwy yn eu protedigaeth chwerw o golli merch addfwyn mam dyner, a phriod hoff.